ESTADISTIQUES DEL SECTOR LA ROQUETA - ARRANCAPINS

 

SAN VICENTE - MARVÁ

 

            Al primer cens de la comissió, any 44/45 signat pel president Rafael Espasa Menaches, que figura als arxius de la J.C.F. la comissió empra un segell ovalat (Fig. 1) en el que tan sols figura els noms dels carrers sense cap mena de dibuix.

            El mateix segell es usat, a l’any següent, en document adreçat per la comissió a la J.C.F. el dia 5 de març de 1946 sol·licitant les matèries necessàries per fer xocolata  per als xiquets, sol·licitud bastant nombrosa per les falles tenint en compte la situació econòmica de l’època.

 

Fig. 1                                               Fig. 2

            Anys més tard, trobem altre segell utilitzat per la comissió en document, lliurat a la J.C.F. el 5 de maig de 1952 comunicant la relació de fallers que intervindran en una ponència del II Congrés Faller, es tracta d’un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre un full de calendari amb el dia 19 vorejat per flames, dalt d’aquest un bunyol i pel forat ix un Miquelet envoltat de fulles de llorer, al voltant de tot el dibuix el nom de la comissió. Este segell també és usat per la comissió en l’esmena presentada, dintre del mateix congrés, oposant-se al vestit de faller pels homes a la vegada que demana que l’ofrena siga només per a les dones. Fet este comentari, que no deixa de ser una anècdota de les moltes produïdes al món faller, cal dir que el segell (Fig. 2) va ser emprat per diverses comissions de la primera l’època unes desaparegudes i altres no, donant-se el cas de què, a hores d’ara, el segell es usat com l’escut per la comissió Dr. Serrano- Carlos Cervera.

 

Fig. 3                                              Fig, 4

            No és fins a l’any 1.962 quan la falla utilitza el que sense dubte és el primer escut, que el trobem al llibret editat per la comissió de l’esmentat any. Ara bé com que, el mateix pot ser que encara no estigués arrelat a la comissió l’any 63/64 existeix un document de data 15 de desembre de 1.963 pel que el president José Bou Martí comunica a la J.C.F. la vacant produïda en la delegació de Loteries de la comissió que encara empra com a segell el ressenyat a la figura 2, però com a capçalera del mateix escrit utilitza l’escut de la comissió.

            L’escut (Fig. 3), probablement dissenyat pel faller i dibuixant José Sanchis, consta  d’un rombe, tombat una miqueta cap a la dreta, amb dues particions, la inferior amb les quatre barres i la superior amb les inicials dels carrers “FSVM” és a dir Falla San Vicente Marvá , baix del rombe, que està coronat amb una corona oberta, i pels dos costats aguaiten flames, una gran rata penada amb les ales obertes tanca l’escut per dalt.

 

Fig. 5                                               Fig. 6

            Aquest escut és modificat com s’aprecia al programa de presentació de les FF.MM. corresponent a l’exercici 66/67 Matilde Pastor Castillo i Leonor Planelles, en ell s’observa una major modernitat a les seues línies així com la desaparició de part de les flames a la part de baix (Fig. 4).

            L’escut torna a patir altra variació, que ja l’acosta a l’actual, al programa de la presentació de la F.M. Mercedes Martínez Ballester, a l’any 1977, veurem com el rombe es totalment vertical i que les lletres de les inicials han sigut substituïdes per la paraula “Falla”, el rat penat és més menut i apareix a la part de baix una cinta amb els noms del carrers a la vegada que també apareixen a la part esquerra baixa unes fulles de llorer a més de penjar la corresponent recompensa atorgada per la J.C.F. (Fig. 5)

            Ja en èpoques més actuals i una vegada l’escut a color, podem observar altra variació al mateix (Fig. 6), el rat penat que figurava fins ara, mes o menys vertical, apareix de gaidó cap a la dreta, el rombe partit forma el colors de la senyera, les flames de l’escut primitiu han desaparegut a l’estar el rombe flanquejat per les dues parts per fulles de llorer i la cinta on fica el noms del carrers a pres altra forma tancat l’ escut per la part de baix. L’escut (Fig. 6) és el que a hores d’ara empra la comissió per a la seua identificació.

