SAN IGNACIO DE LOYOLA - JESÚS Y MARÍA

 

            A l’any 1.955/56 va nàixer la comissió dels carreres San Ignacio de Loyola-Jesús y María, baix la presidència oficial de Francisco Requeni Sebastiá i dic oficial perquè el vertader president era Emilio Damiá Vicente, el que ocorria era que no podia ser president per no tenir la majoria d’edat[1], per part a la J.C.F. consta el primer dels anomenats; açò ho podem beure al cens presentat per la comissió i als documents lliurats, serveix a tall d’eixemple el document datat el 18 de febrer de 1.956 sol·licitant permís per a participar a la cavalcada del ninot, on per cert, ja figura l’escut de la comissió.

          L’esmentat Emilio Sebastiá va tenir la idea que dona pas a l’escut de la comissió, que en un principi  va proposar que tingués un fons de pell de bou, donat que, per la proximitat de l’escorxador municipal, a la barriada hi havien tallers d’assaonadors que treien les pells per a que els donés l’aire i secar-les.

La idea la va dissenyar definitivament l’artista faller Pascual Gimeno: Un doble rombe on es llig el nom del carrers, tanca les quatres barres heràldiques de la ciutat, davant d’estes el bust d’una dona abillada de valenciana, el rombe està encimbellat per la rata penada amb les ales obertes, per la part baixa del rombe unes flames espurnegen als dos costats, però a l’hora de traçar l’escut definitiu no va ficar l’esmentada pell de bou.

            Menció apart mereix la figura del coet que no forma part del cos del propi escut sinó que penja a mode de recompensa, tal i com fou pensat per Emilio Sebastià que va pretendre establir recompenses interiors de la comissió a les tres categories, or, argent i bronze, idea que finalment no es va dur a terme

---

[1] En aquell temps, la majoria d’edat era, 21 anys per als homes i 23 anys per a les dones.