JACINTO LABAILA - MANUEL SIMÓ

 

El dia 16 de juny de 1978 la Junta Central Fallera va concedir autorització per plantar una nova falla, que si podríem dir que és de nova creació també podríem dir la hipòtesi que els antecedents primitius de la comissió daten de 55/56 i que van durar de manera discontínua fins a l’any 68/69 encara que diversos noms, però este tema no forma part del treball, així i tot els fallers de la comissió em manifestaren que el primer any de vida de la comissió fou l’exercici 1978/79.

És cert, el dia 15-4-78 Antonio Martínez Hernández, que després seria el president,  per una nova comissió que encara que en una primera vegada al ple de la J.C.F. de 16-5-78 fou denegada per problemes de demarcació, en un segon ple, celebrat el 15-6-78, fou aprovada de forma oficial.

Segons consta publicat al llibret de la comissió amb motiu del 25é aniversari la comissió va emprar un segell (Fig. 1), he de confessar que no he pogut trobar cap document en estiga reflectit l’esmentat segell, tant a la falla actual com a la històrica Nicolas Factor- Jacinto Labaila, malgrat que sense dubte per força ha d’estar en algun document. També cal dir que el segell ovalat porta dos grups de figures ben definides al seu interior, a la part de dalt dos figures de ninots que fou usat per la desapareguda comissió Cardenal Benlloch, a hores d’ara, Vicente Sancho Tello-Chile; i a la part de baix un conjunt de figures que és utilitzat avui en dia per la comissió Dr. Serrano Carles Cervera.

Fig. 1                                             Fig. 2

Aquell mateix any una comissió de fallers foren els encarregats de triar un dibuix que els representara, a tal efecte el president i la fallera major Ana Mª Carrasco Hernando i dos components de la comissió femenina anaren a un artesà del ram per tal de triar un dibuix, això si, no sabien com seria, però tenien clar que tindria el Miquelet i la barraca per ser símbols carismàtics de la ciutat.

Fig. 3

            Assessorats per l’artesà elegiren unes flames que donaven pas a l’escut de la ciutat (sense les eles) tenint a un costat, l’esquerrà, la barraca i al dret el Miquelet, tenint per la part de sota el nom Falla Jacinto Labaila - Manuel Simó, tal icom és representat al llibret del primer any de falla (Fig. 2), malgrat que per motius de modernitat l’escut ha sigut rectificat encara que conserva tots els elements de l’inicial  (Fig. 3).

            La Junta Directiva va aprovar el 7 de juliol de 1980 la confecció dels estendards amb l’escut de la comissió.

 

FRANCISCO CLIMENT - URUGUAY

 

            Amb la data de 4 de maig de 1981 Rosendo Campos Verdejo va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per formar una comissió. La petició va esdevenir a la incoació de l’expedient 23/81 en el que consta l’informe de 12 de juny de caràcter  desfavorable per part de la Delegació d’Incidències, desestimació que va ser refermada al ple de la J.C.F. de 12 de juny. El motiu de la denegació fou per no arribar a un acord entre les dos falles veïnes (sobretot una d’elles) en les respectives demarcacions.

            A l’any següent, el dia 26 d’abril de 1982, el futur president Rosendo Campos Verdejo, amb un pressupost de 1.500.000 pessetes, va presentar una nova sol·licitud de creació, davant la qual la Delegació d’Incidències emet, el dia 17 de maig de 1982 l’informe favorable. Aprovant-se al Ple de la J.C.F. celebrat el 4 de juny i per l’assemblea de presidents del 30 de juny.

    

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió ja figura a l’acta de la Junta de constitució celebrada el 17 de juny  format, al centre, el rombe heràldic de l’escut de la ciutat coronat per la rata penada amb les ales obertes , a l’esquerra del rombe un Miquelet tenint a la base flames; a dreta del rombe la típica manta i els no menys típic tabal amb les baquetes i la dolçaina, per davall de tots els elements una cinta amb els noms dels carrers.

            Per encomanda de la comissió, l’autor de l’escut, el faller Francisco Angel Romero García, va concebre un escut que segons el mateix volia recollir una representació de la ciutat i de la festa. Tocant a la data del mateix pot ser que fos de l’any 1981, any que com recordaré encara no hi havia comissió, donat que al primer cens presentat a màxim organisme faller amb la data de 18-6-82 ja figura el mateix.

            A les figures representades podem observar que encara que no ha variat el seu contingut sí que la seua forma presenta canvis a la composició pot ser que per donar-li una mena de modernitat, cosa que igualment succeeix  en moltes altres comissions falleres.

 

 

CARRETERA ESCRIVÁ - COOPERATIVA SAN FERNANDO

             L’antiguitat de la comissió es remunta l’any 1932  quan es va plantar la primera falla als carrers. Per a la seua identificació la comissió emprava un segell ovalat amb el nom de la comissió com es pot veure al costat de la signatura del president Vicente Guinart demanat permís per fer ball al carrer (Fig. 1). Este segell va ser utilitzar en diversos anys fins al 1962.

            No és fins a l’exercici 1961/62 quan la falla té el primer escut que es pot albirar en les bandes de les falleres majors que hi ha al casal. L’escut que, no és sap qui va ser el seu autor, estava compost per una paella amb les seues viandes i dalt d’esta un Miquelet sense altra forma que la que té en realitat, al voltant de tots dos “Comisión Falla Carretera Escriva-Dolores Alcalde y Adyacentes (Fig. 2).

                                                        Fig. 1                                                      Fig. 2

L’escut, també es pot veure a un escrit datat el 28 de febrer de 1962 signat pel president Jorge Mateu Yuste demanat l’assistència a un sopar dels membres de la J.C.F. i on figura tant al segell com a la capçalera de l’escrit.

L’exercici 1964/65, és a dir tres anys més tard, els fallers li digueren a Paco Domenech Gramaje igualment faller, “Xe, Paco com tu saps dibuixar i no ens acaba d’agradar l’escut de la paella fes un dibuix per un escut nou”, així va néixer en paraules de l’autor el disseny del nou escut de la comissió: “Una paleta de pintor creuada per dos pinzells i dalt al centre el Miquelet a la dreta mig aguaitant per darrere un rat penat i per darrere del Miquelet unes flames que se’n pugen cap amunt” (Fig. 3). Símbols que va ficar com a representatius de València i la festa malgrat que, segons em va comentar el propi autor, va intentar trobar,  a fi de ficar-lo a l’escut, algun símbol que poguera representar a la barriada no aconseguint trobar-ne algun que li agradara.  

   

                                                Fig. 3                                                       Fig. 4

Dit i fet, el dibuix fou portat a l’artesà corresponent qui es va encarregar de confeccionar el primer estendard de la comissió. La sorpresa fou quan els fallers van veure l’estendard, l’escut estava el revés ( Fig. 4). Què va ocórrer?, puix que a l’estar fet el dibuix en paper vegetal al dibuixar l’escut sobre la tela fou imprés l’inrevés. Este estendard va durar fins la confecció d’un nou estendard ja passats alguns anys i en ell figura en lloc de les pintures els noms dels carrers “Cra. Escrivà D. Alcaide y Adytes”. L’antic estendard figura a una vitrina al casal de la comissió.

COSTA Y BORRÁS - AGUSTINA DE ARAGÓN

        Al llibret editat per la comissió l’any 2003 amb motiu del 50é aniversari de la falla dona com es natural, l’any 1953 com a data de naixement de la comissió, malgrat que als anys 40 també hi va existir durant 3 anys, no consecutius, una comissió amb el mateix nom. 

        Esta comissió feia servir per la seua identificació diversos tipus de segells com el que figuren a l’any 1.45 (Fig. 1) o a l’any 1.49 (Fig. 2).

                                                        Fig. 1                                           Fig. 2

        La comissió va emprar el primer any l’escut que es representa a la figura núm. 3 i on es pot veure un doble semicercle on es llegeix A. ARAGÓN- LA PREVISORA (barriada propera), dintre del cercle menut dues barraques i un Miquelet de gairell cap a l’esquerra, dalt dels dos cercles una rata penada corona la insígnia, mentre que per la banda de baix la tanca una cinta que fica VALENCIA. L’escut descrit fou dissenyat pel faller José Lozano Puchalt i tan sols va ser utilitzada eixe any segons em comentaren els fallers veterans de la comissió. 

                    Fig, 3                                      Fig 4

        A l’any següent, és a dir l’any 1955, sent president de la comissió Ramón Bixquert Micó i fallera major Carmen Navarro Fullana, a l’església Santa Teresa de Jesús, segons consta al llibret de la mateixa comissió, el dia 13 de març, va tenir lloc la benedicció d’un nou banderí. (Foto 4). L’estendard va ser apadrinat per la senyoreta Amparin Jorge Coll i pel regidor de l’Ajuntament i adjunt a la presidència de la J.C.F. José Montagut Richart. 

        L’escut consta d’un Miquelet en flames portant baix, a la part dreta, un tabal i dolçaina i a la part de dalt tancant la figura un rat penat, i per baix una “tira de traca”. Pels costats i baix una cinta on fica FALLA C. BORRAS A. ARAGÓN SANTANDER (Fig. 5).

