BARÓN DE PATRAIX - CUENCA

             A les vesprades del mes d’abril de 1.969 un grup d’amics comentaven l’avorriment que patia la barriada per falta de festa i una d’eixes vesprades Josep Calvo va tenir la idea de fer una falla, puix feia dos anys que havia desaparegut una falla propera, la dels carrers  Ramón de Castro-Cuenca. El dia 7 de juny de 1969 Antonio Pedrós Lacarcel va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió. Per fi després dels tràmits necessaris  el dia 20 de Juny del mateix any la J.C.F. va donar el permís i va nàixer oficialment la comissió dels carrers Baró de Patraix- Conca i Mossèn Fenollar. 

Fig, 1

            Però aquell any, que fou president Antonio Pedrós Lacarcel i elegida com fallera major Helena Pascual Domingo, tots els components de la comissió no estaven del tot satisfets, u d’ells de cognom Micó, estava fent el servei militar en aquell temps Sàhara Espanyol i este faller va escriure una carta a la comissió on parlava de la seua enyorança per no estar a València.   

            En aquella carta adjuntava un senzill dibuix que el faller havia elaborat en els seus moments de melangia: En un pergamí, l’escut quadribarrat de l’antic regne de València coronat i encimbellat per la rata penada, baix de tots tres elements, a la part dreta, una paleta de pintor rodejada de traca amb el seu esclat, amb dos pinzells i a la part esquerra el tabal i la dolçaina (Fig. 1).

            La falla, que no tenia símbol per representar-la, el va adoptar de seguida convertint-se en l’escut oficial de la comissió, afegint-li al seu voltant el nom “Falla B. de Patraix, Conca, M Fenollar” i en dades posteriors les recompenses de la J.C.F. que li pertoquen.

Fig. 2

            Una curiositat referent al nom de la comissió i que afecta a l’escut, partint que el nom forma part de l’escut, i que mentre el nom oficial és Baró de Patraix, Conca, Mossèn Fenollar el nom que fica en totes les bandes que lluïren les falleres majors i que figuren al llibret del 25e aniversari és el de M. Fenollar, Cuenca, B de Patraix (Fig. 2), desvirtuant, almenys en la meua opinió, l’escut original.