DOCTOR MANUEL CANDELA - AVDA. DEL PUERTO

 

            La comissió va començar el seu camí pel món faller a l’exercici 64/65 sota la presidència de Pedro López Solanas, usant per als seus documents el segell de forma ovalada (Fig. 1), que com podem veure no porta cap dibuix.

Fig. 1

            La primera vegada que apareix l’escut imprés pot ser fos al cens de l’exercici 70/71 on troben segellat amb l’escut actual de la comissió (Fig. 2), Unes branques de llorer lligades amb una llaçada dona pas a una cinta que cap amunt porta el noms dels carrers al centre de la mateixa unes flames que espurnegen i al centre un Miquelet, dalt d’este, una rata penada amb les ales obertes.

Fig. 2

            És del tot impensable que la falla no tingués escut fins l’any 1970, en tot cas no ficarien el segell als documents per la poca sintonia dels fallers amb la burocràcia, al menys en aquells anys.  De qualsevol manera, se’m fa difícil creure que la comissió no emprara en escut fins a l’any 1970, puix és més normal que començara a utilitzar-lo el primer any de la constitució.

CONSERVA - BERENGUER MALLOL

 

                La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.

 Del darrer any esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,

Fig. 1                                                                        Fig. 2

             En aquell temps com es pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.

             A l’any següent al cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre la figura d’una falla (Fig. 3)[1] i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.

Fig. 3                                                                   Fig. 4

            Este segell és emprat per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2]. Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F., la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.

            Fins a l’any 67/68 trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara per la comissió.

Fig, 4                                                                                        Fig. 5

            Un llauna de conserva, recollint així d’una manera original el nom del carrer,  de la que surt de gaidó cap a la dreta un Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay, faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.

            L’any 90/91, baix la presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per  donar pas a unes fulles de llorer de la que penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.

           

 

 

---

[1] La falla correspon a la plantada al carrer en falles de 1948 i que portava per lema “Ratoneries”

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ARTES Y OFICIOS - ACTOR LLORENS

 

            Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 50/51 quan baix la presidència de Juan Morato Arias es va plantar una falla al carrer Actor Llorens, comissió que va durar 3 exercicis, és a dir, fins a l’exercici 53/54.

          

              En aquells anys la comissió va utilitzar tant com a capçalera dels escrits com a segell un Miquelet, amb flames als costats, que té dalt una rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). Este escut o segell el trobem en un escrit que amb la data 5 de gener de 1.951 el president comunica a la J.C.F. el nom dels congressistes que representaran a la comissió al proper congrés faller.

Fig, 1

                             Fig. 1                                                    Fig. 2                                           Fig. 3

            La comissió no va a tornar a constituir-se fins a l’exercici 71/72, tractan-se per tant d’altra falla, el 27 d’abril de 1.971, el que dies després seria president de la comissió Rafael Bertomeu Valls va presentar davant la J.C.F. la corresponen sol·licitud.

            Aquell any la comissió dissenya un nou escut (Fig. 2) es tracta d’una figura geomètrica que tanca una paleta de pintor amb pinzells, per dalt d'esta dues branques de llorer, unes flames i per davant d’estes un tabal amb baquetes, un Miquelet i una dolçaina; per dalt de tot, tanca l’escut una rat penat amb les ales obertes, per fora dels elements es llig “Falla Actor Llorens – Artes y Oficios”. El disseny d’este escut correspon a unes idees aportades per diversos fallers entre els quals trobaven Enrique López Tejero i José Tarazona Bellestín.

            L’escut va durar fins l’exercici 93/94, donat que poc després va ser rectificat (Fig. 3), variant la composició de l’escut però conservant els elements del primitiu. Pense que la rectificació fon propiciada per a donar-li més vistositat a la primerenca forma de l’escut, donat que a la “rajola” que s’hi troba a la porta del casal figura el disseny de l’escut primerenc, es a dir en que figura dintre de la figura geomètrica-

ALAMEDA, PASEO - AVDA. FRANCIA

 

            El futur president de la comissió, Julio Cesar Tormo Ases, va presentar en nom dels veïns amb data 14 d’Abril de l’any 2000, baix un pressupost de nou milions de les antigues pessetes, la sol·licitud per a formar una nova comissió.