        Al llibret de l’aniversari esmentat, també figura el següent:, “El escudo que figura en el estandarte, y el propio estandarte, fueron diseñados por la Comisión de Falla que presidia D. Ramón Bixquert Micó en 1.955 y que sobre un estandarte con el fondo de nuestra Senyera aparecia el escudo de la Falla y la leyenda “Falla C. Y Borrás – A. De Aragón- Barrio de la Previsora” y se conserva enmarcado en los locales de la Comisión....”.

Fig. 5

        L’estendard coincideix amb la ja esmentada figura 4, però respecte a la data d’origen i les seues circumstàncies podrien no ser les mateixes, vegem: Entre els documents que hi ha als arxius de la J.C.F. hi ha un amb la data 29 d’agost de 1953 signat per Benito Alonso Alonso com president de la comissió, en ell demana que per motius de salud “...autorice el cese en el cargo... y que dicho cargo sea adjudicado al vocal de la comisión Ramón Bixquert Micó...” . L’esmentat document (Fig. 6) figura un segell redoó en el que es llegeix el nom de la comissió i que al centre té una figura (Fig. 7) que coincideix plenament en l’escut de la comissió, excepte el Rat Penat.

                                                            Fig. 6                                               Fig. 7  
 

¿Era l’escut o va ser la idea que l’autor es va basar pel definitiu disseny?, en cas de ser la primera de les raons, l’escut seria dos anys abans del que diuen els fallers. El meu parer és que el document demostra que l’escut existia dos anys abans del que reflecteixen els fallers al llibret i que fou sota la presidència de Benito Alonso Alonso, malgrat que com he dit li falta el rat penat.

CARCAGENTE - COMPROMISO DE CASPE

 

            Una paleta de pintor dona pas a la part dreta a una palmera al centre un Miquelet amb la part baixa del cos en els colors de la senyera, al costat tres pinzells i a l’esquerra unes fulles de llorer per darrere de tots els elements unes grans flames pugen cap amunt. En ell cal destacar la palmera que hi ha a la part dreta com a figura representativa de la barriada donat que, sembla ser, que al mateix carrer on, a hores d’ara, es troba el casal, carrer Jeronimo Muñoz, hi havia una palmera que per l’ordenació viària va ser arrancada.

Fig. 1

            Este fou el dibuix (Fig. 1) que va presentar el faller i pintor de la comissió Vicente Carrasco, durant l’exercici 1968-1969 primer any de la comissió, per que servira com a escut representatiu d’aquesta. L’escut fou aprovat per la comissió de la qual era president  Enrique Cuartero Valera i fallera major María José Mico Mateu. 

Fig. 2

            Malgrat que l’escut és l’únic que ha tingut la comissió en la seua història es va confeccionar una insígnia que encara que estava formada pels mateixos elements afegia a la part de dalt una rata penada (Fig, 2), manifestant els components de la comissió ignorar el motiu de la col·locació de l’esmentat element adduint tan sols que és un símbol valencià. La meua opinió és que com ocorre en altres insígnies  ficaren el mateix element per omplir l’espai, desvirtuant d’aquest mode el disseny de l’escut primitiu.

BARÓN DE PATRAIX - CUENCA

             A les vesprades del mes d’abril de 1.969 un grup d’amics comentaven l’avorriment que patia la barriada per falta de festa i una d’eixes vesprades Josep Calvo va tenir la idea de fer una falla, puix feia dos anys que havia desaparegut una falla propera, la dels carrers  Ramón de Castro-Cuenca. El dia 7 de juny de 1969 Antonio Pedrós Lacarcel va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió. Per fi després dels tràmits necessaris  el dia 20 de Juny del mateix any la J.C.F. va donar el permís i va nàixer oficialment la comissió dels carrers Baró de Patraix- Conca i Mossèn Fenollar. 

Fig, 1

            Però aquell any, que fou president Antonio Pedrós Lacarcel i elegida com fallera major Helena Pascual Domingo, tots els components de la comissió no estaven del tot satisfets, u d’ells de cognom Micó, estava fent el servei militar en aquell temps Sàhara Espanyol i este faller va escriure una carta a la comissió on parlava de la seua enyorança per no estar a València.   

            En aquella carta adjuntava un senzill dibuix que el faller havia elaborat en els seus moments de melangia: En un pergamí, l’escut quadribarrat de l’antic regne de València coronat i encimbellat per la rata penada, baix de tots tres elements, a la part dreta, una paleta de pintor rodejada de traca amb el seu esclat, amb dos pinzells i a la part esquerra el tabal i la dolçaina (Fig. 1).

