NEGRITO, plaza del

 

Sembla que la falla té els seus orígens l’any 1849, malgrat que, la falta de documentació fa difícil la seua certesa al respecte. La falla, com moltes en aquells anys, no es plantava cada any i si es plantava no ho era sempre al mateix lloc, el que si és cert el primer cens que obra als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 46/47 quan era president de la mateixa Mariano Martínez Cortelles.

Als documents que s’hi troben annexes a l’esmentat cens hi ha un document datat el 5 de juny de 1946 signat pel president, donat d’alta al faller Antonio Montaner, figura segellat amb el primer escut de la comissió (Fig. 1).

 

Fig. 1

Es tracta de la font “del Negrito” que figura en la plaça del mateix nom, la figura està envoltada del nom de la comissió i el de la ciutat. L’esmentat escut figura en nombrosos documents relatius a la comissió i que igualment fou usat quan va reviscolar l’any 1960 per haver deixat de plantar l’any 1956, situació que es torna a repetir l’any 1964.

L’any 1969 la falla torna a desaparéixer per reviscolar de nou i de manera definitiva fins als nostres dies, artífex del renaixement  fou Joaquin Puigmoltó Álvarez qui va presentar el 26 d’abril de 1979, la sol·licitud per a la constitució. Baix un pressupost de 1345000 de les antigues pessetes, la comissió va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 2 de maig situació que dona pas a la seua aprovació pel ple de la J.C.F. de 23 de maig de 1979.

 

Fig. 2

En aquell any la comissió empra un nou escut (Fig. 2) sempre basant-se en la font de la plaça, encara que esta vegada, en una base de flames, representant només a la part de dalt de la mateixa, a la figura del “negrito” se li afegeix una al·legoria de l’escut de la ciutat amb una gran rata penada que tanca l’escut per la part de dalt. Al costat de la figura de la font a la dreta una lira i a la part esquerra un coet. Tanca l’escut per la part de baix una cinta amb el nom de la comissió.