PLAÇA D'ESPANYA - RAMÓN Y CAJAL - PINTOR BENEDITO

 

                El primer document que conserva la comissió es tracta d’un escrit amb la data de 18 de juny de 1966 adreçat al primer president de la comissió Alfredo Ariño Pastor, lliurat per la J.C.F. comunica el lloc on en deurà, al·ludint motius de tràfic, plantar el monument.                  

Escut de la comissió

               Així la comissió, més coneguda pel seu nom abreujat Plaça d’Espanya, va tenir el seu primer exercici l’any 1966/67. Els fallers, com ocorria en moltes falles, es reunien a un comerç  proper, en este cas una xurreria i allí fou que un cert dia, en el paper d’estrassa que servia per a envoltar el xurros, el faller de la comissió aficionat a dibuixar, José Andrés Olmos Jerez, va fer l’esbós de l’escut de la comissió. Un dibuix bastant senzill que  relacionava la festa amb la comissió: El rombe quadribarrat heràldic de la ciutat, coronat amb la corona oberta i encimbellat pel rat penat; creuant el rombe per la part de darrere de dreta a esquerra, un coet i, d’esquerra a dreta una dolçaina per la part de baix dels elements una tira de traca. Al centre del rombe el mapa d’Espanya amb el fons blanc.

            La dada d’elaboració de l’escut la podem centrar entre la dada del document adés esmentat i la data de 26 de octubre de 1966 en una carta remesa per la comissió a la J.C.F. donat conte de la variació ocorreguda a la Junta Directiva i on ja s’aprecia l’escut de la comissió.

            Cal dir que, en la falla de l’any 2024 la figura central porta un xicotet estendard on es pot distingir l’escut de la comissió.

 

PINTOR SEGRELLES

 

            La falla que segons la comissió va nàixer a l’any 1932 amb el nom de Jesús-Buen Orden ha tingut diversos  noms al llarg de la seua existència emprant el nom de Pintor Segrelles-Jesus- Salas Quiroga y Adyacentes al cens de l’any 1944/1945 signat pel president Carlos Rufete Garrido on emprava un segell on tan sols figurava el nom de la comissió (Fig. 1).

            Anys després al cens de l’exercici 51/52, signat per el president Francisco Peinado Barceló fa servir d’un segell que fica “FALLA CALLES JESUS Y ADYACENTES” (Fig. 2).

 

Fig. 1                                                       Fig. 2

            No es fins a l’any 1958 quan la comissió utilitza el primer dels seus escuts (Fig. 3) dissenyat pel faller Fernando March Chuliá, es tracta d’un pergamí on es llegeix “Falla Pintor Segrelles-Honorato Juan y Adyadentes”, per la part de baix i a l’esquerra, envoltant al pergamí, una branca de llorer, creuant-lo de dalt a baix i d’esquerra a  dreta un coet, al cantó superior dret una rata penada amb les ales esteses tenint a l’ala dreta penjant un bunyol. L’escut a l’any faller 79/80 es rectificat  en dir-se la comissió “Pintor Segrelles” canviant tan sols del disseny anterior el nom (Fig. 4). Este escut és el que, a hores d’ara, empra la comissió.

 

Fig. 3                                                  Fig. 4

            Cal dir que segons consta a la pàgina 170 del llibret editat per la comissió a l’any 2002, amb motiu del 50è aniversari, el que segueix: “ Anteriormente existió otro diseño y estandarte, hoy desaparecido que representaba una paleta de pintor, clasica, y de la que salian por el aujero que estas tienen para su sujeción, algunos pinceles y de forma proyectada un Miquelet.....posteriormente se hicieron unos escudos de solapa con ese mismo diseño, y se les dió el nombre de “paletinas”. En un princicio se pensó que sirviese como distintivo de recompensa a  aquellas que trabajasen mas por la falla, durante el ejercicio.....”(SIC). Confesse que no he pogut trobar cap escut amb eixes característiques.

PELAYO - MATEMÁTICO MARZAL

  

“Falla Pelayo Matemático Marzal. Diario íntimo. Propiedad de la falla. Septiembre de 1.954. El Presidente Rodrigo Gascó Batalla encarga al fallero José García Torres el diseño de un escudo que me represente en el ya muy extenso mundo fallero. Hoy, por fin, nos ha traido el boceto que ha sido del agrado de todos. En él vemos  un “Rat Penat” abrazado por un “Bunyol” del que surge un “Micalet” todo ello rodeado por una traca. Su próxima aparición pública será en el llibret del próximo Marzo”” (SIC)(Fig. 1). Estes paraules que defineixen clarament el naixement de l’escut, queden així reflectides en una publicació de l’Agrupació de Falles del Centre[1].

