ESTADISTIQUES SECTOR LA SEU - LA XEREA - EL MERCAT

 

SANTBULT, plaza

 

               Parlar del començament d’esta comissió enclavada a la històrica barriada de La Xerea,  seria remuntar més d’un segle d’història puix hi ha notícies d’una falla que es va plantar a l’any 1.884, falla que per cert era en moviment, i que va ser una de les quatre que aquell any es van plantar a la ciutat[1].

            Parlant de l’escut direm que l’any 1950 la falla emprava un segell amb forma ovalada on es llig “Comisión Falla de San Bult Valencia  i el dibuix d’una xixoteta barraca valenciana (fig. 1).

 

Fig. 1

            La falla va deixar de plantar-se, per motius que no venen al cas, reapareixent  a l’any 1955, este any la comissió  va decidir la realització d’un escut novell,  i on va prevaler la idea de José Codina Cerveró per ser del seu parer que, l’escut representara algun símbol de la barriada fugint de la repetició dels elements que amb abundància tenen els escuts fallers. D’esta manera, el aleshores vice-president, José Broch va quedar encarregat del seu disseny  i que el va presentar en una pròxima reunió per a la seua aprovació.

 

Fig. 2

            Dintre d’un doble rombe encimbellat per la rata penada i que per baix té dues branques de llorer es troben els següents elements: A la dreta el Campanar i la façana del convent de Sant Francesc, a l’esquerra el pont de Reial amb els seus dos casalicis, monuments que es troben molt propers a la placeta on es planta el monument. Al mig dels esmentats monuments una muntanya amb el cim nevat que representa el carrer de la demarcació “Nuestra Sra. de las Nieves” i davant d’esta una espasa amb la fulla cap amunt que representa altre carrer de l’indret, el carrer “Espada”. Dintre del rombe que com he dit tanca tots els elements i per cadascú dels costats es pot apreciar els colors quadribarrats de la senyera (Fig. 2)

            No cal dir que l’escut fou aprovat per unanimitat i que malgrat que la comissió va tenir uns anys que no va plantar monument els seus components conservaren l’escut per què la següent comissió que es formara tingués el mateix escut.

             Al dibuix de l’escut que vegem a la figura 3 troben una xicoteta diferencia amb l’escut que es troba a l’estendard i que he descrit abans, es tracta dels colors que és troben als quatre costats que mentre l’original formen, poc més o menys quatre barres, al dibuix (Fig. 3) és una successió de colors roig i groc, com també quasi a desaparegut la façana del Convent de Sant Francesc i les fulles de llorer que s’hi troben baix del rombe.

            També hi hauria que parlar de la insígnia de la comissió (fig. 4) que si be conserva la figura i els elements de l’escut, aquest està junt a una senyera que se li va afegir, segons en comentà el president de la comissió Francisco José López Moral, per a fer-la una miqueta més gran.

 

[1] Veure llibre  “El barrio de Sant Bult i La Xerea: Un rincón desconocido” J.L. Corbin Ferrer. Valencia. Caja de Ahorros.1985.

REINA - PAZ - SAN VICENTE

 

            La primera falla que es té coneixement que es va plantar a l’indret data de l’any 1880, així ho fa constar l’escriptor Enric Soler i Godes[1].

            Sembla que a l’any 1946 la comissió ja té el seu primer escut, figurant com a segell al document amb el mateix i datat el 6 de març de l’esmentat any, document que signat pel president Francisco Navarro sol·licita a la J.C.F. les diverses mesures d’ingredients per a l’elaboració de xocolata pels xiquets. Igualment, a una publicació dedicada a diverses festes de València[2] apareix l’escut junt a l’esbós de cadafal i les fotos del President Mario López i Fallera Major C. Garcia (Fig. 1).

 

Fig. 1                                      Fig. 2

            Al llibret editat per la comissió amb motiu de l’aniversari, en l’apartat “Nuestro simbolos” figura entre altres la figura d’un escut amb les quatre barres heràldiques de València, emprant  la forma de tipus d’escut espanyol, amb un Rat Penat al cantó superior dret (Fig. 2). Cal dir que malgrat que pertany a la comissió no he pogut trobar, llevat del llibret esmentat cap document als arxius de la J.C.F. que constara dit escut. 

