jueves, 31 de octubre de 2024

PADRE VIÑAS - AGUSTÍN LARA

 

La comissió va tenir el seu naixement a l’exercici 66-67 sota la presidència de Luis Rodríguez Gómez i en la primera acta que conserva la comissió que pertany a la Junta Directiva celebrada el dia 16 de juny de 1966 baix la presidència d’adés esmentat ja la trobem segellada amb l’escut de la comissió.

Poques són les dades que he pogut replegar d’esta comissió del Sector de Rascanya, donat que els seus fundadors per llei de vida, ja no estan entre nosaltres i desconeixen, els fallers actuals, qui és l’autor de l’escut de la comissió.

 

Escut de la comissió


Es tracta de les Torres dels Serrans col·locades damunt una base de flames que s’enlairen pels dos costats. Al centre, tapant la porta hi trobem el rombe quadribarrat heràldic la de ciutat i dalt dels merlets una Rata Penada. Tanca l’escut per la part de dalt la paraula “FALLA” i per davall els noms dels carrers que li donen nom a la comissió.

La comissió en l’actualitat utilitza l’escut esmentat que, no ha variat gens de l’escut primitiu si exceptuem la grandària de les lletres, variació que no té importància dintre el concepte que representa.

MÚSICO ESPÍ - GRABADOR FABREGAT

 

El futur primer president de la comissió Antonio Ruiz Negre, va presentar davant de la J.C.F. en nom dels veïns, sol·licitud datada el 4 de maig de 1974, per formar una nova comissió a la ciutat, que va ser aprovada al ple de l’organisme faller celebrat el tres de maig de l’esmentat any.

            La primera junta que va celebrar la novella comissió va ser el 4 de maig de 1974 figurant segellada amb l’escut que, dissenyat pel mateix president, representaria a la comissió (Fig. 1).

 

Fig.1                                                               Fig. 2

            L’esmentat escut té una base de branques que dona pas a un cercle, pel centre en veuen les flames d’on surt una Senyera a tall de penó, dalt de les flames i, tenint com a fons la Senyera, una rata penada de tres dimensions, amb l’ala esquerra capgirada. Dintre del cercle es llig el nom de la comissió. Segons em va comentar l’autor va voler representar dos elements significatius de la ciutat: La Senyera i el rat penat.

            La mateixa forma d’escut també apareix al programa de presentació de les Falleres Majors, celebrada el 28 de desembre de 1.974, però no ocorre així amb el programa de festejos editat per la comissió tan sols dos mesos després, a les falles de 1.975, puix es pot observar com les flames, que adés aguaitaven pel centre del cercla ara ho fan pels costats, a més de aparéixer al centre de l’escut la paraula “FALLA” com si foren unes flames (Fig. 2)

 

Fig. 3                                                        Fig, 4


Sense poder determinar ni els motius ni l’any, encara que el primer document que he pogut trobar és el cens de l’exercici 75/76, la comissió va canviar novament l’escut, la Senyera que abans estava recta ara oneja lleugerament i el rat penat que era tridimensional ara és una figura plana i amb les ales esteses a la vegada que es troba capgirat a la part contrària, així mateix ha desaparegut la paraula “Falla” i les branques han sigut modificades (Fig. 3).

            Malgrat tot, almenys en la pàgina web, la falla utilitza un nou disseny de l’escut (Fig. 4) encara que no desvirtua al significat del mateix, però la Senyera torna a estar recta i el rat penat torna a ser amb volum en  tindre l’ala girada cap endins, així com tornen a aparéixer flames dintre el cercle baix de la bandera com l’escut primerenc.

miércoles, 30 de octubre de 2024

RIO BIBASOA - CONDE TORREFIEL

 

Amb la data 5 d’abril de 1977 el futur president de la comissió Matias Sanz Santodomingo, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar una comissió a la ciutat de València.

L’organisme faller va emetre informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 22 d’abril i la Delegació d’Admissió de falles va lliurar el seu informe igualment favorable amb la data de 10 de maig, finalment al ple celebrat el 12 de maig va ser aprovada la constitució de la novella comissió, acte que fou comunicat en escrit de la J.C.F. el dia 13 de juliol de 1977.

            A la primera junta celebrada a la comissió el dia 16 de maig del mateix any ja figura segellada amb l’escut; la resposta  perquè la comissió disposava d’un escut tan sols quatre dies després de ser aprovada la troben als inicis de la festa que no de la falla.

 

Escut de la comissió


            L’any anterior, any en què encara no hi havia falla, els veïns es van reunir i començaren a fer festa a l’indret, entre eixos veïns es trobava el futur vicepresident primer José Sebastián Defrias, aquell home que era pintor, va ser l’encarregat d’arreplegar les idees que sorgien de tots els presents per a fer l’escut. Va presentar dos o tres esbossos i triaren el que més els va agradar convertint-se en l’escut de la comissió.

            L’escut que replega símbols típicament valencians està representat per una gran Senyera que descriu un arc de dreta a esquerra acabant en un nu a la punta. Al pal s’observa l’escut de la ciutat i a l’interior de la forma de l’arc unes torres dels Serrans tenint dalt la corona oberta i el rat penat element de l’escut de la ciutat. Tanca l’escut per la part dreta el nom de la comissió.

 

 

 

 

 

 

PEDRO CABANES - CONDE LUMIARES

             Per a trobar l’origen de l’escut de la comissió cal fer un comentari sobre els origen de la falla, malgrat que, que alguns fallers, no reconeixen els primers anys com a part de la seua història.

            La comissió naix a l’exercici 65/66 sota el nom de Pedro Cabanes – Anna i fa servir durant eixos anys un escut format pels següents elements: Els dos campanars més representatius de la ciutat el Miquelet i Santa Caterina, tots dos de gaidó cap a l’esquerra i la dreta respectivament, tanquen a les vores l’escut presentant al centre de tots dos una barraca, per darrere dels elements descrits servint de fons unes flames; al centre i a la part de baix, entrellaçant a les figures un tabal creuat per la dolçaina i per un parell de baquetes. Completen l’escut a la part de dalt les paraules “Comisión Falla P. Cabanes y Anna” i a la part de baix “Valencia” (Fig. 1). La falla va plantar-se per darrera vegada a les falles de l’any 1971 desapareixent amb eixe nom per sempre.

Fig. 1                                                  Fig. 2
 

            Fins ací les dates històriques d’una falla que com queda dit, segons alguns fallers no és la mateixa, almenys així ho pensen alguns dels components de la comissió, opinió que respecte. però que no comparteix, per dues raons, la primera que l’encreuament dels carrers de l’antiga comissió Pedro Cabanes –Anna amb l’encreuament de Pedro Cabanes – Conde Lumiares estan escassament a vint-i-cinc metres de distància tot just al finalitzar un bloc de cases. La segona raó, la trobem al mateix escut de la comissió, però tornem a la història.

            El dia 4 d’abril de 1979 el que després va ser anomenat primer president de la comissió José Iñiguez Sanchis va sol·licitar la constitució d’una comissió amb el nom de Pedro Cabanes-Conde Lumiares, després de l’informe favorable de la delegació d’Admissió de Falles lliurat el 21 de maig del mateix anys, la falla va ser definitivament aprovada al ple de la J.C.F. de 23 del mateix mes i any.

Fig. 3
  

            La comissió va celebrar al bar “Els Tordos” la junta de constitució, el dia 23 de maig de 1.979, estampant a la part de baix de l’acta l’escut de la comissió, com també figura al primer cens de la comissió que té la mateixa data. Puix bé, L'escut, es tracta del mateix que l’emprat per l’antiga comissió, ficant en lletres, clar està, el nou nom de la comissió.

            El mateix any la comissió utilitza, com és natural, el seu estendard, a hores d’ara en un quadre penjat al casal (Fig. 2). Ara bé si ens fixem detingudament al mateix observen com les lletres de la part de dalt “FALLA PEDRO CABANES” són de distinta composició que les que hi ha baix d’estes “C. LUMIARES”. 

        Jo, vaig  tinndre l’ocasió de veure al natural l’esmentat quadre he pogut observar que les segones lletres no estan brodades com les primeres sinó que estan pintades sobre la tela i per davall d’estes s’albira un nom esborronat, el del carrer Anna, és a dir, que el “nous fallers” empren l’estendard de la primera de les comissions.

            A hores d’ara, la comissió continua utilitzant el mateix escut (Fig. 3), encara que la torre de Santa Caterina ha estat substituïda, pel que sembla, altra torre de planta quadrangular, desvirtuant, al meu parer, la idea de l'escut original.  