            Després que el dia 17 d’Abril la J.C.F. lliura el corresponent informe favorable, la comissió fou aprovada al ple de 12 de Juny del mateix any.

Escut actual de la comissió

            En les fotos que s’hi troben a la premsa diària relatives a la inauguració del casal, el dia 28 d’octubre de l’esmentat any, trobem l’estendard de la comissió on figura l’escut de la comissió, escut que està directament relacionat amb la barriada on es planta el monument: Dalt una base on es llig el nom de la comissió la representació d’una de les quatre escultures o gàrgoles que s’hi troben al pont de l'avinguda del regne, per darrere d'esta unes flames envolten a una ximenera que està en la prolongació de l’albereda com a residu de l’urbanisme industrial del segle passat, per dalt ix fum que porta els colors de la Senyera.

            L’escut fou dissenyat per Jesús Calabuig Tormo baix una idea de president que volia que l’escut reflectira l’indret on es plantava la comissió, arreplegant al seu disseny les seus idees 

CAMINS AL GRAU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR BOTÀNIC - LA PETXINA

  Una vegada finalitzat el sector de Botànic - La Petxina publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

SANTA Mª MICAELA - MARTÍN EL HUMANO

             El dia 20 d’Abril de 1.979 va tenir entrada a la J.C.F. una nova sol·licitud per  formar una comissió que fou aprovada el 23 de Maig del mateix any, naixia de forma oficial la Falla Santa María Micaela-Martín el Humano.

            Entre el fundadors de la comissió hi havien els que foren, anys enrere, components d’una falleta infantil anomenada “Hogar San Pascual Bailón” i que es plantava molt prop d’on ara estava la nova falla. Esta falla infantil tenia escut propi que així figurava a les bandes de les falleres i a les pròpies publicacions de la comissió (Fig. 1)  

                       

                        Fig. 1                                                    Fig. 2                       

            Els components de la comissió encapçalats pel president Juan Antonio de los Angeles Saez i per la Fallera Major Maria Begoña Llona Sanz entre les primeres coses que triaren per a començar fou escollir un escut que els representara.  A petició dels antics fallers de la falla infantil i donat que d’alguna manera els unia a l’antiga falleta infantil triaren l’escut d’aquesta canviant-li els noms que figuraven al costat.

            L’escut consistia en una barreja de símbols valencians: A la part de baix una manta que baixa des de la dreta amb tabal,  baquetes i la dolçaina, dalt de totes aquestes figures unes flames que donen pas a una barraca a l’esquerra i un Miquelet a la dreta al centre de tots dos el rombe heràldic de la ciutat i el Rat Penat, envoltant tos els elements una traca i els noms dels carrers. Baix de tot una cinta on es llig “Valencia”. (Fig. 2).

Fig. 3                                        Fig. 4

            De l’escut es va confeccionar la corresponent insígnia que es diferenciava del que realment era l’escut (Fig. 3): Hi havia desaparegut la traca  i la dolçaina a la vegada que el Rat Penat era més gran i per la banda de baix hi havia una cinta amb els noms del carrers, el ser es que segons relaten els fallers, al llibre del 25è aniversari,

            L’escut primerenc que ja figurava en l’acta de constitució de la falla amb la data de 30 de Maig de 1.979, es va mantenir fins a l’exercici 93/94, al menys figura així als censos que obren a la J.C.F., escut que no es sap per quin motiu es va canviar per altre por semblant al que li havien llevat el tabal i la dolçaina així com la traca que el voltava.

