VIVONS - ROMEU DE CORBERA

 

Segons consta al quadre que hi ha al casal el primer esbós que hi va haver de l’escut de la comissió va ser dissenyat per José Cloquell Tortosa i data de l’any 1.958 (Fig. 1). D’este esbós va prendre forma l’escut, que a hores d’ara encara hi és a l’estendard de la comissió, l’estendard fou apadrinat el 9-3-1958 pel president Miguel Martínez de la Cueva i sent Fallera Major Carmen C. Montesinos Yuste. Del primitiu esbós, que no va ser mai plasmat en cap lloc, llevant de ser usat com segell, però si que es va confeccionar la corresponent insígnia.

            L’escut dissenyat novament per José Cloquell, té la forma d’una arcada mora que  teé una traca, dintre, la Senyera i davant d’esta, la torre de San Valero, església molt popular a la barriada de Russafa, al costat de la torre unes flames que formen la paraula falla, avall de les figures una llista amb el nom de la falla en aquella època Vivons-Arizo, sota la llista el conegut  el ganxo. Açò fou plasmat en l’estendard amb el  fons color verd per ser aquest el de l’antic escut del poble de Russafa com així en pot apreciar en un detall de l’estendard (Fig. 2).

 

Fig. 1                           Fig. 2

 La insígnia que correspon a la figura 3, fou utilitzada per la comissió tant com a capçalera dels seus escrits, com els llibrets, com així ocorre al llibret de les noces d’argent de l’any 1973.

Més endavant, a l’exercici 73-74, com així  s’aprecia al llibret, baix la presidència de Miguel Martínez de la Cueva i donat que la insígnia que emprava la comissió idèntica al primitiu esboç, quedava massa gran en el vestit particular que per aquells temps portaven els fallers, va ser convocat un concurs per a triar-ne un esbós distint, com que no es va presentar cap, va guanyar l’únic presentat pel secretari de la comissió Francisco Molina i Pont (Fig. 4).

 

Fig. 3                                 Fig. 4

En el nou disseny es va rectificar l’esmentada arcada mora donant-li la forma de pinta de valenciana que porta al seu voltant una tira de traca, tenint per fons una Senyera i amb els elements de la torre de Sant Valero, flames i el molt conegut “ganxo”, desapareixent el rat penat, i tenint ja per nom els carrers de Vivons-Romeu de Corbera formant l’escut actual de la comissió (Fig. 5 )  que és emprat a tots els efectes, menys, com  ja ha sigut esmentat, a l’estendard que encara conserva les seues arrels.

 

ELS TOMASOS - CARLOS CERVERA

    

            La primera falla plantada als carrers va ser  l’any 1924 però sense tenir continuïtat als anys, fins arribar a l’any 1952 on ja en continuïtat es planta falla infantil fins a l’exercici faller 1955/56 plantant aleshores falla gran.

            Aquell primer any la falla, presidida per Rafael Marco Alonso, fa servir un escut format per un Miquelet, prim per la part de baix, que per darrere té flames i a la dreta d’estes un ninot (Fig. 1), el disseny del mateix correspon a Francisco Bonastre Latorre.

 Tocant a la figura del Miquelet hi ha versions que correspon el campanar es tracta de la propera església de San Valero.

            L’any 1969 el primitiu escut va quedar emmarcat dintre de l’escut de la ciutat de València, com es pot apreciar en diversos documents amb el segell de Secretaria (Fig. 2), sent emprat per la comissió com escut fins a hores d’ara.

Fig. 1                             Fig. 2

            Al llarg del temps l’escut ha sofert canvis com és la situació del nom al voltant del rombe (Fig. 3) i com a més important el canvi de nom que es va dur a terme l’any 1980 quan per un acord municipal el carrer que es deia Miguel Català es va canviar pel nom històric  Dels Tomasos[1].

Fig. 3                                                Fig. 4

             En relació amb l’esmentat canvi de nom hi ha una carta als arxius de la J.C.F. per la que el president José Luis Sanz Alambra comunica que per al pròxim exercici la comissió passarà a anomenar-se Dels Tomasos Carles Cervera. I així fon al cens de l’exercici 82/83 ja figura amb eixe nom.

             No obstant el canvi més significatiu pense que el trobem en un nou disseny de l’escut en substituir la figura del ninot per un dibuix simple representant-lo (Fig. 4).