           

 

 

 

 

MONTORTAL - TORREFIEL

             Esta comissió té com a dada de fundació l’exercici 1955/1956, encara que amb el mateix nom, per les darreries de la dècada dels 40, és va plantar una  falla amb el mateix nom en el veïnat, falla que no té relació amb l’actual i que per no tenir bastants diners pel lloguer dels vestits de valenciana va desaparéixer.

Al llibret del primer any l’escut de la comissió figurava imprés baix de la primera fulla de l’explicació de la falla (Fig. 1) com si es tractara d’una al·legoria mes de les moltes que hi ha al mateix llibret. Este dibuix fou emprat per la comissió a la portada dels llibrets editats fins a l’any 1977, dibuix que també va ser usat per la desapareguda comissió Escalante Trav. del Mar.

Fig. 1                                                             Fig. 2

   L’escut  (fig. 2) consta del rombe amb quatre barres de l’escut de la ciutat amb corona i rat penat, tenint a cadascú dels costats un Miquelet a la dreta i un cos de valenciana a l’esquerra, per sota de tot este conjunt a la dreta tres coets i a l’esquerra flames.

            Este escut  des de la seua col·locació a l’estendard de la comissió (Fig. 3)[1] ha sigut utilitzat fins fa poc per a diversos motius si bé el mateix escut  ha sofert  diverses variacions al llarg dels anys d’existència de la comissió,  variacions que han desembocat  a l’escut   que és diferència amb l’anterior en què el Miquelet i la valenciana estan de gairó, els coets han canviat de posició i les flames han desaparegut, així com les taronges al costat de la valenciana, i que en l’escut de la pàgina web han sigut substituïdes per una mena de brillant.

 

Fig.3                                                    Fig. 4

            Ara bé un dels canvis més importants que ha sofert  l’escut, es va produir a l’any 1975 quan la comissió va fer un homenatge al cudol, la història poc més o menys és la següent: Quan estava fent-se les obres d’ampliació del port de la ciutat l’any 1972, un camió carregat de grans pedres va passar pels voltants d’on es planta la falla i sense adonar-se li va caure una d’aquelles pedres (2 tones diuen que pesa), el cas és que la pedra va quedar a l’indret i va caure en l’oblit per a tots, tres anys després els fallers de la comissió van escriure un epitafi al mateix “cudol” i el dia 15 de marc de l’any 1976 li reteren tot un homenatge. La història continua a l’any 1995 amb la col·locació d’una placa de manisetes al carrer Conde de Torrefiel, amb la mateixa inscripció que figura al “cudol” que encara està al jardinet prop d’on caigué i que la comissió tracta de mantindre´l en condicions de neteja.

Tota esta història va donar lloc per incloure al seu escut “el cudol” com es pot apreciar  a l’escut brodat a les bandes de les falleres com s’aprecia a la figura 4, a més de començar a fer servir el nom de la Falla El Cudol, nom per la que és coneguda dintre el nom faller.

 

[1]  La foto, que correspon a l’estendard de l’any 1961, ha segut cedida per la comissió.

MARQUÉS DE MONTORTAL - JOSE ESTEVE

 

            L’any 1963 un veí de l’indret va patir un accident que el va impedir anar a “València” a veure les falles i li vingué pel cap fer una falla a la barriada, açò és el que conten els fallers de la comissió el cert és que les primeres reunions que es feren a la comissió van tenir lloc a l’asserradoa del Tio Paco i altres en el Bar Casa Senent sent el primer president de la mateixa Domingo Sangodofredo Tomás.

            Aquell primer any els fallers encarregaren a un artesà que els confeccionara un escut per a ficar-lo a l’estendard que fou brodat per l’artesà Vercher, i que va ser  beneit a l’any 1964. 

 

Escut de la comissió

             Un doble cercle on fina el nom de la comissió i dintre del mateix unes flames donen pas a un Miquelet i una Senyera amb l’asta coronada pel Rat Penat, per darrere dels elements uns núvols i a la part esquerra de cercle una branca de llorer fou la composició triada per a l’escut de la comissió. Al segon exercici datat el 14 d’abril de 1965 ja figura segellat amb el mateix.

           

MARQUÉS DE MONTORTAL - BERNI I CATALÁ

 

            La comissió va nàixer a l’exercici 63/64 sota la presidència d’Antonio Gil Bau i als documents annexes al mateix amb la data 15 de juny de 1963 trobem l’escut de la comissió per a segellar una relació de falleres presentada davant la J.C.F.

            El segell de forma rodona conte dintre una figura formada per l’escut de la ciutat de València tenint a la part de baix a la dreta un tabal i una dolçaina amb les baquetes i a la part esquerra un cadafal on es reprodueix una escena de l’hora valenciana representada entre altres elements per una barraca.

