viernes, 26 de abril de 2024
VIDAL DE CANELLES - SÁNCHEZ COELLO
La comissió que, encapçalada pel president Enrique Melego Canaura, va veure la llum a l’exercici 1964/65, va emprar, almenys al documents oficials, un segell de forma rodona tan sols amb el nom de la comissió (Fig. 1)
 |
| Fig. 1 |
El primer document que he pogut trobar on figura l’escut de la comissió és el contracte del monument faller signat pel president Luis Campoy Pérez i l’artista faller José Carretero Paul. El document porta la data de 21 de juny de 1967.
 |
| Fig. 2 |
L’escut (Fig. 2) presenta el següent disseny: dalt un tabal les figures del Miquelet a la dreta i d’una barca amb vela llatina a l’esquerra; creuant estes dos figures, les baquetes de l’instrument de percussió típic valencià, aguaitant per la part baixa de la dreta la canya d’una dolçaina; dalt de tot, abraçant a les figures, una Rata Penada. Completa l’escut pel costat dret una branca de llorer i pel costat esquerrà unes flames.
Les fonts consultades dintre la comissió donen com a dissenyador de l’escut, al faller Ramón Serra, però sense la seua confirmació absoluta, a la vegada que manifesten que l’escut és del primer any de vida de la fallaSAN RAFAEL - ANTÓN MARTÍN
A l’exercici 1965/1966 va nàixer a la barriada de la Malva-rrossa una nova comissió, encapçalada pel president Antonio Esteban Miralles, San Rafael- Antón Martín.
En eixe primer any trobem. al cens datat el 13 d’abril, segellat amb un segell (Fig. 1) de forma rodona amb el disseny de l’escut. Un bunyol d’on surt pel forat de la pasta una barraca valenciana, per darrere unes flames i dalt d’estes un Rat Penat. Al voltant de les figures i dintre el cercle el nom de la comissió.
 |
| Fgs. 1 i 2 |
Esta
forma d’escut és emprat per la comissió, almenys fins a l’any 1973, puix el
trobem, com a capçalera, en un document lliurat a la Junta Central Fallera
presentant una esmena al Congrés Faller. La forma que té l’escut igualment la
trobem a la insígnia que va confeccionar la comissió en aquells temps.
 |
| Fig. 3 |
Actualment la comissió utilitza el mateix escut (Fig. 3) encara que presenta una forma menys estilitzada portant per baix una cinta amb els noms dels carrers i les recompenses atorgades per la J.C.F. al llarg de la seua història, no ha variat els elements del primerenc.
Segons em confessaren els fallers no son les úniques formes que ha tingut l’escut a llarg de la vida de la comissió.
SAN PEDRO - VIRGEN DE LA VALLIBANA
El dia 13 de maig de 1959 la J.C.F. lliura carta al president José Martorell Terencio en la que informa que la comissió San Pedro-Cura Planelles ha sigut aprovada, al mateix temps que descriu quina és la seua demarcació.
Estos són els orígens de la comissió que emprava uns segells de forma circular format per fulles de llorer tenint dintre el nom de la comissió (Fig. 1). El segell va ser utilitzat per la comissió fins l’any 63/64, donat que a l’exercici següent el president de la comissió remet carta datada el 6 d’abril de 1964 per la que sol·licita a la J.C.F. el canvi de nom de la comissió que endavant passaria a anomenar-se San Pedro-Virgen de la Vallibana. Així en el cens de dit any figura una diligència que li dona oficialitat al nou nom.
 |
| Fig. 1 |
Eixe any, al contracte signat pel president José Garrote Gordo i l’artista faller Manuel Castellano Silvestre el 15 d’agost de 1964, apareix segellat amb un segell de forma rodona, contenint dintre una serra, el tabal i la dolçaina i una tira de traca (Fig. 2) segell emprat per diverses comissions en aquella època. Segell que també és usat per la comissió a l’any següent inclòs hi ha documents en l’esmentats segells que corresponen a l’exercici 67/68.
