CUBA - LITERATO AZORÍN

 

            La comissió nàixer amb el nom de Cuba Pintor Gisbert com falla infantil a l’any 1947[1] i va ser la llavor de la comissió gran que va començar a plantar-se a l’any següent. Esta comissió va utilitzar als seus inicis, com altres moltes falles de la ciutat, un segell circular en què figurava els noms dels carrers i el Miquelet al centre i on es pot apreciar la data de 1949-50 (Fig. 1). Este segell també era utilitzat, per la mateixa època, per la falla veïna de Cuba-Buenos Aires encara que el voltant  de distinta figura geomètrica.

 

Fig. 1                            Fig. 2                             Fig. 3

Més tard tal com s’aprecia al full del cens segellat per la J.C.F. amb la data de 17 d’abril de 1956, figura un segell que sembla ser una figura de valencià portant al cap l’escut de la ciutat de València encara que el fallers en els quals vaig mantenir conversa, tenien considerat el mateix com a segell i no com escut. (Fig. 2)  Malgrat açò quan van veure la insígnia, que conserva les mateixes característiques com és pot apreciar a la corresponent foto (Fig. 3), manifestaren que donat que fica Cuba-Pintor Gisbert era clar que pertanyia a la comissió, però que ignoraven més dades i de l’existència de la insígnia. Este segell fou emprat a diversos documents com per exemple al contracte de la falla de  24-10-58 entre el president Pascual Garcia Munera i l’artista Ricardi Rubert Andrés. El segell fou utilitzat per la comissió l’any 1959 apreciant–lo al cens de l’esmentat any, també s’hi troba a l’any 1960/61 com es pot veure a un document donant de baixa en la comissió a distintes persones, document que figura datat el 29-7-60 i que es troba als arxius de la J.C.F.

Fig. 4                                              Fig. 5

 No va ser fins l’any 1966 quan el que aleshores era president Celestino Abarca Saez va dissenyar el que podríem considerar el primer escut de la comissió: Un marc amb forma de rombe vertical, on es llig en el quatre costats el nom de la falla, “Falla, Cuba, P. Gisbert, Lit. Azorín, tenint dintre una rata penada, tabal i dolçaina, una manta morellana i una barraca (Fig. 4).

            Anys més tard, a l’any 1974, el mateix president, per tal de donar-li més vistositat a l’escut va  afegir-li, a la banda de baix, dues torxes amb unes flames que l’envolten, a més de ficar un paisatge al fons de la barraca, este  escut és el que actualment empra la comissió als seus actes oficials (Fig.5). Malgrat açó al llibret editat per la comissió l’any 1980 encara es pot veure a la seua portada l’anterior escut, és a dir, el rombe sense les flames als seus costats.

 

[1] Veure Fallas Infantiles. Juego i Tradición de Joan Castelló LLi, Manuel Sanchís Ambrós i Hernàn Mir Serrano. Junta Central Fallera. Ajuntament de Valencia Ragidoria de Turisme, Fires i Festes. 2001.