 

Fig. 3                          Fig 4

                L’any 1958 apareix en el document, signat pel secretari Manuel García i Esmit, datat el 28 de novembre de l’esmentat any, comunicant a la J.C.F. l’elecció de Maria Carmen Martí i Grau com a Fallera Major. En el document, com a capçalera de l’escrit apareix, altre escut de la comissió (Fig. 3): Unes branques de llenya en flames dona pas a l’escut de València, encara que sense les eles, dissenyat d’una manera estilitzada que el diferencia dels demés escuts de la ciutat que fan servir altres comissions. Al voltant del rombe un doble cercle on figura el nom dels carrers que donen el nom a la comissió

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes, Ed. Albatros 2000.

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, sota la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

UNIVERSITAT VELLA - PLAZA DEL PATRIARCA

             La falla ha estat relacionada diversos anys amb la universitat any enrere, així trobem que segons l’escriptor José Soler Carnicer, la primera vegada que es va plantar una falla a la universitat va ser l’any 1940[1], encara que altres fons apunten que la primera falla promoguda pels estudiants fon l’any 1944[2] quan plantaren una falla universitària en la plaça Sant Bertomeu.

            Esta falla lligada al món universitari  en va plantar en diversos indrets no tenint continuitat en els anys que es plantava, NO va ser fins a  l’any 1951 quan la comissió no va pendre certa continuïtat, sent l’any 1959 quan fixen el lloc de plantar-la en la plaça del Patriarca  al costat de la Universitat Vella, si bé que algun any la plantaren en altre lloc.

            En esta època la comissió segellava els documents amb un encuny, així es pot veure en diversos documents i llibrets, amb l’escut del SEU, és a dir del Sindicat d’Estudiants Universitaris pel que l’antic règim pretenia la captació dels estudiants per un partit polític de dretes (Fig. 1).

 

Fig,1                                            Fig, 2

            Fins ací uns antecedents històrics, de la falla universitària, malgrat que no esta directament relacionada en la comissió actual, però en reviscolar la comissió d’una manera definitiva, la mateixa es va plantar a la plaça del Patriarca, per això el seu nom,  recordem que està al costat de l’antiga Universitat Literària de València, i va dissenyar el seu escut més acord al temps. L’escut de forma senzilla, està representat per un dibuix de la façana de l’antiga universitat amb una flama enmig (Fig. 2), relacionant així el nom de la comissió a l’indret on es planta.

            Cal dir que, malgrat que la falla està relacionada amb la Universitat, a llibre d’actes de la J.C.F. corresponent al ple celebrat el 7 de juny de 1989 on queda aprovada la constitució de la falla, ho fa tan sols amb el nom de Plaça Patriarca, donat que rere un debat no va ser aprovada com pretenien els seus fundadors de Plaça Patriarca-Universitària.

Fig. 3

            Per tal d'aclarir la composició de l'escut  de la comissió (fig. 3) faré menció literal del que diu l'estatut de la falla, facilitat pel primer president  Lluis M. Mesa:

"Article 2. - L’escut de la falla estarà inspirat en el disseny aprovat en l’any 1989. Estarà presidit per la façana de la Universitat, rematada amb una cúpula en traços negres i de color púrpura. A la part esquerra de la cúpula estarà situada una flama com a símbol del foc faller, realitzada en traços negres i coronada per tres flames més reduïdes amb les mateixes característiques. La flama estarà fragmentada en el seu interior en dos parts. La part inferior estarà pintada en or i la part superior en gules. Les flames reduïdes estaran pintades de gules. Si les flames estigueren pintades amb eixos colors, però en orde diferent, es consideraran versions històriques de l’escut. En la part inferior i en dos línies apareixerà la inscripció “Falla Universitat Vella / plaça del Patriarca”. Estaran separades per una línia. L’escut estarà emmarcat per un semicercle horitzontal en traços negres. La disposició de l’escut és inclinada amb 30 graus, disposant-se la banda dreta de forma més elevada que l’esquerra. També es considera una versió de l’escut de la falla aquell que, respectant les formes, no utilitze cap color. La versió oficial de l’escut és la que figura en l’annex d’esta normativa. L’escut formarà part de l’estàndard de la falla.