             En l’actualitat la comissió fa servir un escut digitalitzat obra de la fallera Amparo Nuñez i en el que ha desaparegut el sobre nom de “Els Tomasos” que figuraba en la corona.

 

 

[1] Nom donat per una antiga família de cognom Tomàs que vivia al carrer del poblat de Russafa.

          

SEVILLA - DENIA

 

Al començament dels anys 50 la comissió va utilitzar un segell (Fig. 1) que tenia la forma de doble rombe on ficava el nom en cadascú dels costats “Comisión Falla Sevilla-Denia i al centre del mateix  unes flames. Aquest segell apareix al costat de l’esbós de la falla en un llibre dedicat a les festes valencianes[1].

            Més endavant la comissió, va emprar  un escut que consistia en un Miquelet  que travessava un bunyol i que tenia per base unes flames, sense que la comissió done raó del seu autor, com així es pot apreciar al centre d’una antiga foto de la comissió[2] (Fig. 2) i també al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 1954 (Fig. 3 )

Fig. 1                                 Fig., 2                                Fig, 3

    A l’exercici 1973/74 la comissió empra un nou escut aprofitant l’escut que havien utilitzat fins aleshores: A la senzilla figura del Miquelet i el bunyol se li han afegit flames que envolten al bunyol per tots els costats, a la part dreta del Miquelet, la figura del Rat Penat amb les ales obertes i a la part esquerrana la comissió empra la forma heràldica d’escut quadribarrat tipus espanyol. Per la part de baix servint de base a tots els elements dues branques de llorer, tancant l’escut per dalt de les flames  la paraula “Falla” (Fig. 4).

 El nou escut és reflectit en diversos documents, servint a tall d’ exemple, el contracte amb l’artista José Herrero, datat el 30-12-73 i el programa de presentació de la Fallera Major M. Dolores Boluda Costa, celebrada el 9 de març.

 

Fig, 4                                           Fig. 5

No és fins l’any 1998 quan era president José Luis Domingo Chanzá i Fallera Major Laura Monrós Gaspar, la comissió va comptar amb l’escut que avui representa a la comissió, El nou escut (Fig. 5), fou dissenyat per la fallera Mª Carmen Rubio Peña, i que fon fallera major a l’any 1979. En ell la diferència consisteix en l’adaptació de l’escut heràldic espanyol que representava a la Senyera, per la bandera mateixa, a més de la paraula “Falla” que ara s’hi troba a la pasta del bunyol i clar està en la darrera recompensa de la J.C.F.

             

 

 

 

[1]  Veure Libro de Oro, Tallers gràfics Miguel Laguarda sota la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1950.

[2] Foto cedida per cortesia de José Luis Domingo Chanzá, com a president de la comissió.

REINO DE VALÈNCIA - SAN VALERO

La primera falla que es té coneixement de plantar pertany a l’any 1929/30 quan el carrer s’anomenava avinguda Victoria Eugenia (ara Reino de Valencia), la segon falla va ser l’any següent i la tercera, l’any 1932, esta amb el nom de avinguda 14 d’abril, per a desaparèixer fins a l’exercici 1944 ja amb el nom de José Antonio–Gregorio Mayans-Pintor Salvador Abril y San Valero. En este darrer any la comissió per tal d’identificar-se segella el seus escrits amb un segell de forma rectangular que sols contenia el nom de la comissió (Fig. 1).

 

Fig. 1                                           Fig. 2

Esta nova etapa de la comissió va durar fins a l’any 1957 i és en aquells anys quan la comissió utilitza altre segell (Fig. 2) que contenia dins a l’interior, a més dels noms del carrers i la paraula a la part de dalt de “Falla”, una tira de traca, i al centre unes flames, dues barraques, y el Rat Penat. El primer document que he pogut trobar amb aquest segell pertany al cens datat l’1 d’abril de 1955 signat pel president Vicente Navarro Tarazona. 

Fig. 3

No és fins a l’any 1966/67 quan sota la presidència d’Onofre Calatrava Molins i la Fallera Major Ma. Pilar Calatrava Pérez, quan dissenyat per Francisco Peris es confecciona l’escut de la comissió, (fig.3) no tenint constància a la falla de haver altre amb anterioritat, segons en comentaren els fallers.

 L’escut està compost per una mitja taronja i clavada en els gallons una pinta que porta dibuixat l’escut de regne de València, a hores d’ara l’escut de la Comunitat Valenciana, rodejant la pinta flames on es poden llegir els noms de “Regne de Valencia, Sant Valer i adj”.

            .

 

REINO DE VALÈNCIA - MAESTRO SERRANO

 

            Segons fonts de la comissió el primer any que es té constància d’una falla als carrers fou l’any 1929, i que segons les mateixes fonts es va plantar al mateix lloc que la d’avui, malgrat que debut als distints noms que al llarg de la història que ha rebut fins avui, l’Avinguda Regne de València, la comissió ha variat la seua denominació.

            La falla va deixar de plantar-se durant cinc anys per les causes històriques que va patir el país reviscolant a l’any 1942 plantant-se fins l’any 1963. Anys més tard en abril de 1975 un grup de veïns i antics fallers es reuniren al bar Goya per a tractar de reviscolar la comissió festera, cosa que es va dur a terme baix la presidència de Vicente Martí Diez.  Al llibret de l’any 1976 els fallers a la pàgina de salutació del president, fa referència al fet donat que consideren que és una falla de nova creació. 

Fig. 1

            En relació amb l’escut actual de la comissió (Fig. 1) es pot comprovar que està basat en el   monument, inaugurat el 28 de Febrer de 1.965 en memòria del músic de Sueca José Serrano que és troba a prop d’on es planta la falla.

            Es tracta del mateix monument coronat per una rata penada i a la part de baix unes xicotetes flames, als dos costats dues branques de llorer, baix de tot una cinta, amb el  nom dels carrers, tanca l’escut.            

Fig. 2

        Malgrat que l’escut és com ja he dit, al cens de l’any faller 76/77 figura un segell molt semblant a l’escut (Fig. 2) i que tenint també el monument i el rat penat té com a fons una senyera i una torxa. Este segell o escut va tenir una durada molt curta puix figura cens del 14 d’abril de 1976, però al contracte de la falla de 9 de desembre de 1976, així com al programa de la presentació de la  Fallera Major datat el 13 de febrer de 1977 figura l’escut (Fig, 1) que fins ara fa servir la comissió.

 

 

REINO DE VALÈNCIA - DUQUE DE CALABRIA

 

            L’any 33/34 sembla que hi ha antecedents d’una falla plantada als carrers 14 d’abril-Francisco Sampere que corresponen, a hores d’ara, el Reino de Valencia, Pedro III el Grande. De l’esmentada comissió no hi ha més notícies fins l’any 1942, any que reviscola sota el nom de José Antonio- Pedro III [1].

            En document, que figura als arxius de la J.C.F. de data deu d’octubre de 1944 sent president José Saus Canet, pel que sol·licita la continuació de la comissió fallera troben un segell rodó semblant al reproduït a la figura 1 sol que no fica l’any. Este segell és emprat per la comissió fins a l’any 50 amb l’excepció del cas de la figura 1 on  fica l’any d’utilització.

            També troben als documents de la comissió un document datat el 3 de novembre de 1956, signat pel secretari Miguel García Martínez, hi ha un segell rodó sense dibuix on fica els noms dels carrers José Antonio, Pedro III, Almirante Cadarso, Duque Calabria, cal dir que al llarg de la seua història la comissió empra diversos noms, tots dels carrers de la seua demarcació, que són reflectits als corresponents segells.  Un altre eixample el trobem en elm cens de l’any 1959-60 que datat el 23-03-1959  figura segellat amb el dibuix que correspon a la figura dos. 

 

Fig. 1                                              Fig. 2

            Fets estos aclariments, cal dir que l’any faller 1955/56, la comissió ja compta amb el primer escut: Una paleta de pintor que conté  elements típics valencians, un tabal i dolçaina, dalt del tabal dues taronges i al seu costat una pinta de valenciana, dalt de tots els elements descrits el Miquelet, pel forat de la paleta aguaiten tres pinzells, també podem veure a la part de dalt una “tira” de traca. Tot el conjunt de figures es troba creuat per la part de darrere amb una manta morellana. Este primer escut (Fig. 3) el trobem reproduït al llibret editat per la comissió a les falles de març de l’any 1956.

 

Fig. 3                                                Fig, 4

            L’escut esmentat correspon a un dibuix que figura als arxius de la J.C.F. concretament entre els documents relatius al cens i demés de l’any 1.961/62. El document sols es tracta d’un dibuix sense cap data que determine l’any de procedència o realització, particularment pense que seria la forma de comunicar a la J.C.F. la utilització del mateix per la comissió, malgrat que no deixa de ser una hipòtesi.