 

Fig. 1                                       Fig. 2                                    Fig. 3

            L’escut dissenyat com ja he dit pel faller José García Torres, aleshores estudiant de Belles Arts, només fou representat en paper, és a dir que no va estar representat en cap insígnia menuda ni en cap estendard.

            Transcorregut el temps, a l’any 1959, la comissió va pensar a canviar l’escut que fins aquell moment els representava, es va tornar a demanar al mateix dissenyador la confecció d’un nou escut que basant-se en el darrer, reflectira més valenciania en el símbols representats, el resultat fou l’escut que fins ara fa servir la comissió: Un bunyol, on es llig el nom dels carrers, travessat pel Miquelet, tenint per fons una Senyera i dalt de tot abraçant-ho la rata penada (Fig. 2).

            El mateix any es confecciona el primer estendard, encara conservat al casal com a patrimoni històric de la comissió, constant d’una tela amb fons de color blau que porta, en lletres brodades el nom de la comissió, i du a la part de dalt del creuer dels pals el nou escut fet de fusta (Fig. 3) [2]. Cal dir que este escut no apareix imprés fins a l’any 1963.

[1] Agrupación de Fallas del Centro. Valencia 2001, amb  motiu del XXV aniversari de la mateixa.

[2] Foto publicada al llibre Noces d’or. 50 Falles plantades 1887-1969, editat per la comissió a l’any 1.969.

OBISPO AMIGÓ - CUENCA

  

            La comissió va celebrar l’any 2004 el 75é aniversari malgrat que es té coneixement d’altres falles plantades per l’indret; la falta de documentació no fa possible determinar la data exacta existint confusió donat que als voltants es van plantar diverses falles amb distinta denominació

            A l’exercici 44/45 l J.C.F. va dictaminar l’obligatorietat de la confecció del cens de fallers per tant, així figura a l’arxiu de l’organisme faller. La comissió es deia Cuenca- San José de Calasanz- San Francisco de Borja i estava encapçalada per José Navarro Bueno.

            A l’any següent hi trobem el primer segell identificatiu de la comissió (Fig.1) en un document amb la data 7-3-46 i signat pel president José Blanquer, demanant xocolata per als xiquets de la contornada. Es tracta d’un segell rectangular amb els cantons roms en el que es llegeix el nom de la FALLA “ COMISSIÓN DE FALLA CALLE CUENCA Y ADYACENTES – (ISLA FALLERA)[1] - VALENCIA”, sense cap dibuix que la relacione ni a l’indret ni a la comissió.

                                                       Fig. 1                                           Fig.2

            A l’any faller 49/50 hi trobem un nou segell emprat per la comissió, trobant-se a la pròpia memòria de la falla signada pel president Francisco García Fuster  amb la data de febrer de 1950. Aquesta vegada es tracta d’una forma ovalada en vertical amb unes flames al seu interior, l’oval està coronat pel rat penat i el número dinou. Al voltant dels elements es pot llegir el nom de la comissió (Fig. 2).

            A l’exercici 50/51 concretament amb la data de 20 de setembre de 1950 hi ha un document pel qual es comunica a la J.C.F. l’expulsió d’un faller, l’esmentat document es troba segellat per una nova forma apareixent elements que pel temps passarien a formar part de l’actual escut de la comissió. (Fig. 3). Un bunyol que té al centre del mateix un rat penat en l’actitud de tocar el tabal. Per davall del bunyol un rombe heràldic de la ciutat i des d’este, espurnejant cap amunt i rodejant la resta dels elements, unes flames. A la pasta del bunyol es llig el nom de la falla. L’esmentat segell almenys és emprat per la comissió fins a l’exercici 64/55 donat que el trobem al cens relatiu al mateix, signat pel president Bernardo Lledó Lledó.

Fig.3                                          Fig. 4

            Als començaments dels anys 60 la comissió als seus documents, va emprar altre segell, dissenyat pel secretari Joaquin Esteban Farnós, que treballava en una impremta, segurament basant-se al darrer segell perquè al nou trobem elements comuns (Fig. 4): Un doble cercle, on es llig el nom de la comissió, té al centre la forma heràldica de l’escut de la ciutat, és la base del mateix. Per la part de dalt una Rata Penada abraça amb les seues ales al cercle i per la part de baix unes flames que tenen al centre un full de calendari amb el número 19. Segons en comentaren els fallers actuals no va ser ficat en cap estendard emprant-lo tan sols pels documents i fon usat fins l’any 71/72 en diversos documents, servit a tall d’eixemple el cens infantil de l’esmentat any.

