FRAY J. RODRÍGUEZ - PINTOR CORTINA

 

            Per comprendre el significat de l’escut de la comissió, primer que res ens hauríem de traslladar en una mena de màquina de temps als anys de la fundació de la comissió que va començar dient-se “Travesía de Montesa y Adyacentes”, más concretament a l’exercici 45/46, fins a l’any 47/48 baix la presidència de Miguel Cabañes Mortes, i pensar en el context històric social  d’aquell temps.   

            La insígnia fou creada pel president de la comissió Robert Oliver i Poveda l’any 1946 i aparegut al públic l’any 1947, segons figura al llibret editat, l’any 2001 per la comissió, amb motiu del 50é aniversari, dades que les arreplegarem els components de la comissió, de fonts orals, i que reflectiren en el llibret adés esmentat.       

Figs. 1  i  2

            Malgrat tot, l’escut ja existia a l’exercici 45/46 figurant al Carnet de Faller del vicepresident de la comissió José Tomás Moret, lliurat per la J.C.F. amb el núm. 962, tal com s’aprecia a la figura núm 1.

També existeix un document, a l’arxiu de la J.C.F., datat el 5-3-46, per tant relatiu a l’exercici 45/46, signat pel mateix president, demanant li donen la “quota” corresponen a farina, sucre i xocolata per fer la bunyolada el dia de Sant Josep pels xiquets pobres. A l’esmentat document ja figura, tant com a segell com a capçalera de l’escrit, l’escut de la comissió. (Fig. 2).

Fig. 3

A la vista del  carnet esmentat també podrien dir que l’any de la creació de l’escut fos  l’any 1945 donat que és més lògic l’expedició del carnet a començaments de l’any faller, en tot cas l’escut té la data de naixement a l’exercici 1945/46. 

L’escut, en un principi constava del següent: D’una tassa ixen flames que, cap amunt, envolten a la xocolata que és coronada per un típic bunyol, el centre tres paraules “BUNY, XOC FOC” com s’aprecia als documents adés esmentats.(Fig. 3) Anys més tard, en l’any 1955, el senyor Colau el va rectificar afegint-li la vara de manament, donat que per aquell temps al president se li concedia el bastó, com a símbol de màxima autoritat en la falla. Malgrat el dit, si observem la foto de la fallera Major de l’any 1955, Maruja Galdón Martorell, que apareix al llibret de l’aniversari, veurem com a la banda, l’escut, no porta encara la vara de manament esmentada.

Fig. 4

            L’escut actual de la comissió es el que apareix a la figura 4, però, perquè triaren estos símbols i les paraules?, aquí és on entra el context del temps del qual he parlat abans. Segons els fallers, en aquells temps de precarietat, necessitat i “estraperlo”, 
al crear la falla, als fundadors de la comissió, els mogué el fer alguna cosa que trencara la rutina del treball i que ajuntara als que tingueren sentiments col·lectius, com que en aquells temps les col·lectivitats no podien tenir altre caràcter que el festiu fundaren la comissió i tractaren de reflectir-ho a l’escut de mode molt clar, per això dibuixaren i escriviren  les paraules BUNY de BUNYOLS, XOC de XOCOLATA i FOC, esta paraula sense altra significació que la que té amb la importància del foc dintre la festa i les altres dos paraules triades perquè en aquells temps els bunyols i la xocolata eren menjars que estaven reservats per a grans ocasions.

            Finalment, cal dir que les paraules que hi figuren a l’escut és el ritual que empren en  l’obrir i tancar cadascuna de les juntes que es celebren al llarg de l’any.