            No s’ha pogut determinar a qui correspon el dissney de l’escut, com tampoc s’ha determinat l’any i el motiu de la desaparició de la manta morellana de l’escut, (Fig. 4) sols es pot afirmar que el primer document que he trobat de l’escut sense manta es correspon a la data set de febrer de 1973 on el president (que ho era el primer any) Rafael Ferraro Sebastiá comunica a la J.C.F. les altes produïdes a la comissió. L’escut es fa servir tant a la capçalera de l’escrit com segell.

           

 

---

[1] Veure el llibre “Ruzafa, la bien plantada” de Juan Luis Corbín Ferrer. Federico Domenech 1995 Valencia.

PINTOR S. ABRIL - PERIS Y VALERO

 

            L’any 1962 com solia ocórrer, un grup de veïns va tindre la idea de crear una nova falla. Em consta que es reuniren varies vegades amb la falla veïna per tractar d’ajuntar-se i poder fer una falla més gran. Per circumstàncies que no venen al cas no es va aconseguir. Malgrat tot,  tiraren endavant i després d’aconseguir el permís de les comissions dels voltants per poder plantar-ne, es presentaren a la J.C.F. per donar-se d’alta. Allí, entre altres coses, els demanaren el nom de la comissió i l’escut de la falla. La persona encarregada de l’assumpte tornà cavil·lós cap al lloc on solien reunir-se, al bar “Mi Bayuca”. Els components de la comissió no saberen dir cap raó ni del nom ni de l’escut. Del nom no el sabien, atés  que, la seua demarcació, només tenien 10 portals d’edificis sense  cap carrer sencer, que pertanyien a altres comissions, i de l’escut ni s’havien adonat que feia falta. 

Fig. 1

Joaquin Segura Blasco, fou la persona triada com a secretari donat que, per treballar d’oficial als jutjats, era el més acostumat a la burocràcia. I eixe home, que vivia al carrer Pintor S. Abril núm. 52, un bon dia quan es trobava al balcó, va pensar que seria una manera d’anomenar a la falla Pintor S. Abril front al núm. 48[1], que era el portal d’enfront de sa casa. Després de consultar-ho i amb l’aprovació de la resta de la comissió, el nom fou aprovat per la J.C.F., i així consta al llibre d’actes[2].

Però, ¿quin escut triar, si no hi havia entre els membres de la falla cap que poguera dibuixar-ne algun?, i altra vegada fou aquell home qui trobà la solució: Com i que treballava als jutjats sabia que, en aquells temps, a l’anomenat reformatori de Godella hi havia un jove que dibuixava bastant bé, així ho va fer saber a la comissió i es va dirigir cap al reformatori de la veïna població on va parlar en el  jove Juan Rodríguez dient-li l’objecte de la visita. Aquell jove, que no tenia més de 16 anys, no va voler cobrar els diners que li donaven, es va ficar a treballar fent tres esbossos i més tard custodiat pel mateix faller, els presentà personalment, a la comissió. 

Fig. 2

Els tres esbossos tenien elements típics de la ciutat, però als membres de la comissió els va fer goig un d’ells que, d’algun mode, estava relacionat amb la falla. Tenia a la part dreta i en vertical un pinzell en al·lusió al nom del carrer i que feia les vegades d’un pal de bandera, no cal dir que la bandera que hi havia era la Senyera valenciana que onejant tenia la forma de “P” (és clar de pintor). Davall, una barraca típica valenciana i un paisatge de camps de conreu i muntanyes, per davall de totes estes figures flames, que pujant cap amunt, a un costat i fet joc a la lletra “P” en nom de Pintor Salvador Abril,  per la part esquerra, tancava el dibuix.(Fig. 1).

Per fi a les falles, de l’any 1963 on fou president Alfredo Aragonés Almenar i Fallera Major Rosa Mª Marco Garañena, la comissió va poder lluir el seu estendard per la ciutat amb l’escut que fins ara es manté a la comissió, estendard que com si que té lloc al voltant de l’escut conserva l’escut original ficant les paraules que formen els noms dels carrers al voltant del mateix escut.

Més endavant va sorgir un xicotet problema, al tenir la falla una nova demarcació va passar a dir-se Pintor S. Abril - Peris i Valero i Dr. Sumsi,  com que el nom no hi cabia dintre l’escut, va sorgir la idea de ficar una cinta baix l’escut on ficara els noms, però esta idea no agradava als fallers, però per fi un faller possiblement un nebot del secretari, va tindre la idea de llevar el dibuix del camp  i les muntanyes i ficar el nom de la comissió (Fig. 2). Açò va ocórrer a l’any 1975 figurant al llibret, per primera vegada, l’escut amb els noms sencers dels carrers. En l’actualitat la falla fa servir el primitiu escut, és a dir, contenint a la part esquerra la representació de l’horta.