            Doncs be, com comenten els fallers al llibret del 25è aniversari, tenien tres formes diferents: L’escut de l’estendard, bandes i faixins, l’altre per el segells i la insígnia. Davant de tot açò a l’any 1.995 es va acordar la unificació dels dos escut, emprant a partir d’aquell moment el que no tenia el tabal, la dolçaina i la traca (Fig. 4) mantenint com a insígnia l’original.

SAN JOSÉ DE LA MONTAÑA - TERUEL

 

                A les darreries dels anys 50 un grup de xiquets construïa, amb pots de llaunes i cartrons, la seua falleta infantil sense que estigués registrada en cap organisme. Açò ocorria, com en altres molts llocs. Al carrer San José de la Montaña, l’any 1.958 a la Sra. Amparo, portera del pati núm. 18 de l’esmentat carrer, li va comentar al administrador de l’edifici Julio Mercé Benlloch, la possibilitat de que el majors feren una falla donat que els menuts sense mitjos econòmics ho feien.

            Aquell home va parlar amb els comerciants de la zona que volgueren constituir la comissió, aquells homes que es reunien al comerç i a les plantes baixes del núm. 13 del carrer i per fi al carrer va tenir una comissió fallera, a hores d’ara coneguda com San José de la Montaña-Teruel, plantant-se junt a la construïda pels xiquets, un dels quals arriba a la dècada de l’any 1978 al 1983 a ser president de la comissió. Al segon any la comissió va tenir la primera falleta infantil, fent seua la abans plantada pels xiquets de la barriada.

            En document que consta als arxius de la J.C.F. datat el 8 de juliol de 1.958, signat per el primer president de la comissió José Sangonzalo Albert,  hi trobem l’escut de la comissió que el també faller Antonio Mercé va tenir la idea de dissenyar desplegant un pergamí i dividint-lo en dues parts de dalt a baix, a la part dreta va dibuixar l’església de San José de la Montaña que es troba al mateix carrer, a prop del casal faller, i a la part dreta del pergamí una barraca i dalt d’aquesta un bunyol ajuntant així el tradicionalisme valencià i la barriada representada com s’ha dit per l’església.

SAN IGNACIO DE LOYOLA - JESÚS Y MARÍA

 

            A l’any 1.955/56 va nàixer la comissió dels carreres San Ignacio de Loyola-Jesús y María, baix la presidència oficial de Francisco Requeni Sebastiá i dic oficial perquè el vertader president era Emilio Damiá Vicente, el que ocorria era que no podia ser president per no tenir la majoria d’edat[1], per part a la J.C.F. consta el primer dels anomenats; açò ho podem beure al cens presentat per la comissió i als documents lliurats, serveix a tall d’eixemple el document datat el 18 de febrer de 1.956 sol·licitant permís per a participar a la cavalcada del ninot, on per cert, ja figura l’escut de la comissió.

          L’esmentat Emilio Sebastiá va tenir la idea que dona pas a l’escut de la comissió, que en un principi  va proposar que tingués un fons de pell de bou, donat que, per la proximitat de l’escorxador municipal, a la barriada hi havien tallers d’assaonadors que treien les pells per a que els donés l’aire i secar-les.

La idea la va dissenyar definitivament l’artista faller Pascual Gimeno: Un doble rombe on es llig el nom del carrers, tanca les quatres barres heràldiques de la ciutat, davant d’estes el bust d’una dona abillada de valenciana, el rombe està encimbellat per la rata penada amb les ales obertes, per la part baixa del rombe unes flames espurnegen als dos costats, però a l’hora de traçar l’escut definitiu no va ficar l’esmentada pell de bou.

            Menció apart mereix la figura del coet que no forma part del cos del propi escut sinó que penja a mode de recompensa, tal i com fou pensat per Emilio Sebastià que va pretendre establir recompenses interiors de la comissió a les tres categories, or, argent i bronze, idea que finalment no es va dur a terme

---

[1] En aquell temps, la majoria d’edat era, 21 anys per als homes i 23 anys per a les dones.