 |
| Fig. 2 |
A l’exercici 66/67 la comissió, com a capçalera del escrit fa servir l’escut de la comissió (Fig. 3) encara que com s’aprecia en la carta de data 2 de maig de 1966 adreçada a la J.C.F. comunicant la baixa del secretari de la comissió encara figura segellada amb l’antic segell.
 |
| Fig. 3 |
L’escut de la comissió que, com queda dit, apareix en l’esmentada carta, és com segueix: Una barca amb el color de la Senyera en la vela llatina de la mateixa i el Miquelet al centre, al costat esquerre l’escut de la ciutat de València. Una branca de llorer entrellaçada amb una cinta amb el nom, per la part de dalt de la barca, completa l’escut.
 |
| Fig. 4 |
No serà fins a l’any l’exercici 75/76 quan la comissió usa un nou disseny de l’escut (Fig. 4) que s’hi troba al contracte signat el 9 de juny de 1975 entre el president de la comissió Joaquin Bauset Cortes i l’artista faller Evaristo Murciano Aparicio. Com es potapreciar al dibuix es tracta d’una variació del darrer al qual se li ha canviat el lloc de l’escut de València, a la vegada que se li ha afegit una Rata Penada dalt del vaixell i dues branques de llorer, igualment la composició de la cinta que conté el nom de la comissió li dona un aspecte totalment diferent. Els fallers manifesten que els motius del canvi d’escut va ser degut a una actualització de la insígnia, malgrat açò als estendards emprats al llarg de la seua història sempre ha figurat el primer escut (Fig. 3).
RIO TAJO - CAVITE
El futur vicepresident 1r de la comissió, José Juan López Sanz a presentar la documentació necessària per a la fundació d’una nova comissió fallera, baix un pressupost de 2.421.000 de les antigues pessetes.
La Delegació d’admissió de Falles va lliurar l’informe el 31 de maig de 1982 com a resolució de l’expedient núm. 519/82 comunicant a la comissió en escrit de 9 de juny que, al ple celebrat el darrer 4 de juny, la comissió havia estat aprovada, extrem que va ser ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 del mateix mes.
 |
| Escut de la comissió |
Aquell any fou elegit com a president Rafael E. Blasco Isaac i la falla va tenir el seu escut que l’identificava davant el món faller. A disseny de l’escut uneix elements que identifiquen la demarcació fallera amb la ciutat: Unes Torres dels Serrans coronada pel Rat Penat que amb les ales abraça els merlets de les torres, davant en primer terme una àncora i per baix una barca dins la mar amb la vela llatina plegada que, ens fan saber, que la comissió es troba als barris marítims de la ciutat. Tanca l’escut una cinta amb el nom de la comissió. Segons em va informar el president, quan vaig parlar en ell amb motiu del treball, la idea de l’escut no correspon a cap persona en concreta, ara bé el mateix fou dibuixat per un faller del qual, per dissort, no recorden el seu nom.
REINA - VICENTE GUILLOT
La comissió que va nàixer a l’exercici 44/45 va tenir les primeres reunions al “Corralot de Voro” que més tard seria teatre faller, baix la presidència de Francisco Llorens Botella conegut a la barriada com “Paco El Mares”. Al llarg dels primers anys de la seua existència van utilitzar diversos segells per la seua identificació. El primer (Fig. 1) el trobem en la memòria de la falla de 5-2-51 firmada pel president Salvador Pérez Pérez l’artista José Carrero, així com al cens de l’any 51/52; el segon (Fig.2) consta al cens de l’any 54/55 i figura , com s’aprecia, signat pel mateix president. Com es pot veure al primer dels esmentats la falla ja denota el seu lligam a la barriada marinera on es planta, així com el nom del carrer “Almirante Mercer” que una temporada rebia el nom del carrer La Reina
Segurament, l’escut actual de la comissió (fig. 3) va veure la llum a l’exercici 57/58 quan era president Cristofol “Tofol” Leiva Marques i F.M. Maruxa Chuliá Carabal, figurant al llibret que, amb motiu de les Noces d’or va editar la comissió, hi ha fotografies on es pot albirar que les falleres porten a la banda l’escut i també hi és al contracte de la falla amb l’artista Antonio Ramón Fernandez.