            La falla, que no tenia símbol per representar-la, el va adoptar de seguida convertint-se en l’escut oficial de la comissió, afegint-li al seu voltant el nom “Falla B. de Patraix, Conca, M Fenollar” i en dades posteriors les recompenses de la J.C.F. que li pertoquen.

Fig. 2

            Una curiositat referent al nom de la comissió i que afecta a l’escut, partint que el nom forma part de l’escut, i que mentre el nom oficial és Baró de Patraix, Conca, Mossèn Fenollar el nom que fica en totes les bandes que lluïren les falleres majors i que figuren al llibret del 25e aniversari és el de M. Fenollar, Cuenca, B de Patraix (Fig. 2), desvirtuant, almenys en la meua opinió, l’escut original.

 

FALLES DEL SECTOR JESÚS

 

ESTADISTIQUES SECTOR LA CREU COBERTA

 

PLAZA SEGOVIA - DR. TOMÁS SALA

 

                  En una barriada novella apartada del centre, a les falles de l’any 1974 una nova falla es plantà a la ciutat, mesos enrere un grup de veïns encapçalats pel que fou primer president Alejandro Puchau Matali, va presentar instància a la J.C.F., el dia 4 de maig de 1973, per a crear la comissió que duria el nom de Plaza En Proyecto-Travesia Dr. Tomás Sala.

            Després que la J.C.F. va lliurar el corresponen informe favorable el 7 de maig, la constitució de la comissió va ser aprovada al ple de 18-5-83 i comunicat a la comissió, per escrit,  tres dies després. Al primer cens figura com a nom oficial Avda. Tomás Sala, mentre que al segon exercici figura al cens Plaza Segovia-Dr. Tomás Sala (antes Travesia).

            En una de les moltes reunions que van tenir lloc, un xicotet grup de fallers encapçalats pel president Alejandro Puchau Matalí,  el Secretari  Francisco Sala Borràs, Manuel Alemany, Amadeo Esteve i Miguel Aleixandre, entre altres, van decidir fer l’esbós del qual seria l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            Però, com triar algun element que representara a la barriada si allí no hi havia res significatiu?, al fi algú va donar la solució ¿perquè no ficar les barraques dels germans Burguet, col·laboradors de la comissió, que hi havia molt prop?, i així fou les barraques i un pou d’on ix per la part de darrere l’escut de la ciutat amb una gran rata penada que abraça totes les figures i que formen l’escut que des del seu naixement representa a la comissió.

            Per cert, que les dues barraques encara hi són en peu al cantó del carrer Gaspar Aguilar i la ronda  sud de recent creació i segons em comenten els fallers en perfecte estat, fins al punt de poder ser habitades.

SAN VICENT MARTIR - EMPAR ITURBI

             L’escut reproduït (Fig. 1), és el que a hores d’ara empra la falla: Un coet, del que penja la recompensa de la comissió, a la part de baix serveix de base a unes branques de llorer que envolten a l’escut en rombe quadribarrat de la ciutat de València, dalt d’este una rata penada que té unes baquetes amb les quals toca el tambor que hi ha al centre del rombe, als costats formant un cercle amb el coet dues cintes a la dreta “S. Vicent” i a l’esquerra “E. Iturbí”, per darrere de tots els elements unes flames omplin l’espai.

Fig. 1

Però fins a arribar a este extrem, una curiosa evolució ha sofert l’escut d’este comissió fallera que va nàixer a l’exercici 47/48 no tornant-se a plantar falla fins l’any 1957/58 de manera contínua fins a l’any 63/64 per a no plantar-se els dos anys següents, reapareixent l’exercici 67/68 ja de manera definitiva fins estos dies.

 És en este any quan la comissió té el primer escut (Fig. 2) que sembla ser fou dissenyat pel president d’aquell any Angel Serón o pel seu germà José Luis no podent-ho afirmar categòricament este extrem. 

Fig. 2

Com es pot observar el primer escut té la seua base en l’escut de la ciutat en una base de flames, rectificant-lo l’exercici següent (Fig. 3) canviant-li les flames i afegint-li a la part de baix dues branques de llorer i per la part de dalt de l’escut “Crta. Real de Madrid” i baix  “Peris y Valero”.  

Fig. 3

En l’exercici 1959/60 en l’escut (Fig. 4) troben una nova variant, fan desaparéixer les dues eles i se li afegeix el centre del rombe un tambor i les dues baquetes, amb motiu de la fundació dintre de la comissió de la banda de cornetes i tambors. 

Fig. 4

            No trobem altre escut fins a l’any 61/62 (Fig. 5) i on, del darrer escut,  desapareixen les branques de llorer i les figures són delimitades per un camp. En l’any 1967 (Fig. 6) amb la mateixa forma d’escut se li torna a afegir baix les fulles de llorer a la part de baix i unes xicotetes flames als costats de les ales.   

