ISLAS CANARIAS - DAMA DE ELCHE

 

            La comissió “Camino Viejo del Grao y Dama de Elche” data de l’exercici 1967/68 encapçalat pel seu president Felipe Gurrea Carsi.

            El primer estàndard de la comissió que, a hores d’ara, figura penjant al casal, figura l’escut de la comissió: Un rombe heràldic de la ciutat vorejat de blau tenint dintre el bust de la Dama d’Elx, relacionant d'esta manera el nom de la comissió amb el carrer, al voltant del rombe una tira de traca per la part de baix i per la de dalt unes flames. Corona totes les figures una Rata Penada amb les ales esteses (Fig. 1)

Fig. 1

            En conversa amb el fill del president fundador de la comissió em manifesta que l’escut va sorgir d’una idea seua però, que una colla de fallers entre els quals es trobaven el President, Faustino Lázaro, Matias Romero, José Salvi i José Díaz aportaren les seues idees al respecte.

Fig. 2

            Al primer cens de la comissió datat el 30 de març de 1967 i més concretament al relatiu a les dones[1] figura segellat amb l’escut de la comissió que també apareix en altres llocs, citant a tall d’exemple el llibret de la 1974. En ell trobem una variació respecte al darrer esmentat: No s’hi troben les flames i la traca rodeja tot el rombe.

Fig, 3

            Fons de la comissió i així m’ho demostraren la figura és emprada fins a l’actualitat com a segell de la comissió i no com escut , encara que amb la variació del nom donat que abans el carrer es deia Camí Vell del Grao, com es deia als inicis de la comissió i que figuraba a l'estendard. (Fig. 2 )

            Igualment al llibret de l’any 1983 a la portada del mateix figura l’escut de la comissió  (Fig. 3) diferent dels darrers. Esta vegada manté els elements que figuren al primer escut.

            [1] En aquell temps hi havia un cens separat , per al homes amb fulls de color blanc i per les dones de color “rosa”.

INDUSTRIA - SANTOS JUSTO Y PASTOR

 

       Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 63/64, quan es va crear una comissió que s’anomenava Indústria – Senda Albors i que es plantava molt a prop del lloc on a hores d’ara hi és la comissió actual, tant es així que al desaparéixer l’any 1971 i no tornar a plantar-se fins a l’exercici 73/74; la J.C.F. dona la mateixa com a continuadora arxivant junts els censos de les dues comissions i sense que hi haja document que indica que és una falla de nova creació, almenys així figura als documents que figuren junt al cens de la comissió.

Malgrat el dit, al llibre d’actes de la J.C.F. que reflecteix el ple celebrat el 25 de maig de 1973 fa constar que “la falla que es reorganizada, pero por haber cambiado su emplazamiento, la considera como de nueva creación”.

Fig. 1

            La comissió dels carrers Indústria-Senda Albors emprava des de el primer any l’escut de la figura 1, tal  com figura al seu primer llibret i com es veu tracta d’arreplegar elements significatius de la ciutat. Així trobem que al costat de l’al·legoria de l’escut de la ciutat, a la dreta està el Miquelet i dues barraques i a l’esquerra unes torres sense poder determinar quines i un corn de l’abundància, tots els elements sobre un fons de flames, baix una cinta amb les formes rectes fica “Falla Indústria” i baix de la cinta l’any de creació 1963.

             Al tenir el nom de “Indústria-Santos Justo y Pastor-Poeta Mas y Ros”, la comissió va reflectir al seu estendard, que data de l’any 75/76, el nou escut (Fig. 2). El seu autor sembla que es va basar a darrer per al seu disseny donat que hi ha elements comuns i una semblant distribució.

Fig. 2

            Conserva del darrer l’al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe i el rat penat així com les flames del fons encara que més menudes, també conserva canviant-lo de lloc i de forma per una més doblada el Miquelet, ara bé el que sembla un encert és la substitució del corn de l’abundància per la caragola que simbolitza a la barriada valenciana del Cabanyal. Dues cintes, dalt i baix amb els noms dels carrers tanquen la forma de l’escut.

 

HIERROS - JUAN BAUTISTA PERALES

 

            L’any 66/67 és l’any de començament de la comissió encapçalada per Hilario Cuñat Martínez.

