CARCAGENTE - COMPROMISO DE CASPE

 

            Una paleta de pintor dona pas a la part dreta a una palmera al centre un Miquelet amb la part baixa del cos en els colors de la senyera, al costat tres pinzells i a l’esquerra unes fulles de llorer per darrere de tots els elements unes grans flames pugen cap amunt. En ell cal destacar la palmera que hi ha a la part dreta com a figura representativa de la barriada donat que, sembla ser, que al mateix carrer on, a hores d’ara, es troba el casal, carrer Jeronimo Muñoz, hi havia una palmera que per l’ordenació viària va ser arrancada.

Fig. 1

            Este fou el dibuix (Fig. 1) que va presentar el faller i pintor de la comissió Vicente Carrasco, durant l’exercici 1968-1969 primer any de la comissió, per que servira com a escut representatiu d’aquesta. L’escut fou aprovat per la comissió de la qual era president  Enrique Cuartero Valera i fallera major María José Mico Mateu. 

Fig. 2

            Malgrat que l’escut és l’únic que ha tingut la comissió en la seua història es va confeccionar una insígnia que encara que estava formada pels mateixos elements afegia a la part de dalt una rata penada (Fig, 2), manifestant els components de la comissió ignorar el motiu de la col·locació de l’esmentat element adduint tan sols que és un símbol valencià. La meua opinió és que com ocorre en altres insígnies  ficaren el mateix element per omplir l’espai, desvirtuant d’aquest mode el disseny de l’escut primitiu.

BARÓN DE PATRAIX - CUENCA

             A les vesprades del mes d’abril de 1.969 un grup d’amics comentaven l’avorriment que patia la barriada per falta de festa i una d’eixes vesprades Josep Calvo va tenir la idea de fer una falla, puix feia dos anys que havia desaparegut una falla propera, la dels carrers  Ramón de Castro-Cuenca. El dia 7 de juny de 1969 Antonio Pedrós Lacarcel va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió. Per fi després dels tràmits necessaris  el dia 20 de Juny del mateix any la J.C.F. va donar el permís i va nàixer oficialment la comissió dels carrers Baró de Patraix- Conca i Mossèn Fenollar. 

Fig, 1

            Però aquell any, que fou president Antonio Pedrós Lacarcel i elegida com fallera major Helena Pascual Domingo, tots els components de la comissió no estaven del tot satisfets, u d’ells de cognom Micó, estava fent el servei militar en aquell temps Sàhara Espanyol i este faller va escriure una carta a la comissió on parlava de la seua enyorança per no estar a València.   

            En aquella carta adjuntava un senzill dibuix que el faller havia elaborat en els seus moments de melangia: En un pergamí, l’escut quadribarrat de l’antic regne de València coronat i encimbellat per la rata penada, baix de tots tres elements, a la part dreta, una paleta de pintor rodejada de traca amb el seu esclat, amb dos pinzells i a la part esquerra el tabal i la dolçaina (Fig. 1).

            La falla, que no tenia símbol per representar-la, el va adoptar de seguida convertint-se en l’escut oficial de la comissió, afegint-li al seu voltant el nom “Falla B. de Patraix, Conca, M Fenollar” i en dades posteriors les recompenses de la J.C.F. que li pertoquen.

Fig. 2

            Una curiositat referent al nom de la comissió i que afecta a l’escut, partint que el nom forma part de l’escut, i que mentre el nom oficial és Baró de Patraix, Conca, Mossèn Fenollar el nom que fica en totes les bandes que lluïren les falleres majors i que figuren al llibret del 25e aniversari és el de M. Fenollar, Cuenca, B de Patraix (Fig. 2), desvirtuant, almenys en la meua opinió, l’escut original.

 

FALLES DEL SECTOR JESÚS

 

ESTADISTIQUES SECTOR LA CREU COBERTA

 

PLAZA SEGOVIA - DR. TOMÁS SALA

 

                  En una barriada novella apartada del centre, a les falles de l’any 1974 una nova falla es plantà a la ciutat, mesos enrere un grup de veïns encapçalats pel que fou primer president Alejandro Puchau Matali, va presentar instància a la J.C.F., el dia 4 de maig de 1973, per a crear la comissió que duria el nom de Plaza En Proyecto-Travesia Dr. Tomás Sala.

            Després que la J.C.F. va lliurar el corresponen informe favorable el 7 de maig, la constitució de la comissió va ser aprovada al ple de 18-5-83 i comunicat a la comissió, per escrit,  tres dies després. Al primer cens figura com a nom oficial Avda. Tomás Sala, mentre que al segon exercici figura al cens Plaza Segovia-Dr. Tomás Sala (antes Travesia).

            En una de les moltes reunions que van tenir lloc, un xicotet grup de fallers encapçalats pel president Alejandro Puchau Matalí,  el Secretari  Francisco Sala Borràs, Manuel Alemany, Amadeo Esteve i Miguel Aleixandre, entre altres, van decidir fer l’esbós del qual seria l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            Però, com triar algun element que representara a la barriada si allí no hi havia res significatiu?, al fi algú va donar la solució ¿perquè no ficar les barraques dels germans Burguet, col·laboradors de la comissió, que hi havia molt prop?, i així fou les barraques i un pou d’on ix per la part de darrere l’escut de la ciutat amb una gran rata penada que abraça totes les figures i que formen l’escut que des del seu naixement representa a la comissió.

            Per cert, que les dues barraques encara hi són en peu al cantó del carrer Gaspar Aguilar i la ronda  sud de recent creació i segons em comenten els fallers en perfecte estat, fins al punt de poder ser habitades.

SAN VICENT MARTIR - EMPAR ITURBI

             L’escut reproduït (Fig. 1), és el que a hores d’ara empra la falla: Un coet, del que penja la recompensa de la comissió, a la part de baix serveix de base a unes branques de llorer que envolten a l’escut en rombe quadribarrat de la ciutat de València, dalt d’este una rata penada que té unes baquetes amb les quals toca el tambor que hi ha al centre del rombe, als costats formant un cercle amb el coet dues cintes a la dreta “S. Vicent” i a l’esquerra “E. Iturbí”, per darrere de tots els elements unes flames omplin l’espai.

Fig. 1

Però fins a arribar a este extrem, una curiosa evolució ha sofert l’escut d’este comissió fallera que va nàixer a l’exercici 47/48 no tornant-se a plantar falla fins l’any 1957/58 de manera contínua fins a l’any 63/64 per a no plantar-se els dos anys següents, reapareixent l’exercici 67/68 ja de manera definitiva fins estos dies.

 És en este any quan la comissió té el primer escut (Fig. 2) que sembla ser fou dissenyat pel president d’aquell any Angel Serón o pel seu germà José Luis no podent-ho afirmar categòricament este extrem. 

Fig. 2

Com es pot observar el primer escut té la seua base en l’escut de la ciutat en una base de flames, rectificant-lo l’exercici següent (Fig. 3) canviant-li les flames i afegint-li a la part de baix dues branques de llorer i per la part de dalt de l’escut “Crta. Real de Madrid” i baix  “Peris y Valero”.  

Fig. 3

En l’exercici 1959/60 en l’escut (Fig. 4) troben una nova variant, fan desaparéixer les dues eles i se li afegeix el centre del rombe un tambor i les dues baquetes, amb motiu de la fundació dintre de la comissió de la banda de cornetes i tambors. 

Fig. 4

            No trobem altre escut fins a l’any 61/62 (Fig. 5) i on, del darrer escut,  desapareixen les branques de llorer i les figures són delimitades per un camp. En l’any 1967 (Fig. 6) amb la mateixa forma d’escut se li torna a afegir baix les fulles de llorer a la part de baix i unes xicotetes flames als costats de les ales.   

Fig. 5                                          Fig. 6

Anys més tard, l’any 1975, l’escut és rectificat donant-li una aparença més aproximada a l’escut actual, quedant format per una rata penada que, en la punta de les seues ales agafa les baquetes colpejant el tambor; el rombe de l’escut de la ciutat; les fulles de llorer; per davall de totes les figures una cinta de forma circular que té al centre la paraula falla i els nous noms dels carrers “San Vicente, Peris y Valero”; per la part de dalt un nou element unes flames que aguaiten per dalt de la rata penada (Fig. 7) 

Fig. 7

La vida d’esta nova forma és bastant curta puix l’any 1977 la directiva pren la determinació i segons en comentaren d’una manera no molt democràtica, de desfer la banda de cornetes i tambors llevant de l’escut els símbols que representaven afegint a la part de baix un coet i apareixent per primera volta el nom de “A. Iturbi” tal com es deia l’antic tros del carrer de Peris i Valero (Fig. 8). 

Fig. 8

Tampoc esta vegada va durar molt temps, a l’any següent els fallers al·ludint raons històriques i basant-se que el tambor i les baquetes formaven  part de la història de l’escut, i de la identitat de la falla, decideixen tornar a ficar a l’escut estos elements (Fig. 9) afegint a la part de dalt la paraula falla.    

Fig. 9

Fins ací he tractat de resumir la història de l’escut de la comissió, però encara falta la darrera anècdota sobre ell: Fa un grapat d’anys, els fallers ficaren, com he dit abans, el nom “E. ITURBI” representant al carrer EMPAR ITURBI, però una part nombrosa de fallers s’oposaren al·ludint que el nom correcte era “A. ITURBI”, es a dir, “AMPAR ITURBI”.    

Com estos últims eren majoria, les baralles sobre el tema van arribar fins al punt de haver-hi que canviar, a correcuita, les bandes de les falleres per tal de rectificar l’escut. L’ajuntament va ficar noves plaques en els noms del carrer ficant “Pianista Empar Iturbi” i malgrat que no va arribar la sang al riu, alguns fallers van fer alguna foto a l’esmentada placa per així poder ensenyar-la a “qui li pogués interessar”.

La comissió fallera que, a hores d’ara, és Associació des de l’any 1969, rep el nom, almenys per a ells de SANT VICENTE-EMPAR ITURBI.[1]

 

---

[1]  Els esbossos dels escuts m’han sigut facilitats per un membre de la pròpia comissió i les insígnies han sigut aconseguides després de fotografiar-les de una col·lecció particular.

MONTESA - DOCTOR MARAÑÓN

 

            L’any 2016 València va veure com es formava una nova falla en la zona de Patraix es tracta de la comissió Montesa- Dr. Marañón, la qual va ser aprovada pel ple de la J.C.F. de 20-09-2016, després de resoldre l’expedient 43/2016/2017 i ratificada, la seua aprovació per l’assemblea de 27 de setembre.

Escut de la comissió

            Un dels primers actes que va fer la nova comissió va ser la presentació del seu estendard, en ell es reflecteix l’escut de la falla, dissenyat per l’artista faller i component de la comissió Antonio Rubiño Linares.

            Amb traçades de línies modernes es representa el campanar de l’església del "Sagrado Corazón de Jesús", enclavada en la popular plaça de Jesus, com a símbol de l’indret, unes flames representant a les falles i una rata penada, que dalt d’elles, representa a la ciutat, dos cinta per dalt dels elements on figura el nom de la comissió, tanca la forma de l’escut.

MANUEL ARNAU - CRUZ CUBIERTA

 Esta comissió té el seu origen en la desapareguda comissió Camino Real de Madrid-Cruz Cubierta y Adyacentes i al desaparèixer, per raons que no venen al cas, va donar peu a la creació de la comissió Manuel Arnau - Cruz Cubierta, conservant l’antiguitat a tots els efectes en la J.C.F. Malgrat tot esta comissió va tenir anys que no va plantar el monument faller  reapareixent ja de manera definitiva l’any 1968.   

Fig, 1

            En la figura núm. 1 es pot veure l’estendard més antic que conserva la comissió i on a la part de baix es pot llegir 1954-1955, en el mateix es pot observar que tan sols com si fos un escut hi ha un pergamí amb la Creu Coberta al centre. Este estendard fou substituït  per un de nou i on figura l’escut que es por veure a la figura núm. 2 i on a més de la Creu Coberta porta dalt d’esta una rata penada, a la dreta fulles de llorer i a l’esquerra unes flames i  davant d’estes una llista que de dalt a baix es llig “Falla Cruz Cubierta”.  

Fig. 2

            Els fallers consultats manifesten que no han conegut altre escut (Fig. 2) i si  l’afirmació és certa és de suposar que l’escut que ja figura al nou estendard és de l’exercici 1.956-57, fent esta afirmació amb les corresponents reserves, puix és possible que l’escut hagués sigut utilitzat per altres menesters.

            Dissortadament res se’n sap del autor o autors dels dissenys tant de l’antic dibuix que figura a l’estendard com el de l’actual escut de la comissió.

JOSÉ SOTO MICÓ - SINDICO MOCHOLÍ

             Un veí de la barriada anomenat Juan Luis Climent Puchol, va ser l’encarregat d’encapçalar la sol·licitud que per formar una nova comissió fallera, va presentar davant la J.C.F el 9 de maig de 1973. Després de fer les gestions necessàries el màxim organisme faller va remetre una carta a la comissió el 28 del mateix mes comunicant la seua aprovació al ple de la J.C.F. de 25 de Maig de 1973.   

Fig, 1

            Poc temps després la comissió ja tenia el seu escut identificatiu, puix figura en un document signat pel triat com primer president de la comissió José Gramaje Alapont, i on comunicava les altes de components de la comissió, el dia 22 de juny de l’esmentat any.

            A les figures dalt representades es pot observar les diferents variacions que ha tingut l’escut de la comissió: Tenint com a base unes flames té dalt d’aquestes un tabal i una dolçaina, per dalt de les flames ix un Miquelet i al costat d’aquest a la dreta la senyera, en una cinta que envoltat quasi tots els elements es pot llegir els noms dels carrers que formaven al seu inici la demarcació “José Soto Mico-Sindico Mocholi-Alqueria de Benimasot i tot seguit la data del seu naixement, 1973.   

Fig. 2

            L’escut adés descrit (Fig. 1) figura com a portada del primer llibret editat per la comissió així com a posteriors llibrets fallers en diversos anys. Malgrat açò al llibret de l’any 1977 i al de l’any 2003 figura l’escut representat a la figura 2 on a més de canviar el tipus de cinta que l’envolta ha desaparegut la dolçaina que s’hi troba al primer escut.

            Per altra part, quan  l’any 2004 la J.C.F. va sol·licitar a les comissions els escuts per a ficar-los, com així va ocórrer, al llibre oficial faller de 2005, la comissió va remetre l’escut que podem veure a la figura 3 en ell s’observa com encara que conservant els elements primitius (observar que torna a aparèixer la dolçaina), ha canviat la cinta que l’envoltava a mes de desplaçar el tabal cap a la part dreta del conjunt. 

Fig. 3

            Al respecte cal dit que, a la portada del llibret de la comissió de l’any 1998 es pot veure, al costat de les portades de diversos llibrets, la fotografia de dos estendards de la falla, el primer d’ells té la figura representada amb el número 2 i el segon figura representat l’escut de la figura 3, així puix crec que es tracta de la manera distinta de brodar el mateix per l’artesà corresponent.

JOAQUÍN NAVARRO - CARRÍCOLA

 

La comissió va nàixer a l’exercici 1961/62 a la barriada obrera de la “Virgen de la Valvanera” sent en aquell primer any president Cipriano Guarino i fallera major Carmen Furió Carreres.

            Els primers anys de l’existència la comissió emprava per a segellar els seus documents un segell ovalat (Fig. 1) que tenia al centre la imatge de la Verge de la Valvanera que té als dos costats dos troncs florits[1] i al voltant de totes les figures es llig “Comisión Falla. Joaquin Navarro. Gabriel y Galan, Carricola y Adyacentes”. Este segell es pot veure a un document, signat amb la  data 7-6-62, pel president José Furió Valero amb registre d’entrada a la J.C.F. núm. 115 de 13-6-62 comunicant les despeses necessàries per a embellir el casal.   

                              Fig. 1                                           Fig. 2                                               Fig. 3                                                                        

            A l’any 1963 la comissió  va tenir el primer estendard (Fig. 2) i en ell es pot apreciar el que podríem considerar com a primer escut de la comissió: Dues cintes que venint de la part de dalt i ajuntant-se baix al centre fica “Falla Joaquin Navarro – Carricola” al mig i a la dreta, unes flames donen pas a un Miquelet i a l’esquerra el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat encimbellat per la corona que du la “Virgen de la Valvanera”, tancant l’escut per dalt una rata penada i per baix un coet i una branca de llorer.

            La figura tres està representada per un escut del tipus espanyol, dividit en tres quarters en els quals a les vores fica, a la dreta, “Falla J. Navarro i a l de l’esquerra Carricola y ady” i al centre una imatge de la “Virgen de la Valvanera” dalt l’escut una al·legoria de l’escut de la ciutat i mes cap a dalt una rata penada. Esta figura correspon a una insígnia feta per la comissió encara que els components de la comissió no tenen constància de la confecció de l’insígna, si bé podem  dir que la data és dels inicis de la comissió donat que com ja hem dit hi ha documents segellats amb escut semblant i la corona de la verge es troba a l’escut de l’estendard[2].   

  

                          Fig 4                                                     Fig. 5                                               Fig. 5                                    

            Per altra part, si als llibrets de la comissió de l’any 1962 i 1964 no figura cap escut identificatiu de la comissió, al llibret de l’any 1967 apareix en la fotografia de la fallera major l’escut de la figura 4, en l’escut de la seua banda, es pot apreciar com la corona de la verge ha sigut substituïda per un núvol a manera de corona i que ha desaparegut la branca de llorer que hi havia a la part de baix. Este escut es manté tant a les bandes de les falleres com als llibrets en diversos anys fins al llibret de l’any 1995 (Fig. 5) en què, com a portada principal, apareix un nou escut (Fig. 6) i baix a l’esquerra d’esta de manera xicoteta l’anterior, si be dintre del llibret no dona cap explicació de l’assumpte.

            Tocant al nou escut es pot dir que la seua primera aparició  en l’any 1994, al nou estendard de la comissió i on figura a la part de darrere la següent inscripció “Any 1994. Presidenta Mª  Carmen Rochina Piquer. Fallera Major Maite Faure Aparici”.

            En este estendard, podem veure l’escut (fig. 6) que utilitza, a hores d’ara, la comissió i que no deixa de ser una versió més moderna de l’anterior, però en lloc del xicotet núvol que hi havia dalt del rombe amb les quatre barres ha sigut substituït esta vegada per una corona, també s’ha modificat la posició del coet, com també ha desaparegut la xicoteta inclinació de tot l’escut.

 

---

[1] La composició del segell està en consonància amb la llegenda de la Verge de la Valvanera puix va aparèixer envoltada d' abelles que eixien d’un tronc sec, la imatge romànica de la mateixa es representa asseguda amb un xiquet al braç i una poma a la mà tenint per corona les abelles esmentades.

[2] Fonts religioses consultades manifesten que la imatge a la qual fa referència la figura 3 encara que sí pertany  a la “Virgen de la Valvanera” no es va confeccionar amb motiu de cap celebració religiosa celebrada al voltant de la imatge.

JERÓNIMA GALÉS - LITÓGRAFO PASCUAL ABAD

             Als arxius de la J.C.F. consta amb la data de 20 d’abril de 1978 una sol·licitud signada per Juan Hernando Santafé per plantar una nova comissió, també als documents adjunts figura el pressupost de 1330000 pessetes.

La Delegació d’admissió de falles va emetre, amb la data 15 de maig del mateix any, informe favorable per  la seua creació  traslladant el corresponent l’informe al ple, que va aprovar la creació el dia 16 de maig, fet que va comunicar la J.C.F. a la comissió en escrit lliurat l’endemà.

Escut de la comissió

            De seguida, només fundar-se la comissió encarregaren a  Mario Verdú Cots, persona bohèmia i familiar d’una component de la comissió, la confecció d’un escut que, d’una manera clàssica,  representara a la comissió.

            Aquell home presenta l’esbós que fou de l’aprovació de la comissió constant de quatre símbols clàssics, en primer terme l’escut de la Ciutat de València, als dos costats, de gairell, dalt d’una mena de peanya el Miquelet a la part dreta i a la part esquerra, la Senyera amb la forma de penó, baix l’escut  un pomell de taronges i baix d’estes una cinta que fica “Falla G. Barroso L. Pascual Abad.

            En l’actualitat la falla rep el nom de Jerónima Galés – Litografo Pascual Abad, al ser adaptat el nom a la llei de la memòria històrica

INGENIERO JOSÉ SIRERA - PIO IX

             Segons manifesten els components de la comissió, el 4 de maig de 1984 és la data històrica de fundació d’esta comissió i en aquell exercici fou president Juan Pons Navarro

Puix be, als arxius de la J.C.F. consta que Juan José Pons Navarro va presentar. en nom dels veïns, sol·licitud davant la J.C.F., datada el 25 d’abril de 1984, per a formar una comissió fallera, amb un pressupost de 2.150.000 de les antigues pessetes, aprovant-se al ple de la J.C.F. celebrat el 12 de juny.

No fou fins al mes de juliol quan la falla va començar a fer les seues activitats i al voltant d’aquell mes fou el faller Enrique Navarro, més conegut pel mal nom de “El Tacaet” per anar sempre tacat de pintura, donat que treballava de manteniment a la pròxima fàbrica de cerveses, qui va presentar l’esbós de l’escut a la comissió.

Escut de la comissió

 Aquell faller aficionat va dibuixar presentar un Miquelet de gairó cap a la dreta i dalt d’este una rata penada girada cap a l’altra part,  tot açò rodejat als dos costats per dues branques de llorer que són ajuntades a la part de baix per un xicotet escut amb els colors de la senyera, transcorria el mes de juny i malgrat que el dissenyador no era partidari de ficar unes flames  a l’escut. La junta va acordar ficar-les com a símbol de la rapidesa en què s’havia posat en marxa la nova comissió.

Per altra part, en comentaren els fallers que aquell temps la falla estava composta per poc més que cinquanta membres i com que no hi havia cap altra idea ni cap altre faller que havia pensat en l’escut, aquell dibuix fou el triat per a representar a la comissió ficant-lo en l’estendard poc abans de començar les festes.

        

FRAY J. RODRÍGUEZ - PINTOR CORTINA

 

            Per comprendre el significat de l’escut de la comissió, primer que res ens hauríem de traslladar en una mena de màquina de temps als anys de la fundació de la comissió que va començar dient-se “Travesía de Montesa y Adyacentes”, más concretament a l’exercici 45/46, fins a l’any 47/48 baix la presidència de Miguel Cabañes Mortes, i pensar en el context històric social  d’aquell temps.   

            La insígnia fou creada pel president de la comissió Robert Oliver i Poveda l’any 1946 i aparegut al públic l’any 1947, segons figura al llibret editat, l’any 2001 per la comissió, amb motiu del 50é aniversari, dades que les arreplegarem els components de la comissió, de fonts orals, i que reflectiren en el llibret adés esmentat.       

Figs. 1  i  2

            Malgrat tot, l’escut ja existia a l’exercici 45/46 figurant al Carnet de Faller del vicepresident de la comissió José Tomás Moret, lliurat per la J.C.F. amb el núm. 962, tal com s’aprecia a la figura núm 1.

També existeix un document, a l’arxiu de la J.C.F., datat el 5-3-46, per tant relatiu a l’exercici 45/46, signat pel mateix president, demanant li donen la “quota” corresponen a farina, sucre i xocolata per fer la bunyolada el dia de Sant Josep pels xiquets pobres. A l’esmentat document ja figura, tant com a segell com a capçalera de l’escrit, l’escut de la comissió. (Fig. 2).

Fig. 3

A la vista del  carnet esmentat també podrien dir que l’any de la creació de l’escut fos  l’any 1945 donat que és més lògic l’expedició del carnet a començaments de l’any faller, en tot cas l’escut té la data de naixement a l’exercici 1945/46. 

L’escut, en un principi constava del següent: D’una tassa ixen flames que, cap amunt, envolten a la xocolata que és coronada per un típic bunyol, el centre tres paraules “BUNY, XOC FOC” com s’aprecia als documents adés esmentats.(Fig. 3) Anys més tard, en l’any 1955, el senyor Colau el va rectificar afegint-li la vara de manament, donat que per aquell temps al president se li concedia el bastó, com a símbol de màxima autoritat en la falla. Malgrat el dit, si observem la foto de la fallera Major de l’any 1955, Maruja Galdón Martorell, que apareix al llibret de l’aniversari, veurem com a la banda, l’escut, no porta encara la vara de manament esmentada.

Fig. 4

            L’escut actual de la comissió es el que apareix a la figura 4, però, perquè triaren estos símbols i les paraules?, aquí és on entra el context del temps del qual he parlat abans. Segons els fallers, en aquells temps de precarietat, necessitat i “estraperlo”, 
al crear la falla, als fundadors de la comissió, els mogué el fer alguna cosa que trencara la rutina del treball i que ajuntara als que tingueren sentiments col·lectius, com que en aquells temps les col·lectivitats no podien tenir altre caràcter que el festiu fundaren la comissió i tractaren de reflectir-ho a l’escut de mode molt clar, per això dibuixaren i escriviren  les paraules BUNY de BUNYOLS, XOC de XOCOLATA i FOC, esta paraula sense altra significació que la que té amb la importància del foc dintre la festa i les altres dos paraules triades perquè en aquells temps els bunyols i la xocolata eren menjars que estaven reservats per a grans ocasions.

            Finalment, cal dir que les paraules que hi figuren a l’escut és el ritual que empren en  l’obrir i tancar cadascuna de les juntes que es celebren al llarg de l’any.

 

CARTEROS - LITÓGRAFO PASCUAL ABAD

                 Amb la data 20 d’abril de 1982 José Fuster Ayaldi va presentar a la J.C.F., la corresponen sol·licitud per la creació d’una nova comissió, amb un pressupost de 830.000 de les antigues pessetes.

            El dia 11 de maig la J.C.F va emetre informe favorable per la seua creació, segons l’expedient 520/82, cosa que va succeir al ple celebrat el 4 de juny, i que fou comunicat per escrit al dia nou del mateix mes. L’acord de ple fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny.

Fig. 1

            En aquell primer any va ser president José Fuster Ayaldi i fallera major Carolina Rivas López i com és natural d’eixe primer any data l’escut de la comissió fallera, un doble cercle on és pot llegir el nom Carteros-Litografo Pascual Abad i com  homenatge a la primera ubicació del monument Cruce Primero de Mayo, dintre el doble cercle unes fulles de llorer serveixen de base a les Torres dels Serrans, el centre de les torres, l’escut de la ciutat de València..

            Malgrat que els fallers en comentaren que la primera falla fou plantada en l’encreuament dels carrers Carteros i 1º de Mayo i que després al ser urbanitzada la zona va rebre el nom per la que es coneix a hores d’ara, el cert és que els dos primers anys de la comissió va emprar l’escut representat amb la figura 1 i que encara que és el mateix no consta el nom de 1º de Mayo (tampoc consta, el nom als censos dels dos primers anys) apareixent per primera vegada al cens de l’any 85/86 així i també el mateix any, al programa de la presentació de la Fallera Major ja consta l’escut de la figura 2.

Fig. 2

            Res se’n sap de l’autor de l’esbós de l’escut, però malgrat tot, els fallers més antics comenten que poguera ser el primer president el seu autor donat que, sembla ser, era artista faller.

CAMINO DE ALBA - CASTILLO DE CULLERA

    

La comissió va nàixer dia 15 d’abril de 1957, per tant és a l’exercici 1957/58 quan apareix sota el nom de Falla Torre Alba com s’hi pot apreciar a la reproducció d’una insígnia de la comissió (fig. 1), i a l’exercici 1965/66 és quan canvia al nom actual.

Fig. 1

Segons consta al llibret del 25é Aniversari l’estendard de la comissió (fig. 2) data de l’any 1959, però, sembla que l’escut no es va adoptar d’una manera definitiva l’any 1965, sense que es puga dir amb certesa, puix la fotografia de la primera fallera major que va tenir la comissió l’any 1958 Pilar Alonso Pérez, i que figura al casal no s’aprecia a la banda, l’escut de la comissió Igualment la foto de la F.M. al llibret de 1960 a la banda porta l’escut de València i la F.M. de l’any 1964 no en porta, no ocorrent així amb la foto al llibret de 1965 on ja porta l’escut de la comissió.

Fig. 2

                  L’escut  és una al·legoria de l’escut de València que ha conservat la rata penada i la corona, però on les dues eles han sigut substituïdes per un costat i a la part dreta per un tabal i la dolçaina, este porta a la part de dalt un xicotet fanal a més de dur darrere unes branques de llorer, a la part esquerra unes flames portant dalt unes barraques Per la part de dalt i darrere la rata penada trobem una torre.

Fig. 3

           Dissortadament, no es pot determinar l’autor de l’escut ni el fet de ficar els diversos motius que el formen encara que els fallers més antics comenten que la Torre de dalt és l’edifici que hi ha molt a prop del lloc i que dona nom a tota la barriada i que les barraques son homenatge a les moltes que quan la fundació de la falla hi havia per l’indret. Pel que fa al tabal i dolçaina tots sabem que son instruments típics de València, però hi ha dues opinions sobre el que significa el fanal que es veu a la dolçaina, mentre que uns diuen que ha que veure al cos de vigilants nocturns, altres pensen que és còpia dels fanals que hi havia a un grup de cases en el lloc on primitivament es plantava la falla.

            Un apunt sobre l’escut de la comissió: Així com a la insígnia i al llibret del 25é aniversari (fig. 2) es pot  veure com a la part dreta sols hi ha el tabal la dolçaina i el fanal, a  l’estendard de l’any 1967(fig. 3) estes figures figuren al costat d’una branca de llorer, transformant d’este mode el disseny del primitiu escut.

CALVO ACACIO

 

            La presentació de la sol·licitud per formar una nova comissió, va venir de la mà de José Llorca Blach, que més tard seria elegit com a president de la comissió el dia 8 d’abril de 1973, presentat un pressupost de 453.000 de les antigues pessetes. La comissió figura aprovada en l’acta corresponent al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1074, celebrant la primera junta el dia 16 del mateix mes.

Va ser el secretari de la comissió, José Vicente Alonso Gil, va dissenyar l’escut que els representaria, per la qual cosa va triar escut que en l’heràldica l’anomenarien del tipus “espanyol”, amb  les quatre barres roges, dalt d’este escut l’autor va considerar el col·locar un símbol de la ciutat: El Rat Penat, portant la paraula falla entre les seues ales. L’escut va quedar així com he dit en una primera instància.

                            

                                            Fig. 1                                                              Fig, 2

            El projecte  li va semblar una miqueta “gelat”  als components de la  comissió  pensant que se li podria afegir altre símbol, per tal motiu l’autor va afegir rodejant a l’escut un bunyol quedant tancat el disseny per una cinta sota tots els elements on fica el nom dels carrers de la comissió (Fig. 1).

                                        Fig. 3                                                                  Fig., 4

            El disseny va representar a la comissió durant alguns anys fins l’any 1981 segons consta al llibret editat per la comissió a les festes d’eixe any. Però sembla que eixe mateix any “algú”, va agarrar l’estendard i damunt l’escut li va afegir la franja blava a la Senyera (Fig. 2), per tal motiu ja van ser confeccionades amb la rectificació, tal com apareix a la fotografia de la Fallera Major Infantil de l’esmentat llibret. Al llibret de l’any següent, és a dir 1982, ja apareix a la seua portada l’escut rectificat, malgrat que l’escut sense la franja va continuar sent usat per la comissió, almenys així figura, com a segell, al cens corresponen a l’any  1997/98 signat pel president Manuel Valero Muñoz el 30 d’abril de 1997. Este canvi, al disseny del segell, es va produir l’any 1991 quan el cens datat el 29 d’abril figura rectificat amb la franja blava fet que no va ocórrer al darrer any, figurant el cens datat el 24 d’abril sense la rectificació esmentada; corresponent estes figures als llibrets dels esmentats anys, observant-se els canvis produïts a l’escut.(fig, 3 i 4)

Fig. 5

            A l’entrada en vigor la llei de la memòria històrica la comissió va prendre la dedició de canviar el nom de la comissió passant a anomenar-se Falla CALVO ACACIÓ com així figura en l’escut.

ARZOBISPO OLAECHEA -SAN MARCELINO

 

                La comissió es va crear a l’exercici 1.959/60 sota la presidència de Carlos Tena Vallés tenint com a fallera major Asunsión López González.

Fig. 1

            També aquell any fou vicepresident Luis Gutierrez Belenguer qui va presentar un dibuix a la comissió perquè els representés. Este dibuix consistia  en un ninot de falla amb un capell negre semblant als que els llauradors  utilitzen per a ficar al cap dels espantaocells, el ninot simbòlic d’una falla estava col·locat dalt d’un xicotet cadafal  tenint per darrere unes flames on ficava el nom de “Falla Arzobispo Olaechea-San Marcelino” nom que rebia per aquells temps i que any endavant seria canviat pel seu nom en valencià i afegint des de l’any 1991 dalt de la paraula falla “Associació Cultural”.(Fig. 1)

Fig. 2

            Segons en va comunicar al mateix autor de l’escut, va ser concebut en una primera instància per un segell per encunyar la loteria,  el ninot que figura en ell,  pel pas dels anys, ha sigut confeccionat de diverses formes i colors allunyant-se del dibuix original, com també s’ha allunyat de l’escut la insígnia de la comissió , ja que com es pot apreciar a la foto l’escut (Fig. 2) no està tancat dintre un rombe, amb el nom dels carrers, que té per dalt una rata penada i que segons en diguérem el van canviar per omplir més l’espai.