[1] Així consta als arxius de la J.C.F. com també consta a l’esbós de la falla infantil de l’any 1963 com a primer nom de la falla menuda  “Pintor S. Abril front al 52”

[2] Als començaments de la comissió no tenien llibre d’actes i tots els acords quedaven reflectits en unes fulles que el secretari Sr. Segura guardava en molta cura. Fa uns anys esta persona va agarrar els vells papers que tenia de la fundació de la falla i es va reflectir en un vertader llibre d’actes, que són guardats per la comissió com a patrimoni històric.

PINTOR S. ABRIL - PEDRO III EL GRANDE

 

            Encara que gent major de la comissió em va comentar que l’escut és d’abans de la contesa civil, també és cert que són poques les dades que els fallers hi han trobat del període de la comissió que va entre els anys 1926 i 1952.

            Als arxius històrics de l’Ajuntament de València al contracte del monument signat per l’artista José Conesa que pertany a l’any 1943, figura el segell emprat per la comissió a l’esmentat any (Fig. 1) es tracta d’una forma rectangular vertical tenint a la part de dalt l’escut de la ciutat i dins de la forma geomètrica “COMISIÓ FALLA DELS CARRERS F. SEMPERE, S. ABRIL I GENERAL PRIM”. És de suposar que l’esmentat segell fora emprat per la comissió anys enrere donat que com es pot observar encara figura el nom de Francisco Sempere nom que després de la contesa civil va ser substitut pel de Pedro III El Grande nom que ja figura els documents de l’any 1944.

Fig. 1                                                Fig. 2

 

            No és l’únic segell emprat per la comissió puix al arxius de la J.C.F. hi ha un document amb la data de 30 d’agost de 1954 donant compte de la substitució del president i  que figura segellat amb un segell rodó amb nom de la comissió (ja com  Pedro III el Grande) i que té dintre del cercle la figura d’una guitarra, el Miquelet i la Senyera (Fig. 2).

            Pel que fa a l’escut en la portada del llibret de l’any 1947 figuren, sembla que ficats per “decret” propi d’aquells temps, els escuts institucionals de l’època (d’Espanya i de València), mentre que l’escut de la comissió apareix per primera vegada a la portada del llibret de l’any 1952. 

Fig. 4

 

            És la meua opinió que d’este any data l’escut, donat que el mateix i en el referent al llibret sols apareix en els primers 75 anys de comissió en comptades ocasions com ocorre l’any 1977 (Noces d’or) any 1981, 2001 i 2002 (75é aniversari) i en cap altre any més.

L’escut (Fig. 3) consta d’unes branques enceses revoltant per la part de dalt un rat penat, envolta tots dos una corona circular que du els noms del quatre carrers que componen el  nom oficial de la comissió, Pedro III el Grande, Pintor S. Abril, Gral. Prim i Dr. Sumi.          He dit nom oficial perquè a la comissió és coneguda tant per les comissions veïnes com pes mateixos components d’aquesta, com “La Falla de Pere”.

Fou per l’any 1983 quan aixina començaren a anomenar-la i encara que algun faller m’ha dit que anomenar els quatre noms oficial era massa llarg i que per això retallaren el nom, vaig ha remetre’n al llibret de l’any 2002 on la comissió celebrava “Tres Quarts de Segle” “Això de la Falla de Pere, vingué per el de Pere III. Però, tant dona si fou això o no, perquè l’apel.latiu prengué cos, i...fins ara!.

Fig. 3

L’any 1988 la comissió va fer a la llum una variació de l’escut oficial de la comissió, creant un altre, este oficiós (fig. 4), que pot explicar el tarannà de la mateixa: Un equip format per Victor Rubio i Xavier Rodilla sota el disseny d'Antonio Garcia Valledors va donar a conéixer el “Rat Bufat” és a dir, l’escut no oficial de la comissió. Vicent Villanueva , al llibret abans esmentat així ho explica: “Respectant el rat penat, pel que significa amb la identitat de les ensenyes i escuts de la ciutat, pensarem, que el nostre deuria anar ,és “marxós” , més content, més identificat amb el caràcter humorístic que presidia el quefer del nostre col.lectiu. Es feu un disseny i posats tots d’acord. s’aprovà acceptar-lo tal qual, o siga, amb unes sabates d’esport i agafant una cerveseta amb la punta d’una de les aletes” (SIC)

            Este nou escut, va ser representat en un estendard brodat per part de Pilar Garcia i Paquita Canet i la comissió, als actes interns que realitzen, el fan  servir al costat de l’escut oficial.

