PLAZA ROJAS CLEMENTE

             Encara que el segell rodó (Fig. 1) i que fou reproduït al costat de la falla, del president, fallera major y artista faller al Libro de Oro editat per Vicente Añón a l’any 1950, no més figura que el nom de la comissió, als documents de la comissió que obren a la J.C.F.  relatius a l’any 45/56 concretament al cens de la comissió es pot apreciar el primer segell que fa servir la comissió per  la seua identificació però en diferència del que ficava l’any d’us com també ocorre a l’exercici 46/47. Este segell es emprat per la comissió fins l’any faller 1953/54.

            A L’any 1.957/58 hi ha un document  datat el 14-5-57 on la falla utilitza un segell distint (Fig. 2) es tracta de una forma rectangular on fica el nom de la comissió i a la part dreta unes flames.

Fig, 1                                                            Fig. 2     

    

            Al cens de l’any 1.958/59 es reprodueix un altre segell (Fig. 3) també de forma rectangular però dividit en tres parts delimitades, a la dreta les flames, al centre el nom de la falla “Plaza Rojas Clemente y Botanico” i a la part esquerra un dibuix que tenint com a base unes flames i fulles de llorer donen pas al rombe heràldic de la ciutat de gaidó i dalt d’aquest un Miquelet. Aquest segell el fa servir la comissió a diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. fins l’any 1.971/72.

Fig. 3                                                         Fig. 4

            Al mateix temps sembla ser, encara que no està documentat, que la comissió  fa servir el primer escut durant els anys que van de 1.957 a 1.960 (Fig. 4) encara que no va ser ficat en cap estendard donat que en aquell temps la comissió, com quasi totes les comissions no tenien. En aquest primer escut vegem una paleta de pintor amb un cap de valenciana i per darrera dels dos elements unes flames , baix de la paleta una cinta amb el nom “Falla Rojas Clemente”.

Fig. 5                                             Fig. 6

            No es fins l’any 1.968 quan baix la presidència de José Gil Vivó la falla té el seu, per ara definitiu, escut (Fig. 5). Per la part de baix un pergamí que esdevé a la part de dalt en flames, a la part de baix una rata penada amb les ales esteses, al centre, dalt de una cinta amb el nom, un bunyol tenint  pel forat dos coets entrecreuats; per dalt i sobre els elements la paraula “La Corda” (nom pel que es coneguda la falla per les cordaes que es feien a la mateixa), dalt de tot coronant l’escut la paraula “Falla”. L’autor de l’escut fou el també artista de la comissió aquell any Alfredo Garcia Albarracín que va rebre l’encomana de fer un escut que els representara. L’escut ha segut modificat (Fig. 6) afegint-li dos “femelletes” a la part de dalt de les flames.