Fig. 5                                          Fig. 6

Anys més tard, l’any 1975, l’escut és rectificat donant-li una aparença més aproximada a l’escut actual, quedant format per una rata penada que, en la punta de les seues ales agafa les baquetes colpejant el tambor; el rombe de l’escut de la ciutat; les fulles de llorer; per davall de totes les figures una cinta de forma circular que té al centre la paraula falla i els nous noms dels carrers “San Vicente, Peris y Valero”; per la part de dalt un nou element unes flames que aguaiten per dalt de la rata penada (Fig. 7) 

Fig. 7

La vida d’esta nova forma és bastant curta puix l’any 1977 la directiva pren la determinació i segons en comentaren d’una manera no molt democràtica, de desfer la banda de cornetes i tambors llevant de l’escut els símbols que representaven afegint a la part de baix un coet i apareixent per primera volta el nom de “A. Iturbi” tal com es deia l’antic tros del carrer de Peris i Valero (Fig. 8). 

Fig. 8

Tampoc esta vegada va durar molt temps, a l’any següent els fallers al·ludint raons històriques i basant-se que el tambor i les baquetes formaven  part de la història de l’escut, i de la identitat de la falla, decideixen tornar a ficar a l’escut estos elements (Fig. 9) afegint a la part de dalt la paraula falla.    

Fig. 9

Fins ací he tractat de resumir la història de l’escut de la comissió, però encara falta la darrera anècdota sobre ell: Fa un grapat d’anys, els fallers ficaren, com he dit abans, el nom “E. ITURBI” representant al carrer EMPAR ITURBI, però una part nombrosa de fallers s’oposaren al·ludint que el nom correcte era “A. ITURBI”, es a dir, “AMPAR ITURBI”.    

Com estos últims eren majoria, les baralles sobre el tema van arribar fins al punt de haver-hi que canviar, a correcuita, les bandes de les falleres per tal de rectificar l’escut. L’ajuntament va ficar noves plaques en els noms del carrer ficant “Pianista Empar Iturbi” i malgrat que no va arribar la sang al riu, alguns fallers van fer alguna foto a l’esmentada placa per així poder ensenyar-la a “qui li pogués interessar”.

La comissió fallera que, a hores d’ara, és Associació des de l’any 1969, rep el nom, almenys per a ells de SANT VICENTE-EMPAR ITURBI.[1]

 

---

[1]  Els esbossos dels escuts m’han sigut facilitats per un membre de la pròpia comissió i les insígnies han sigut aconseguides després de fotografiar-les de una col·lecció particular.

MONTESA - DOCTOR MARAÑÓN

 

            L’any 2016 València va veure com es formava una nova falla en la zona de Patraix es tracta de la comissió Montesa- Dr. Marañón, la qual va ser aprovada pel ple de la J.C.F. de 20-09-2016, després de resoldre l’expedient 43/2016/2017 i ratificada, la seua aprovació per l’assemblea de 27 de setembre.

Escut de la comissió

            Un dels primers actes que va fer la nova comissió va ser la presentació del seu estendard, en ell es reflecteix l’escut de la falla, dissenyat per l’artista faller i component de la comissió Antonio Rubiño Linares.

            Amb traçades de línies modernes es representa el campanar de l’església del "Sagrado Corazón de Jesús", enclavada en la popular plaça de Jesus, com a símbol de l’indret, unes flames representant a les falles i una rata penada, que dalt d’elles, representa a la ciutat, dos cinta per dalt dels elements on figura el nom de la comissió, tanca la forma de l’escut.

MANUEL ARNAU - CRUZ CUBIERTA

 Esta comissió té el seu origen en la desapareguda comissió Camino Real de Madrid-Cruz Cubierta y Adyacentes i al desaparèixer, per raons que no venen al cas, va donar peu a la creació de la comissió Manuel Arnau - Cruz Cubierta, conservant l’antiguitat a tots els efectes en la J.C.F. Malgrat tot esta comissió va tenir anys que no va plantar el monument faller  reapareixent ja de manera definitiva l’any 1968.   

Fig, 1

            En la figura núm. 1 es pot veure l’estendard més antic que conserva la comissió i on a la part de baix es pot llegir 1954-1955, en el mateix es pot observar que tan sols com si fos un escut hi ha un pergamí amb la Creu Coberta al centre. Este estendard fou substituït  per un de nou i on figura l’escut que es por veure a la figura núm. 2 i on a més de la Creu Coberta porta dalt d’esta una rata penada, a la dreta fulles de llorer i a l’esquerra unes flames i  davant d’estes una llista que de dalt a baix es llig “Falla Cruz Cubierta”.  