Els dies 17 i 18 de març de 1962 van tenir lloc els actes de celebració de l’estrena de l’estendard de la comissió i on figurava l’escut. L’estendard fou apadrinat per Miguel Guillot i per Maruxa Pérez de la Rosa i aleshores era president de la comissió Cristobal Leiva Marques i F.M. Maruxa Rams Ballester.
 |
| Fig. 3 |
L’escut que fou dissenyat per Vicente Sampedro Gurrea és com segueix: Com a fons una manta de llaurador portant davant una caragola i dalt d’aquesta el rat penat dalt de tots els elements una barca arronsada pels bous.
L’explicació dels símbols de l’escut ve reflectida en un a propòsit de Soriano Esteve, titulat “L’emblema de la Falla” i on en forma de una llarga poesia els descriu: La Caragola, com emblema del poble de Cabanyal[1], el Rat Penat com emblema de la ciutat, la manta com a símbol del llaurador valencià i la parella de bous i la barca recorda a l’arronsament de les barques quan, en temps passats venien carregats de peix[2].
En les representacions impreses de l’escut de la comissió podem veure que fica “Almirante Mercer” o “Travesia Campos” estos son els noms que rebien, en altres èpoques, els carrers de Reina i Vicent Guillot “El tio Bola”.[3] Com altra curiositat en una antiga insígnia de la comissió (Fig. 4) es pot llegir carrer Reina-Cabanyal i que en ella ha desaparegut el dibuix de les barques i els bous de la part de dalt.
[1] Com es pot veure al llibre, “La Valencia
marinera” de J.L. Corbin Ferrer, l’escut del Cabanyal té com a figura principal
una caragola com la que es representa a l’escut de la comissió
[2] Esta figura la va pintar Joaquim Sorolla a
diverssosl quadrse El nom de “peixca del
bou” no té res a veure amb els bous, doncs es tracta d’una manera de peixca;
els bous s’utilitzaven per la força que tenien per traure les bpesades barques
fins la sorra. NOTA DE L’AUTOR.
[3] El carrer Vicent Guillot “El tio Bola” rep el nom des de l’any 1.984. abans rebia el nom de Almirante Merced encara que tothom la coneixia com el nom encara més antic de carrer La Reina.
jueves, 25 de abril de 2024
RAMÓN ROCAFULL - CONDE DE ALAQUÀS
Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’any 1923 puix segons una publicació editada per una comissió de la ciutat de València, a l’indret es va plantar una falla amb el nom de “Barrio Llamosí”[1]. També als arxius de la J.C.F. consta una comissió a l’exercici 1947-1948 davall el nom de Plaza Los Angeles-Barrio Llamosí[2].
El fet és que, amb la data 18 d’abril de 1962, la Secretaria General de la J.C.F. dona com a falla de nova creació a la comissió Ramón de Rocafull- Conde Alaquàs, sent el seu primer president Leocadio Aparicio Garrigues.
Amb la data de 27 de novembre del mateix any en document notificant la relació de fallers que componien la comissió figura segellat amb l’escut de la comissió: Un bunyol encimbellat pel Rat Penat amb les ales obertes, a la part dreta una barca amb la típica vela llatina, i a l’esquerra la també típica barraca. Per dalt del rat, de gaidó cap a la dreta, el Miquelet i rodejant els elements una tira de traca (Fig.1)
 |
| Fig. 1 |
En efecte, l’escut de la comissió data del primer any i fou dissenyat pel que aleshores era el comptador de la comissió José Masip Pons, més conegut a la barriada pel mal nom del “tio Nap”. L’autor va presentar el seu disseny a la Junta que el va aprovar, segons en digueren, per aclamació.
 |
| Fig, 2 |
Este disseny de l’escut és emprat amb assiduïtat als llibrets editats per la comissió fins al llibret de l’any 1981, a partir d’aquesta data a l’escut se li afegeix a la part de baix un muntó de llenya encesa representant la mateixa en forma de flors (Fig. 2). Malgrat que esta forma és adoptada per la comissió no ho fa tots els anys com es pot veure als llibrets conservats als arxius de la J.C.F., com també es pot observar, als documents arxivats a la J.C.F., que l’escut ressenyat amb la figura 1 és el que la comissió fa servir, des del seu inici com a segell per als documents.
