L’escut reproduït (Fig. 1), és el que a hores d’ara empra la falla: Un coet, del que penja la recompensa de la comissió, a la part de baix serveix de base a unes branques de llorer que envolten a l’escut en rombe quadribarrat de la ciutat de València, dalt d’este una rata penada que té unes baquetes amb les quals toca el tambor que hi ha al centre del rombe, als costats formant un cercle amb el coet dues cintes a la dreta “S. Vicent” i a l’esquerra “E. Iturbí”, per darrere de tots els elements unes flames omplin l’espai.
 |
| Fig. 1 |
Però fins a arribar a este extrem, una curiosa
evolució ha sofert l’escut d’este comissió fallera que va nàixer a l’exercici
47/48 no tornant-se a plantar falla fins l’any 1957/58 de manera contínua fins
a l’any 63/64 per a no plantar-se els dos anys següents, reapareixent
l’exercici 67/68 ja de manera definitiva fins estos dies.
És en este any quan la comissió té el primer escut (Fig. 2) que sembla ser fou dissenyat pel president d’aquell any Angel Serón o pel seu germà José Luis no podent-ho afirmar categòricament este extrem.
 |
| Fig. 2 |
Com es pot observar el primer escut té la seua base en l’escut de la ciutat en una base de flames, rectificant-lo l’exercici següent (Fig. 3) canviant-li les flames i afegint-li a la part de baix dues branques de llorer i per la part de dalt de l’escut “Crta. Real de Madrid” i baix “Peris y Valero”.
 |
| Fig. 3 |
En l’exercici 1959/60 en l’escut (Fig. 4) troben una nova variant, fan desaparéixer les dues eles i se li afegeix el centre del rombe un tambor i les dues baquetes, amb motiu de la fundació dintre de la comissió de la banda de cornetes i tambors.
 |
| Fig. 4 |
No trobem altre escut fins a l’any 61/62 (Fig. 5) i on, del darrer escut, desapareixen les branques de llorer i les figures són delimitades per un camp. En l’any 1967 (Fig. 6) amb la mateixa forma d’escut se li torna a afegir baix les fulles de llorer a la part de baix i unes xicotetes flames als costats de les ales.
 |
| Fig. 5 Fig. 6 |
 |
| Fig. 7 |
La vida d’esta nova forma és bastant curta puix l’any 1977 la directiva pren la determinació i segons en comentaren d’una manera no molt democràtica, de desfer la banda de cornetes i tambors llevant de l’escut els símbols que representaven afegint a la part de baix un coet i apareixent per primera volta el nom de “A. Iturbi” tal com es deia l’antic tros del carrer de Peris i Valero (Fig. 8).
 |
| Fig. 8 |
Tampoc esta vegada va durar molt temps, a l’any següent els fallers al·ludint raons històriques i basant-se que el tambor i les baquetes formaven part de la història de l’escut, i de la identitat de la falla, decideixen tornar a ficar a l’escut estos elements (Fig. 9) afegint a la part de dalt la paraula falla.
 |
| Fig. 9 |
Fins ací he tractat de resumir la història de l’escut
de la comissió, però encara falta la darrera anècdota sobre ell: Fa un grapat
d’anys, els fallers ficaren, com he dit abans, el nom “E. ITURBI” representant
al carrer EMPAR ITURBI, però una part nombrosa de fallers s’oposaren al·ludint
que el nom correcte era “A. ITURBI”, es a dir, “AMPAR ITURBI”.
Com estos últims eren majoria, les baralles sobre el
tema van arribar fins al punt de haver-hi que canviar, a correcuita, les bandes
de les falleres per tal de rectificar l’escut. L’ajuntament va ficar noves
plaques en els noms del carrer ficant “Pianista Empar Iturbi” i malgrat que no
va arribar la sang al riu, alguns fallers van fer alguna foto a l’esmentada
placa per així poder ensenyar-la a “qui li pogués interessar”.
La comissió fallera que, a hores d’ara, és Associació
des de l’any 1969, rep el nom, almenys per a ells de SANT VICENTE-EMPAR ITURBI.[1]
[1] Els
esbossos dels escuts m’han sigut facilitats per un membre de la pròpia comissió
i les insígnies han sigut aconseguides després de fotografiar-les de una
col·lecció particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario