DOCTOR COLLADO

 

        Està documentada l’existència d’una falla als anys 1869 i 1875 sota la denominació de plaça de la Llotja. Més avant els veïns plantaren falla, amb la denominació actual en l’any 1881 però de manera esporàdica fins a l’any 1946 ja de forma definitiva.

            Al llarg de la seua història la comissió utilitza diversos encunys per la seua identiificació fins a arribar al             primer cens que consta als arxius de la J.C.F., que pertany a l’exercici 1945/46 signat pel president Francisco Villalba Tudela, amb la data 14 d’abril de 1945, figura segellat per un encuny que consta d’un rombe horitzontal on es llegeix Falla Plaza Collado. El rombe està coronat amb la corona oberta i per dalt d’ella el Rat Penat. A cadascuna  de les bandes i a la part de dalt a l’esquerra, la figura del Miquelet i, a la dreta dues barraques. Rodeja a totes les figures esmentades dues branques de llorer tancant d’esta manera l’escut (Fig. 1).

Fig. 1

            A l’exercici 1946/47 no hi va haver falla i en reviscolar a l’any següent, encapçalada pel mateix president adés esmentat, al cens signat amb la data de 6 d’abril de 1948, la comissió el segella amb l’escut que, a hores d’ara, encara utilitza la comissió: Dalt un llumí que encès puja la flama cap a dalt contenint el nom de “FALLA” es troba un Rat penat amb les ales esteses. Per davall d’estes figures una cinta amb el nom de la comissió i penjant d’ella un coet[1] (Fig. 2)

Fig. 2

            Malgrat que, la comissió usa l’escut als seus documents i llibrets no és fins la data de 16 de març de 1958, baix la presidència de José Lloris Ballester, quan procedeix a la benedicció de l’estendard de la mateixa actuant com a padrins Salvador Cerveró Ferrer, que el mateix dia va ser designat com a president de la J.C.F., i la seua esposa.[2] I on figura l’escut de la comissió.

[1] Segons Javi Mozas l’escut podria estar basat en el cartell de falles de Santiago Carrilero de 1945 que va obtindre el primer accèsit

[2] Veure el llibre “Plaza Dr. Collado (antes de la Lonja): mil años de historia y 125 de fallas” de José Civera Martínez, Editat per la pròpia comissió D.L. 1994 (Valencia A.S.P.).