MERCAT DE RUSSAFA

 

Si bé hi ha notícies de falles plantades a la Plaça Major de Russafa a l’any 1881[1], no es fins a l’exercici 1928/29 quan uns veïns fan que la mateixa tinga continuïtat[2]. La comissió, que és una de les més antigues que hi ha en l’actualitat en la ciutat, hi va celebrar a l’any 1948 les “noces de cristall”, per complir quinze anys dintre de la comissió onze fallers[3]. Va reviscolar immediatament després de finalitzar la contesa espanyola, és a dir a l’exercici 1939/40 quan tenia al nom de Mestre Ripoll, passant-se a anomenar-se Mercat de Russafa a l’any 1941.

            Els fallers de la comissió reconeixen com a primer escut de la mateixa el representat per un doble cercle en  el qual es pot veure “Comision falla Pza. Mercado de Ruzafa “ i al centre  un tabal , d’on ixen flames, i al voltant d’este la dolçaina, un xerrac, un cartabó i un martell (Fig.1), datant-lo a l’any 1939/40. L’escut esmentat es va mantenir fins a l’exercici 1952/53, ficant-lo com ja he dit abans com un vertader escut a les bandes de les falleres de la comissió.          

fIg. 1

A l’exercici següent 1953/54 sota la presidència de Vicente Bonora Rios i de la Fallera Major Lolín Sanchis Selva es va dissenyar altre escut, del que va ser l’autor José Sanchis Selva conegut per tots com “el Pipo” que representa a la comissió en l’actualitat. L’escut és, com podem veure a la figura 2, de la següent manera: D’unes flames ix el campanar de l’església de San Valero, darrere d’este una rata penada aguanta amb l’ala esquerra un ganxo, baix de tot, una llista formant la Senyera amb el nom “Falla Mercado de Ruzafa”.

Fig. 2

Fins ací els dos escuts que ha tingut la comissió al llarg de la seua història, però al llarg de la investigació ha sorgit una xicoteta sorpresa, a la col·lecció privada d’insígnies propietat dels hereus de Antonio Satorres Valls, existeix la  insígnia que es pot apreciar a la figura 3.

Fig. 3

Si observem l’esmentada insígnia podem veure a cop d’ull, que no es tracta de l’escut de la comissió, sinó que és una barreja dels dos escuts descrits, per una part conserva el tabal i la dolçaina de l’antic i la torre de l’església de “San Valero”, el ganxo típic de la barriada i les flames de l’actual.

D’esta insígnia no s’hi ha pogut determinar la data tot i que els fallers en quins vaig parlar, desconeixien la seua existència, que tal vegada, pogués haver-se confeccionat, bé per afalagar als fallers d’honor, o bé com a regal als membres de la comissió, per part d’alguna Fallera Major.

 

[1] E. Soler i Godes, Les Falles de Valencia 1.849-1.977,  Semana Grafica,Valencia,1978 .

[2] Aixina ho diu Juan Luis Corbín Ferrer al llibre Ruzafa la bien plantada, Federico Domenech S.A. Valencia 1.995.

[3] Jornada/Diario de la tarde. Valencia 12-2-1948.