Fig. 5                                         Fig. 6                       

Per fi l’any 64/65 sota la presidència de Enrique Baeza Gómez, la comissió va tenir l’escut que empra en l’actualitat. El disseny del mateix correspon al faller Manuel Garcia Martínez conegut pel mal nom de “El Pipa” que treballava en una joieria. Al disseny l’autor va rectificar el darrer segell, conserva la forma amb el Rat Penat, el rombe heràldic i les flames, a la vegada que recuperava el bunyol en lloc del cercle, com a figura central, i desapareixia el full del calendari sent substituït per un coet, elements que el relaciona directament amb la comissió donat que la falla era coneguda a la ciutat, per les “cordaes” primer i per les “mascletaes” després. Encara que no s’aprecia al dibuix (Fig. 5 i 6) a la part de darrere del coet, a l’estendard en pot observar unes notes de música, preguntats als fallers manifesten que antigament els coets anaven envoltats en paper amb notes musicals.

[1] Sobre la utilització del nom de “Isla Fallera” la comissió va tenir el seu contenciós amb la falla veïna Alcira-Cuenca, segons consta als arxius de la J.C.F.

JESÚS - SAN FRANCISCO DE BORJA

             La falla té els seus començaments a l’exercici 48/49, any que va ser presidit per Olegario  Cortés Marín. Al cens de la comissió que obra a la J.C.F. relatiu a l’any 50/51 apareix segellat amb un segell (Fig. 1) que consta només el nom “Comisión Falla San Francisco de Borja-Jesús y adyacentes”.

 

Fig. 1                                            Fig. 2

            Malgrat este segell, l’escut de la comissió (Fig. 2) figura en una mena de paperetes que van ser confeccionades per a demanar ajuda per l’elecció de la Cort d’Honor de la fallera Carmen Campuzano. L’escut constava d’un bunyol envoltat en flames, tenint dalt entre les flames un escut amb les quatre barres en uns llambrequins a la part de dalt a tall de corona i dalt de tot una rata penada, escut que empra la comissió fins a l’any 65/66 darrer any que deixà de plantar falla. Fins ací els antecedents històrics. 

 

Fig. 3

            La comissió va reviscolar a l’exercici 68/69 , comissió que no té res a veure a l'antiga, pero que no deixa de tindre una base de la seua història. Esta vegada sota el nom de Jesús- San Francisco de Borja, presidida per José Mª Gómez Santamaría i com a F.M. Ana Penades Martí. I aquell mateix any el faller José Mª Portela Marco va dissenyar l’escut de fins ara usa la comissió (Fig. 3): Unes flames serveixen de base a una barraca coronada pel rat penat, davant de tots dos un Miquelet, una cinta amb el nom de la comissió tanca l’escut per la part de baix.

 

 

 

 

 

 

 

 

AV. GIORGETA - ROÍS DE CORELLA

 

            El dia 5 de maig de 1970, es va presentar davant la J.C.F. una nova sol·licitud per plantar una falla a la ciutat, el dia 10 del mes següent la comissió lliura un document al que es certifica quins són els membres de la Junta Directiva de la comissió, que el primer any, va estar baix la presidència de Ramón Bernabé Guillem i  de la que fou Fallera Major Mercedes Palme.

            A l’esmentat any va ser el president l’encarregat de presentar un disseny del primer escut de la comissió (Fig. 1): Tenint com a base un bunyol, ix del forat un Miquelet envoltat en flames, tancant el dibuix de dalt a baix una cinta amb el nom “Avda. Giorgeta- Roig de Corella- Cno. Real de Madrid” i per davall d’estes, dues branques de llorer.

 

Fig. 1

            L’any 81/82 estant el mateix president al capdavant de la comissió té lloc un canvi d’escut (Fig. 2) en el qual es conserven els elements del primitiu, sols que la cinta amb el nom queda col·locada només a la part dreta de la resta dels símbols. El canvi segons en va comentar el dissenyador va ser per fer el model de les insígnies calades i no com es feien abans totes d’una pesa.

