MONTORTAL - TORREFIEL

             Esta comissió té com a dada de fundació l’exercici 1955/1956, encara que amb el mateix nom, per les darreries de la dècada dels 40, és va plantar una  falla amb el mateix nom en el veïnat, falla que no té relació amb l’actual i que per no tenir bastants diners pel lloguer dels vestits de valenciana va desaparéixer.

Al llibret del primer any l’escut de la comissió figurava imprés baix de la primera fulla de l’explicació de la falla (Fig. 1) com si es tractara d’una al·legoria mes de les moltes que hi ha al mateix llibret. Este dibuix fou emprat per la comissió a la portada dels llibrets editats fins a l’any 1977, dibuix que també va ser usat per la desapareguda comissió Escalante Trav. del Mar.

Fig. 1                                                             Fig. 2

   L’escut  (fig. 2) consta del rombe amb quatre barres de l’escut de la ciutat amb corona i rat penat, tenint a cadascú dels costats un Miquelet a la dreta i un cos de valenciana a l’esquerra, per sota de tot este conjunt a la dreta tres coets i a l’esquerra flames.

            Este escut  des de la seua col·locació a l’estendard de la comissió (Fig. 3)[1] ha sigut utilitzat fins fa poc per a diversos motius si bé el mateix escut  ha sofert  diverses variacions al llarg dels anys d’existència de la comissió,  variacions que han desembocat  a l’escut   que és diferència amb l’anterior en què el Miquelet i la valenciana estan de gairó, els coets han canviat de posició i les flames han desaparegut, així com les taronges al costat de la valenciana, i que en l’escut de la pàgina web han sigut substituïdes per una mena de brillant.

 

Fig.3                                                    Fig. 4

            Ara bé un dels canvis més importants que ha sofert  l’escut, es va produir a l’any 1975 quan la comissió va fer un homenatge al cudol, la història poc més o menys és la següent: Quan estava fent-se les obres d’ampliació del port de la ciutat l’any 1972, un camió carregat de grans pedres va passar pels voltants d’on es planta la falla i sense adonar-se li va caure una d’aquelles pedres (2 tones diuen que pesa), el cas és que la pedra va quedar a l’indret i va caure en l’oblit per a tots, tres anys després els fallers de la comissió van escriure un epitafi al mateix “cudol” i el dia 15 de marc de l’any 1976 li reteren tot un homenatge. La història continua a l’any 1995 amb la col·locació d’una placa de manisetes al carrer Conde de Torrefiel, amb la mateixa inscripció que figura al “cudol” que encara està al jardinet prop d’on caigué i que la comissió tracta de mantindre´l en condicions de neteja.

Tota esta història va donar lloc per incloure al seu escut “el cudol” com es pot apreciar  a l’escut brodat a les bandes de les falleres com s’aprecia a la figura 4, a més de començar a fer servir el nom de la Falla El Cudol, nom per la que és coneguda dintre el nom faller.

 

[1]  La foto, que correspon a l’estendard de l’any 1961, ha segut cedida per la comissió.