    

[1] Veure el llibre “500 años de fallas de José Soler Carnicer. Ed. Diputación de Valencia 2000.

[2] Veure l’article de Lluis M. Mesa, al diari Levante EMV de 12 de març de 1991.

NEGRITO, plaza del

 

Sembla que la falla té els seus orígens l’any 1849, malgrat que, la falta de documentació fa difícil la seua certesa al respecte. La falla, com moltes en aquells anys, no es plantava cada any i si es plantava no ho era sempre al mateix lloc, el que si és cert el primer cens que obra als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 46/47 quan era president de la mateixa Mariano Martínez Cortelles.

Als documents que s’hi troben annexes a l’esmentat cens hi ha un document datat el 5 de juny de 1946 signat pel president, donat d’alta al faller Antonio Montaner, figura segellat amb el primer escut de la comissió (Fig. 1).

 

Fig. 1

Es tracta de la font “del Negrito” que figura en la plaça del mateix nom, la figura està envoltada del nom de la comissió i el de la ciutat. L’esmentat escut figura en nombrosos documents relatius a la comissió i que igualment fou usat quan va reviscolar l’any 1960 per haver deixat de plantar l’any 1956, situació que es torna a repetir l’any 1964.

L’any 1969 la falla torna a desaparéixer per reviscolar de nou i de manera definitiva fins als nostres dies, artífex del renaixement  fou Joaquin Puigmoltó Álvarez qui va presentar el 26 d’abril de 1979, la sol·licitud per a la constitució. Baix un pressupost de 1345000 de les antigues pessetes, la comissió va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 2 de maig situació que dona pas a la seua aprovació pel ple de la J.C.F. de 23 de maig de 1979.

 

Fig. 2

En aquell any la comissió empra un nou escut (Fig. 2) sempre basant-se en la font de la plaça, encara que esta vegada, en una base de flames, representant només a la part de dalt de la mateixa, a la figura del “negrito” se li afegeix una al·legoria de l’escut de la ciutat amb una gran rata penada que tanca l’escut per la part de dalt. Al costat de la figura de la font a la dreta una lira i a la part esquerra un coet. Tanca l’escut per la part de baix una cinta amb el nom de la comissió.

 

 

 

 

MOSSEN MILA, plaza

 

        El dia 11 d’abril de 1974, reprenent una antiguitat que data de l’any 1897, quan es va plantar una falla a la Plaça de les Mosques[1], el futur president Antonio de Zarate Moltó , baix un pressupost de 471.000 de les antigues pessetes, va presentar la sol·licitud per a formar la comissió.

        La J.C.F., mitjançant les Delegacions d’Incidències i d’Admissió de falles va lliurar els corresponents informar favorables a la constitució a les dates 15 d’abril i 3 de juny respectivament, per ser aprovada de manera definitiva al ple de l’organisme faller celebrat el 10 de juny, fet que fon comunicat per escrit a l’endemà.

Escut de la comissió

       El mateix any la comissió, com és natural, va comptar amb el seu escut identificatiu: Un doble cercle amb el nom de la comissió i dintre del cercle menor les figures d’un tabal amb les baquetes, unes flames, una manta morellana que les travessa i a la part de dalt el Miquelet i el Rat Penat, formen l’escut de la comissió que queda tancat per dues branques de llorer que rodegen a tots els elements, usant estos elements comuns a la iconografia valenciana.

 

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes , Ed. Albatros 2000.

NOTA DE L’AUTOR: La plaça es de ia Carniceria Nova i era coneguda vulgarment com a plaça de les mosques.

MERCED, plaza de la

 

Malgrat que hi ha constància d’una falla plantada l’any 1851 al solar de l’antic convent mercedari de San Pedro Nolasco, segons l’escriptor Enric Soler i Godes, la història de la comissió arranca l’any 1872 quan per primera vegada es planta una falla a l’indret[1], i este és la data que empra la comissió com a fundacional.