 

Fig. 2

            Igualment, em va comentar l’autor, que l’escut de la figura dos és una forma més moderna del que figura a l’estendard i que es va fer per donar-li una forma més moderna per col·locar-lo a la pàgina d’internet.

            Una curiositat tocant al nom de la comissió (avinguda Giorgeta.-Roig de Corella), cal dir que el segon carrer, per acord municipal de juliol de 1946, s’anomena Roís de Corella i no “Roig” com ho fa la comissió, dit açò crec que si  la comissió vol anomenar-se així puix bé i en la seua defensa diré que fa temps el carrer va estar retolada com “Roig de Corella”.

 

FERNANDO EL CATÓLICO - ÁNGEL GUIMERÁ

 

             La primera comissió que es va plantar a l’indret sembla que data de l’exercici 1928/29 sota la presidència de Fernando Cortés.

            Al primer escut de la comissió el troben en forma de segell a la part inferior esquerre del llibret editat per la comissió a l’any 1949 (Figs. 1 i 2). Este escut fou brodat a l’estendard de la comissió que va ser beneït el 17 de març de 1956 i va ser utilitzat per la comissió fins l’any 1965, any que va ser inclòs al llibret. Com es pot apreciar a la figura 3 es tracta d’una paella, dalt dels  trespeus ó “trébedes”, de la que sobreïxen unes flames i el rombe heràldic de la ciutat coronat per una tira de traca que uneix les ales del Rat Penat en acció de volar.

 

Fig. 1                                  Fig.2                              Fig.3

            L’any 1966 la comissió fa servir un altre model d’escut (Fig. 4). Esta vegada es tracta de l’escut que fins avui en dia empra la comissió en quasi tots els documents oficials: Un pergamí amb una cinta amb el nom dels carrers, encercla per la part de baix a unes flames que serveixen de base per dues peces de la vestimenta típica de l’horta, una pinta a la dreta i un capell a l’esquerra; per dalt de les peces un Miquelet sobreïx per dalt del pergamí.

 

Fig. 4                                            Fig. 5

            A l’any 1968 apareix al llibret un nou emblema de la comissió dissenyat per Manolo Barberá. Aquesta vegada es tracta d’una figura que dona el nom a la comissió i per la que va ser i és coneguda: El Bunyol, entrecreuat per unes fulles de llorer (Fig. 5). Donant-se el cas que de mentre l’escut és el de sempre; a l’any 1968 apareix imprés al llibret de la comissió.

            De totes maneres cal dir que, malgrat que la comissió té com escut el reflectit a la figura 5 també reconeix com a seu l’emblema de figura quatre, fins el punt que en alguns dels programes i llibrets figuren les dues figures, nomenant, a tall d’exemple, el programa de la presentació de les Falleres Majors de l’any 2005.

           

 

 

 

 

 

ESPARTERO - RAMÓN Y CAJAL

 

Els primers segells emprats per la comissió (Fig. 1) els troben en dos documents que figuren a l’arxiu de la J.C.F., el primer amb la data de 28 de Juny de 1944 on el president Isidro Calvete Trenzano sol·licita permís per fer un ball, el segon document amb la data de 7 de març de 1945 el president Enrique Puchades Ibáñez demana permís per plantar una barraca els dies de falles, el segell és de forma ovalada amb la vora dentada on només es llegeix el nom de la comissió.

 

   

Fig. 1                                                             Fig. 2

            No serà fins a l’any 50/51 quan la comissió encapçalada per Isidro Calvete Trenzano, utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 2): El  rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat creuat, per davant. una torxa encesa, dalt del rombe una rata penada amb les ales obertes. Com es pot apreciar a la reproducció el dibuix està confeccionat en tres dimensions.

 

Fig.,3                                                   Fig 4

            La comissió va deixar de plantar-se a l’any 1964 per reviscolar a l’exercici 68/69 sota la presidència d’Antonio Bernabeu Antolino i este any empren un nou escut (Fig. 3): Un rombe quadribarrat encimbellat per la rata penada amb les ales obertes dona pas, per dalt, a tres monuments emblemàtics de la ciutat, al centre el Miquelet i a la dreta i esquerra les Torres dels Serrans i de Quart respectivament, per dalt dels monuments unes flames. Este nou escut va ser dissenyat pel faller Enrique Herrero Codoñer i va durar quatre anys, és a dir, fins l’exercici 71/72 malgrat que este any torna a aparéixer als documents de la comissió, el primer escut que correspon a la figura dos encara que amb una variació la torxa que tenia l’escut primitiu passava per com s’ha dit, per la part de darrere del rombe i la nova versió ho fa per davant a més d’aparéixer una cinta per la part de baix on fica el nom de la comissió.

