CONVENTO JERUSALEM - MATEMÁTICO MARZAL

 

Segons la comissió la falla va fundar-se a març de 1933 amb una barreja de gent procedent de les falles infantils i veterans d’altres falles, amb el nom de Luis Morote – Matemático Marzal. La comissió va durar fins a l’any 1936 desapareixent per causes de la guerra civil.

            La comissió va reviscolar a l’exercici 1941/42 afegint-li el nom del carrer Xàtiva, la documentació escassa d’aquells anys no permet assegurar si la comissió contava en algun escut que l’identificava.

            El  fet és que a l’any 1946 la falla ja feia servir d’un escut trobant-se en una carta, signada pel president José Oltra Moles, adreçada a la J.C.F. girant-li dues entrades per una vetlada teatral en homenatge a la Fallera Major Filin Martínez Lozano. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat formada per rombe, corona oberta i un xicotet Rat Penat, amb dues cintes, una per darrere del Rat Penat on es llegeix “FALLAS DE VALENCIA” i altra que tanca l’escut per baix on fica “JERUSALEN Y JATIVA = Nº 12 = de la JUNTA CENTRAL FALLERA” (Fig. 1)

 

Fig. 1                                              Fig. 2

            L’escut va durar almenys fins a l’exercici 59/60 donat que a l’exercici següent s’hi troben diversos documents amb un nou escut (Fig. 2). Quasi en tota seguretat basant-se en el darrer està dissenyat de la següent manera: El rombe heràldic de l’escut de la ciutat, però allargat cap als costats vorejats per les paraules “COMISION DE FALLA CONVENTO JERUSALEN”; al centre del rombe dalt les barres “BUNYOL D’OR COLECTIVO”; a la part baixa una tira de traca del que pengen sis cantarelles i al centre d’aquesta el bunyol atorgat com  recompensa; per la part de dalt dos rates penades en cadascun dels costats superior i dalt d’estos una corona oberta.

Fig. 3

             Este escut és molt semblant a l’utilitzat en l’actualitat per la comissió i sols varia al ser  rectificant la forma de la corona, al llevar-li el nombre de puntes, no ficar les lletres que hi havia al centre, a més de variar la forma de les dues rates penades. (Fig. 3).

            Cal dir que, al llibret publicat per la comissió a l’any 1995, hi ha un record a la persona del faller de la comissió (1942-1966), Emili Camps Gallego i en ell consta que entre les tasques que va dur endavant, la creació de la insígnia original de la falla ignore si es tracta del disseny de l’escut o de la mateixa insígnia.