PINTOR S. ABRIL - PERIS Y VALERO

 

            L’any 1962 com solia ocórrer, un grup de veïns va tindre la idea de crear una nova falla. Em consta que es reuniren varies vegades amb la falla veïna per tractar d’ajuntar-se i poder fer una falla més gran. Per circumstàncies que no venen al cas no es va aconseguir. Malgrat tot,  tiraren endavant i després d’aconseguir el permís de les comissions dels voltants per poder plantar-ne, es presentaren a la J.C.F. per donar-se d’alta. Allí, entre altres coses, els demanaren el nom de la comissió i l’escut de la falla. La persona encarregada de l’assumpte tornà cavil·lós cap al lloc on solien reunir-se, al bar “Mi Bayuca”. Els components de la comissió no saberen dir cap raó ni del nom ni de l’escut. Del nom no el sabien, atés  que, la seua demarcació, només tenien 10 portals d’edificis sense  cap carrer sencer, que pertanyien a altres comissions, i de l’escut ni s’havien adonat que feia falta. 

Fig. 1

Joaquin Segura Blasco, fou la persona triada com a secretari donat que, per treballar d’oficial als jutjats, era el més acostumat a la burocràcia. I eixe home, que vivia al carrer Pintor S. Abril núm. 52, un bon dia quan es trobava al balcó, va pensar que seria una manera d’anomenar a la falla Pintor S. Abril front al núm. 48[1], que era el portal d’enfront de sa casa. Després de consultar-ho i amb l’aprovació de la resta de la comissió, el nom fou aprovat per la J.C.F., i així consta al llibre d’actes[2].

Però, ¿quin escut triar, si no hi havia entre els membres de la falla cap que poguera dibuixar-ne algun?, i altra vegada fou aquell home qui trobà la solució: Com i que treballava als jutjats sabia que, en aquells temps, a l’anomenat reformatori de Godella hi havia un jove que dibuixava bastant bé, així ho va fer saber a la comissió i es va dirigir cap al reformatori de la veïna població on va parlar en el  jove Juan Rodríguez dient-li l’objecte de la visita. Aquell jove, que no tenia més de 16 anys, no va voler cobrar els diners que li donaven, es va ficar a treballar fent tres esbossos i més tard custodiat pel mateix faller, els presentà personalment, a la comissió. 

Fig. 2

Els tres esbossos tenien elements típics de la ciutat, però als membres de la comissió els va fer goig un d’ells que, d’algun mode, estava relacionat amb la falla. Tenia a la part dreta i en vertical un pinzell en al·lusió al nom del carrer i que feia les vegades d’un pal de bandera, no cal dir que la bandera que hi havia era la Senyera valenciana que onejant tenia la forma de “P” (és clar de pintor). Davall, una barraca típica valenciana i un paisatge de camps de conreu i muntanyes, per davall de totes estes figures flames, que pujant cap amunt, a un costat i fet joc a la lletra “P” en nom de Pintor Salvador Abril,  per la part esquerra, tancava el dibuix.(Fig. 1).

Per fi a les falles, de l’any 1963 on fou president Alfredo Aragonés Almenar i Fallera Major Rosa Mª Marco Garañena, la comissió va poder lluir el seu estendard per la ciutat amb l’escut que fins ara es manté a la comissió, estendard que com si que té lloc al voltant de l’escut conserva l’escut original ficant les paraules que formen els noms dels carrers al voltant del mateix escut.

Més endavant va sorgir un xicotet problema, al tenir la falla una nova demarcació va passar a dir-se Pintor S. Abril - Peris i Valero i Dr. Sumsi,  com que el nom no hi cabia dintre l’escut, va sorgir la idea de ficar una cinta baix l’escut on ficara els noms, però esta idea no agradava als fallers, però per fi un faller possiblement un nebot del secretari, va tindre la idea de llevar el dibuix del camp  i les muntanyes i ficar el nom de la comissió (Fig. 2). Açò va ocórrer a l’any 1975 figurant al llibret, per primera vegada, l’escut amb els noms sencers dels carrers. En l’actualitat la falla fa servir el primitiu escut, és a dir, contenint a la part esquerra la representació de l’horta.

[1] Així consta als arxius de la J.C.F. com també consta a l’esbós de la falla infantil de l’any 1963 com a primer nom de la falla menuda  “Pintor S. Abril front al 52”

[2] Als començaments de la comissió no tenien llibre d’actes i tots els acords quedaven reflectits en unes fulles que el secretari Sr. Segura guardava en molta cura. Fa uns anys esta persona va agarrar els vells papers que tenia de la fundació de la falla i es va reflectir en un vertader llibre d’actes, que són guardats per la comissió com a patrimoni històric.