miércoles, 18 de diciembre de 2024
SUECA - LITERATO AZORIN
La falla i l’escut coincideixen al mateix any de creació, l’any 1955 amb la presidència de José Saus Canet i de la Fallera Major Elena Esteve.
De l’escut no hi ha referències del seu dissenyador, sembla que fou encarregat a l’artesà Civera que per aquell any es dedicava a la confecció d’objectes fallers de tota mena.
És un dels pocs escuts que podrien, a risc de caure en la ignorància, d’emmarcar-lo dintre de les normes de “l’heràldica fallera”; la comissió a adaptat un escut del tipus espanyol, tercejat i coronat amb corona oberta, portant dalt una rata penada. Els quartets de la dreta esta dividit tenint a la part de dalt la Senyera i al quart de baix un bunyol travessat per un petard. La part esquerrana té el dibuix d’un Miquelet i baix d’este una paella, rodejant els laterals i la banda de baix una llista amb el nom de la comissió (Fig. 1).
 |
| Fig. 1 |
Al llibre editat per la comissió amb motiu del 5è aniversari, la mateixa comissió al parlar de la seua simbologia no sap per quina raó l’autor de l’escut, del que es desconeix la identitat, va ficar una paella al mateix, malgrat que cal pensar que es un xicotet homenatge a la localitat arrossera de Sueca que dona nom a un dels carrers de la demarcació. Cal dir que l’element de la paella canvia de posició segons on siga el suport on s’encontre l’escut.
.png) |
| Fig. 2 |
Darrerament i amb motiu del 50 Aniversari la comissió utilitza als seus documents l’escut (Fig. 2), que només és una variació del primer, a la vegada que canvia la forma rectilínia del primitiu escut.
PERIS Y VALERO -CUBA
Eduardo Camps Michalena, que després va ser triat com a primer president de la comissió va presentar el dia 26 d’abril de 1972 sol·licitud per plantar una nova comissió. El dia 7 de mes de juny va rebre l’informe favorable de la Delegació d’incidències, sent aprovada de manera definitiva al ple de la J.C.F. del dia 8 de juny.
Poc després de fundada la comissió algú es va adonar que no tenien cap escut que els representés i se li va ocórrer la idea de convocar un concurs pel seu disseny. Es presentaren al voltant d’una dotzena d’esbossos i va eixir guanyador el presentat pel faller Pepe Samper Martí.
 |
| Fig. 1 |
L’escut és envoltat per una cinta on es llig FALLA AVD. P. Y VALERO CUBA i per la banda de dalt la cinta un rat penat, al centre de tot una orla i dintre d’esta un escut de la ciutat amb fulles de llorer d’on ixen dos campanars emblemàtics: Un de la ciutat, el Miquelet i altre per a la barriada de Russafa, el campanar de Sant Valero, simbolitzant d’esta manera, tant a la barriada com a la ciutat.
 |
| Fig. 2 |
Les dues figures representades pertanyen, clar està, a l’escut emprat per la comissió a la dreta (Fig. 1) representada al programa de presentació Falleres Majors de l’Agrupació de Russafa de l’any 2003, i la segona (Fig. 2) representat al llibre oficial faller editat per la J.C.F. l’any 2005, es troben en un cas clar de la variació dels colors dels elements de l’escut sense obeir a cap raó que pogués dur a terme el canvi dels colors. Sembla ser el segon esmentat és l’escut que conserva els colors originals del primer de la comissió.
Junt amb la Falla Mercat de Russafa,
són les úniques que empren el campanar de Sant Valer com a símbol de Russafa als
respectius escuts.
martes, 17 de diciembre de 2024
CUBA - PUERTO RICO
Al primer cens que trobem de la comissió corresponen a l’exercici 44-45 figura, al costat de la firma del seu president Manuel Garcia Devís, un segell que feia servir la comissió per als seus documents, es tracta d’una mena de pergamí on tan sols figura el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 1)
Dos anys després a l’exercici 46-47 sent president Enrique García, la comissió utilitza altre segell, també sols amb el nom dels carrers, però esta vegada amb la forma ovalada (Fig. 2).
 |
| Fig. 1 Fig. 2 ig. 3 |
Més endavant al cens de la falla infantil signat per Manuel Ibáñez Herrero i al contracte de la falla de data 20-1-54 signat pel meteix president i l’artista Gaspar Jaen trobem un nou segell (Fig. 3) de forma rodona, tenint al seu voltant els noms dels carrers i al centre un bunyol del qual aguaita pel forat un Miquelet, una forma molt semblant al també usat per altra comissió de Russafa[1]. També s’hi troba al costat de l’esbós de la falla de l’any 1953. Igualment el podem trobar a l’any 1.962, més concretament al document adreçat per la comissió a la J.C.F. signat pel president Eugenio Garés donat d’alta a fallers, tenint la data de 24-11-62.
Amb la data de 12-2-55 en document comunicant els actes de la presentació de les Falleres Majors, a la J.C.F. quan era president José Mª Torres Vazquez , carta signada pel secretari Eugenio Gares Cardona, trobem el primer escut de la comissió (Fig. 4), que el podem veure en un quadre al casal de la comissió: Una paleta de pintor i tres pinzells, unes flames que donen pas a un Miquelet i una rata penada a un costat de la paleta, formant el seu conjunt. Este escut el troben en diversos documents, censos, contractes de falla i altres que figuren a l’arxiu de la J.C.F., fins a l’exercici 81/82.
 |
| Fig. 4 Fig. 5 |
A l’exercici 92/83 sota la presidència, altra vegada, d’Eugenio Garcés, apareix una rectificació sobre l’escut anterior, sembla que baix un disseny de José Pedro Ros Moreno: Als elements que ja figuraven a l’anterior escut, paleta, pinzells, flames, el Miquelet i Rat Penat, és afegida per la part de darrere una Senyera amb forma de triangle amb el vèrtex cap a baix, a més de canviar la col·locació dels elements descrits i ficar Falla Cuba-Pto. Rico al centre de la paleta (Fig. 5). Este escut el fa servir la comissió a hores d’ara.
[1] Veure comissió falla Sevilla-Dénia
CUBA - LITERATO AZORÍN
La comissió nàixer amb el nom de Cuba Pintor Gisbert com falla infantil a l’any 1947[1] i va ser la llavor de la comissió gran que va començar a plantar-se a l’any següent. Esta comissió va utilitzar als seus inicis, com altres moltes falles de la ciutat, un segell circular en què figurava els noms dels carrers i el Miquelet al centre i on es pot apreciar la data de 1949-50 (Fig. 1). Este segell també era utilitzat, per la mateixa època, per la falla veïna de Cuba-Buenos Aires encara que el voltant de distinta figura geomètrica.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3 |
Més tard tal com s’aprecia al full del cens segellat per la J.C.F. amb la data de 17 d’abril de 1956, figura un segell que sembla ser una figura de valencià portant al cap l’escut de la ciutat de València encara que el fallers en els quals vaig mantenir conversa, tenien considerat el mateix com a segell i no com escut. (Fig. 2) Malgrat açò quan van veure la insígnia, que conserva les mateixes característiques com és pot apreciar a la corresponent foto (Fig. 3), manifestaren que donat que fica Cuba-Pintor Gisbert era clar que pertanyia a la comissió, però que ignoraven més dades i de l’existència de la insígnia. Este segell fou emprat a diversos documents com per exemple al contracte de la falla de 24-10-58 entre el president Pascual Garcia Munera i l’artista Ricardi Rubert Andrés. El segell fou utilitzat per la comissió l’any 1959 apreciant–lo al cens de l’esmentat any, també s’hi troba a l’any 1960/61 com es pot veure a un document donant de baixa en la comissió a distintes persones, document que figura datat el 29-7-60 i que es troba als arxius de la J.C.F.
 |
| Fig. 4 Fig. 5 |
Anys més tard, a l’any 1974, el mateix president, per tal de donar-li més vistositat a l’escut va afegir-li, a la banda de baix, dues torxes amb unes flames que l’envolten, a més de ficar un paisatge al fons de la barraca, este escut és el que actualment empra la comissió als seus actes oficials (Fig.5). Malgrat açó al llibret editat per la comissió l’any 1980 encara es pot veure a la seua portada l’anterior escut, és a dir, el rombe sense les flames als seus costats.
[1] Veure Fallas
Infantiles. Juego i Tradición de Joan Castelló LLi, Manuel Sanchís Ambrós i
Hernàn Mir Serrano. Junta Central Fallera. Ajuntament de Valencia Ragidoria de
Turisme, Fires i Festes. 2001.
lunes, 16 de diciembre de 2024
CUBA - DENIA
Esta comissió va celebrar el 100é aniversari l’any 2007. Els orígens de la comissió la trobem, per tant, l’any 1907 quan es va plantar una falla amb el nom de Corset[1]-Cuba. Com en totes les falles antigues resulta molt difícil aconseguir dates que puguen donar una veritable història en relació amb l’escut de la comissió.
La falla al llarg de la seua existència ha fet servir de diversos segells que els identifica davant dels diversos organismes oficials, en primer lloc, trobem un segell de forma rectangular amb la forma de pergamí, on no figura cap dibuix relacionat en la falla que, aleshores, rebia el nom de Cuba - Dénia. Este segell (Fig. 1) es troba en un document datat el 28 de maig de 1936 adreçat al Comitè Faller pel que es nomena delegat de la falla a Antonio Sevilla.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3 |
A l’any .1948 concretament en document datat el 20 de gener el president Antonio Sevilla Garcia dona conte de l’organització d’una vetlada teatral i en esta instància lliurada al Cap Superior de Policia hi ha un nou segell amb el nom de Cuba – Dénia i amb forma rodona, no contenint cap dibuix. (Fig. 3). Al mes següent i amb la data de 16 de febrer el president torna a donar conte a l’Autoritat d’altra vetlada i en esta ocasió, la comissió, utilitza un segell de forma ovalada on es llegeix “llar fallero (Falla Cuba Dénia) Tomasos 24 (Plaza de Ruzafa)” si bé el segell no resulta estrany si que ho es la situació del “Llar fallero” puix el carrer dista a bastant distància dels carrers de la comissió (Fig. 4).
 |
| Fig. 4 Fig, 5 |
A l’any 1950 en un llibre de temes valencians[2] apareix novament altre segell, este de forma rectangular amb el cantons tallats i que a més dels noms de carrers Cuba – Dénia porta davall una tira de traca. Este segell tan bé s’hi troba en document emanant permís per tenir una “Barraca Fallera” al cantó del carrer Buenos Aires. El document porta la data d’11 de març de 1953 i està sotasignat pel president Ramiro Pedrós i Font (Fig. 5)
No serà fins l’any 1953 quan la falla usa l’escut que la identifica com a tal (Fig. 6), l’escut es troba al cens de l’exercici 53/54 amb la data de 27 de març de 1953 . El document és el primer que la comissió te coneixement de l’existència de l’esmentat escut, que fou obra de Rafael Ferrer Barrón, que per la seua professió de tallista dibuixava be.
 |
| Fig. 6 Fig. 7 |
CUBA - BUENOS AIRES
La comissió, com crec que quasi totes als seus començaments, tingué un president aglutinador de la falla, Segismundo Botella Sales. Este president ho va ser durant les falles dels anys 43, 44, 45, 46, 48, 50, per a tornar a ser-ho al reviscolar la falla als any 61 i 62, any que la J.C.F. la dona per reorganitzada.
Puix bé, baix la seua presidència, va tenir lloc un fet que possiblement està relacionat amb l’escut de la comissió; a l’exercici 1.944/45, la comissió que hi havia fins aleshores sota la denominació “Cuba-Denia-Buenos Aires y Filipinas” es va dividir en dues, a hores d’ara existents, per una part Cuba-Denia i per altra, Cuba-Buenos Aires.
 |
| Fig. 1 Fig.2 |
És de suposar que este any va tenir lloc el disseny de l’escut de la comissió, almenys així ho reflexa el segell ovalat que al voltant portava el nom dels carrers i al centre un Miquelet, escut que unes vegades rodons i altres ovalats utilitzaven distintes falles (Fig. 1). Este segell figura en document de data 24 de novembre de 1949 que es troba en possessió d’un faller de la comissió.
L’antiguitat de l’escut no es pot saber en total seguretat, si bé, hi ha constància d’una insignia datada en l’any 1948, anys que fica en la mateixa ( Foto 2) que es troba en la col·lecció d’insígnies d’Emili Camps.
L’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió de la barriada de Russafa està compost per una doble figura ovalada on es pot llegir els noms dels carrers que formen la demarcació, al centre de la figura ixen, de unes flames un Miquelet que, travessat per la Senyera, porta dalt una rata penada (Fig. 3) i del que no s’hi ha pogut traure raons documentals del seu autor.
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
A la figura 4 podem
veure altre disseny de l’escut de la comissió que només l’han fet servir en
ocasions esporàdiques. Data de l’any 90/91 quan va servir per a la portada d’un
dossier lliurat a la J.C.F. amb motiu d’un castell de focs pels infantils que
va ser inclòs en el programa oficial. El disseny de l’escut va ser obra de
l’artista faller José Manuel Alares.
CASTELLÓN - SEGORBE
Sembla que el naixement de la comissió data de l’exercici 1933/34, malgrat que no és fins a l’exercici 1945/46 quan apareixen els primers documents a la J.C.F. El primer símbol identificatiu de la comissió el troben en un document de data 4-3-46 pel que es sol·licita a la J.C.F. facilite els queviures necessaris per fer xocolata als dies de falles pels xiquets, es tracta d’un segell de color violeta en el que s’aprecia “Falla calle Castellón y Adyacentes. Comisión. Valencia” (Fig. 1).
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
El primer escut que va emprar la comissió (fig. 2) el trobem al llibret de l’any 1948 tenint la forma rectangular i dintre del mateix un full de calendari amb una manta morellana encimbellada per un tabal i el rat penat, al costat a l’esquerra fica “Comisión de Falla Calles de Castellón y adyacentes.
Un dels primers documents, que figura als arxius de la J.C.F., on ja figura l’escut actual de la comissió (Fig. 3) és una carta adreçada a la desapareguda falla Gran Via-Ruzafa i amb la data de nou de març de 1954, per la que comunica que no te cap inconvenient per la creació de la falla veïna, a hores d'ara, desapareguda.
 |
| Fig. 3 |
A l’any següent, després de cremades les falles de 1955 i dels episòdis ocorreguts a l’any de “La Vespa” que han quedat gravats a la història de la comissió, va desaparéixer per a tornar a plantar-la a l’exercici 60/61 i és en este any quan per regal dels senyors de Casquell la comissió estrena el seu estendard on ja figura l’escut actual de la comissió.
Arribats ací cal que dir que, els components de la comissió li donen el nom de la falla de la Comunitat i al seu casal el casal del regne, nom que son bastant assumibles donat els noms dels carrers que l’envolten, Castelló, Sogorb, Alacant, Alcoi. Directament relacionats en els carrers trobem l’escut de la comissió: Un gran Rat Penat acull sota les seues ales els tres escuts representatius de les ciutats més importants de cadascuna de les províncies que formen el País Valencià, al centre el de València, a la dreta el de Castelló i a l’esquerra el d’Alacant. Malauradament. res se’n sap de l’autor del disseny de l’escut.
viernes, 13 de diciembre de 2024
CADIZ - LOS CENTELLES
A l’any 1940 va nàixer una falla més a la ciutat, es tractava de la comissió Cadiz-Patricio Huguet, anys més tard en 1.942 al canviar un nom dels carrers passa a anomenar-se tal com es coneix a hores d’ara Cadiz- Els Centelles. La falla va tenir alts i baixos al llarg de la seua vida i va ser al l’exercici 1949/50 quan es va plantar ja de manera definitiva.
Este any faller fou president Francisco García Ibáñez i Fallera Major Emilia Garcés Francés i fou l’any en que tingué per primera vegada un escut per representar-la, malgrat que feien servir el segell rodó que es pot veure dalt. L’autor de l’escut és desconegut per als membres de la comissió.
 |
| Fig. 1 |
L’escut primitiu que figura en l’antic estendard de la comissió que s’hi troba en una vitrina al casal, consta sobre un fons de color blau, de l’escut de la ciutat de València i per darrere d’este un Miquelet, tirant amunt pels costats es por llegir FALLA CADIZ los CENTELLES i per la part de baix ADYACENTES, totes estes lletres en una cinta (Fig. 1)
 |
| Fig. 2 Fig., 3 |
.Esta figura també és utilitzada, pel segell als documents de la comissió, a les altres formes de l’escut es pot observar que conserven en lleugeres variacions l’origen del primer escut i han sigut usades per la comissió per a distints usos, a tall d’eixample els dissenys (Fig.2 i 3),el primer d’ells va ser emprat a un llibre dedicat a les falles i les festes valencianes[1]i el segon en diversos llibres oficials fallers.
 |
| Fig, 4 Fig, 5 |
La comissió va celebrar el seu aniversari a l’exercici 2014-2015, per tal motiu el 28 de juny de 2014 en acte fet al casal va tindre lloc la presentació d’un nou escut de la comissió (Figs. 4 i 5). L’autor d l’escut, el faller Ángel García Bañegil, és clarament un disseny basat en el primitiu, puix conserva tots els seus elements, afegint-li clar està les recompenses que al llarg del temps li ha atorgat la J.C.F. Cal dir que al llibre faller de l’any 2014 figura el nou disseny en blanc i negre, malgrat que l’any següent ja es troba en color.
Des de la data de l’aniversari figura en el nou estendard de la comissió.
[1] Libro de oro. Tallers Gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artistica de Vicente Añón Marco. 1950
CADIZ - LITERATO AZORIN
L’any de creació de la falla és 1934, en presentar, amb la data 6 de febrer de 1934, davant l’Ajuntament de la ciutat, el president de la comissió la corresponent sol·licitud per a plantar-la, sent aquest document el més antic que tenen constància a la comissió. Malgrat açò l’escriptor José Soler Carnicer data la falla a l’any 1911.[1]
L’antic escut de la comissió consta d’un bunyol coronat per una rata penada, del forat del bunyol ix a la dreta una senyera i cap a l’esquerra una torxa en flames. A la pasta del bunyol es llig “Cadiz-Azorín” com a carrers representatius de la demarcació i sembla que fou dissenyat l’escut per l’artista faller Vicente Sancho (Fig.1).
 |
| Fig, 1 |
 |
| Fig. 2 |
Este nou disseny és gràcies al següent: A l’exercici 87/88 el president Juan José Terranegra Llop i la Fallera Major Isabel Valls Gómez, sol·liciten de la Casa Reial una audiència que fou concedida, rebent ses Majestats, a la representació de la comissió al Palau de la Sarsuela a Madrid i concedint a la comissió l’oportuna autorització per a dur al seu escut la corona reial, privilegi que no té cap altra comissió. Per este motiu la Falla rep el nom de “Real Falla”. Malgrat l’esmentat, la primera vegada que la falla fa servir el nom de Real Falla és al cens de l’exercici 89/90 quan va ser president José Jacobo Paya Sebastiá.
[1] Veure el llibre “500 años de Fallas. Cronologia
de la Historia de las Fallas , pag. 46
jueves, 12 de diciembre de 2024
CADIZ - DENIA
Als documents annexos al primer cens que obra a la J.C.F. relatiu a la falla daten de l’any 44-45 i entre ells troben un document signat pel president de les falles Cadiz-Denia i la veïna i desapareguda Sueca-Dénia comprometent-se a respectar la demarcació de cadascun. Este document figura segellat amb un segell de forma ovalada, travessat per una cinta on porta el nom de la falla.
 |
| Fig, 1 Fig. 2 |
L’actual escut de la comissió apareix l’any 1953/54, en una carta adreçada, pel president de la comissió Manuel Soler Micó, al president de la J.C.F. amb la data de 13-7-54 comunicant-li la dimissió del secretari de la comissió. A l’esmentada carta podem trobar l’escut de la falla com a capçalera de l’escrit.
 |
| Fig. 3 |
L’escut (Fig. 3), del que s’ignora el nom de l’autor, està compost per un cap de valenciana a l’esquerra, una falla encesa en flames al centre i a la dreta en vertical una branca de llorer que dona suport a la lletra “F” de la paraula “Falla” que tanca l’escut per la banda de dalt. Esta darrera paraula jugant amb les dues “L” són les mateixes que formen part de l’escut de València que figura el centre de la paraula.
Com a anècdota sobre l’escut, diré que els fallers el coneixen com “La Lletja”, per això no hi ha més que veure la primera reproducció del mateix que encara està al casal i on es pot observar que la cara de la valenciana és, amb perdó, “més lletja que un pecat”.
[1] Libro de oro. Tallers Gràfics Miguel Laguarda
baix direcció artística de Vicente Añón Marco. 1.950
CADIZ - CURA FEMENIA - PTO. RICO
La comissió va plantar fins a l’exercici 55/56 sense continuïtat, emprant per a la identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) que a més de contenir al seu voltant els noms dels carrers duia al centre una barraca en flames. este segell també era utilitzat per altres comissions com la comissió, a hores d’ara desapareguda, “Barrio Ideal-Transitos y Adyacentes”, junt a la falla va ser publicat a un llibre dedicat a les festes valencianes[1]
La comissió va a tornar a plantar-se l’any 61/62 sota la presidència de José Ferrer Talón tornant a utilitzar el mateix segell pels documents, a més d’emprar-lo com escut al ficar-lo a les bandes de les falleres com així ho demostra el fet que es troba a la banda de la Fallera Major de l’any 1963 (Fig. 2).
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
A l’exercici 65/66 al quedar-se la comissió en tan sols 7 components, va demanar al mes de juny, la dissolució a la J.C.F., dissolució que és aprovada al ple de 8 d’octubre de 1965, tornat a reviscolar dos anys després, és a dir a l’exercici 67/68 esta vegada sota la presidència de José García Ricart.
Des d’este any fins a l’exercici 78/79 que torna a desaparèixer la comissió, empra un altre escut, com es pot veure al detall de la banda de la Fallera Major de l’any 1968 i a la insígnia d’eixe temps (Figs. 3 i 4) una senyera i dalt d’esta una rata penada, per baix penja una menuda paella. L’esmentat escut també el trobem al nombrosos documents que hi ha als arxius de la J.C.F. i malgrat que la comissió com veurem torna a utilitzar un nou escut, continuant usant, als censos des de l’any 1968 fins a l’any 2000, este com a segell.
 |
| Fig. 3 Fig, 4 Fig. 5 |
Des d’aleshores la comissió usa l’escut que fa servir fins el dia de avui i al seu disseny, del que es desconeix autor, i tal vegada per raonaments històrics, torna a utilitzar-se la barraca del primer escut que junt amb la rata penada del segon escut i a més d’una manta de llaurador, tabal i dolçaina i una vara de manament formen un conjunt que és envoltat per un doble rombe on llegim el nom de la comissió i coronant-ho tot un gran rat penat.(Fig. 5).
[1] Libro
de oro. Tallers Gràfics Miguel Laguarda sota la direcció artística de Vicente
Añón Marco. 1950
martes, 10 de diciembre de 2024
VIVONS - ROMEU DE CORBERA
Segons consta al quadre que hi ha al casal el primer
esbós que hi va haver de l’escut de la comissió va ser dissenyat per José
Cloquell Tortosa i data de l’any 1.958 (Fig. 1). D’este esbós va prendre forma
l’escut, que a hores d’ara encara hi és a l’estendard de la comissió,
l’estendard fou apadrinat el 9-3-1958 pel president Miguel Martínez de la Cueva
i sent Fallera Major Carmen C. Montesinos Yuste. Del primitiu esbós, que no va
ser mai plasmat en cap lloc, llevant de ser usat com segell, però si que es va
confeccionar la corresponent insígnia.
L’escut dissenyat
novament per José Cloquell, té la forma d’una arcada mora que teé una traca, dintre, la Senyera i davant
d’esta, la torre de San Valero, església molt popular a la barriada de Russafa,
al costat de la torre unes flames que formen la paraula falla, avall de les
figures una llista amb el nom de la falla en aquella època Vivons-Arizo, sota
la llista el conegut el ganxo. Açò fou
plasmat en l’estendard amb el fons color
verd per ser aquest el de l’antic escut del poble de Russafa com així en pot
apreciar en un detall de l’estendard (Fig. 2).
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
La insígnia que
correspon a la figura 3, fou utilitzada per la comissió tant com a capçalera
dels seus escrits, com els llibrets, com així ocorre al llibret de les noces
d’argent de l’any 1973.
Més endavant, a l’exercici 73-74, com així s’aprecia al llibret, baix la presidència de
Miguel Martínez de la Cueva i donat que la insígnia que emprava la comissió
idèntica al primitiu esboç, quedava massa gran en el vestit particular que per
aquells temps portaven els fallers, va ser convocat un concurs per a triar-ne
un esbós distint, com que no es va presentar cap, va guanyar l’únic presentat pel
secretari de la comissió Francisco Molina i Pont (Fig. 4).
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
En el nou disseny es va rectificar l’esmentada arcada mora donant-li la forma de pinta de valenciana que porta al seu voltant una tira de traca, tenint per fons una Senyera i amb els elements de la torre de Sant Valero, flames i el molt conegut “ganxo”, desapareixent el rat penat, i tenint ja per nom els carrers de Vivons-Romeu de Corbera formant l’escut actual de la comissió (Fig. 5 ) que és emprat a tots els efectes, menys, com ja ha sigut esmentat, a l’estendard que encara conserva les seues arrels.
ELS TOMASOS - CARLOS CERVERA
La primera falla plantada als carrers va ser l’any 1924 però sense tenir continuïtat als anys, fins arribar a l’any 1952 on ja en continuïtat es planta falla infantil fins a l’exercici faller 1955/56 plantant aleshores falla gran.
Aquell primer any la falla, presidida per Rafael Marco Alonso, fa servir un escut format per un Miquelet, prim per la part de baix, que per darrere té flames i a la dreta d’estes un ninot (Fig. 1), el disseny del mateix correspon a Francisco Bonastre Latorre.
Tocant a la figura del Miquelet hi ha versions que correspon el campanar es tracta de la propera església de San Valero.
L’any 1969 el primitiu escut va quedar emmarcat dintre de l’escut de la ciutat de València, com es pot apreciar en diversos documents amb el segell de Secretaria (Fig. 2), sent emprat per la comissió com escut fins a hores d’ara.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Al llarg del temps l’escut ha sofert canvis com és la situació del nom al voltant del rombe (Fig. 3) i com a més important el canvi de nom que es va dur a terme l’any 1980 quan per un acord municipal el carrer que es deia Miguel Català es va canviar pel nom històric Dels Tomasos[1].
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
En relació amb l’esmentat canvi de nom hi ha una carta als arxius de la J.C.F. per la que el president José Luis Sanz Alambra comunica que per al pròxim exercici la comissió passarà a anomenar-se Dels Tomasos Carles Cervera. I així fon al cens de l’exercici 82/83 ja figura amb eixe nom.
No obstant el canvi més significatiu pense que el trobem en un nou disseny de l’escut en substituir la figura del ninot per un dibuix simple representant-lo (Fig. 4).
En l’actualitat la comissió fa servir un escut digitalitzat obra de la fallera Amparo Nuñez i en el que ha desaparegut el sobre nom de “Els Tomasos” que figuraba en la corona.
[1] Nom donat per una antiga família de cognom
Tomàs que vivia al carrer del poblat de Russafa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)