[2] No considerat com a barriada per l’Ajuntament
de la ciutat, malgrat que si ho es per la seua urbanització. El nom, segons
conta l’historiador i escriptor Antonio Sanchis, sembla que es deu als antics
propietaris dels terrenys: Llamosí Roca i Llamosí Alabau que, anaren venent
parcel·les a les darreries del segle XIX i principi del XX. El barri, era el
nucli fundamental de l’antic poblat Cap de França. La Agrupación de Fallas del Maritimo en su XXV aniversasrio,
València 1999.
PADRE LUIS NAVARRO - REMONTA
La sol·licitud per formar una nova comissió va ser presentada el dia 14 d’abril de 1982 pel futur president de la comissió Juan Ramón Garcia Tormo, baix un pressupost d’ 1.980.000 de les antigues pessetes.
La comissió fou aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 4 de juny de l’esmentat any i comunicat per escrit a la comissió el dia 9 del mateix mes. L’aprovació va ser ratificada per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny següent.
He de confessar que, en la meua opinió, ens trobem davant d’un dels escuts més originals de quants representen a les falles: La figura del bust d’una valenciana i una gran Rata Penada és l’idea general de l’escut però ací be l’originalitat, el bust està dividit en trossos representant cadascun una escena.
 |
| Escut de la comissió |
Així, observen com la part de dalt del cap (des del nas fins als cabells) és un paisatge format per dues barraques un paller i el Miquelet, mentre que la part baixa de la cara (la boca i el mentó) és de color verd semblant un tros d’horta. El bescoll i la part de darrere dels cabells està format per la pinta de valenciana i el rodet del pentinat típic de valenciana. Tapant la part del costat de la cara i dirigint-se fins al mentó a la vegada que aprofita per a dibuix de la pinta, La Senyera. I per a finalitzar la part dels muscles està format per un paisatge típic de l’indret de la mar Mediterrània que tant bé va reflectir el pintor valencià Joaquin Sorolla.
Segons en comentaren diversos components de la comissió entre les quals es trobava la presidenta Mª Carmen Gurrea Estrella, l’autor de l’escut va ser el president del primer any, Juan Ramón García Tormo qui va aportar la idea i el disseny.
Por altra part hi ha opinions que l’escut va ser obra del tresorer d’eixe any, Vicente Bailach el qual basant-se en dibuixos trets de les revistes, el va confeccionar presentant-lo a la Junta que el va aprovar.
El cert es que l’acta de constitució de la comissió, celebrada el 12 de juny de l’any 1982, figura segellada amb l’escut de la comissió.
MALVARROSA -A. PONZ - CAVITE
El primer cens de la comissió data de l’exercici 49/50 quan la falla era presidida per José Puchal Doñate, per aquell temps la comissió no emprava cap segell o escut que l’identifiqués, almenys als documents que obren als arxius de la J.C.F.
La falla que no es va plantar l’any 1951, va reaparéixer a l’any següent encapçalada per Enrique Mañez Macian, i en aquest any la comissió utilitzava un segell de forma ovalada on sense cap dibuix ficava “COMISION FALLA MALVARROSA-MALVARROSA-VALENCIA” tenint al centre l’any de l’exercici faller. (Fig. 1)
Després de l’esmentat segell la comissió s’ha fet servir de diverses formes als seus segells com queda reflectit a les figures 2, 3 i 4 que corresponen a documents datats als exercicis 53-54, 57-58 y 59-60 respectivament.
 |
Tocant a l’escut pròpiament dit de la comissió, a la pàgina web de la mateixa es pot llegir que “se desconoce la fecha de su creación, aunque su primera aparición en un documento oficial data de 1963”. He de suposar que els fallers es refereixen a primer cens on es troba reflectit l’escut donat que efectivament al cens de l’exercici 1963-64 datat el 10 d’abril de 1963 figura segellat amb l’escut.