 

 

       Fig. 5                                          Fig. 56                                            Fig.7               

            La nova versió (Fig. 4) també a sofert variacions, a més bastant significatives, als llibrets de l’any 1977 i 1978, al programa de la presentació de la Fallera Major del mateix any i al programa de presentació de la Fallera Major de l’any 1980 se li afegeix un Miquelet abraçat per l’ala dreta del Rat Penat (Fig. 5) malgrat esta variació els fallers en comentaren que no ha sigut mai l’escut sinó que pot ser Que fos per un adorn propi d’un programa.

            Per altra part, al llibret de l’any 1997, reprodueix l’estendard de la comissió (Fig.6) i on l’escut torna a tenir altra variació a la torxa, rombe i rat penat se li afegeix  la corona i les dues eles de l’escut de la ciutat, malgrat açò a la part superior dreta del llibret es pot veure l’anterior escut sense els nous elements, escut que tornen a reproduir al llibret de l’any 1988.

            Sembla ser, al menys així ho expressen els fallers que la darrera descripció de l’escut és la que a hores d’ara, empra la comissió per a identificar-se (Fig. 7), malgrat tot, en l’any 2005 es torna a ficar l’escut l’escut de la figura quatre.

 

 

 

 

DOCTOR GIL I MORTE - DOCTOR VILA BARBERÁ

 

            El primer cens que hi ha a la J.C.F. pertany a l’exercici 46/47 sota la presidència de Vicente Pelegrí Ros. Els seus primers anys emprava per la seua identificació diversos segells com els que podem apreciar a les figures 1 I 2. Estos segells figuren estampats  als documents que obren als arxius de la J.C.F. dels diferents anys, malgrat que no tots seguits, fins a l’any 70/71, any que es va plantar la darrera falla de la primera època.

Fig. 1                                                          Fig. 2

            El dia 5 d’abril de 1979 Francisco Noguera Ferrero, que posteriorment seria delegat d’activitats diverses, sol·licita a la J.C.F, en nom de veïns la autorització per plantar-la de nou la falla. L’autorització definitiva, després de superar els obstacles que dins de  l’expedient van al·legar les comissions veïnes, va venir al Plé de la J.C.F. el dia 8 de juny de 1979. La comissió fou presidida per Santiago Cerviño Guimerà. 

Fig. 3

            L’escut inicial estava format pel cap d’un “doctor”, en clara al·lusió als noms dels carrers, amb la seua mascareta d’operacions, penjant de la cinta que l’envolta per la part dreta, un fonendoscopi. El disseny de l’escut va ser obra  d’Empar Garreria Gómez.

            L’any 1.979 es va redissenyar (Fig. 4) per Mario Gascó Más i a vell escut se li va afegir per la part de baix una senyera i a la part de dalt de gaidó el rat penat, a la vegada que se li canviava l’expressió a la cara del metge i desapareixia el fonendoscopi, unes flames tanquen per complet l’escut. Açò és almenys el que figura a l’opuscle editat per l’agrupació a la qual pertany la comissió.

 

 

CONVENTO JERUSALEM - MATEMÁTICO MARZAL

 

Segons la comissió la falla va fundar-se a març de 1933 amb una barreja de gent procedent de les falles infantils i veterans d’altres falles, amb el nom de Luis Morote – Matemático Marzal. La comissió va durar fins a l’any 1936 desapareixent per causes de la guerra civil.

            La comissió va reviscolar a l’exercici 1941/42 afegint-li el nom del carrer Xàtiva, la documentació escassa d’aquells anys no permet assegurar si la comissió contava en algun escut que l’identificava.