 

Escut de la comissió

            La figura de l’escut dalt representada és un quadre pintat pel faller Federico Feliu i que s’hi troba al casal, encara que les fons orals consultades sembles indicar que no és l’autor de l’escut, que apareix en forma de segell als diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. i que pertanyen al primer any d’existència de la comissió.

            Com a curiositat diré que aquest escut ha sigut emprat per altres comissions falleres, unes desaparegudes i altres no, com per exemple una falla de Burjassot[1] i el més curiós resulta ser que la falla una falla del mateix sector faller ha emprat el mateix escut i encara l’utilitza malgrat que mes estilitzat[2].

 

 

[1] Veure la falla Doctor Domingo Orozco-Bailen del sector de Benimamet-Burjassot-Beniferri

[2] Daroca-Padre Viñas d’este sector faller.

martes, 29 de octubre de 2024

GAYANO LLUCH

 

            La comissió va començar el seu camí el dia 25 d’abril de 1972, quan el que després va ser elegit com a primer president Antonio Godoy Lacalle, va presentar davant la J.C.F. una sol·licitud per a formar la nova comissió.

            La Delegació d’incidències va lliurar el seu informe positiu el dia 28 del mateix mes així com la Delegació d’admissió de Falles va emetre el seu el dia 4 de maig següent, tots dos tingueren com a conseqüència l’aprovació de la comissió al ple de la J.C.F. de l’endemà, fet que va ser comunicat a la comissió en escrit del dia 9 del mateix mes. Des del primer any la comissió va fer servir un escut format per una figura de forma oval que contenia dintre el següents elements: El rombe heràldic de l’escut de la ciutat i damunt de les barres un llibre obert amb els noms dels carrers, aleshores Gayano Lluch- General Moscardó, el rombe es troba coronat per un Rat Penat amb les ales esteses i a la part de baix el seu vèrtex es troba dins d’un bunyol, envoltant tots els elements unes xicotetes flames que omplint tot l’oval (Fig. 1) . Este escut  va tenir la seua oficialitat al ser reflectit al primer estendard de la comissió (Fig. 2) encara que amb variacions, l’oval va desaparéixer  al mateix temps que dintre del llibre figura la paraula “FALLA” en lloc dels noms dels carrers que esta vegada figuren fora dels elements a la part de baix, com també va ser objecte de la portada de diversos llibrets editats per la comissió fins l’exercici 79/80.

 

    Fig. 1                                           Fig. 2        


            A partir de següent exercici quan la comissió era presidida per José Escriche Cardons, la comissió pren la determinació de canviar el disseny de l’escut. No he pogut esbrinar qui fon l’autor del nou disseny ni quines foren les causes que donaren lloc al canvi, però pot ser que unes de les causes fora el canvi de nom d’un dels carrers que donen nom a la comissió, puix l’ajuntament de la ciutat va decidir canviar el nom de General Moscardó per Dr. Marco Merenciano[1].

 

Fig. 3

            El nou escut encara que conserva els elements del primitiu presenta una figura distinta: El llibre en el qual tornen a figurar els noms dels carrers està vorejat las costats per dos elements nous, un coet a la dreta i una dolçaina a l’esquerra dalt del llibre el Miquelet a l’esquerra, el bunyol al centre i a la dreta un element nou, una ploma; abraçant a tots el elements esmentats el Rat Penat amb les ales obertes i abrasant als mateixos (Fig. 3).

            Posteriorment, en aplicació de la llei de la memòria històrica  i per tan canviar el nom de la comissió el nom del segon carrer que figurava a l’escut, ha sigut substituit pell nom de “La ploma” que és el nom del casal i que també està relacionat amb el nom de la falla.

[1] El canvi de nom va ser aprovat per acord municipal al desembre 1981.

DAROCA - PADRE VIÑAS

 

Els inicies de la comissió va tenir lloc a l’exercici 63/64, constant al cens com a president José Guillem del Rio, malgrat que amb la data 16 d’octubre del mateix any es va celebrar una reunió presidida per Juan José Grimaldo Garcia i en ella es sol·licitava l’anul·lació de la comissió. D’aquesta reunió va ser informada la J.C.F. en document datat el 7-2-64 amb segells d’entrada a l’organisme faller el 25-2-64. Com ho demostren diversos documents de l’any amb varies dimissions dels seus membres, els començaments de la comissió no foren molt pacífics.