Malgrat la voluntat dels fallers en donar eixa data com la primera en què apareix l’escut, cal dir que almenys l’escut és d’anys abans, donat que a l’exercici 1961-62 i més concretament a la data de 29 de desembre de 1961 al contracte de la falla signat pel president Vicente Felix Latorre i per l’artista faller Antonio Ramón Chiral figura segellat junt a la signatura del president amb l’escut de la comissió (Fig. 5).
 |
| Fig,.5 Fig. 6 |
A la figura 6 poden veure amb més claredat la confecció de l’escut figurant reproduït igualment a la pagina web de la comissió com a disseny original de l’escut i que figurava a l’estendard a l’any 1999. Consta de dos parts diferenciades, d’una banda, a la part dreta el Miquelet amb flames al seu cim i als seus peus, una barraca envoltada en flames. A la part esquerra l’eixida del sol per nostra Mediterrània i en un primer terme dos vaixells típics de vela llatina; dos llambrequins tanquen l’escut pels costats i per la part de dalt “FALLA MALVARROSA”.
 |
| Fig, 7 |
Aquell nou disseny va agradar tant als fallers que des d’aleshores el fa servir la comissió per la identificació d’esta.
miércoles, 24 de abril de 2024
JOSÉ BENLLIURE - VICENTE GUILLOT
La comissió José Benlliure Travesia de Campos puix així s’anomenava al principi, va començar el seu camí baix la mà del president Ernesto Aigües Mora, a l’exercici 1965/66.
Als documents adjunts al primer cens de la comissió, concretament una Relació de fallers que no porta cap data trobem el segell amb el disseny de l’escut de la comissió (Fig. 1). Unes notes musicals serveixen de base per un tabal amb dos bunyols a la part dreta; per dalt del tabal, unes flames i a l’esquerra d’estes un valencià vestit de saragüells que porta a la mà esquerra una torxa i a la dreta un estendard amb unes lletres il·legibles. Per la part de darrere i cap a l’esquerra un núvol que va des de baix a dalt i a la part baixa de tots els elements una dolçaina. Envolta totes les figures els noms dels carrers de la comissió i el districte postal on pertany la comissió cas que sembla ser l’únic als escuts fallers.
 |
| Fig. 1 |
L’escut esmentat ha sigut emprat per la comissió fins el 26-04-90, data del cens, i va ser rectificat al substituir les notes musicals per una partitura sencera. Pot ser que el fet fos pel canvi de denominació del carrer produït per decisió municipal canviant el nom de “Travesia Campos” pel de Vicente Guillot (El Tio Bola) l’any 1984.
 |
| Fig. 2 |
Comentat el canvi sofert a l’escut, el president, Vicente Bonanad, em va comentar que l’escut ha estat sempre amb partitura i que tal vegada va ser a l’hora de fer el corresponents segells quan es dona l’anomalia. En l’actualitat, als dos estendards de la comissió on figuren els escuts, estan brodats amb partitura musical (Fig. 2).
INGENIERO MANUEL MAESE - CRISTOBAL LLORENS
Juan Luis Peiró Darder, futur primer president de la comissió, va presentar el dia 23 d’abril de 1.981, la corresponent sol·licitud per a fundar una nova comissió que contava amb un pressupost de 322.500 de les antigues pessetes, tenint entrada en la J.C.F. el dia 4 de maig amb registre d’entrada núm. 14.304.