PLAZA ROJAS CLEMENTE

             Encara que el segell rodó (Fig. 1) i que fou reproduït al costat de la falla, del president, fallera major y artista faller al Libro de Oro editat per Vicente Añón a l’any 1950, no més figura que el nom de la comissió, als documents de la comissió que obren a la J.C.F.  relatius a l’any 45/56 concretament al cens de la comissió es pot apreciar el primer segell que fa servir la comissió per  la seua identificació però en diferència del que ficava l’any d’us com també ocorre a l’exercici 46/47. Este segell es emprat per la comissió fins l’any faller 1953/54.

            A L’any 1.957/58 hi ha un document  datat el 14-5-57 on la falla utilitza un segell distint (Fig. 2) es tracta de una forma rectangular on fica el nom de la comissió i a la part dreta unes flames.

Fig, 1                                                            Fig. 2     

    

            Al cens de l’any 1.958/59 es reprodueix un altre segell (Fig. 3) també de forma rectangular però dividit en tres parts delimitades, a la dreta les flames, al centre el nom de la falla “Plaza Rojas Clemente y Botanico” i a la part esquerra un dibuix que tenint com a base unes flames i fulles de llorer donen pas al rombe heràldic de la ciutat de gaidó i dalt d’aquest un Miquelet. Aquest segell el fa servir la comissió a diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. fins l’any 1.971/72.

Fig. 3                                                         Fig. 4

            Al mateix temps sembla ser, encara que no està documentat, que la comissió  fa servir el primer escut durant els anys que van de 1.957 a 1.960 (Fig. 4) encara que no va ser ficat en cap estendard donat que en aquell temps la comissió, com quasi totes les comissions no tenien. En aquest primer escut vegem una paleta de pintor amb un cap de valenciana i per darrera dels dos elements unes flames , baix de la paleta una cinta amb el nom “Falla Rojas Clemente”.

Fig. 5                                             Fig. 6

            No es fins l’any 1.968 quan baix la presidència de José Gil Vivó la falla té el seu, per ara definitiu, escut (Fig. 5). Per la part de baix un pergamí que esdevé a la part de dalt en flames, a la part de baix una rata penada amb les ales esteses, al centre, dalt de una cinta amb el nom, un bunyol tenint  pel forat dos coets entrecreuats; per dalt i sobre els elements la paraula “La Corda” (nom pel que es coneguda la falla per les cordaes que es feien a la mateixa), dalt de tot coronant l’escut la paraula “Falla”. L’autor de l’escut fou el també artista de la comissió aquell any Alfredo Garcia Albarracín que va rebre l’encomana de fer un escut que els representara. L’escut ha segut modificat (Fig. 6) afegint-li dos “femelletes” a la part de dalt de les flames.

QUART- TURIA

 

        Sembla ser que la comissió té el seu naixement l’any 1.936, al menys la J.C.F. li va atorgar el bunyol de Fulles de Llorers i Brillants. l’any 1966.

            La comissió al primers anys emprava un segell (Fig. 1) de forma ovalada sense altra identificació que el noms del carrers. El segell ja el trobem al document que hi ha als arxius de la J.C.F. de 3 d’abril de 1.944 i el faran servir, al menys, fins l’any 1.950 , donat que es troba junt a l’esbós del cadafal en una publicació de l’esmentat any.[1]

                               Fig. 1                                      Fig.2                                   Fig. 3                                                             

           Tenint el nom de Quart entre el carrers que li donen el nom no és gens d’estranyar que des d’un primer moment siguen les torres del mateix nom les que d’una manera o d’altra part de la seua identitat.

            Les torres de Quart les troben com a capçalera de l’escrit de 26-5-58 (Fig. 2) en el que el secretari dona compte d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. Igualment trobem les torres en el segell rodó (Fig. 3) que s’hi troba al cens de l’exercici 59/60.