Fig. 2

            Els fallers consultats manifesten que no han conegut altre escut (Fig. 2) i si  l’afirmació és certa és de suposar que l’escut que ja figura al nou estendard és de l’exercici 1.956-57, fent esta afirmació amb les corresponents reserves, puix és possible que l’escut hagués sigut utilitzat per altres menesters.

            Dissortadament res se’n sap del autor o autors dels dissenys tant de l’antic dibuix que figura a l’estendard com el de l’actual escut de la comissió.

JOSÉ SOTO MICÓ - SINDICO MOCHOLÍ

             Un veí de la barriada anomenat Juan Luis Climent Puchol, va ser l’encarregat d’encapçalar la sol·licitud que per formar una nova comissió fallera, va presentar davant la J.C.F el 9 de maig de 1973. Després de fer les gestions necessàries el màxim organisme faller va remetre una carta a la comissió el 28 del mateix mes comunicant la seua aprovació al ple de la J.C.F. de 25 de Maig de 1973.   

Fig, 1

            Poc temps després la comissió ja tenia el seu escut identificatiu, puix figura en un document signat pel triat com primer president de la comissió José Gramaje Alapont, i on comunicava les altes de components de la comissió, el dia 22 de juny de l’esmentat any.

            A les figures dalt representades es pot observar les diferents variacions que ha tingut l’escut de la comissió: Tenint com a base unes flames té dalt d’aquestes un tabal i una dolçaina, per dalt de les flames ix un Miquelet i al costat d’aquest a la dreta la senyera, en una cinta que envoltat quasi tots els elements es pot llegir els noms dels carrers que formaven al seu inici la demarcació “José Soto Mico-Sindico Mocholi-Alqueria de Benimasot i tot seguit la data del seu naixement, 1973.   

Fig. 2

            L’escut adés descrit (Fig. 1) figura com a portada del primer llibret editat per la comissió així com a posteriors llibrets fallers en diversos anys. Malgrat açò al llibret de l’any 1977 i al de l’any 2003 figura l’escut representat a la figura 2 on a més de canviar el tipus de cinta que l’envolta ha desaparegut la dolçaina que s’hi troba al primer escut.

            Per altra part, quan  l’any 2004 la J.C.F. va sol·licitar a les comissions els escuts per a ficar-los, com així va ocórrer, al llibre oficial faller de 2005, la comissió va remetre l’escut que podem veure a la figura 3 en ell s’observa com encara que conservant els elements primitius (observar que torna a aparèixer la dolçaina), ha canviat la cinta que l’envoltava a mes de desplaçar el tabal cap a la part dreta del conjunt. 

Fig. 3

            Al respecte cal dit que, a la portada del llibret de la comissió de l’any 1998 es pot veure, al costat de les portades de diversos llibrets, la fotografia de dos estendards de la falla, el primer d’ells té la figura representada amb el número 2 i el segon figura representat l’escut de la figura 3, així puix crec que es tracta de la manera distinta de brodar el mateix per l’artesà corresponent.

JOAQUÍN NAVARRO - CARRÍCOLA

 

La comissió va nàixer a l’exercici 1961/62 a la barriada obrera de la “Virgen de la Valvanera” sent en aquell primer any president Cipriano Guarino i fallera major Carmen Furió Carreres.

            Els primers anys de l’existència la comissió emprava per a segellar els seus documents un segell ovalat (Fig. 1) que tenia al centre la imatge de la Verge de la Valvanera que té als dos costats dos troncs florits[1] i al voltant de totes les figures es llig “Comisión Falla. Joaquin Navarro. Gabriel y Galan, Carricola y Adyacentes”. Este segell es pot veure a un document, signat amb la  data 7-6-62, pel president José Furió Valero amb registre d’entrada a la J.C.F. núm. 115 de 13-6-62 comunicant les despeses necessàries per a embellir el casal.   

                              Fig. 1                                           Fig. 2                                               Fig. 3                                                                        

            A l’any 1963 la comissió  va tenir el primer estendard (Fig. 2) i en ell es pot apreciar el que podríem considerar com a primer escut de la comissió: Dues cintes que venint de la part de dalt i ajuntant-se baix al centre fica “Falla Joaquin Navarro – Carricola” al mig i a la dreta, unes flames donen pas a un Miquelet i a l’esquerra el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat encimbellat per la corona que du la “Virgen de la Valvanera”, tancant l’escut per dalt una rata penada i per baix un coet i una branca de llorer.

