OBISPO AMIGÓ - CUENCA

  

            La comissió va celebrar l’any 2004 el 75é aniversari malgrat que es té coneixement d’altres falles plantades per l’indret; la falta de documentació no fa possible determinar la data exacta existint confusió donat que als voltants es van plantar diverses falles amb distinta denominació

            A l’exercici 44/45 l J.C.F. va dictaminar l’obligatorietat de la confecció del cens de fallers per tant, així figura a l’arxiu de l’organisme faller. La comissió es deia Cuenca- San José de Calasanz- San Francisco de Borja i estava encapçalada per José Navarro Bueno.

            A l’any següent hi trobem el primer segell identificatiu de la comissió (Fig.1) en un document amb la data 7-3-46 i signat pel president José Blanquer, demanant xocolata per als xiquets de la contornada. Es tracta d’un segell rectangular amb els cantons roms en el que es llegeix el nom de la FALLA “ COMISSIÓN DE FALLA CALLE CUENCA Y ADYACENTES – (ISLA FALLERA)[1] - VALENCIA”, sense cap dibuix que la relacione ni a l’indret ni a la comissió.

                                                       Fig. 1                                           Fig.2

            A l’any faller 49/50 hi trobem un nou segell emprat per la comissió, trobant-se a la pròpia memòria de la falla signada pel president Francisco García Fuster  amb la data de febrer de 1950. Aquesta vegada es tracta d’una forma ovalada en vertical amb unes flames al seu interior, l’oval està coronat pel rat penat i el número dinou. Al voltant dels elements es pot llegir el nom de la comissió (Fig. 2).

            A l’exercici 50/51 concretament amb la data de 20 de setembre de 1950 hi ha un document pel qual es comunica a la J.C.F. l’expulsió d’un faller, l’esmentat document es troba segellat per una nova forma apareixent elements que pel temps passarien a formar part de l’actual escut de la comissió. (Fig. 3). Un bunyol que té al centre del mateix un rat penat en l’actitud de tocar el tabal. Per davall del bunyol un rombe heràldic de la ciutat i des d’este, espurnejant cap amunt i rodejant la resta dels elements, unes flames. A la pasta del bunyol es llig el nom de la falla. L’esmentat segell almenys és emprat per la comissió fins a l’exercici 64/55 donat que el trobem al cens relatiu al mateix, signat pel president Bernardo Lledó Lledó.

Fig.3                                          Fig. 4

            Als començaments dels anys 60 la comissió als seus documents, va emprar altre segell, dissenyat pel secretari Joaquin Esteban Farnós, que treballava en una impremta, segurament basant-se al darrer segell perquè al nou trobem elements comuns (Fig. 4): Un doble cercle, on es llig el nom de la comissió, té al centre la forma heràldica de l’escut de la ciutat, és la base del mateix. Per la part de dalt una Rata Penada abraça amb les seues ales al cercle i per la part de baix unes flames que tenen al centre un full de calendari amb el número 19. Segons en comentaren els fallers actuals no va ser ficat en cap estendard emprant-lo tan sols pels documents i fon usat fins l’any 71/72 en diversos documents, servit a tall d’eixemple el cens infantil de l’esmentat any.

Fig. 5                                         Fig. 6                       

Per fi l’any 64/65 sota la presidència de Enrique Baeza Gómez, la comissió va tenir l’escut que empra en l’actualitat. El disseny del mateix correspon al faller Manuel Garcia Martínez conegut pel mal nom de “El Pipa” que treballava en una joieria. Al disseny l’autor va rectificar el darrer segell, conserva la forma amb el Rat Penat, el rombe heràldic i les flames, a la vegada que recuperava el bunyol en lloc del cercle, com a figura central, i desapareixia el full del calendari sent substituït per un coet, elements que el relaciona directament amb la comissió donat que la falla era coneguda a la ciutat, per les “cordaes” primer i per les “mascletaes” després. Encara que no s’aprecia al dibuix (Fig. 5 i 6) a la part de darrere del coet, a l’estendard en pot observar unes notes de música, preguntats als fallers manifesten que antigament els coets anaven envoltats en paper amb notes musicals.

[1] Sobre la utilització del nom de “Isla Fallera” la comissió va tenir el seu contenciós amb la falla veïna Alcira-Cuenca, segons consta als arxius de la J.C.F.