            Com era d’esperar aquell mateix any la falla ja tenia amb el seu escut, el qual figura a diversos documents adreçats a la J.C.F. en un segell rodó que té al centre l’escut. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat composta pel rombe quadribarrat, les dues “L L”i el rat penat col·locant l’esmentada al·legoria sobre un fons de flames, creua l’escut una cinta amb els noms dels carrers. Al centre del rombe trobem, emmarcat dintre, un núvol un vaixell de vela que indica la proximitat a la mar, de l’indret on es troba la falla.

Fig. 1

A la figura 1 podem observar l’escut de la comissió dels seus primers anys d’existència mentre que a la figura dos és l’escut que la falla empra a hores d’ara, entre els dos dibuixos hi ha una xicoteta diferència que passa quasi desapercebuda i és que mentre al primer el vaixell té desplegada la vela cap a l’esquerra, en la segona ho fa cap a l’altre costat.

Fig. 2

            De l’autor de la idea o del disseny de l’escut res se’n sap malgrat que tots els indicis apunten cap a una reunió de diversos fundadors de la comissió aportant per la seua confecció les idees de tots ells.

 

AVENIDA FRANCIA - ALFREDO TORÁN OLMPOS

 

            La primera falla que es va plantar a l’indret fon a l’exercici 2001/2002, resultant un poc accidentada la seua aparició, ja que no arribaren a plantar i van suspendre el dictamen de seguiment que a totes les comissions novelles fa la J.C.F. Per altra part, segons em va comentar una fallera actual, aquell primer any la gent que portà a terme la primera comissió era totalment desconeguda a la barriada i, o  bé no pogueren tirar avant la comissió o bé no saberen, el cas és que al segon any els veïns de la nova barriada es van fer càrrec de la comissió i va poder continuar el seu camí, a més en un temps rècord donat que era poca l’experiència dels components i pràcticament van començar l’exercici al mes de gener.

Fig. 1

            El primer any la que fou primera Fallera Major de la comissió, arquitecte de professió, Immaculada Asensio Segura, va ser la dissenyadora de l’escut que representa a la comissió i no se li va ocórrer altra idea pel seu disseny que la de ficar a l’escut el que veia des de sa casa: La ciutat de les ciències, a un costat el museu,  a l’altre l’hemisferi i al fons l’umbracle; per dalt dels elements descrits va ficar una càmera de cine en honor al nom d’uns dels carrers que la formen i una pinta com a representació de València, al centre de tots dos l’any de la fundació 2001. Tots els elements estan envoltats pels costats i per dalt de flames coronades per un rat penat amb les ales esteses (Fig. 1).

Fig, 2

            Dues cintes una per dalt on es llig Falla Alfred Torán i Olmos i altra, per sota, Luis García Berlanga completen l’escut. Estes cintes tal i com s’aprecia, si comparem els dos dibuixos foren canviades, canvis que segons em comentaren es deu al fet que son més coneguts els carrers (Fig. 2).La J.C.F. va aprovar el canvi de nom al ple que va tenir lloc el 21 de juny de 2004.

Fig. 3

            Poc després la comissió va tornar a dissenyar l’escut, afegint-li el nom de “El Parotet” per ser el lloc on planten el monument. Es va substituir tots els elements que figuren a la part central, tan sols per l’edifici de l’hemisfèric i davant l’escultura de “El Parotet” a la vegada que canvien el nom a les dues cintes per ficar el sobrenom (Fig. 3). Aquest nou disseny pertany a la fallera, publicista de professió Rosa Miquel.

FUENCALIENTE - LEBÓN

            La sol·licitud per la creació d’una nova comissió data de 21 d’Abril de 1.981 i que en nom dels veïns fou presentada per Vicente García Andrés, primer president de la comissió, amb un pressupost de 1.960.000 de les antigues pessetes.

Fig. 1

            El dia 28 de Maig la Delegació d’admissió de Falles dona el seu vist i plau per a l’aprovació que va tenir lloc al ple del 28 de maig segons escrit lliurat per la J.C.F. el dia següent adreçat a la comissió i ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny. La comissió, aquell primer any, va rebre el nom de Molinell-Lebón.

            La falla, el primer any, va tenir el seu escut, donat que a l’estendard de la mateixa figura a la part de darrere “1982 Donat per Cegás”. L’escut reflectís totalment els noms dels carrers, es tracta d’un doble rombe on figura el noms dels carrers, al centre sobre un fons amb les quatre barres, tres figures, la caldera del gas Lebón que a hores d’ara, es troben inutilitzades al carrer Fuencaliente; l’arxipèlag  Balears i per últim un molí de vent típic de La Manxa donat que Fuencaliente és un poble d’aquella zona; dalt del rombe una rata penada amb les ales esteses que porta per darrere una cinta amb el nom “Dr. Elías Ros”.

Fig. 2

Esta darrera llegenda té que veure a l’origen de la pròpia comissió donat que el nucli fundacional de la comissió va tenir la seua llavor al bloc de finques de l’obra social de la Caja de Ahorros de Valencia “Elias Ros”.

           L’autor de l’escut Antonio Luis Martínez Guanter (així figura reflectit al llibret editat per la comissió amb motiu del 25è aniversari) va saber ficar a l’escut elements directament relacionat amb el naixement de la comissió, així com dels pròpies carrers que la formen.

Fig. 3

            Com es pot apreciar a les figures dels escuts representades a la figura 1 porten el nom de Molinell que com he dit fon el primer nom que va tenir la comissió els tres primers anys, donat que a l’any 1983 per acord municipal el carrer va canviar un tros del carrer donant-li a tot sancer el nom de Fuencaliente, així dons a l’any 84/85 la falla baix la presidència de Vicente Albiach Pérez, va passar a anomenar-se Fuencaliente -Lebón (Figs. 2 i 3).

            Tocant de nou a l’escut cal fer constar que la cinta de la part de dalt on fica “Dr. Elías Ros” no sempre ha segut representada, així trobem que el llibret de 1987 figura el nom, als llibrets dels anys 1999 (any del 30è aniversari) i 2001 no porten la cinta reflectida, mentre que de l’any 200 fins a horas d’ara els anys 2000, 2002, 2004, porten la cinta però sense cap nom. Igualment fins avui des de l’any 2055 fins ara, almenys a l’escut del llibre faller, no s’aprecia cap nom.

DUQUE DE GAETA - POBLA DE FARNALS

           Els antecedents històrics de la comissió els trobem als exercicis 1945/46 i 1947/48 quan es va plantar a l’indret una falla que encapçalada per Juan Gallego Lechón, rebia el nom de Falla Barrio de la Unión[1]

Fig. 1

            La comissió, tal i com ara la coneguem encapçalada per Juan Ballester Tormo, va començar a l’exercici 63/64 i al contracte del monument faller amb l’artista Vicente Sancho Marqués amb la data 25-2-64 trobem un segell de la comissió (Fig. 1) en el que es pot albirar l’escut de la mateixa.

            Es tracta d’un segell de forma rodona en el que es llig, al voltant, el nom de la comissió, tenint al centre una figura hexagonal irregular on es troba l’escut de la ciutat envoltat en flames.

Fig. 2

            Aquell escut va servir com a base del que a l’actualitat fa servir la comissió (Fig. 2) una cinta de forma semicircular dona peu a unes xicotetes flames que tenen dalt l’escut de València amb la rata penada que en les seues ales obertes tanca l’escut per la part de dalt. Per la part de baix i tancant un cercle amb el Rat Penat, una cinta amb els noms dels carrers que formen la comissió. Per la part de baix i tancant en cercle amb el Rat Penat, una cinta amb el nom dels carrers que formen la comissió.Per dissort no s’ha pogut determinar l’autor del disseny de l’escut d’aquesta comissió.

               

---

[1] El grup de edifici “Barrio de la Unión” esta delimitat en una de les seues façanes pel carrer Pobla de Farnals i altra pel carrer Duc de Gaeta.

DOCTOR MANUEL CANDELA - AVDA. DEL PUERTO

 

            La comissió va començar el seu camí pel món faller a l’exercici 64/65 sota la presidència de Pedro López Solanas, usant per als seus documents el segell de forma ovalada (Fig. 1), que com podem veure no porta cap dibuix.

