REINA - VICENTE GUILLOT

         La comissió que va nàixer a  l’exercici 44/45 va tenir les primeres reunions al “Corralot de Voro” que més tard seria teatre faller, baix la presidència de Francisco Llorens Botella conegut a la barriada com  “Paco El Mares”. Al llarg dels primers anys de la seua existència van utilitzar diversos segells per la seua identificació. El primer (Fig. 1) el trobem en la memòria de la falla de 5-2-51 firmada pel president Salvador Pérez Pérez l’artista José Carrero, així com al cens de l’any 51/52; el segon (Fig.2) consta  al cens de l’any 54/55 i figura , com s’aprecia, signat pel mateix president. Com es pot veure al primer dels esmentats la falla ja denota el seu lligam a la barriada marinera on es planta, així com el nom del carrer “Almirante Mercer” que una temporada rebia el nom del carrer La Reina

            Segurament, l’escut actual de la comissió (fig. 3) va veure la llum a l’exercici 57/58 quan era president Cristofol “Tofol” Leiva Marques i F.M. Maruxa Chuliá Carabal, figurant al llibret que, amb motiu de les Noces d’or va editar la comissió, hi ha fotografies on es pot albirar que les falleres porten a la banda l’escut i també hi és al contracte de la falla amb l’artista Antonio Ramón Fernandez.

            Els dies 17 i 18 de març de 1962 van tenir lloc els actes de celebració de l’estrena de l’estendard de la comissió i on figurava l’escut. L’estendard fou apadrinat per Miguel Guillot i per Maruxa Pérez de la Rosa i aleshores era president de la comissió Cristobal Leiva Marques i F.M. Maruxa Rams Ballester. 

Fig. 3

            L’escut que fou dissenyat per Vicente Sampedro Gurrea és com segueix: Com a fons una manta de llaurador portant davant una caragola i dalt d’aquesta el rat penat dalt de tots els elements una barca arronsada pels bous.

            L’explicació dels símbols de l’escut ve reflectida en un a propòsit de Soriano Esteve, titulat “L’emblema de la Falla” i on en forma de una llarga poesia els descriu: La Caragola, com emblema del  poble de Cabanyal[1], el Rat Penat com emblema de la ciutat, la manta com a símbol del llaurador valencià i la parella de bous i la barca recorda a l’arronsament de les barques quan, en temps passats venien carregats de peix[2].

            En les representacions impreses de l’escut de la comissió podem veure que fica “Almirante Mercer” o “Travesia Campos” estos son els noms que rebien, en altres èpoques, els carrers de Reina i Vicent Guillot “El tio Bola”.[3] Com altra curiositat en una antiga insígnia de la comissió (Fig. 4) es pot llegir carrer Reina-Cabanyal i que en ella ha desaparegut el dibuix de les barques i els bous de la part de dalt.

 

[1] Com es pot veure al llibre, “La Valencia marinera” de J.L. Corbin Ferrer, l’escut del Cabanyal té com a figura principal una caragola com la que es representa a l’escut de la comissió

[2] Esta figura la va pintar Joaquim Sorolla a diverssosl quadrse  El nom de “peixca del bou” no té res a veure amb els bous, doncs es tracta d’una manera de peixca; els bous s’utilitzaven per la força que tenien per traure les bpesades barques fins la sorra. NOTA DE L’AUTOR.

[3] El carrer Vicent Guillot “El tio Bola” rep el nom des de l’any 1.984. abans rebia el nom de Almirante Merced encara que tothom la coneixia com el nom encara més antic de carrer La Reina.