Història curiosa la referent a l’escut de la comissió que ve reflectia a la pàgina web de la comissió. Sembla ser, segons diu la comissió que l’escut data de l’any 1943 realitzat per un comerciant de la zona no sent fins a l’any 1952 quan en color marró apareix per primera vegada imprés en una invitació a la fira de juliol.

 

Fig. 1

Caldria dir que, la primera vegada que apareix imprés no és la data que diu la comissió, abans apareix a un llibre dedicat a festes valencianes[2] quan al costat de l'esbós de la falla i les fotos del president F. López, Fallera Major C. Sanz i l’artista Carlos Tarazona, apareix l’escut,(Fig. 1), és a dir, anys abans que diuen els fallers.

 A la mateixa pàgina web, continua dient la comissió, l’escut està representat pel següents elements i forma: A la part de dalt el Rat Penat símbol de l’heràldica de la ciutat, per davall d’ell una corona de príncep representant a Nostra Senyora de la Merced, més avall, tenint com a fons un pergamí on s’aprecia el nom de la comissió un escut dividit en quatre quarters, a la part superior dreta la representació del remat de la falla de l’any 1944, a quartes superior esquerrà un paisatge compost pel Miquelet i una barraca; a la part interior dreta l’heràldica quadribarrada valenciana i al quarter inferior de l’esquerra un remat de falla amb la figura d’un vaixell de veles tipus caravel·la. Per baix del quartes una pipa que representa la falla de l’any 1.943. Cal dir que a la falla de l’esmentat any figura dalt del remat un vaixell de les característiques descrites.

 

Fig. 2

Continua dient la mateixa pàgina web que este escut va tenir diverses versions al ser substituïts el quarters superior per una escena de l’orgue de Sollana de la falla plantada a l’any 1942 i a l’altre quartes superior El Miquelet però ara acompanyat per Santa Caterina. Aquest disseny apareix al programes de pavelló de la Fira de Juliol que instal·lava la comissió.

Fig. 3

L’any 1957 apareix per primera vegada al llibret de la comissió, mantenint l’escut el primer dels dissenys, però al programa de festes, al formar part l’escut de la comissió de l’escut de la ciutat ,s’incorporen uns dibuixos que més endavant formarien part de l’escut.

L'any 1961 quan la comissió fa servir el primer estendard manté el dibuix amb el quarters de l’orgue de Sollana i les dos torres, però al llibret del mateix any conserva l’escut primitiu.

L'’any 1969 l’escut torna a tenir altra modificació a l’introduir al quarter superior dret el dibuix del pavelló de la Fira de Juliol i la carrossa guanyadora del primer premi a l’any 1967 a la Batalla de Flors.

 Els dos escuts van alternant-se i no és fins l’any 1969 quan, ja de mode definitiu, s’adopta com a escut de la comissió l’adés esmentat (Fig. 2), substituint el que figura en l’estendard a l’any 1997.

He de confessar que no he pogut trobar cap escut que contingués l’orgue de Sollana i les dos torres als seus quarters superiors.

Com a anècdota cal dir que l’any 1989, degut a una errada a les distintes impressions les barres de l’escut van ser canviades transformant les grogues en roges i a l’inrevés i mantenint, segons diu la comissió, l’errada durant alguns  anys als llibrets (Fig. 3).

           

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes , Ed. Albatros 2000

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, amb la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

LOPE DE VEGA

 

          El primer cens que figura als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 1945/46. Al mateix al costat de la firma del president Rafael Torrent Luis, figura un segell que té la figura d’un valencià vestit de saragüells rodejat d’una tira de traca, sembla que la figura està asseguda dalt una granera com si fos el vol d’una bruixa. Creuant la figura unes lletres il·legibles i a la part de baix, cap a l’esquerra,  el nom de la comissió (Fig. 1).

Fig. 1                                    Fig, 2

            A l’any següent en el rebut signat pel president Salvador Gresa Capella i l’artista faller Cotanda, datat el 14 d’octubre de 1947, figura un nou segell (Fig. 2). Esta vegada es tracta del rombe heràldic de la ciutat coronat amb corona oberta, tenint als dos costats els caps d’un valencià a la dreta i una valenciana a l’esquerra. Per davall de les figures unes flames i una cinta amb el nom de la plaça.