Fig. 1

            La primera vegada que apareix l’escut imprés pot ser fos al cens de l’exercici 70/71 on troben segellat amb l’escut actual de la comissió (Fig. 2), Unes branques de llorer lligades amb una llaçada dona pas a una cinta que cap amunt porta el noms dels carrers al centre de la mateixa unes flames que espurnegen i al centre un Miquelet, dalt d’este, una rata penada amb les ales obertes.

Fig. 2

            És del tot impensable que la falla no tingués escut fins l’any 1970, en tot cas no ficarien el segell als documents per la poca sintonia dels fallers amb la burocràcia, al menys en aquells anys.  De qualsevol manera, se’m fa difícil creure que la comissió no emprara en escut fins a l’any 1970, puix és més normal que començara a utilitzar-lo el primer any de la constitució.

CONSERVA - BERENGUER MALLOL

 

                La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.

 Del darrer any esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,

Fig. 1                                                                        Fig. 2

             En aquell temps com es pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.

             A l’any següent al cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre la figura d’una falla (Fig. 3)[1] i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.

Fig. 3                                                                   Fig. 4

            Este segell és emprat per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2]. Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F., la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.

            Fins a l’any 67/68 trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara per la comissió.

Fig, 4                                                                                        Fig. 5

            Un llauna de conserva, recollint així d’una manera original el nom del carrer,  de la que surt de gaidó cap a la dreta un Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay, faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.

            L’any 90/91, baix la presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per  donar pas a unes fulles de llorer de la que penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.

           

 

 

---

[1] La falla correspon a la plantada al carrer en falles de 1948 i que portava per lema “Ratoneries”

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ARTES Y OFICIOS - ACTOR LLORENS

 

            Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 50/51 quan baix la presidència de Juan Morato Arias es va plantar una falla al carrer Actor Llorens, comissió que va durar 3 exercicis, és a dir, fins a l’exercici 53/54.

          

              En aquells anys la comissió va utilitzar tant com a capçalera dels escrits com a segell un Miquelet, amb flames als costats, que té dalt una rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). Este escut o segell el trobem en un escrit que amb la data 5 de gener de 1.951 el president comunica a la J.C.F. el nom dels congressistes que representaran a la comissió al proper congrés faller.

Fig, 1

                             Fig. 1                                                    Fig. 2                                           Fig. 3

            La comissió no va a tornar a constituir-se fins a l’exercici 71/72, tractan-se per tant d’altra falla, el 27 d’abril de 1.971, el que dies després seria president de la comissió Rafael Bertomeu Valls va presentar davant la J.C.F. la corresponen sol·licitud.

            Aquell any la comissió dissenya un nou escut (Fig. 2) es tracta d’una figura geomètrica que tanca una paleta de pintor amb pinzells, per dalt d'esta dues branques de llorer, unes flames i per davant d’estes un tabal amb baquetes, un Miquelet i una dolçaina; per dalt de tot, tanca l’escut una rat penat amb les ales obertes, per fora dels elements es llig “Falla Actor Llorens – Artes y Oficios”. El disseny d’este escut correspon a unes idees aportades per diversos fallers entre els quals trobaven Enrique López Tejero i José Tarazona Bellestín.

            L’escut va durar fins l’exercici 93/94, donat que poc després va ser rectificat (Fig. 3), variant la composició de l’escut però conservant els elements del primitiu. Pense que la rectificació fon propiciada per a donar-li més vistositat a la primerenca forma de l’escut, donat que a la “rajola” que s’hi troba a la porta del casal figura el disseny de l’escut primerenc, es a dir en que figura dintre de la figura geomètrica-

ALAMEDA, PASEO - AVDA. FRANCIA

 

            El futur president de la comissió, Julio Cesar Tormo Ases, va presentar en nom dels veïns amb data 14 d’Abril de l’any 2000, baix un pressupost de nou milions de les antigues pessetes, la sol·licitud per a formar una nova comissió.

            Després que el dia 17 d’Abril la J.C.F. lliura el corresponent informe favorable, la comissió fou aprovada al ple de 12 de Juny del mateix any.

