MERCED, plaza de la

 

Malgrat que hi ha constància d’una falla plantada l’any 1851 al solar de l’antic convent mercedari de San Pedro Nolasco, segons l’escriptor Enric Soler i Godes, la història de la comissió arranca l’any 1872 quan per primera vegada es planta una falla a l’indret[1], i este és la data que empra la comissió com a fundacional.

Història curiosa la referent a l’escut de la comissió que ve reflectia a la pàgina web de la comissió. Sembla ser, segons diu la comissió que l’escut data de l’any 1943 realitzat per un comerciant de la zona no sent fins a l’any 1952 quan en color marró apareix per primera vegada imprés en una invitació a la fira de juliol.

 

Fig. 1

Caldria dir que, la primera vegada que apareix imprés no és la data que diu la comissió, abans apareix a un llibre dedicat a festes valencianes[2] quan al costat de l'esbós de la falla i les fotos del president F. López, Fallera Major C. Sanz i l’artista Carlos Tarazona, apareix l’escut,(Fig. 1), és a dir, anys abans que diuen els fallers.

 A la mateixa pàgina web, continua dient la comissió, l’escut està representat pel següents elements i forma: A la part de dalt el Rat Penat símbol de l’heràldica de la ciutat, per davall d’ell una corona de príncep representant a Nostra Senyora de la Merced, més avall, tenint com a fons un pergamí on s’aprecia el nom de la comissió un escut dividit en quatre quarters, a la part superior dreta la representació del remat de la falla de l’any 1944, a quartes superior esquerrà un paisatge compost pel Miquelet i una barraca; a la part interior dreta l’heràldica quadribarrada valenciana i al quarter inferior de l’esquerra un remat de falla amb la figura d’un vaixell de veles tipus caravel·la. Per baix del quartes una pipa que representa la falla de l’any 1.943. Cal dir que a la falla de l’esmentat any figura dalt del remat un vaixell de les característiques descrites.

 

Fig. 2

Continua dient la mateixa pàgina web que este escut va tenir diverses versions al ser substituïts el quarters superior per una escena de l’orgue de Sollana de la falla plantada a l’any 1942 i a l’altre quartes superior El Miquelet però ara acompanyat per Santa Caterina. Aquest disseny apareix al programes de pavelló de la Fira de Juliol que instal·lava la comissió.

Fig. 3

L’any 1957 apareix per primera vegada al llibret de la comissió, mantenint l’escut el primer dels dissenys, però al programa de festes, al formar part l’escut de la comissió de l’escut de la ciutat ,s’incorporen uns dibuixos que més endavant formarien part de l’escut.

L'any 1961 quan la comissió fa servir el primer estendard manté el dibuix amb el quarters de l’orgue de Sollana i les dos torres, però al llibret del mateix any conserva l’escut primitiu.

L'’any 1969 l’escut torna a tenir altra modificació a l’introduir al quarter superior dret el dibuix del pavelló de la Fira de Juliol i la carrossa guanyadora del primer premi a l’any 1967 a la Batalla de Flors.

 Els dos escuts van alternant-se i no és fins l’any 1969 quan, ja de mode definitiu, s’adopta com a escut de la comissió l’adés esmentat (Fig. 2), substituint el que figura en l’estendard a l’any 1997.

He de confessar que no he pogut trobar cap escut que contingués l’orgue de Sollana i les dos torres als seus quarters superiors.

Com a anècdota cal dir que l’any 1989, degut a una errada a les distintes impressions les barres de l’escut van ser canviades transformant les grogues en roges i a l’inrevés i mantenint, segons diu la comissió, l’errada durant alguns  anys als llibrets (Fig. 3).

           

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes , Ed. Albatros 2000

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, amb la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.