Fig. 3                            Fig, 4

            Este segell és usat per la comissió, així figura en diversos documents el menys fins l’any 59/60 com a únic segell, apareixent a l’any següent el primer escut de la comissió, que figura com a capçalera de l’escrit el dia 4 d’abril de 1960 en carta signada pel president Agustín Romero comunicant a la J.C.F. el nomenament del tresorer de la comissió (Fig. 3). Una figura ovalada en vertical sobre un pergamí, que té al centre el bust de l’insigne escriptor de li dona nom a la plaça. Per dalt de l’oval la torre de l’església de Santa Ceterina[1] i el Miquelet. Al voltant del pergamí unes fulles de llorer. Cal dir que encara que la falla utilitza l’esmentat escut, dintre de llibret figura el disseny adés anomenat (Fig. 2).

Fig. 5                                Fig, 6

            A l’exercici 1961/62 trobem un nou disseny basat en el darrer: El doble oval on constava el nom de la comissió a variat mantenint el bust dintre, així com les figures dels campanars s emblemàtics de la ciutat i les fulles de llorer, però el pergamí ha variat de forma afegint-li dos pomells de taronges, un a cada costat (Fig. 4). Esta figura és la que fa servir la comissió avui en dia com a escut. Malgrat el dit, al llibret de l’any 1969 figuren les dos, a les fulles interiors.

            Cal dir que als llibrets editats per la comissió des de l’any 1995 fins a l’any 2003 es representa la figura de l’escriptor en barba completa i no en forma de “pereta” com en pot veure en qualsevol representació del mateix, als llibres de literatura. Pense que en cas de continuar esta anomalia, hauria de corregir-se el més aviat possible.

            La figura número 6 pertany a una insígnia de la comissió que fon utilitzada a l’any 1970 i que coincideix amb l’escut que porta a la banda la Fallera Major de l’esmentat any[2]

 

[1] L’església de Santa Caterina es troba tot just a la plaça on es planta la falla.

[2] Veure el llibret publicat per la comissió a l’any 1970.

MERCAT, plaça del

 

        L’any de constitució de la falla no està del tot definida, mentre hi ha autors que pensen que la mateixa té els seus inicis  l’any 1797[1] al plantar-se un monument, El Coloso de Rodas, per celebrar la beatificació del Beat Sant Joan de Ribera, altres que pensen que esta no es pot considerar una vertadera falla  al mateix temps que daten la mateixa  l’any 1872[2] i altres daten com començament de la història de la falla  l’any 1929 al plantar-se el monument “Tio Vivo” de l’artista Carlos Cortina.

    Fig. 1                                         Fig. 2

Com que els monuments en aquella època no tenien lloc fix on es plantaven resulta difícil concretar el seu naixement si be és cert que a l’any 1917 és va plantar al carrer La Carda , carrer que es troba al cap de la plaça del mercat, com també va ocórrer al’any 1932,  estes dades estan documentades als diversos arxius.

L’any 1944-45 es fa obligatori la presentació dels censos de totes les falles, començant així la documentació que s’hi troba a la J.C.F. i en diversos documents s’hi troba un segell de la comissió amb la llegenda “COMISION DE LA FALLA DEL COMERCIO DE LA PLAZA DEL MERCADO Y ADYACENTES”, així com l’adreça del domicili social de la comissió (Fig. 1).

No obstant la utilització del segell per part de la comissió, esta ja compta amb l’escut que fa servir fins avui, així ho demostra el saluda del president de la comissió José Planchadell Cifre on figura a la part superior dreta l’escut.

Fig. 3

     L’autor del mateix (Fig. 2) utilitza elements relacionats de ple amb el primitiu nom de la comissió. Així trobem dintre un rombe les figures d’una cullera al centre, a la dreta un pollastre i a l’esquerra un bòta de vi; per dalt del rombe una paella per on aguaita el cap i les ales d’un au que fa referència a la “Cotorra del Mercat”; vorejant el rombe dos tires de botifarres que enllacen a la part de baix amb un porc. Per fora de les figures i als costats el nom pel qual és coneguda la comissió PLAÇA  DEL MERCAT i no amb el nom pel que comença a anomenar-se. La figura 3 correspon a l’escut que, a hores d’ara, empra la comissió i que es trobava en unes manisetes a la porta del casal en el carrer Les Mantes.