Escut actual de la comissió

            En les fotos que s’hi troben a la premsa diària relatives a la inauguració del casal, el dia 28 d’octubre de l’esmentat any, trobem l’estendard de la comissió on figura l’escut de la comissió, escut que està directament relacionat amb la barriada on es planta el monument: Dalt una base on es llig el nom de la comissió la representació d’una de les quatre escultures o gàrgoles que s’hi troben al pont de l'avinguda del regne, per darrere d'esta unes flames envolten a una ximenera que està en la prolongació de l’albereda com a residu de l’urbanisme industrial del segle passat, per dalt ix fum que porta els colors de la Senyera.

            L’escut fou dissenyat per Jesús Calabuig Tormo baix una idea de president que volia que l’escut reflectira l’indret on es plantava la comissió, arreplegant al seu disseny les seus idees 

CAMINS AL GRAU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR BOTÀNIC - LA PETXINA

  Una vegada finalitzat el sector de Botànic - La Petxina publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

SANTA Mª MICAELA - MARTÍN EL HUMANO

             El dia 20 d’Abril de 1.979 va tenir entrada a la J.C.F. una nova sol·licitud per  formar una comissió que fou aprovada el 23 de Maig del mateix any, naixia de forma oficial la Falla Santa María Micaela-Martín el Humano.

            Entre el fundadors de la comissió hi havien els que foren, anys enrere, components d’una falleta infantil anomenada “Hogar San Pascual Bailón” i que es plantava molt prop d’on ara estava la nova falla. Esta falla infantil tenia escut propi que així figurava a les bandes de les falleres i a les pròpies publicacions de la comissió (Fig. 1)  

                       

                        Fig. 1                                                    Fig. 2                       

            Els components de la comissió encapçalats pel president Juan Antonio de los Angeles Saez i per la Fallera Major Maria Begoña Llona Sanz entre les primeres coses que triaren per a començar fou escollir un escut que els representara.  A petició dels antics fallers de la falla infantil i donat que d’alguna manera els unia a l’antiga falleta infantil triaren l’escut d’aquesta canviant-li els noms que figuraven al costat.

            L’escut consistia en una barreja de símbols valencians: A la part de baix una manta que baixa des de la dreta amb tabal,  baquetes i la dolçaina, dalt de totes aquestes figures unes flames que donen pas a una barraca a l’esquerra i un Miquelet a la dreta al centre de tots dos el rombe heràldic de la ciutat i el Rat Penat, envoltant tos els elements una traca i els noms dels carrers. Baix de tot una cinta on es llig “Valencia”. (Fig. 2).

Fig. 3                                        Fig. 4

            De l’escut es va confeccionar la corresponent insígnia que es diferenciava del que realment era l’escut (Fig. 3): Hi havia desaparegut la traca  i la dolçaina a la vegada que el Rat Penat era més gran i per la banda de baix hi havia una cinta amb els noms del carrers, el ser es que segons relaten els fallers, al llibre del 25è aniversari,

            L’escut primerenc que ja figurava en l’acta de constitució de la falla amb la data de 30 de Maig de 1.979, es va mantenir fins a l’exercici 93/94, al menys figura així als censos que obren a la J.C.F., escut que no es sap per quin motiu es va canviar per altre por semblant al que li havien llevat el tabal i la dolçaina així com la traca que el voltava.

            Doncs be, com comenten els fallers al llibret del 25è aniversari, tenien tres formes diferents: L’escut de l’estendard, bandes i faixins, l’altre per el segells i la insígnia. Davant de tot açò a l’any 1.995 es va acordar la unificació dels dos escut, emprant a partir d’aquell moment el que no tenia el tabal, la dolçaina i la traca (Fig. 4) mantenint com a insígnia l’original.

SAN JOSÉ DE LA MONTAÑA - TERUEL

 

                A les darreries dels anys 50 un grup de xiquets construïa, amb pots de llaunes i cartrons, la seua falleta infantil sense que estigués registrada en cap organisme. Açò ocorria, com en altres molts llocs. Al carrer San José de la Montaña, l’any 1.958 a la Sra. Amparo, portera del pati núm. 18 de l’esmentat carrer, li va comentar al administrador de l’edifici Julio Mercé Benlloch, la possibilitat de que el majors feren una falla donat que els menuts sense mitjos econòmics ho feien.