            Ara be, ¿ podríem considerar les torres esmentades com a l’escut de la comissió ? , crec sincerament que no. I dic que no perquè al casal de la falla hi ha un quadre on es troba el primer estendard que va tenir la comissió (Fig. 4) i en ell està el primer escut de la comissió.

Fig, 4                                              Fig, 5                                                Fig. 6

            Es tracta de les Torres de Quart i un pont amb dos casalicis que no saben els fallers per quina raó el ficaren donat que no son propers a cap pont i l’única significació es que per ficar d’alguna manera el nom de l’altre carrer, es a dir, Túria. Este escut segons en comenten els fallers sols saben que és d’abans del que tenen avui en dia, no trobant, per el moment, una data aproximada de la seua creació. Cal dir que d’este escut es confeccionaren les corresponen insígnies que figuren en una col·lecció privada (Fig. 5).

            L’escut que utilitzen a hores d’ara (Fig. 6) ja apareix en un escrit de 31 d’octubre de 1.966 en el que el president dona compte de les senyoretes que composen la comissió, és usat com a capçalera de l’escrit junt a la paraula “La Cabaña” nom sense dubte del casal en aquells dies.   L’escut es tracta de les torres de Quart amb una rata penada al merlet dretà, per la soca de les torres s’enrotlla la Senyera amb el nom del dos carrers.

---

[1] Libro de oro. Tallers gràfics  Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicent Añón Marco, Tema Las Fallas de Valencia.

PÉREZ GALDÓS - CALIXTO III

La comissió que ens ocupa va nàixer, baix la presidència de Rosendo Sanz Cerrado, a l’exercici 1962/63 baix el nom de Pérez Galdos-Lorca-Linares.

            El primer escut que va tenir la comissió (fig. 1) consistia en un coet del que penjava una manta morellana i baix el tabal i la dolçaina. Tancava l’escut per la part de baix una cinta amb el nom i per la part de dalt la paraula “Falla” i el Rat Penat.

            Segons em conten persones antigues en la comissió l’escut pogués ser de l’any 1967, encara que per aquell temps la comissió emprava un segell rodó per als seus documents que fou utilitzat fins l’any 69/70 a diversos documents que figuren a la J.C.F.. Sembla ser que l’autor del mateix foren uns quants fallers, sense destacar-ne a cap, que aportaren les seues idees per a la confecció.

                 Fig. 1                                Fig. 2                                       Fig, 3

            L’any 1970-1971 la comissió, presidida per Francisco Salavert Martí, va canviar l’escut, aleshores la comissió s’anomenava, Pérez Galdós-Almoines-Salv. Ferrandis Luna. Baix un disseny del faller i artista faller Vicente Domingo Timoner la comissió va adoptar el següent escut: Un doble cercle on es llig “ Falla P. Galdós Almoines”, per davant d’aquest unes flames que espurnegen cap amunt penjant d’elles una merenga que simbolitzava la gran quantitat de seguidors del València C.F. que hi havia a la falla (Fig. 2).

            A l’any 1973 la comissió canvia el casal de lloc com també canvia el lloc per a plantar-la i és aleshores quan pren el nom que, a hores d’ara es coneguda, Falla Pérez Galdós Calixto III, per aquest motiu els fallers canvien el nom que figurava a l’escut sense canviar cap altre símbol (Fig. 3).

PALLETER - EURUDITO ORELLANA

Al document reproduït a la figura 1 datat el 30 de març de 1968 signat pel que va ser més tard el primer president de la comissió Juan Martínez Calatayud demanava a la J.C.F. la aprovació de una nova comissió adjuntant a la carta documents arreplegats de les falles properes no ficant aquestes cap impediment per a la seua creació.