           

 

[1] Veure article publicat al diari Levante EMV de 8-3-2000 escrit per José L. Font Barona

[2] Veure llibre Las Fallas 1849-1936 d’Enric Soler i Godes, Ed. Albatros 2000.

LINTERNA - NA R0BELLA - AVDA-OESTE

             

            A l’any 2000 naix una nova comissió al centre de la ciutat, però seria totalment injust no parlar dels orígens de la nova comissió doncs està formada per la fusió de dos falles, per una part la falla Linterna- En Gil i per l’altra Na Rovella- Angeles i Maldonado, amb un llarg historial en cadascuna d’elles.

Fig. 1

Com resulta que l’escut que empra la comissió està format per la unió d’elements que pertanyien a cadascun dels escuts de les dos falles començaré per descriure tots dos. Referent a la comissió Na Rovella Angeles i Maldonado l’escut estava representat per una pinta de valenciana que al seu cos tenia l’escut de la ciutat, dolçaina i un tabal, formant les punxes la paraula “MALDONADO” primer i després al unir-se el carrer Na Rovella, a l’any 1957, “NA ROBELLA”, en tots dos casos penja a la part de baix un xicotet molí que representa a l’antic Molí de Na Rovella molt a prop d’on es plantava la falla (Fig. 1). Al dos costats a les branques de llorer de la recompensa fallera figura la llegenda “Bodas de Oro – Años 1917-1968”

Fig. 2

’escut de la comissió Linterna- En Gil, o San Gil, tal i com figura al cens de l’any 56/57, basat a l’antic escut de la mateixa comissió que data de l’any 1881, segons consta a una insígnia de l’antiga comissió, es tracta d’un doble cercle tenint dintre les quatre barres heràldiques de la corona d’Aragó. Dalt del cercle una Rata Penada amb les ales esteses, penjant de les potes una xicoteta llanterna o fanal com a símbol del carrer i que figura a l’escut des de l’any 1956/57 en que comença a dir-se Falla Linterna –En Gil. A la part de baix penja dos figures xicotetes, un bunyol i una faba, aquesta darrera fent honor a la llegenda empresa per la comissió i que figura a la part de baix del cercle “CLOT I FABA” i de la que parlaré més avant. En aquest escut la comissió va tenir molt en conte l’origen de la mateix a ficar baix del Rat Penat la llegenda “ Linterna – Plaza de San Gil” (Fig. 2)

Fig. 3

Fins ací una breu explicació dels escuts de les dos comissions que amb la seua unió formaren l’actual. Doncs bé a l’escut actual ( Fig. 3) observem que la comissió a conservat  la forma de la segona de les esmentades, afegint-li a la forma de la Senyera que esta dintre el cercle la figura del molí que figurava en la primera falla mantenint com he dit la forma i la llegenda “CLOT Y FABA”.

En relació en aquesta inscripció sols diré que  la paraula “Clot” es deu a l’antic lloc on en venien les aus (recordem que la comissió esta prop de l’actual Mercat Central de la ciutat) però la paraula “Faba” ni he pogut esbrinar-ho ni els components de la comissió han sabut donar-me raons sobre la mateixa.

 

DOCTOR COLLADO

 

        Està documentada l’existència d’una falla als anys 1869 i 1875 sota la denominació de plaça de la Llotja. Més avant els veïns plantaren falla, amb la denominació actual en l’any 1881 però de manera esporàdica fins a l’any 1946 ja de forma definitiva.