            La figura tres està representada per un escut del tipus espanyol, dividit en tres quarters en els quals a les vores fica, a la dreta, “Falla J. Navarro i a l de l’esquerra Carricola y ady” i al centre una imatge de la “Virgen de la Valvanera” dalt l’escut una al·legoria de l’escut de la ciutat i mes cap a dalt una rata penada. Esta figura correspon a una insígnia feta per la comissió encara que els components de la comissió no tenen constància de la confecció de l’insígna, si bé podem  dir que la data és dels inicis de la comissió donat que com ja hem dit hi ha documents segellats amb escut semblant i la corona de la verge es troba a l’escut de l’estendard[2].   

  

                          Fig 4                                                     Fig. 5                                               Fig. 5                                    

            Per altra part, si als llibrets de la comissió de l’any 1962 i 1964 no figura cap escut identificatiu de la comissió, al llibret de l’any 1967 apareix en la fotografia de la fallera major l’escut de la figura 4, en l’escut de la seua banda, es pot apreciar com la corona de la verge ha sigut substituïda per un núvol a manera de corona i que ha desaparegut la branca de llorer que hi havia a la part de baix. Este escut es manté tant a les bandes de les falleres com als llibrets en diversos anys fins al llibret de l’any 1995 (Fig. 5) en què, com a portada principal, apareix un nou escut (Fig. 6) i baix a l’esquerra d’esta de manera xicoteta l’anterior, si be dintre del llibret no dona cap explicació de l’assumpte.

            Tocant al nou escut es pot dir que la seua primera aparició  en l’any 1994, al nou estendard de la comissió i on figura a la part de darrere la següent inscripció “Any 1994. Presidenta Mª  Carmen Rochina Piquer. Fallera Major Maite Faure Aparici”.

            En este estendard, podem veure l’escut (fig. 6) que utilitza, a hores d’ara, la comissió i que no deixa de ser una versió més moderna de l’anterior, però en lloc del xicotet núvol que hi havia dalt del rombe amb les quatre barres ha sigut substituït esta vegada per una corona, també s’ha modificat la posició del coet, com també ha desaparegut la xicoteta inclinació de tot l’escut.

 

---

[1] La composició del segell està en consonància amb la llegenda de la Verge de la Valvanera puix va aparèixer envoltada d' abelles que eixien d’un tronc sec, la imatge romànica de la mateixa es representa asseguda amb un xiquet al braç i una poma a la mà tenint per corona les abelles esmentades.

[2] Fonts religioses consultades manifesten que la imatge a la qual fa referència la figura 3 encara que sí pertany  a la “Virgen de la Valvanera” no es va confeccionar amb motiu de cap celebració religiosa celebrada al voltant de la imatge.

JERÓNIMA GALÉS - LITÓGRAFO PASCUAL ABAD

             Als arxius de la J.C.F. consta amb la data de 20 d’abril de 1978 una sol·licitud signada per Juan Hernando Santafé per plantar una nova comissió, també als documents adjunts figura el pressupost de 1330000 pessetes.

La Delegació d’admissió de falles va emetre, amb la data 15 de maig del mateix any, informe favorable per  la seua creació  traslladant el corresponent l’informe al ple, que va aprovar la creació el dia 16 de maig, fet que va comunicar la J.C.F. a la comissió en escrit lliurat l’endemà.

Escut de la comissió

            De seguida, només fundar-se la comissió encarregaren a  Mario Verdú Cots, persona bohèmia i familiar d’una component de la comissió, la confecció d’un escut que, d’una manera clàssica,  representara a la comissió.

            Aquell home presenta l’esbós que fou de l’aprovació de la comissió constant de quatre símbols clàssics, en primer terme l’escut de la Ciutat de València, als dos costats, de gairell, dalt d’una mena de peanya el Miquelet a la part dreta i a la part esquerra, la Senyera amb la forma de penó, baix l’escut  un pomell de taronges i baix d’estes una cinta que fica “Falla G. Barroso L. Pascual Abad.

            En l’actualitat la falla rep el nom de Jerónima Galés – Litografo Pascual Abad, al ser adaptat el nom a la llei de la memòria històrica

INGENIERO JOSÉ SIRERA - PIO IX

             Segons manifesten els components de la comissió, el 4 de maig de 1984 és la data històrica de fundació d’esta comissió i en aquell exercici fou president Juan Pons Navarro

Puix be, als arxius de la J.C.F. consta que Juan José Pons Navarro va presentar. en nom dels veïns, sol·licitud davant la J.C.F., datada el 25 d’abril de 1984, per a formar una comissió fallera, amb un pressupost de 2.150.000 de les antigues pessetes, aprovant-se al ple de la J.C.F. celebrat el 12 de juny.

No fou fins al mes de juliol quan la falla va començar a fer les seues activitats i al voltant d’aquell mes fou el faller Enrique Navarro, més conegut pel mal nom de “El Tacaet” per anar sempre tacat de pintura, donat que treballava de manteniment a la pròxima fàbrica de cerveses, qui va presentar l’esbós de l’escut a la comissió.

Escut de la comissió

 Aquell faller aficionat va dibuixar presentar un Miquelet de gairó cap a la dreta i dalt d’este una rata penada girada cap a l’altra part,  tot açò rodejat als dos costats per dues branques de llorer que són ajuntades a la part de baix per un xicotet escut amb els colors de la senyera, transcorria el mes de juny i malgrat que el dissenyador no era partidari de ficar unes flames  a l’escut. La junta va acordar ficar-les com a símbol de la rapidesa en què s’havia posat en marxa la nova comissió.

Per altra part, en comentaren els fallers que aquell temps la falla estava composta per poc més que cinquanta membres i com que no hi havia cap altra idea ni cap altre faller que havia pensat en l’escut, aquell dibuix fou el triat per a representar a la comissió ficant-lo en l’estendard poc abans de començar les festes.

        

FRAY J. RODRÍGUEZ - PINTOR CORTINA

 

            Per comprendre el significat de l’escut de la comissió, primer que res ens hauríem de traslladar en una mena de màquina de temps als anys de la fundació de la comissió que va començar dient-se “Travesía de Montesa y Adyacentes”, más concretament a l’exercici 45/46, fins a l’any 47/48 baix la presidència de Miguel Cabañes Mortes, i pensar en el context històric social  d’aquell temps.   

            La insígnia fou creada pel president de la comissió Robert Oliver i Poveda l’any 1946 i aparegut al públic l’any 1947, segons figura al llibret editat, l’any 2001 per la comissió, amb motiu del 50é aniversari, dades que les arreplegarem els components de la comissió, de fonts orals, i que reflectiren en el llibret adés esmentat.       

Figs. 1  i  2

            Malgrat tot, l’escut ja existia a l’exercici 45/46 figurant al Carnet de Faller del vicepresident de la comissió José Tomás Moret, lliurat per la J.C.F. amb el núm. 962, tal com s’aprecia a la figura núm 1.

També existeix un document, a l’arxiu de la J.C.F., datat el 5-3-46, per tant relatiu a l’exercici 45/46, signat pel mateix president, demanant li donen la “quota” corresponen a farina, sucre i xocolata per fer la bunyolada el dia de Sant Josep pels xiquets pobres. A l’esmentat document ja figura, tant com a segell com a capçalera de l’escrit, l’escut de la comissió. (Fig. 2).

Fig. 3

A la vista del  carnet esmentat també podrien dir que l’any de la creació de l’escut fos  l’any 1945 donat que és més lògic l’expedició del carnet a començaments de l’any faller, en tot cas l’escut té la data de naixement a l’exercici 1945/46. 

L’escut, en un principi constava del següent: D’una tassa ixen flames que, cap amunt, envolten a la xocolata que és coronada per un típic bunyol, el centre tres paraules “BUNY, XOC FOC” com s’aprecia als documents adés esmentats.(Fig. 3) Anys més tard, en l’any 1955, el senyor Colau el va rectificar afegint-li la vara de manament, donat que per aquell temps al president se li concedia el bastó, com a símbol de màxima autoritat en la falla. Malgrat el dit, si observem la foto de la fallera Major de l’any 1955, Maruja Galdón Martorell, que apareix al llibret de l’aniversari, veurem com a la banda, l’escut, no porta encara la vara de manament esmentada.

Fig. 4

            L’escut actual de la comissió es el que apareix a la figura 4, però, perquè triaren estos símbols i les paraules?, aquí és on entra el context del temps del qual he parlat abans. Segons els fallers, en aquells temps de precarietat, necessitat i “estraperlo”, 
al crear la falla, als fundadors de la comissió, els mogué el fer alguna cosa que trencara la rutina del treball i que ajuntara als que tingueren sentiments col·lectius, com que en aquells temps les col·lectivitats no podien tenir altre caràcter que el festiu fundaren la comissió i tractaren de reflectir-ho a l’escut de mode molt clar, per això dibuixaren i escriviren  les paraules BUNY de BUNYOLS, XOC de XOCOLATA i FOC, esta paraula sense altra significació que la que té amb la importància del foc dintre la festa i les altres dos paraules triades perquè en aquells temps els bunyols i la xocolata eren menjars que estaven reservats per a grans ocasions.

            Finalment, cal dir que les paraules que hi figuren a l’escut és el ritual que empren en  l’obrir i tancar cadascuna de les juntes que es celebren al llarg de l’any.