Fig.1                                                        Fig 2

           La carta esmentada ja figura segellada amb l’escut que fins avui en dia fa servir la comissió i que a color s’aprecia a la figura 2 : Una cinta amb el nom de la comissió serveix de base per a la figura típica de Vicent Domenech més conegut, com tots sabem, pel “Palleter”; per darrere de la figura una senyera de la ciutat coronada al costar superior esquerre i per dalt d’aquesta una rata penada amb les seues ales obertes.

Fig. 3

            Este escut és, com he dit, el que ha representat des del  seu inici la comissió i com a tal així figura a l’estendard de la comissió i que per darrere porta la seua data de creació 1968. El seu disseny pogués ser del president esmentar Juan Martínez Calatayud extrem que no he pogut concretar-ho degudament.

            Uns “aires” nous en la comissió tal vegada foren la causa de la creació l’any 90/91 del que podrien dir un segon escut de la comissió (Fig. 3) dissenyat per Manuel Vilaplana Lluch, creat per a lluir-lo en samarretes i altres objectes de la comissió: es tracta d’unes lletres en perspectiva tenint al davant, el primer terme una figura moderna del “Palleter”.

            Segons em comenten alguns fallers volgueren substituir l’antic escut per el modern, i que sembla que la tasca no és va dur a terme. En aquest  sentit puc dir que al cens corresponent a l’exercici 99/00 figura l’escut de la comissió (Fig. 2) mentre que a les fulles addicionals de les altes dels fallers figura el descrit a la figura 3

NORTE - DOCTOR ZAMENHOFF

 

        Al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent a la junta directiva celebrada el 28 de maig de 1.954 figura com aprovada esta comissió.  Als primers documents que és conserven a la J.C.F. relatius a la mateixa, corresponents a l’any 1.954/55, és pot observar que figuren segellats amb un segell  rodó i dentat  sense altra inscripció que “Comisión Falla Norte y Adyacentes i al centre Valencia”.(Fig. 1)[1]

 

Fig. 1                                                      Fig 2

            Malgrat l’esmentat, al contracte de la falla del mateix any signat per el president Jesús Ruiz Sabates i per l’artista José Bayo Pradas, figura segellat de la següent manera: Una Senyera amb forma de “banderí corneta”[2]; al pal, rematat per casc del Rei Jaume I, es troba envoltat per una traca, a la part de la tela paral·lela al pal la paraula “Falla” i a les barres “Norte y adyacentes” (Fig. 2). Aquest segell que figura a diversos documents de la comissió és el primer escut que va tenir la mateixa com queda demostrat per la utilització de l’estendard ( Fig. 3) que es pot veure, a hores d’ara , a la entrada del casal faller de la comissió.

            La comissió va continuar fins l’any 1.962/63,data que va deixar de plantar-se per a tornar a reviscolar l’any 1.969/70 presidida per Alberto Martí Esplugues i  on no he pogut trobar cap escut que l’identifiqués.

            A l’any següent el cens signat el 20-4-70, pel seu president Andrés Ochoa Albadelejos  porta un nou segell (Fig. 4), es tracta d’un segell rodó tenint al centre l’escut de la ciutat de València i al seu voltant “Falla C/ Norte-Dr. Zamenhoff –Valencia-”, també figura l’esmentat segell com a capçalera d’escrit de l’acta de constitució datada al 25 d’abril de 1.970. Aquest dibuix és el segon escut que va tenir la comissió i que també com el primer figura el seu estendard (Fig. 4) emmarcat a l’entrada del casal faller (Fig. 5).

Fig.3                                                                       Fig, 4

          El darrer escut va ser emprant per la comissió fins l’exercici 74/75, any   que torna a aparèixer un nou escut a la comissió (Fig. 6), es tracta de unes flames que contenen la paraula Falla i d’on surt un clavell de color roig, dalt d’este, tancant l’escut, per dalt una rata penada amb les ales obertes. Tanca l’escut per la part de baix una cinta on es llig “Norte Dr. Zamenhoff.