            Al llarg de la seua història la comissió utilitza diversos encunys per la seua identiificació fins a arribar al             primer cens que consta als arxius de la J.C.F., que pertany a l’exercici 1945/46 signat pel president Francisco Villalba Tudela, amb la data 14 d’abril de 1945, figura segellat per un encuny que consta d’un rombe horitzontal on es llegeix Falla Plaza Collado. El rombe està coronat amb la corona oberta i per dalt d’ella el Rat Penat. A cadascuna  de les bandes i a la part de dalt a l’esquerra, la figura del Miquelet i, a la dreta dues barraques. Rodeja a totes les figures esmentades dues branques de llorer tancant d’esta manera l’escut (Fig. 1).

Fig. 1

            A l’exercici 1946/47 no hi va haver falla i en reviscolar a l’any següent, encapçalada pel mateix president adés esmentat, al cens signat amb la data de 6 d’abril de 1948, la comissió el segella amb l’escut que, a hores d’ara, encara utilitza la comissió: Dalt un llumí que encès puja la flama cap a dalt contenint el nom de “FALLA” es troba un Rat penat amb les ales esteses. Per davall d’estes figures una cinta amb el nom de la comissió i penjant d’ella un coet[1] (Fig. 2)

Fig. 2

            Malgrat que, la comissió usa l’escut als seus documents i llibrets no és fins la data de 16 de març de 1958, baix la presidència de José Lloris Ballester, quan procedeix a la benedicció de l’estendard de la mateixa actuant com a padrins Salvador Cerveró Ferrer, que el mateix dia va ser designat com a president de la J.C.F., i la seua esposa.[2] I on figura l’escut de la comissió.

[1] Segons Javi Mozas l’escut podria estar basat en el cartell de falles de Santiago Carrilero de 1945 que va obtindre el primer accèsit

[2] Veure el llibre “Plaza Dr. Collado (antes de la Lonja): mil años de historia y 125 de fallas” de José Civera Martínez, Editat per la pròpia comissió D.L. 1994 (Valencia A.S.P.).

CORRETGERIA - BANY DELS PAVESOS

 

            Any 1871, segons l’escriptor Enric Soler i Godes, ja es va plantar una falla al carrer de la Corretgeria, per tan poguera ser que este any fora els antecedents històrics de la comissió[1]

            Fins a l’any 1966/67 la falla emprava per a segellar els seus documents un segell de forma rodona amb el nom de la comissió i les figures d’una serra, un tabal, una dolçaina i una tira de traca al centre (Fig. 1), elements i forma que fan servir altres comissions de l’època.

Fig. 1                                       Fig. 2

            Malgrat açò, sembla que l’any 1948 la comissió ja contava amb escut propi. El trobem en una carta adreçada a la J.C.F. signada pel secretari de la comissió Ernesto Ferragud comunicant el canvi de president al ser substituït, per problemes personals, Luis Vives Moles per Francisco Hidalgo Lorenzo.

 

Fig. 3

            En esta carta cap a capçalera de l’escrit s’hi troba una figura composta per un tabal amb dues baquetes, una manta morellana. Per darrere aguaiten unes flames que espurnejant cap amunt deixen veure al mig el Miquelet. Tanca l’escut per la part esquerra una tira de traca. També a la part de dalt en veu “Comisión Falla” i a la part de baix de tots els elements “Correjeria” (Fig. 2).

            Anys més tard estes figures se li afegeixen per la part de darrere l’escut de la ciutat de València, a la vegada que també se li afegeix una dolçaina desapareixent les baquetes del tabal, Completa l’escut que avui en dia fa servir la comissió una cinta, a la part de baix amb el nom de la comissió.

           

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes , Ed. Albatros 2000.

 

CALABAZAS - EN GALL

 

El document més antic que he pogut trobar segellat per la comissió, es tracta d’una carta adreçada al president del Comité Central Faller, signat pel secretari de la comissió Francisco Zanón amb el vistiplau del president Ramón Mascarós, comunicant el nou delegat de la comissió a l’esmentat comité, el document porta la data de 29 de maig de 1936 Al segell es pot albirar a la part superior dreta porta el nom de “FALLA CALLES GUERRERO[1]-EN GALL” (Fig. 1)

            El segell també apareix en un document, malgrat que girat cap a l’altre costat, amb la data 7-3-46 existeix una carta adreçada a la J.C.F. demanant les corresponents racions per a fer xocolata a les festes per als xiquets pobres, emprant un segell de forma rodona  on figura el gall (Fig. 2). En este ja figura el nom actual de la comissió “CALABAZAS – EN GALL”.