 

Fig, 1

            El document esmentat figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 1): Format per dos cossos diferenciats, a la dreta l’escut de la ciutat de València i a l’esquerra una falla envoltada en fum composta per un Miquelet, una barraca i davant una parella de ninots; per davall dels dos cossos un tabal amb baquetes i la dolçaina completen l’escut que el trobem de vàries formes als segells de la comissió a l’estar unes vegades amb una cinta de dreta a esquerra i de dalt a baix amb el nom de la comissió i altres sense cinta amb el nom de la comissió fora dels elements que formen l’escut.

 

Fig. 2

            L’escut que, a hores d’ara figura a l’estendard, (fig. 2) va ser en certa manera rectificat amb un nou disseny per la fallera de la comissió Ana Nebot, al donar-li un altre caire puix l’escut de la ciutat presenta un aspecte més estilitzat a la vegada de desapareix una de les “L” que el formen; al nou disseny i tocant al monument faller, igualment, se li han afegit flames.

            Malgrat la rectificació el president de la comissió manifesta que l’escut és el reflectit, com he dit abans, a l’estendard, i reproduït a la figura 1, mentre que el nou només es utilitzat per a les cartes i documents de la comissió. Tanmateix, l’escut de la figura dos, és a dir el nou disseny figura al llibret de l’any 1997, així com els dos dissenys figuren a la portada del llibret de l’any 2001. Cal dir que en un document datat el 02/04/07 adreçat a la J.C.F. figura com segell l’escut de la figura 1.

            També cal dir una curiositat relacionada amb l’escut de la comissió, la mateixa forma en molt lleugeres modificacions apareix en diverses comissions unes desaparegudes i altres encara en actiu[1].

 

[1] Veure falla Marqués de Montortal-Berni Catalá, d'este sector i Dr. Domingo Orozco-Bailen del sector de Burjassot

lunes, 28 de octubre de 2024

CASES DE BÀRCENA

 

A la pedania enclavada a la comarca de l’Horta Nord, va nàixer, a l’exercici 1997/98 una nova comissió fallera encapçalada per Mª Concepción Martínez Monje, que fou aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 10 de Juny de 1997.

            A les primeres reunions de la comissió va sorgir la idea de fer l’escut que els representara i que ja es troba al primer cens presentat davant la J.C.F. amb la data de 14 de juliol de 1997,  un grup de fallers, entre els quals es trobava la presidenta, va tenir diverses idees per a la confecció. Una de les idees fou, donat que l’indret estava aleshores, rodejant de barraques ficar una a l’escut, la idea no va agradar del tot puix algú va apuntar que als escuts de les diferents falles de la ciutat hi han nombroses barraques i que devia ser un escut més original. 

Escut de la comissió

            Sembla que va ser la mateixa presidenta la que va tenir la idea de ficar a l’escut la figura del pouet, que encara es troba al costat de la xicoteta ermita del segle XVIII  dedicada a la Verge del Pilar, a la vorera de l’antiga carretera de Barcelona, i que és el monument més antic que hi ha a l’indret.

Va agradar la idea i el resultat en anar a la impremta i mitjançant l’ordinador confeccionar l’escut definitiu: L’esmentat pou, envoltat en flames pels dos costats tancant l’escut per la part de dalt amb una gran rata penada que amb les ales obertes abraça a totes les figures. Per la part de baix trobem una cinta amb el nom de la comissió “CASES DE BARCENA”.

CAMINO MONTCADA - PINTOR JACOMART

 

            Si tinguera d’escriure una història sobre la falla, esta seria d’amors i desamors. Tot depén de la manera de fer una festa, de la manera d’entendre-la, que no és ni  pitjor ni millor, tan sols diferent.

            Amb la data de 4 de maig de 1978 Simó Aguilar i Castelló sol·licita permís per a constituir una nova comissió que baix un pressupost de 450.000 de les antigues pessetes s’anomenaria Alcañiz-Cambrils. La constitució va ser denegada en una primera instància per la J.C.F. segons escrit de 17 de maig de 1978, per ser aprovada de manera definitiva, al ple de l’organisme faller del dia 16 de l’esmentat mes, i en escrit de la J.C.F. de 24 de novembre del mateix any.