            Perquè canviaren l’escut per tercera vegada? Vet aquí la història del canvi de l’escut que té que veure amb un succés ocorregut anys enrere: Retrocedim  a  l’any 1.971, mes concretament a l’acte de l’ofrena, un faller li demana a una fallera una flor per tal donar-li-la a la Patrona, la resta de components de la comissió li va agradar aquella idea i la va copiar.

Fig. 5                                                                      Fig 6

            Per aquells temps la J.C.F. exercia unes mesures més estrictes que les de ara i va cridar l’atenció a la comissió i sembla ser que va passar a la “llista negra” i com a conseqüència dos anys castigats. Però a l’any 1.974/75 els fallers parlaren alt i clar “portarem clavells rojos a la Verge”. L’ingeni feu la resta canviaren l’escut i estendard de la comissió per tal de que portara un clavell que encara empra la comissió. No cal dir que els components de la comissió mai han deixat de dur clavells rojos a la verge malgrat que la J.C.F. indique altra cosa[3].

 

[1] El document es tracta d’una carta de data 19-05-54 notificant a la J.C.F. de les altes de nova incorporació a la comissió.

[2] El Banderí corneta de dues puntes i una escotadura angular entre elles, es fa servir per l’exercit especialment La Marina.

[3] Veure article de Moisés Dominguez al Levante E.M.V. de 19-3-2000.

LEPANTO _ GUILLEM DE CASTRO

 

            Al primer cens que hi ha als arxius de la J.C.F. i que correspon a l’any 45/46 la comissió fa servir un segell de forma ovalada (Fig. 1) on es llig “Comisión Falla Lepanto y Dr. Monserrat –Valencia-.

            El primer escut (Fig. 2) de la comissió i així fon col·locat a l’estendard el troben a un document datat el 22 de juny de 1,949 signat per el president Federico Clarós Galindo i pel que dona conte de la relació de dones que pertanyien a la comissió (cal que recordar que per aquell temps no hi havia cens femení) es tracta de un gran Miquelet envoltat en flames tenint a la part de baix dreta uns grans edificis i a la part esquerra dues barraques, vorejant els elements i per mig del Miquelet “Falla de las calles Lepanto y Doctor Monserrat”, per baix de tot els elements figura els anys 1922-1954, període durant el qual va ser emprat l’escut.

Fig, 1                                                       Fig. 2

            La falla que havia deixat de plantar  el exercici 49/50 , va tornar l’any 56/57 on troben el segon escut que va utilitzar la comissió (Fig. 3) a un document datat el 17-7-56 i signat per el secretari amb el vist i plau del president Olegario Maset Gimeno donant conte a la J.C.F. d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. L’escut està representat per un cercle tancat per dalt per un rat penat amb les ales obertes i de les que penja una traca i tancat per baix un tabal amb les seues baquetes, una dolçaina  i fulles de llorer; dintre el cercle les restes de una falla amb flames i fum; al voltant del cercle “Falla Lepanto, G. de Castro, Pza Encarnación”. Per baix de tots els elements els anys 1.956-1962 anys en que fou usat.

Fig, 3                                                                         Fig 4

            A l’estendard corresponent a l’escut esmentat (Fig. 4) és pot albirar el nom de l’autor del dibuix, doncs hi ha  una firma que correspon a nom de Antonio Vera que segons en comenten els fallers era dibuixant i sembla que col·laborador del diari “Las Provincias”. Per la part de darrere de l’estendard es pot llegir “Comissió infantil Falla Lepanto 1.960”. Cal dir que aquest escut fon utilitzat per la comissió fins l’any 1.961 any en que es va dissoldre la comissió.