 

MERCAT DE RUSSAFA

 

Si bé hi ha notícies de falles plantades a la Plaça Major de Russafa a l’any 1881[1], no es fins a l’exercici 1928/29 quan uns veïns fan que la mateixa tinga continuïtat[2]. La comissió, que és una de les més antigues que hi ha en l’actualitat en la ciutat, hi va celebrar a l’any 1948 les “noces de cristall”, per complir quinze anys dintre de la comissió onze fallers[3]. Va reviscolar immediatament després de finalitzar la contesa espanyola, és a dir a l’exercici 1939/40 quan tenia al nom de Mestre Ripoll, passant-se a anomenar-se Mercat de Russafa a l’any 1941.

            Els fallers de la comissió reconeixen com a primer escut de la mateixa el representat per un doble cercle en  el qual es pot veure “Comision falla Pza. Mercado de Ruzafa “ i al centre  un tabal , d’on ixen flames, i al voltant d’este la dolçaina, un xerrac, un cartabó i un martell (Fig.1), datant-lo a l’any 1939/40. L’escut esmentat es va mantenir fins a l’exercici 1952/53, ficant-lo com ja he dit abans com un vertader escut a les bandes de les falleres de la comissió.          

fIg. 1

A l’exercici següent 1953/54 sota la presidència de Vicente Bonora Rios i de la Fallera Major Lolín Sanchis Selva es va dissenyar altre escut, del que va ser l’autor José Sanchis Selva conegut per tots com “el Pipo” que representa a la comissió en l’actualitat. L’escut és, com podem veure a la figura 2, de la següent manera: D’unes flames ix el campanar de l’església de San Valero, darrere d’este una rata penada aguanta amb l’ala esquerra un ganxo, baix de tot, una llista formant la Senyera amb el nom “Falla Mercado de Ruzafa”.

Fig. 2

Fins ací els dos escuts que ha tingut la comissió al llarg de la seua història, però al llarg de la investigació ha sorgit una xicoteta sorpresa, a la col·lecció privada d’insígnies propietat dels hereus de Antonio Satorres Valls, existeix la  insígnia que es pot apreciar a la figura 3.

Fig. 3

Si observem l’esmentada insígnia podem veure a cop d’ull, que no es tracta de l’escut de la comissió, sinó que és una barreja dels dos escuts descrits, per una part conserva el tabal i la dolçaina de l’antic i la torre de l’església de “San Valero”, el ganxo típic de la barriada i les flames de l’actual.

D’esta insígnia no s’hi ha pogut determinar la data tot i que els fallers en quins vaig parlar, desconeixien la seua existència, que tal vegada, pogués haver-se confeccionat, bé per afalagar als fallers d’honor, o bé com a regal als membres de la comissió, per part d’alguna Fallera Major.

 

[1] E. Soler i Godes, Les Falles de Valencia 1.849-1.977,  Semana Grafica,Valencia,1978 .

[2] Aixina ho diu Juan Luis Corbín Ferrer al llibre Ruzafa la bien plantada, Federico Domenech S.A. Valencia 1.995.

[3] Jornada/Diario de la tarde. Valencia 12-2-1948.

MATIAS PERELLÓ - LUIS SANTANGEL

 

            Al mateix lloc on ara la comissió planta la falla va existir una comissió amb el nom oficial de Luis Santangel- Matias Perelló, aquella comissió per raons que no venen al cas va desaparèixer a l’any 71/72, últim que es va plantar.

            Anys després el dia 29 de Març de 1.976 José Coll Carreres sol·licita permís a la J.C.F per a plantar una falla al mateix lloc que la desapareguda. El 13 d’Abril de 1.976, a la fi d’ajuntar-ho a l’expedient, la futura comissió lliura un foli signat i segellat per quinze comerços de la zona per la que sol·liciten autorització “...para la demarcación de Matias Perello-Canals- Luis Santangel, para plantar una falla de nueva creación aunque ya anteriormente y durante mas de 35 años ya se plantó falla” (SIC)[1].