            Pot ser que aquell primer any la comissió tingués el primer escut identificatiu dissenyat per Manel Boix; si és cert que als documents que pertanyen al tercer exercici 80/81, figuren segellats amb el mateix (Fig. 1) tractant-se d’un penó amb les quatre barres històriques i al centre una espardenya de careta i al voltant d’esta el nom dels carrers Cambrils i Camí de Montcada.

         Fig.1                                                                          Fig. 2                    

            La comissió desapareix per circumstàncies, que no venen al cas, tornant a reorganitzar-se baix la presidència d’Oscar Martín Pérez esta vegada com Falla Camino Moncada-Pintor Jacomart i, segons consta a cens de l’esmentat any, continuant emprant el mateix escut.

            L’any 84/85 la comissió torna a ser encapçalada per Simó Aguilar i Castelló i segons consta al cens relatiu a l’exercici faller datat el 18 d’abril de 1984,  figura segellat amb un nou escut (Fig. 2). Esta vegada es tracta d’una paleta de pintor, en relació al nom del carrer, tenint a vèrtex superior esquerre unes xicotetes flames, per dalt de la paleta formant una figura semblant a l’arc de Sant Martí, una Senyera quadribarrada, baix de la Senyera el nom Falla Jacomart, Camí Montcada, Riu Nervión. Este nou escut fou usat per la comissió fins a l’any 1.987/88 quan estava presidida per Carlos Gómez Català,

 

Fig.3                                                        Fig. 4

            L’any següent i al deixar de pertànyer a la comissió les persones que per les seues idees foren declarades persones “no grates” i que per les circumstàncies s’endugueren els dos estendards als quals figuraven els dos escuts esmentats, la comissió va prendre la determinació de canviar l’escut. Conservant la paleta de pintor i les flames, la Senyera fon rectificada afegint-li el color blau a la part dreta i a la part de dalt, al centre i dintre les barres un rat penat (Fig. 3).

            L’escut va patir un nou canvi segons segell del document d’altes annex al cens de l’any 97/98, i on és modificada la senyera i a més el rat penat es troba dalt de la mateixa i no dintre com en el darrer, malgrat el segell, el llibret relatiu a l’any 1992 porta l’escut de la figura 3, el llibret de l’any 1993 porta el de la figura 4, per altre costat l’estendard de la comissió figura igualment l’escut corresponent a la figura 3.

 

FALLES SECTOR RASCANYA

 


viernes, 25 de octubre de 2024

ZAPADORES - VICENTE LLEÓ

             La comissió té com antecedents diverses falles plantades als voltants, si bé no és fins a l’any 1943 quan els fallers consideren la data de la seua creació. Malgrat tot, la comissió ha rebut diverses denominacions com es pot apreciar a l’escut que figura als llibrets dels anys 1.950,1.952 i 1.955, però és en l’any darrerament esmentat quan la comissió passa a dir-se “Zapadores”.

Fou  l’any 1949 quan l’escut representatiu de la comissió va ser dissenyat per José Bru Torrentí i confeccionada pels desapareguts tallers Cambra, aleshores era president Vicente Castro Alcaide i Fallera Major Gloria Marchirant Rodríguez.  Fins este any la falla va emprar tant com a capçalera dels escrits com a segell, almenys des de l’exercici 46/47, com així s’aprecia, el dibuix de la figura 2 i que és clarament la base de l’escut actual.

 

Fig. 1                                            Fig. 2                                             Fig. 3             

Al llibret commemoratiu de les noces d’or de la comissió, l’escut es descriu d’esta manera: “Sobre un  cercle en el que està escrit el nom de la comissió, el cap de una dona amb el cabell pentinat com les antigues valencianes. Sobreeixint del cercle apareix el “Miquelet de la Seu”, sobre el que hi ha un “Rat Penat” amb les ales desplegades. Per baix del cercle s’aprecia una Senyera amb el pal, onejant.” (SIC) (Fig. 3).

També fou utilitzada com insígnia de la comissió, a més de ser usada com es pot apreciar a la portada del llibret de l’any 1947 (Fig. 4). Esta figura també servia com a capçalera dels escrits de la comissió com es pot veure al document de data 18/10/48, signat pel secretari Andrés Andujar amb el vistiplau del president Vicente Castro, en el que es comunica a la J.C.F. la baixa de diversos components de la comissió. Este document, que es troba a l’arxiu de la J.C.F., junt al adés llibret esmentat, corroboren el fet de que tal vegada era, com he dit abans , l’escut o la base del mateix.