La delegació d’Admissió de Falles de la J.C.F. va emetre informe per ser el ple celebrat el 28 de maig del mateix any on va ser aprovada, decisió que fou comunicada a la comissió a l’endemà. L’acord fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny següent.
 |
| Escut de la comissió |
Aquell primer any la comissió, com és natural, ja tenia el seu escut identificatiu que reflectia d’algun mode el lloc on es plantava la falla: Una Barraca amb dos palmeres, enclavada en mig de l’horta i per la part de darrere un paisatge de la mar amb el sol aguaitant per l’horitzó. Tanca l’escut per dalt del paisatge un Rat Penat amb les ales obertes i per la part de baix una cinta amb el nom de la comissió.
No hi ha dubte que l’autor de l’escut el faller Manuel López, va voler reflectir dos paisatges que són particularment nostres i en particular de com era l’indret on es plantava la falla al seu començament, l’horta de València amb les barraques, ja desaparegudes, i la mar Mediterrània.
GRUPOS VIRGEN DEL CARMEN
La falla va començar el seu camí a l’exercici 1964/65 presidida per Juan Maria Aparicio i baix el nom de Plaza Virgen del Carmen (Grupo de viviendas).
Als
documents lliurats per la comissió per tal que la mateixa fos autoritzada per
la J.C.F. i més concretament al plànol que assenyala la futura col·locació del
monument es pot llegir “Emplazamiento de la Falla Barrio Beteró y Grupo Virgen
del Carmen (Cabañal), Denominació que també utilitza la comissió al segell que
figura al contracte del monument datat el 21-12-64 (Fig. 1) i altres documents
que figuren als arxius de la J.C.F. relatius a l’exercici.
L’esmentat segell, té una forma al·legòrica de Penó de la Conquesta coronat pel Rat Penat, al costat a unes flames i la paraula falla i que es troben dalt una mena de cadafal, portant davall la denominació Grupos Virgen del Carmen Barrio Beteró.
L’any següent a l’indret no es va plantar falla però, al reviscolar a l’exercici 1966/67 baix la presidència de Vicente Miralles Sanchis, en document datat el 20 d’octubre de 1966 figura el mateix segell adés anomenat però sense la denominació “Barrio de Beteró” (Fig. 2), tal vegada al rectificar la comissió el nom, volgueren ajustar-se a la realitat donat que el Barrio Beteró és troba enfront del grup de habitatges però a l’altre costat del Camí del Cabanyal.
L’any 67/68 la comissió segueix emprant el mateix segell, però a l’exercici 1968/69, la comissió fa servir l’escut que el podem trobar al contracte signat amb l’artista Arturo Martínez Areal amb la data 10-01-69. L’escut està representat per una al·legoria de l’escut de la ciutat ( Rombe, Corona i Rat Penat), davant la figura d’una àncora amb un salvavides veient-se pel forat una barca de vela llatina dintre a la mar, creuant aquestes figures dues perxes. Per altra part, i en cadascun del costat del rombe les següents figures: A la part superior dreta les Torres dels Serrans, a la part superior esquerra el Miquelet; i a la par inferior dreta una Barraca i a l’esquerra les Torres de Quart. Completa l’escut el nom “Falla Grupos Virgen del Camen” trobant-se les lletres repartides pels quatre punts de l’escut. (fig. 3)
Fig. 3 Fig. 4
Este disseny de l’escut s’hi troba en diferents documents i llibrets de la comissió fins a l’any 1992 on ocupant tota la portada del llibret es pot veure un nou disseny de l’escut que tan sols varia de l’antic en la col·locació de les dos torres al canviar-les de lloc i en la col·locació de les paraules que formen el nom de la comissió. Al llibret, també s’aprecia, a la part superior esquerra, l’antic disseny de l’escut.
martes, 23 de abril de 2024
ESCALANTE - LA MARINA
El futur primer president de la comissió Francisco Jordan Nogueras, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud, datada el 2 de maig de 1970, per a formar una nova comissió.
