CONSERVA - BERENGUER MALLOL

 

                La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.

 Del darrer any esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,

Fig. 1                                                                        Fig. 2

             En aquell temps com es pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.

             A l’any següent al cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre la figura d’una falla (Fig. 3)[1] i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.

Fig. 3                                                                   Fig. 4

            Este segell és emprat per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2]. Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F., la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.

            Fins a l’any 67/68 trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara per la comissió.

Fig, 4                                                                                        Fig. 5

            Un llauna de conserva, recollint així d’una manera original el nom del carrer,  de la que surt de gaidó cap a la dreta un Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay, faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.

            L’any 90/91, baix la presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per  donar pas a unes fulles de llorer de la que penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.

           

 

 

---

[1] La falla correspon a la plantada al carrer en falles de 1948 i que portava per lema “Ratoneries”

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.