LUIS OLIAG - MARIOLA - GRANADA

 

A l’exercici faller 1954/1955 la ciutat de València contava en noves comissions falleres entre les quals es trobava esta encapçalada per Rafael Viadel. La comissió figura com aprovada al llibre d’actes de la directiva de la J.C.F. corresponent a la data de 28 de maig de 1954.

A les parets del casal, penjat entre tots els quadres, records i “palets” que ha conquerit la comissió es troba una placa (Fig. 1), on estan recollides les tres insígnies que al llarg de la història ha tingut la falla.

 

                     Fig. 1                                                           Fig. 2

 La primera insígnia (a la dreta de la placa i figura 2) constava d’una al·legoria de l’escut de la ciutat compost pel rombe quadribarrat i les dues “L” dalt una gran rata penada, al centre del rombe el Miquelet i a sota d’este un bunyol del qual ixen cap amunt dues cintes que tanquen la figura al ajuntar-se amb les ales del Rat Penat, sota tots els elements esmentats una cinta amb el nom “Luis Oliag Mariola Granada” i més cap a baix penjant, com un penó, una senyera.

 

Fig. 3                                            Fig. 4

Este escut, del que no se'n sap res de l’autor, segons comenta un faller veterà de la comissió i antic president, devia estar dibuixat per un seguidor del València C.F. donat que la Senyera té, vista des de lluny i a un primer cop d’ull, certa semblança amb l’escut esportiu. Va estar vigent fins a l’any 1963, any que la comissió va decidir canviar-lo, ja que segons informacions rebudes, la insígnia  estava tantes vegades regalada que tothom la tenia i els components de la comissió, possiblement, no li donaven la importància que mereixia. D’esta insígnia no hi ha cap constància als documents que figuren a l’arxiu de la comissió, llevat del llibret de l’any 2004 que amb motiu de l’aniversari de la comissió va editar malgrat que segons em digueren van fer una fotografia digital de la placa. 

El segon escut (al centre de la placa i figura 3) tenia la forma rodona i a la vora, al cercle, figurava el nom dels carrers de la comissió i dintre un Miquelet en flames així com un rat penat a la part de dalt dreta. Aquest escut fou ideat pel que fora president de la comissió des de l’any 1964 al 1980 Rigoberto Climent Climent, corresponent el seu disseny definitiu al faller José Gomis Sanfelix. Segons em comentaren a la comissió i així figura a la placa l’escut va estar vigent fins a l’any 1975. No obstant l’escut figura al programa de presentació de la Fallera Major de l’any 1977 (Fig. 4).

            L’escut va ser substituït per circumstàncies d’estètica, donat que al ser-li concedit a la comissió el corresponent bunyol i penjar-lo a l’escut resultava, al tenir dues figueres rodones, una mica lletja la seua imatge.

 

Fig. 5                                           Fig. 6

            També cal dir que malgrat que l’escut rodó (fig. 3) figura als llibrets de la comissió dels anys 1973, 1974 i 1975, les falleres majors porten a la seua banda un altre escut que correspon al  tercer emprat per la comissió  (esquerra de la placa i fig. 5), i és el que en l’actualitat  l’utilitza la comissió, ser altra vegada ideat per Rigoberto Climent , basant-se amb la idea de l’escut anterior, que al estar tancat  dintre un cercle els símbols estaven massa amuntegats, per tant el que és feu va ser expandir els símbols per tal de millorar la imatge (Fig. 6). Esta idea es va traslladar a un l’artesà que el va realitzar afegint-li les cintes que hi ha per ficar en elles els noms dels carrers.