CAMINO MONTCADA - PINTOR JACOMART

 

            Si tinguera d’escriure una història sobre la falla, esta seria d’amors i desamors. Tot depén de la manera de fer una festa, de la manera d’entendre-la, que no és ni  pitjor ni millor, tan sols diferent.

            Amb la data de 4 de maig de 1978 Simó Aguilar i Castelló sol·licita permís per a constituir una nova comissió que baix un pressupost de 450.000 de les antigues pessetes s’anomenaria Alcañiz-Cambrils. La constitució va ser denegada en una primera instància per la J.C.F. segons escrit de 17 de maig de 1978, per ser aprovada de manera definitiva, al ple de l’organisme faller del dia 16 de l’esmentat mes, i en escrit de la J.C.F. de 24 de novembre del mateix any.

            Pot ser que aquell primer any la comissió tingués el primer escut identificatiu dissenyat per Manel Boix; si és cert que als documents que pertanyen al tercer exercici 80/81, figuren segellats amb el mateix (Fig. 1) tractant-se d’un penó amb les quatre barres històriques i al centre una espardenya de careta i al voltant d’esta el nom dels carrers Cambrils i Camí de Montcada.

         Fig.1                                                                          Fig. 2                    

            La comissió desapareix per circumstàncies, que no venen al cas, tornant a reorganitzar-se baix la presidència d’Oscar Martín Pérez esta vegada com Falla Camino Moncada-Pintor Jacomart i, segons consta a cens de l’esmentat any, continuant emprant el mateix escut.

            L’any 84/85 la comissió torna a ser encapçalada per Simó Aguilar i Castelló i segons consta al cens relatiu a l’exercici faller datat el 18 d’abril de 1984,  figura segellat amb un nou escut (Fig. 2). Esta vegada es tracta d’una paleta de pintor, en relació al nom del carrer, tenint a vèrtex superior esquerre unes xicotetes flames, per dalt de la paleta formant una figura semblant a l’arc de Sant Martí, una Senyera quadribarrada, baix de la Senyera el nom Falla Jacomart, Camí Montcada, Riu Nervión. Este nou escut fou usat per la comissió fins a l’any 1.987/88 quan estava presidida per Carlos Gómez Català,

 

Fig.3                                                        Fig. 4

            L’any següent i al deixar de pertànyer a la comissió les persones que per les seues idees foren declarades persones “no grates” i que per les circumstàncies s’endugueren els dos estendards als quals figuraven els dos escuts esmentats, la comissió va prendre la determinació de canviar l’escut. Conservant la paleta de pintor i les flames, la Senyera fon rectificada afegint-li el color blau a la part dreta i a la part de dalt, al centre i dintre les barres un rat penat (Fig. 3).

            L’escut va patir un nou canvi segons segell del document d’altes annex al cens de l’any 97/98, i on és modificada la senyera i a més el rat penat es troba dalt de la mateixa i no dintre com en el darrer, malgrat el segell, el llibret relatiu a l’any 1992 porta l’escut de la figura 3, el llibret de l’any 1993 porta el de la figura 4, per altre costat l’estendard de la comissió figura igualment l’escut corresponent a la figura 3.