 

         Fig. 4                                          Fig. 5               

En el dibuix de la figura dos, que poden trobar al llibret esmentat, se li han afegit  a la Senyera els bunyols atorgats per la J.C.F.. També podem veure com a més de canviar, com és lògic, els noms dels carrers (d’Encorts a Zapadores), la fallera de l’escut inicial també a sigut rectificada passant d’estar en un sol plànol a ser en tres dimensions i capgirada cap a la seua esquerra. (Fig. 5) Així mateix, ha desaparegut el pal que hi havia a la senyera, el Miquelet que apareix una mica tombat cap a la dreta i el Rat penat han sigut rectificats encara que el meu parer és que tot s’ha fet a  fi de donar-li una modernitat a l’escut.

 

 

 

 

 


 

 

 

 


RUBÉN VELA - DOCTOR WAKSMAN

 

La comissió fallera dels carrers  Rubén Vela - Avda. Dr. Waskman va ser fundada a l’exercici 1969/1970 en una casa en mig de l’horta que, aleshores, hi ha havia a manta pels voltants. La corresponent sol·licitud va ser presentada per José Bea Mataix , poc després primer president, el 14 de maig de 1969, sent emés l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 20 del mateix mes.

 

Escut de la comissió

L’escut fou dissenyat l’any de creació de la falla pel mateix president, triant com a símbol de la barriada per ficar a l’escut la paraula que fica dalt del mateix “FALLA SUR” degut a l’antiga estació d’autobusos que hi havia al carrer Dr. Waskman molt prop de l’encreuament amb l’avinguda d’Ausiàs March.

Completa l’escut una cinta circular que el tanca i on es pot llegir els noms Rubén Vela – Avda. Waskman , i l’abans esmentada falla Sur, dintre d’este cercle amb una base formada per un rat penat trobem la Senyera vorejada en flames als costats i dalt d’esta el Miquelet.

Segons em va comentar el president de la comissió al octubre de 2002, quan vaig visitar-los, els fallers es troben plenament identificats amb la denominació FALLA SUR fins al punt de voler sol·licitar-ho a la J.C.F. per a constància, denominació que va ser aprovada per la J.C.F. al ple de 23 de maig de 2006.

jueves, 24 de octubre de 2024

POETA GARCÍA LORCA - OLTÁ

 

         Baix un pressupost de 2.381.000 de les antigues pessetes, Emilio Aurell Damiá (més tard delegat d’activitats diverses) va presentar amb la data 13 d’abril de 1981 la corresponent sol·licitud per formar una nova comissió. La Delegació d’Admissió de Falles va lliurar l’informe favorable, sent aprovada la constitució al ple de la J.C.F. celebrat el 28 de maig i ratificada per l’assemblea de presidents que va tenir lloc el 10 de juny següent. L’esmentat any fou president Francisco Hidalgo Almagro i Fallera Major Blanca López Aguirre.

 

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió està compost per una cinta que des de baix l’escut puja per la part esquerra i  on es pot veure, baix “GARCIA LORCA” i a l’esquerra “OLTA”, unes xicotetes flames ix un Miquetet de gaidó cap a l’esquerra i  una senyera onejant cap a la dreta. Entre estos més flames i la paraula “FALLA”. Dalt de totes les figures una rata penada tanca l’escut.

            Un llibret[1] de la comissió diu que “Ya tenemos estandarte mejor dicho dos”. Açò queda aclarit de la següent manera: Vàries persones de la comissió, entre les que es trobava Vicente Casanova Lujan, vicepresident de la comissió, feren distints dibuixos per la confecció de l’escut de la comissió que quedaria reflectit a l’estendard, d’ells en triaren dos i el Sr. Casanova fou l’encarregat d’anar a l’artesà i ajuntant les idees dels dos dibuixos feren l’escut que representa a la comissió, per tant, no es pot dir en este cas que fos una persona la dissenyadora de l’escut.

[1] Veure el Llibret de l’any 1.982, primer que va editar la comissió.

AVDA DE LA PLATA - LA SENYERA

 

            La comissió es va fundar a l’exercici 1972/1973 quan el futur primer president José Antonio Arenas Marco va presentar el dia 21 d’abril de 1972 sol·licitud per a la creació. L’informe de la delegació d’Admissió de falles té la data de 4 de maig, sent a l’endemà quan el ple de la J.C.F. dona l’aprovació definitiva de la comissió.  .

