sábado, 6 de abril de 2024

JOAQUÍN NAVARRO - CARRÍCOLA

 

La comissió va nàixer a l’exercici 1961/62 a la barriada obrera de la “Virgen de la Valvanera” sent en aquell primer any president Cipriano Guarino i fallera major Carmen Furió Carreres.

            Els primers anys de l’existència la comissió emprava per a segellar els seus documents un segell ovalat (Fig. 1) que tenia al centre la imatge de la Verge de la Valvanera que té als dos costats dos troncs florits[1] i al voltant de totes les figures es llig “Comisión Falla. Joaquin Navarro. Gabriel y Galan, Carricola y Adyacentes”. Este segell es pot veure a un document, signat amb la  data 7-6-62, pel president José Furió Valero amb registre d’entrada a la J.C.F. núm. 115 de 13-6-62 comunicant les despeses necessàries per a embellir el casal.   


                              Fig. 1                                           Fig. 2                                               Fig. 3                                                                        

            A l’any 1963 la comissió  va tenir el primer estendard (Fig. 2) i en ell es pot apreciar el que podríem considerar com a primer escut de la comissió: Dues cintes que venint de la part de dalt i ajuntant-se baix al centre fica “Falla Joaquin Navarro – Carricola” al mig i a la dreta, unes flames donen pas a un Miquelet i a l’esquerra el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat encimbellat per la corona que du la “Virgen de la Valvanera”, tancant l’escut per dalt una rata penada i per baix un coet i una branca de llorer.

            La figura tres està representada per un escut del tipus espanyol, dividit en tres quarters en els quals a les vores fica, a la dreta, “Falla J. Navarro i a l de l’esquerra Carricola y ady” i al centre una imatge de la “Virgen de la Valvanera” dalt l’escut una al·legoria de l’escut de la ciutat i mes cap a dalt una rata penada. Esta figura correspon a una insígnia feta per la comissió encara que els components de la comissió no tenen constància de la confecció de l’insígna, si bé podem  dir que la data és dels inicis de la comissió donat que com ja hem dit hi ha documents segellats amb escut semblant i la corona de la verge es troba a l’escut de l’estendard[2].   


  
                          Fig 4                                                     Fig. 5                                               Fig. 5                                    

            Per altra part, si als llibrets de la comissió de l’any 1962 i 1964 no figura cap escut identificatiu de la comissió, al llibret de l’any 1967 apareix en la fotografia de la fallera major l’escut de la figura 4, en l’escut de la seua banda, es pot apreciar com la corona de la verge ha sigut substituïda per un núvol a manera de corona i que ha desaparegut la branca de llorer que hi havia a la part de baix. Este escut es manté tant a les bandes de les falleres com als llibrets en diversos anys fins al llibret de l’any 1995 (Fig. 5) en què, com a portada principal, apareix un nou escut (Fig. 6) i baix a l’esquerra d’esta de manera xicoteta l’anterior, si be dintre del llibret no dona cap explicació de l’assumpte.

            Tocant al nou escut es pot dir que la seua primera aparició  en l’any 1994, al nou estendard de la comissió i on figura a la part de darrere la següent inscripció “Any 1994. Presidenta Mª  Carmen Rochina Piquer. Fallera Major Maite Faure Aparici”.

            En este estendard, podem veure l’escut (fig. 6) que utilitza, a hores d’ara, la comissió i que no deixa de ser una versió més moderna de l’anterior, però en lloc del xicotet núvol que hi havia dalt del rombe amb les quatre barres ha sigut substituït esta vegada per una corona, també s’ha modificat la posició del coet, com també ha desaparegut la xicoteta inclinació de tot l’escut.

 



[1] La composició del segell està en consonància amb la llegenda de la Verge de la Valvanera puix va aparèixer envoltada d' abelles que eixien d’un tronc sec, la imatge romànica de la mateixa es representa asseguda amb un xiquet al braç i una poma a la mà tenint per corona les abelles esmentades.

[2] Fonts religioses consultades manifesten que la imatge a la qual fa referència la figura 3 encara que sí pertany  a la “Virgen de la Valvanera” no es va confeccionar amb motiu de cap celebració religiosa celebrada al voltant de la imatge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario