SEVILLA - DENIA

 

Al començament dels anys 50 la comissió va utilitzar un segell (Fig. 1) que tenia la forma de doble rombe on ficava el nom en cadascú dels costats “Comisión Falla Sevilla-Denia i al centre del mateix  unes flames. Aquest segell apareix al costat de l’esbós de la falla en un llibre dedicat a les festes valencianes[1].

            Més endavant la comissió, va emprar  un escut que consistia en un Miquelet  que travessava un bunyol i que tenia per base unes flames, sense que la comissió done raó del seu autor, com així es pot apreciar al centre d’una antiga foto de la comissió[2] (Fig. 2) i també al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 1954 (Fig. 3 )

Fig. 1                                 Fig., 2                                Fig, 3

    A l’exercici 1973/74 la comissió empra un nou escut aprofitant l’escut que havien utilitzat fins aleshores: A la senzilla figura del Miquelet i el bunyol se li han afegit flames que envolten al bunyol per tots els costats, a la part dreta del Miquelet, la figura del Rat Penat amb les ales obertes i a la part esquerrana la comissió empra la forma heràldica d’escut quadribarrat tipus espanyol. Per la part de baix servint de base a tots els elements dues branques de llorer, tancant l’escut per dalt de les flames  la paraula “Falla” (Fig. 4).

 El nou escut és reflectit en diversos documents, servint a tall d’ exemple, el contracte amb l’artista José Herrero, datat el 30-12-73 i el programa de presentació de la Fallera Major M. Dolores Boluda Costa, celebrada el 9 de març.

 

Fig, 4                                           Fig. 5

No és fins l’any 1998 quan era president José Luis Domingo Chanzá i Fallera Major Laura Monrós Gaspar, la comissió va comptar amb l’escut que avui representa a la comissió, El nou escut (Fig. 5), fou dissenyat per la fallera Mª Carmen Rubio Peña, i que fon fallera major a l’any 1979. En ell la diferència consisteix en l’adaptació de l’escut heràldic espanyol que representava a la Senyera, per la bandera mateixa, a més de la paraula “Falla” que ara s’hi troba a la pasta del bunyol i clar està en la darrera recompensa de la J.C.F.

             

 

 

 

[1]  Veure Libro de Oro, Tallers gràfics Miguel Laguarda sota la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1950.

[2] Foto cedida per cortesia de José Luis Domingo Chanzá, com a president de la comissió.