            Aquell home va parlar amb els comerciants de la zona que volgueren constituir la comissió, aquells homes que es reunien al comerç i a les plantes baixes del núm. 13 del carrer i per fi al carrer va tenir una comissió fallera, a hores d’ara coneguda com San José de la Montaña-Teruel, plantant-se junt a la construïda pels xiquets, un dels quals arriba a la dècada de l’any 1978 al 1983 a ser president de la comissió. Al segon any la comissió va tenir la primera falleta infantil, fent seua la abans plantada pels xiquets de la barriada.

            En document que consta als arxius de la J.C.F. datat el 8 de juliol de 1.958, signat per el primer president de la comissió José Sangonzalo Albert,  hi trobem l’escut de la comissió que el també faller Antonio Mercé va tenir la idea de dissenyar desplegant un pergamí i dividint-lo en dues parts de dalt a baix, a la part dreta va dibuixar l’església de San José de la Montaña que es troba al mateix carrer, a prop del casal faller, i a la part dreta del pergamí una barraca i dalt d’aquesta un bunyol ajuntant així el tradicionalisme valencià i la barriada representada com s’ha dit per l’església.

SAN IGNACIO DE LOYOLA - JESÚS Y MARÍA

 

            A l’any 1.955/56 va nàixer la comissió dels carreres San Ignacio de Loyola-Jesús y María, baix la presidència oficial de Francisco Requeni Sebastiá i dic oficial perquè el vertader president era Emilio Damiá Vicente, el que ocorria era que no podia ser president per no tenir la majoria d’edat[1], per part a la J.C.F. consta el primer dels anomenats; açò ho podem beure al cens presentat per la comissió i als documents lliurats, serveix a tall d’eixemple el document datat el 18 de febrer de 1.956 sol·licitant permís per a participar a la cavalcada del ninot, on per cert, ja figura l’escut de la comissió.

          L’esmentat Emilio Sebastiá va tenir la idea que dona pas a l’escut de la comissió, que en un principi  va proposar que tingués un fons de pell de bou, donat que, per la proximitat de l’escorxador municipal, a la barriada hi havien tallers d’assaonadors que treien les pells per a que els donés l’aire i secar-les.

La idea la va dissenyar definitivament l’artista faller Pascual Gimeno: Un doble rombe on es llig el nom del carrers, tanca les quatres barres heràldiques de la ciutat, davant d’estes el bust d’una dona abillada de valenciana, el rombe està encimbellat per la rata penada amb les ales obertes, per la part baixa del rombe unes flames espurnegen als dos costats, però a l’hora de traçar l’escut definitiu no va ficar l’esmentada pell de bou.

            Menció apart mereix la figura del coet que no forma part del cos del propi escut sinó que penja a mode de recompensa, tal i com fou pensat per Emilio Sebastià que va pretendre establir recompenses interiors de la comissió a les tres categories, or, argent i bronze, idea que finalment no es va dur a terme

---

[1] En aquell temps, la majoria d’edat era, 21 anys per als homes i 23 anys per a les dones.

PLAZA ROJAS CLEMENTE

             Encara que el segell rodó (Fig. 1) i que fou reproduït al costat de la falla, del president, fallera major y artista faller al Libro de Oro editat per Vicente Añón a l’any 1950, no més figura que el nom de la comissió, als documents de la comissió que obren a la J.C.F.  relatius a l’any 45/56 concretament al cens de la comissió es pot apreciar el primer segell que fa servir la comissió per  la seua identificació però en diferència del que ficava l’any d’us com també ocorre a l’exercici 46/47. Este segell es emprat per la comissió fins l’any faller 1953/54.

            A L’any 1.957/58 hi ha un document  datat el 14-5-57 on la falla utilitza un segell distint (Fig. 2) es tracta de una forma rectangular on fica el nom de la comissió i a la part dreta unes flames.

Fig, 1                                                            Fig. 2     

    

            Al cens de l’any 1.958/59 es reprodueix un altre segell (Fig. 3) també de forma rectangular però dividit en tres parts delimitades, a la dreta les flames, al centre el nom de la falla “Plaza Rojas Clemente y Botanico” i a la part esquerra un dibuix que tenint com a base unes flames i fulles de llorer donen pas al rombe heràldic de la ciutat de gaidó i dalt d’aquest un Miquelet. Aquest segell el fa servir la comissió a diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. fins l’any 1.971/72.