            Al reviscolar la mateixa a l’exercici 69/70 al sol·licitar l’alta de la comissió davant la J,.C.F., en document signat per el president Francisco Ferriz Bonet el 16-5-69, trobem el tercer  escut (Fig. 5): Un gran vaixell en record de la “Batalla de Lepanto” envoltat en flames tenint dibuixada a  una de les veles una al·legoria de l’escut de la ciutat i al pal major, la Senyera; envolta l’escut una cinta amb el nom “Falla Lepanto- G. de Castro-Dr. Monserrat. El disseny de l’escut correspon a dues persones que tenien un bar al carrer Lepanto i que era el lloc on es celebraven les primeres juntes de la comissió, per dissort no  es sap el seu nom.

Fig, 5                                                 Fig 6

            Per últim l’estendard de la comissió (Fig. 6) en ell s’observa a mes de la variació amb la forma que té la cinta del nom que les veles s’hi troben al revés cosa del tot impossible. també al respecte calque dir que el vaixell representat a l’escut no correspon al utilitzat per a la guerra en aquell temps però en aquest cas els experts en el tema podien donar mes raons al respecte.

 

 

FERNANDO EL CATÓLICO - ERUDITO ORELLANA

    La comissió baralla la idea del naixement de la falla l’any 1911(1) , encara que la falla a la que fa referència l’any es va plantar al carrer Espinosa (2), carrer de la demarcació que naix al carrer Guillem de Castro, no fent referència a cap altre carrer per tant no es pot dir en tota seguretat que fora la primera falla plantada per la comissió. Més cert és que la comissió fos de l’any 1926, tornant a plantar-se als anys 1928 i 1936, passat el temps, pels esdeveniments històrics, es va tornar a plantar a l’any 1947(3) , 1951, 1953,1958. Al documents que figuren als arxius de la J.C.F. troben el primer segells emprat per la comissió, concretament al cens de l’any 46/47 baix la presidència de Juan Dorado Peris. 

                                Figura 1                                                      Figura 2

    Es tracta d’un bunyol on es pot llegir “COMISIÓN FALLA GRAN VIA Fº CATOLICO Y ADYACENTES”, pel forat de la pasta aguaita un Miquelet envoltat en flames (Fig. 1). No torna a aparèixer altre segell (Fig. 2) fins l’any 50/51 baix la presidència de Vicente Llorens, tractant-se d’una figura ovalada amb el perímetre dentat sense cap dibuix on es llig “COMISIÓN FALLA GRAN VIA FERNANDO EL CATÓLICO-ERUDITO ORELLANA Y JUAN DE MENA”.

                                  Figura 3                                            Figura 4

     Al reviscolar la comissió a l’any 1964, baix la presidència de Mario Cañete Juan, va ser quan la falla va tenir el primer estendard (Fig. 3) on figura brodat l’escut de la comissió dissenyat per Jesús Álvarez Aparicio, persona relacionada amb la comissió per llaços familiars i que també va col•laborar en la confecció de llibrets. Es tracta d’un escut composat per una tarja medieval, de gaidó cap a la dreta, amb quatre barres, que deixen entreveure per darrere d’estes i pels dos costats les Torres del Serrans, trobant-se coronat amb corona oberta, pel Rat Penat i per darrere una flama. Un gran bunyol tanca l’escut per la part de dalt llegint-se “FALLA Gv. FER CA. ERUDITO ORELLANA- J. de MENA (Fig. 4). 

                                      Figura 5                                              Figura 6

    El mateix escut, encara que sense la transparència que presentaven les quatre barres, el torbem reproduït en ells llibrets editats per la comissió (Fig. 5). Anys ençà l’escut va tenir altra variació a ser-li afegit a la part de dalt de tarja quatribarrada el color blau de la senyera oficial del País Valencià. (Fig. 6).

1    Veure la pàgina Web de la comissió.

2    Veure el llibre Las Fallas, notas para su historia Val. 1 1849-1936, d'Enric Soler i Godes. Ed. Albatros 2000.

3    Primer cens que figura en la J.C.F. i també figura com aprovada al llibre d'actes del mateix organisme  de data 12-06-1946