L’organisme faller va lliurar el corresponent informe el 4 del mateix mes, passant l’informe per la seua aprovació al ple, cosa que no va ocórrer al ser denegada. De nou va ser presentada al ple que es va dur a terme el 14 de maig, tornant-se a denegar la seua creació per coincidència de demarcacions en altres falles. Per fi al ple de la J.C.F. celebrat el 4 de juny de 1970 la constitució de la nova comissió va ser aprovada comunicant-ho per escrit a l’endemà.
El dia 6 de juliol la comissió va lliurar una carta a la J.C.F. comunicant la composició de la Junta Directiva encapçalada per l’esmentat Francisco Jordan. Doncs bé, aquest document figura segellat amb l’escut de la comissió (Fig. 1).
 |
| Fig. 1 |
L’escut de la ciutat rodejat per dues branques de llorer i bunyols formen l’escut de la comissió que va utilitzar fins l’any 1981, donat que l’any 1982 al programa de la presentació de les falleres majors Francisca Molina i Raquel Suay, celebrada el 21 de Febrer de 1982, presenta un nou disseny de l’escut (Fig. 2) basant-se en el primitiu se li dona una nova forma a l’afegir-li unes flames al fons, al temps que també se li afegeix una cinta amb el nom de la comissió.
 |
| Fig. 2 |
Els fallers Francisco López i José Genoves van tenir la idea d’arreplegar dades de l’antiga falla plantada al carrer (Escalante-Pilar) i basar-se a l’escut d’aquesta per fer el de la nova comissió.
ESCALANTE - AMPARO GUILLEM
La composició de la barriada on es planta la falla i l’antiguitat de la mateixa fa complex dir en seguretat quina es l’antiguitat de la mateixa inclòs quin és el seu nom.
Por una part cal dir que l’any 1943 ja hi havia falla a l’indret quasi amb el nom que ara la coneguem “Escalante-Travesia Amparo Guillem” dada que queda confrontada donada l’existència del llibret de l’esmentat any als arxius de la J.C.F.
Per altra part, el primer cens que es conserva als arxius data de l’any 45/46 igualment baix el mateix nom de la comissió emprant per a identificar-se un segell de forma rodona (Fig. 1) amb la llegenda “ Comisión Falla San Ramón, Escalante, Benlliure y Progreso” sense cap dibuix identificatiu.
 |
| Fig. 1 |
L’any 46/47 passa a anomenar-se Escalante-Travesia Pilar emprant el mateix segell que el darrer any. Esta nova denominació de la falla es manté fins l’any 50/51 encara que no planta cada any. En aquest període la comissió fa servir altre segells, esta vegada ovalat, (Fig. 2) i que com el darrer no més indica el nom dels carrers.
 |
| Fig. 2 |
L’any 1957/58 torna a reviscolar la comissió ara sota el nom de José Benlliure- Amparo Guillem segons consta al cens de l’any esmentat, usant diversos segells així com diversos noms existint un document, signat pel president de la comissió, datat el 25-2-58, José Martí Gurrea, demanant permís per fer la presentació de la Fallera Major Infantil de la falla Padre Luis Navarro-Amparo Guillem. I per a fer-ho més embolicat segella el document en dos segells un amb el nom de “Padre Luis Navarro-Travesia Amparo Guillem” i altre amb el nom de “José Benlliure-Amparo Guillem y Adyacentes”. El que dona a entendre que es tracta de la mateixa falla a més del fet que tots els carrers esmentats són molt a prop uns d’altres.
 |
| Fig. 3 |
A l’exercici 59/60 la falla utilitza altre segell (Fig. 3) esta vegada ja amb un dibuix definit: Una barraca que té dalt un pinzell i una parella de valencians sobre un fons de flames conformen el disseny queda tancat per la part de dalt pel Rat Penat i per baix amb tres cintes amb els noms dels carrers, el nom de la barriada i el nom de la ciutat.
Este nou disseny el trobem en document datat el 23 d’abril de 1.959 donat permís a la falla veïna Escalante- Travesia Mercado per plantar la falla.