Fig. 3                                                         Fig. 4

            Al mateix temps sembla ser, encara que no està documentat, que la comissió  fa servir el primer escut durant els anys que van de 1.957 a 1.960 (Fig. 4) encara que no va ser ficat en cap estendard donat que en aquell temps la comissió, com quasi totes les comissions no tenien. En aquest primer escut vegem una paleta de pintor amb un cap de valenciana i per darrera dels dos elements unes flames , baix de la paleta una cinta amb el nom “Falla Rojas Clemente”.

Fig. 5                                             Fig. 6

            No es fins l’any 1.968 quan baix la presidència de José Gil Vivó la falla té el seu, per ara definitiu, escut (Fig. 5). Per la part de baix un pergamí que esdevé a la part de dalt en flames, a la part de baix una rata penada amb les ales esteses, al centre, dalt de una cinta amb el nom, un bunyol tenint  pel forat dos coets entrecreuats; per dalt i sobre els elements la paraula “La Corda” (nom pel que es coneguda la falla per les cordaes que es feien a la mateixa), dalt de tot coronant l’escut la paraula “Falla”. L’autor de l’escut fou el també artista de la comissió aquell any Alfredo Garcia Albarracín que va rebre l’encomana de fer un escut que els representara. L’escut ha segut modificat (Fig. 6) afegint-li dos “femelletes” a la part de dalt de les flames.

QUART- TURIA

 

        Sembla ser que la comissió té el seu naixement l’any 1.936, al menys la J.C.F. li va atorgar el bunyol de Fulles de Llorers i Brillants. l’any 1966.

            La comissió al primers anys emprava un segell (Fig. 1) de forma ovalada sense altra identificació que el noms del carrers. El segell ja el trobem al document que hi ha als arxius de la J.C.F. de 3 d’abril de 1.944 i el faran servir, al menys, fins l’any 1.950 , donat que es troba junt a l’esbós del cadafal en una publicació de l’esmentat any.[1]

                               Fig. 1                                      Fig.2                                   Fig. 3                                                             

           Tenint el nom de Quart entre el carrers que li donen el nom no és gens d’estranyar que des d’un primer moment siguen les torres del mateix nom les que d’una manera o d’altra part de la seua identitat.

            Les torres de Quart les troben com a capçalera de l’escrit de 26-5-58 (Fig. 2) en el que el secretari dona compte d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. Igualment trobem les torres en el segell rodó (Fig. 3) que s’hi troba al cens de l’exercici 59/60.

            Ara be, ¿ podríem considerar les torres esmentades com a l’escut de la comissió ? , crec sincerament que no. I dic que no perquè al casal de la falla hi ha un quadre on es troba el primer estendard que va tenir la comissió (Fig. 4) i en ell està el primer escut de la comissió.

Fig, 4                                              Fig, 5                                                Fig. 6

            Es tracta de les Torres de Quart i un pont amb dos casalicis que no saben els fallers per quina raó el ficaren donat que no son propers a cap pont i l’única significació es que per ficar d’alguna manera el nom de l’altre carrer, es a dir, Túria. Este escut segons en comenten els fallers sols saben que és d’abans del que tenen avui en dia, no trobant, per el moment, una data aproximada de la seua creació. Cal dir que d’este escut es confeccionaren les corresponen insígnies que figuren en una col·lecció privada (Fig. 5).

            L’escut que utilitzen a hores d’ara (Fig. 6) ja apareix en un escrit de 31 d’octubre de 1.966 en el que el president dona compte de les senyoretes que composen la comissió, és usat com a capçalera de l’escrit junt a la paraula “La Cabaña” nom sense dubte del casal en aquells dies.   L’escut es tracta de les torres de Quart amb una rata penada al merlet dretà, per la soca de les torres s’enrotlla la Senyera amb el nom del dos carrers.

---

[1] Libro de oro. Tallers gràfics  Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicent Añón Marco, Tema Las Fallas de Valencia.