 

Fig, 1

            Aquell mateix any el president va dissenyar l’escut representatiu (Fig.1) triant pel mateix símbols que són propis de la Comunitat: Una cinta que porta dintre el nom dels, carrers que donen nom a la comissió, encercla a una barraca i un Miquelet envoltats en primer terme per flames i darreres un núvol de fum, tanca l’escut per la part de baix el clàssic tabal amb les baquetes, dolçaina, fulles de llorer i, per la part de dalt, una rata penada abraça el cercle amb les seues ales.

 

Fig, 2

            Com podem veure hi ha una diferència entre  l’escut primitiu i l’actual ( Fig. 2) però tan sols en el nom d’un dels carrers que en un principi li donaven nom, tot per l’adaptació  a la llei de la memòria històrica, no variant, per tant, els elements que el formen.

 

 

 

martes, 22 de octubre de 2024

PIANISTA MARTINEZ CARRASCO - ESLIDA

 

            La sol·licitud per constituir una nova comissió porta la data de 23 d’abril de 1982 encapçalada pel que més tard fou el primer president Vicente Ferriols García. El dia 9 de juny la J.C.F. remet un escrit a la comissió comunicant la seua aprovació al ple de dia 4 del mateix mes. L’acord fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny següent.

            La comissió tal com diu el reglament faller passa a anomenar-se amb els noms dels carrers, malgrat que pel seu naixement, puix les reunions és feien en una caseta amb forma de barraca en mig dels camps de conreus, els fallers li deien amb molta estima FALLA L’HORTA[1].

 

Fig, 1

            Al primer cens de la comissió datat el 23 de juny de 1982 figura segellat amb l’escut de la comissió. Per la seua confecció es va elegir a un pintor i dibuixant que hi havia a la comissió Vicente Segarra Herrero, segons em va dir l’autor, va triar com a figura central de l’escut de l’antic Regne de València afegint-li baix a la dreta com si sortiren de les quatre barres i com a símbols de la ciutat: La Seu, un pitxer amb flors i les Torres dels Serrans; de les flors del gerro eixien els noms dels carrers Eslida, Juan R. Jimenez , Pianista Martínez Carrasco.

Fig, 2

            Anys després el mateix president Vicente Ferriols va ficar el nom L’HORTA en compte dels carrers i encara que no és l’escut oficial i el que figura a l’estendard, és emprat per a la confecció d’alguns llibrets de la falla i entre el que es troba el llibret del X Aniversari de la comissió, així com dels llibrets de l’any 1996 ençà, encara que no cada any.

[1] Fins fa poc, el nom  L’HORTA també era utilitzat per la  comissió Alfara del Patriarca-Periodista Gil Sumbiela, a hores d’ara, desapareguda i per Músico Espí Grabador Fabregat. a Rascanya.


OLTÁ - JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

 

            L’any 1974/75 va nàixer una nova comissió en una barriada en expansió de la ciutat, la sol·licitud presentada el dia 10 d’abril de 1974 per José Sevilla Mejias amb un pressupost de 500.000 pessetes, va ser  aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig del mateix any; pocs dies després, el dia 9 de maig, celebraren la Junta de Constitució triant com primer president a Victor Mañez Carabal. 

Fig. 1

            Aquell any un faller d’origen aragonés Luis Serrano Molinos[1] fou l’encarregat d’idear i dissenyar l’escut de la comissió (figura 1) unes flames que simbolitzaven l’au Fenix se n’enlairen cap a dalt donant pas a dos símbols fallers: Una pinta de valenciana i un coet, dalt d’estos altre símbol, este  de la ciutat; la rata penada, rodejant-ho tot una cinta amb els noms dels carrers principals de la demarcació. Així és com m’he ho va contar el fill, encara faller de la comissió, de l’autor de l’escut. A la primera junta de constitució celebrada el 9 de maig de 1974 podem veure que l’acta està segellada amb l’escut de la comissió.

 

Fig. 2

Passats 10 anys la comissió, com altres moltes a la ciutat, es va convertir en Associació Cultural rectificant-se les lletres de l’escut, tal com es pot apreciar al dibuix de l’escut. El mateix any dintre del marc del 10é aniversari, segons em va comentar el fill de l’ autor de l’escut, va tenir la idea de pintar sobre un quadre al·legòric que tingués a veure en la comissió el resultat fou el reflectit a la figura dos i on com a tema central figura el primitiu escut de la comissió fallera.

 



[1] Luis Serrano Molinos és tanmateix l’autor de l’escut que representa des de 1976 a l’Agrupació de Falles Quatre Carreres.