 

Fig. 1                                                    Fig. 2

Està clar que els fallers des de fa molt anys tenen com a figura principal del seu escut la carabassa com queda palès al propi llibret de la comissió de l’any 1950, com també està imprès al “Libro de Oro “ editat el mateix any per gràfiques Miguel Laguarda i baix la direcció artística de Vicente Añón (Fig. 3)

            Un gran cercle envoltat de traca i fulles de llorer tanca una carabassa d’on ixen unes flames i que té al damunt un gall, a la part de dalt un bunyol i pel forat el pal que fan servir les bunyoleres per a menejar-los quan estan fregint-se.

 

Fig. 3                                                   Fig. 4

            Encara que els elements de l’escut no han tingut variació pel pas del temps, si és fixem una estona troben algunes diferències al primitiu escut el cercle és estret i les paraules “Falla Calabazas-En Gall es troben dintre, mentre que en l’escut utilitzat a hores d’ara per la comissió (Fig. 4) dibuixat per un membre d’esta,  el cercle s’eixampla i les lletres figuren allí com també la traca quasi ha desaparegut quedant només un tros a la part esquerra i per baix el tro final.

            No cal dir que els elements que conté l’escut estan relacionats directament amb els carrers de la seua demarcació el Gall pel carrer En Gall, encara que hi ha dos versions al respecte una que el carrer du el cognom d’un personatge i l’altra que es tracta d’un vertader gall i per altra per una carabassa pel nom de l’altre carrer.

            Per dissort i degut a l’antiguitat de l’escut no s’hi ha pogut determinar la data de creació de ni tampoc se’n sap  res  del seu dissenyador.

            Últimes dades que, el secretari de la comissió m’ha remés, confirmen que el llarg de la història, hi ha versions de l’escut que mantenen els seus elements en distintes variacions i en distints suports com poden ser les participacions de loteria i com les que es troben al casal fets per fallers.  

           

[1] En aquell temps un tros de l’actual carrer carabasses rebia el nom de Guerrero.

ALFONSO EL MAGNÁNIMO - NAVE - BONAIRE

 

            Els antecedents històrics de la comissió es podrien remuntar a l’any 1893 on segons l’escriptor Enric Soler i Godes, i va haver-hi un monument al carrer Bonaire[1].

            El primer cens conegut de la comissió data de l’exercici 1946/47 quan es va plantar el cadafal a l’encreuament dels carrers Nave i Bonaire, comissió que va ser presidida per Alfonso Merenciano Pérez.

            A l’any faller 1952/53 en document datat el 15 de desembre de 1952 trobem un segell identificatiu de la comissió (Fig. 1) de forma rodona porta els noms dels carrers sense cap dibuix relacionat amb la comissió.

 

Fig. 1                                          Fig. 2

            No ocorre així a l’exercici 1955/56 puix en el contracte de la falla signat entre el president Francisco Sáez Abel i l’artista faller Julian Puche Fernández, el 20 d’octubre de 1955 figura segellat amb un encuny, igualment de forma rodona, però que a més de tenir el nom de la comissió té al centre la figura d’un vaixell relacionat d’esta manera el dibuix amb el nom de la comissió (Fig. 2).

            La J.C.F. al reviscolar de nou la comissió, la dona per reorganitzada al ple de l’organisme faller celebrat l’11 de maig de 1973, per això és molt possible que l’escut de la comissió date d’aquell any. 

Fig. 3

         L’escut que fa servir a hores d’ara la comissió (Fig. 3) és una modificació de l’escut de la ciutat, al que al centre de rombe quadribarrat, encimbellat per la corona oberta i el Rat Penat, conté un vaixell navegant i les figures del Miquelet a la dreta i les Torres de Quart a l’esquerra. A la part superior de cadascuna de les dues eles, flames. Tanca el dibuix, formant una forma circular,  dues branques de llorer.

                       

 [1] Veure el llibre “Las Fallas 1849-1936, d’Enric Soler i Godes , Ed. Albatros 2000.