Fig. 1

            El 14 de Maig del mateix any la delegació corresponent de la J.C.F. emet informe favorable per l’aprovació. Una vegada aprovada el dia14-5-76 al plede la J.C.F. , la secretaria de la nova comissió redacta un certificat on comunica a la J,.C.F. que al llibre d’actes al foli primer consta que s’ha rebut autorització de la J.C.F. i que es nomenen els càrrecs de la seua Junta Directiva encapçalada pel president Salvador Barberà Dubón.

Fig. 2

            La comissió tria per representar-la un escut (1) simbolitzat per la següent manera: Una pinta de valenciana de gaidó cap la dreta que té a la part de dalt, cap a la punta, el rombe quatribarrat de la ciutat i al cos central la data de “Maig 23 1976” (data que el fallers prenen com naiximent, també de gaidó, cap a l’esquerra un Miquelet i per darrere de tos dos espurnegen flames, tanca l’escut per la part de dalt un doble cercle on es llegeix “Falla Maties Perelló-Lluis Santangel-Avda. Peris i Valero.

            En l'actualitat la falla fa servir, en la pàgina de facebook, un nou disseny (Fig. 2) en ell s'observa que la data que figura dintre la pinta no hi es, sent canviada per un dibuix típica de l'element valencià.

[1]  Se observa que la comissió malgrat que reconeix que al mateix lloc ha segut plantat un monument faller  li dona el nom de falla de nova creació, deslligant-se de l’antiga falla. NOTA DE L’AUTOR.

MAESTRO AGUILAR - MATIAS PERELLÓ

 

        Els antecedents històrics de la comissió podem trobar-los als arxius de la J.C.F. on figuren els censos de la comissió anomenada Maestro Aguilar- Peris y Valero i que es va plantar els anys 1945,i següents

Components de la comissió desapareguda foren els que fundaren una nova comissió a l’any 1953, és a dir que segons el reglament i donat el temps transcorregut, es tracta d’una nova comissió fallera, baix el nom de Maestro Aguilar- Matias Perelló i que es planta a escassos 50 metres de l’altra.

Segons em van comentar alguns components de la comissió als començaments de la mateixa van haver-hi baralles entre el components fins al punt de la quasi desaparició de la falla, “....a primeros de los años 50 hubieron desacuerdos entre los falleros. Algunos componentes de la Comisión con ganas de seguir haciendo falla, decidieron “per collons” plantar una falla, y asi nació la que es ahora nuestra insignia, y se formó la Comisión...”(SIC).

            L’escut al qual fa referència es tracta d’un doble rombe on es pot llegir “Falla M. Aguilar-M. Perelló-Los Centelles”[1], dintre del rombe l’escut quadribarrat, en cairó, de la ciutat de València i dalt d’este una xicoteta barraca amb un paisatge de l’horta, per la part dels núvols apareix una mena d’àncora o ham segons el dibuix del qual es tracte, que es de suposar representa al típic “ganxo” de Russafa, dalt de tot encimbellant el rombe, una rata penada que amb l’ala dreta abraça al Miquelet; i per baix penjant, de dues anelles, dos ous en clara referència als motius adés esmentats.(Fig. 1).

 

Fig.1

            Fins ací el que diu la falla al respecte així com la descripció de l’escut actual, però tinc els meus dubtes sobre la data de naiximent de la “insígnia” tal com diuen els fallers:

            Els fallers tenen al casal un estendard antic de la comissió (Fig. 2), que per dissort no porta cap data que identifiqués la seua confecció, on figura l’escut de la comissió i en ell trobem que ja porta els dos atributs masclistes al seu disseny. ¿ És el primer estendard emprat per la comissió?. Segons em van dir sí, però vet aquí que des de l’any de la fundació la comissió, fins ben passat els anys, als diversos i nombrosos  documents oficials utilitza l’escut en el que no hi ha els elements esmentats (Fig. 3)

 

Fig. 2

La comissió pense, donat que cap faller m’ha donat referències el respecte, va introduint l’escut amb els “atributs masclistes” a poc a poc cara al públic puix apareix al programa de presentació de la Fallera Major Maria Luisa Sánchez Marqués amb la data d’u de març de 1970, malgrat que encara hi han anys posteriors que es emprat l’escut sense. A l’any 72/73 l’escut amb els elements ja apareix en tots els documents.

 

Fig. 3

            De tot el dit podem arribar a dues conclusions, la primera que l’estendard a què he fet referència a la figura 2 no fos primer i, per tant, la totalitat dels elements no hi figurarien en un hipotètic primer estendard. Esta conclusió té en contra l’antiguitat de la tela i dibuix del mateix escut i que encara que no soc un expert en teles, pense que és bastant antic.

            La segona hipòtesi crec que pot ser la més encertada, per això cal pensar que a les circumstàncies històriques que ens envoltaven a tots els espanyols , a tots els àmbits, per tan la comissió fa servir l’escut sense els elements masclistes als documents oficiales adreçats sobretot a la J.C.F. per a deixar només a l’estendard l’escut complet de la comissió donat que per una part encara no estava molt estés l’ús dels mateixos a les comissions, almenys als anys de la fundació que, per altra part, només s’exhibia en comptades ocasions.

            Més tard, ja desapareguda la censura i donat que feia lleig que les dones portaren en la seua banda la insígnia amb “els dos penjolls”, és va decidir substituir-los per una perla i per este  motiu la comissió és una de les poques a la ciutat que tenen dues insígnies una per als homes i altre per a les dones.

                        Cal dir que tal com es pot apreciar a les diverses fotos dels escuts, hi ha diferències als mateixos destacant la figura que representa o pot representar al ganxo de Russafa i al paisatge de fons que a vegades dissimulà a l’esmentat ganxo.   

---

[1] Segons consta al llibret del 50 aniversari, al any 1.965 se li va afegir al nom de la falla el carrer Los Centelles.

DOCTOR SERRANO - CARLOS CERVERA - CLERO

 

Sembla que  l’any 1927 hi havia una falla, coneguda en aquells temps per “la falla de la placeta”, als carrers Dr. Serrano-Sevilla, pel pas del temps la comissió es va dividir, per una part la comissió actual, i per altra part la comissió veïna dels carrers Sevilla-Dénia.[1]

La falla es reorganitza a l’any 1944 sota la presidència de Gines Parra que va durar en el càrrec fins a l’any 1950/51[2]. En aquell any la comissió emprava un segell rodó en el que es pot llegir al seu voltant “FALLA DR. SERRANO I ADYACENTES - VALENCIA AÑO 1944-45” i al centre el rombe quadribarrat i el rat penat de l’escut de la Ciutat (Fig. 1). Este dibuix també el feien servir en xicotetes variacions per les comissions de Plaça del Àngel i Salamanca-Conde Altea[3].

 

Fig. 1                                                         Fig. 2       

Dissortadament, poques són les dades per les que es puga deduir l’origen de l’escut d’esta comissió, donat que els arxius de la mateixa són escassos i les persones antigues de la falla per dissort ja no hi són.

A l’exercici 1949-1950 la comissió emprava un segell o escut (Fig. 2) que constava d’un doble cercle on ficava el mateix nom que el darrer a mes de l’any de l’exercici faller. Dintre del cercle menut, l’escut de la ciutat de València, una barraca amb flames al fons i baix de tot el típic tabal i dolçaina.[4] Esta forma és emprada per la comissió almenys fins a l’any 1951/52[5]

 

Fig. 3

De l’escut actual (Fig. 3) direm que tenint com a base unes flames on es troba un full de calendari amb la data de “19 de Marzo S. José” d’on ixen a dreta i esquerra dues branques de llorer, en mig d’elles i dalt del full  un bunyol i darrere d’este cap amunt el Miquelet, baix de tot una cinta que fica “Falla Dr. Serrano-C. Cervera i Clero”. El primer document que he pogut trobar on figura l’escut de la comissió es tracta del contracte del monument signat, pel president Julian Angel Biosca i l’artista José López Díaz, l’onze de desembre de 1956, tractant-se d’un segell de forma rodona contenint dintre l’escut esmentat.

[1] Juan Luis Corbín Ferrer, Ruzafa la bien plantada, Federico Domenech S.A., Valencia, 1995.

[2] Ibídem.

[3] Veure les falles esmentades als sectors El Carme i Pla del Remei-Gran Via.

[4] Libro de oro. Tallers Gràfics Miguel Laguarda baix direcció artística de Vicente Añón Marco. 1.950.

[5] Este escut fou emprat per la falla desapareguda Industria-Trafalgar i usat a l’actualitat per les falles Daroca-Padre Viñas i Doctor Domingo Orozco-Bailén.

FALLES DEL SECTOR RUSSAFA A