Fins ací sembla estar tot clar, però vet aquí que hi ha un document amb la data 12-6-59, és a dir, dintre del mateix exercici faller que comunica a la J.C.F. la categoria de la falla en relació amb el sorteig de loteria. Eixe document escrit a màquina com a capçalera del mateix figura “FALLA ESCALANTE-TRAVESIA MERCADO”, però el segell emprat coincideix amb en que anys després utilitzaria la comissió. Un cercle contenint una barraca, un tabal amb baquetes, una dolçaina, un Miquelet i una manta morellana. Tanca el cercle dues cintes per dalt la paraula Falla i per baix Escalante- T. Mercado (Fig. 4)
 |
| Fig. 4 |
Els anys 60/61 al 62/63 conviuen les dos falles al desaparéixer Escalante Travesia Mercado darrer any, i José Benlliure-A Guillem l’any 63/64.
La comissió reviscola i ara de manera definitiva l’any 1972/73 quan el futur president Vicente Pastor Gil, presenta el dia 22 d’abril de 1972 la sol·licitud per formar de nou la comissió, quedant aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 4 de maig següent.
 |
| Fig. 5 |
Al primer cens de la falla i concretament al cens de la comissió femenina la comissió fa servir el mateix segell i esta vegada com escut que el que feia servir la desapareguda Falla Escalante- Travesia Mercado sols que afegint unes xicotetes flames i canviant, és clar, la denominació de la mateixa (Fig. 5) Este escut té la diferència que han desaparegut les baquetes i a la cinta on figura la paraula “Falla” se li han afegit els colors de la Senyera.
lunes, 22 de abril de 2024
DOCTOR ÁLVARO LÓPEZ - SAN JUAN DE DIOS
La sol·licitud per formar la comissió porta la data de 18 d’abril de 1.983, malgrat que va tenir entrada a registre de la J.C.F. el dia 5 de maig següent amb el núm. 16851, fou presentada pel futur president de la comissió José Prieto Bruque, baix un pressupost d’1.505.000 de les antigues pessetes.
La Delegació d’Incidències va emetre l’informe favorable el 26 de Maig sent aprovada definitivament al ple celebrat el 9 de juny de 1983 notificant-ho a la comissió el dia 14 del mateix mes. La primera Junta General Extraordinària es va celebrar el dia 21 de juny.
 |
| Escut de la comissió |
La directiva fundadora va aportar les seues idees per la confecció de l’escut, que van ser arreplegades pel faller Emilio Sánchez Davia qui va reflectir una barraca com a element central, en homenatge a les moltes que aleshores hi havia als voltants de l’indret on es planta la falla.
BARRIO BETERÓ
Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’any 1946/47, existint document signat pel president Ramón Doñate Pitarch, comunicant les baixes de la comissió de diversos components. El document porta la data de 29 de juliol de 1946. També existeix el contracte del monument faller signat pel president esmentat i el tresorer José Viana i l’artista faller Mariano Garcia Ramírez datat el 13 d’octubre del mateix any.
En este any la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb el nom de la comissió i l’escut de la ciutat (Fig. 1). També fou usat per la comissió al cens datat el 9 d’abril de 1947 signat pel president Vicente Romero Garcia.
 |
| Fig..1 |
Malgrat tot, la història de la comissió tal com ara la coneguem data del 15 d’abril de 1971 quan José Chovares Martínez, primer president de la comissió, va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud que va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Admissió de Falles el 26 de maig, rebent el nom de “Calles de Manuela Estelles, Amparo Ballester, José Ballester y Esteban Ballester”, és a dir, el que es coneix per Barrio Beteró[1].
 |
| Fig. 2 |
La comissió pren com el seu escut (Fig. 2) el següent disseny composat per Antonio Soriano: L’escut de la ciutat de València, en una base de flames, tenint al centre del rombe la figura del Miquelet naix de dalt una petxina, en al·lusió a la propera mar Mediterrània. Tanca l’escut, per baix una cinta amb el nom de la comissió i pel dalt el rat penat esmentat que, al tenir les ales estes i cap a baix, li dona al conjunt una forma ovalada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)