            El  fet és que a l’any 1946 la falla ja feia servir d’un escut trobant-se en una carta, signada pel president José Oltra Moles, adreçada a la J.C.F. girant-li dues entrades per una vetlada teatral en homenatge a la Fallera Major Filin Martínez Lozano. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat formada per rombe, corona oberta i un xicotet Rat Penat, amb dues cintes, una per darrere del Rat Penat on es llegeix “FALLAS DE VALENCIA” i altra que tanca l’escut per baix on fica “JERUSALEN Y JATIVA = Nº 12 = de la JUNTA CENTRAL FALLERA” (Fig. 1)

 

Fig. 1                                              Fig. 2

            L’escut va durar almenys fins a l’exercici 59/60 donat que a l’exercici següent s’hi troben diversos documents amb un nou escut (Fig. 2). Quasi en tota seguretat basant-se en el darrer està dissenyat de la següent manera: El rombe heràldic de l’escut de la ciutat, però allargat cap als costats vorejats per les paraules “COMISION DE FALLA CONVENTO JERUSALEN”; al centre del rombe dalt les barres “BUNYOL D’OR COLECTIVO”; a la part baixa una tira de traca del que pengen sis cantarelles i al centre d’aquesta el bunyol atorgat com  recompensa; per la part de dalt dos rates penades en cadascun dels costats superior i dalt d’estos una corona oberta.

Fig. 3

             Este escut és molt semblant a l’utilitzat en l’actualitat per la comissió i sols varia al ser  rectificant la forma de la corona, al llevar-li el nombre de puntes, no ficar les lletres que hi havia al centre, a més de variar la forma de les dues rates penades. (Fig. 3).

            Cal dir que, al llibret publicat per la comissió a l’any 1995, hi ha un record a la persona del faller de la comissió (1942-1966), Emili Camps Gallego i en ell consta que entre les tasques que va dur endavant, la creació de la insígnia original de la falla ignore si es tracta del disseny de l’escut o de la mateixa insígnia.

 

 

CERVANTES - PADRE JOFRÉ

 

            Es té coneixement de nombrosos anys que en distints noms es va plantar monument al carrer sent la notícia més antiga, segons el diari Las Provincias, el 19 de març de 1878,  plantant-se una falla al carrer Cervantes, aleshores als  afores de la ciutat. Igualment es junt a dos falles més son les úniques que des de l’any 1940 ha plantat interrompudament a la ciutat[1]

            L’any 1944/45, primer any que hi havia cens oficial datat el 26-06-44, figura segellat amb un segell de forma ovalada (Fig. 1) sense cap dibuix que el relaciona.

            Igualment, l’any 1945/46 la comissió empra un segell distint per la seua identificació (Fig. 2) que com el darrer tampoc inclou cap dibuix identificatiu.

 

Fig. 1                                                              Fig. 2

            En document adreçat al president de la J.C.F. datat el 12-03-53 i signada pel president Pascual Gascó la comissió empra un segell (Fig. 3) on el pot albirar que conté dibuixos típics valencians, sense que, pel mal estat de l’encuny, podem dir quins són.

 

Fig. 3                                                  Fig. 4

            No es sap la data exacta on la comissió fa servir el seu primer escut, però pogués ser que la data fos l’exercici faller 1956/57, on segons el llibret editat per la comissió, amb motiu del seu centenari, la comissió data esta dada com el primer estendard de la comissió.

            Es de suposar que la comissió ficaria l’escut que fins ara els representa a l’esmentat estendard. L’escut (Fig. 4) del que es desconeix l’autor està format per un ninot amb els braços en creu i que té flames en lloc de mans es troba dalt un cartell on fica el nom de la comissió. Per darrere del ninot, un el Miquelet de gaidó cap a l’esquerra i per darrere de tots dos un cercle amb els colors de la Senyera. Completa l’escut les recompenses aconseguides per la comissió al llarg de la seua existència

[1] Esta falla junt a les falles de la Plaça del ercat i Cadiz-Literat Azorin son les úniques ha han plantat tots els anys des de 1940.

BAILEN - XÀTIVA

 

            Des de fa molt de temps el món dels ferrocarrils ha estat unit a les falles, sembla que la primera falla es va plantar l’any 1931, al pati de carruatges de l’estació, falla que va ser anomenada Ferroviaria-Tramviaria, per afegir-se els tramvies (a hores d’ara F.G.V.) de l’època i que com a anècdota diré que des dels tramvies es realitzava la “despertà”. Passat el temps vegem que el primer cens que figura a la J.C.F. correspon a l’any faller 1947/48 i que el nom que en ell figura és “Interior de la carga de la Estación”

 

   Fig. 1                                      Fig, 2                                    Fig. 3

            El primer escut emprat per la comissió (Fig. 1) té la forma ovalada tenim al voltant el nom de “Comisión Falla Ferroviaria – Estación del Norte, al centre de la figura un tren i dalt d’este el Miquelet, una gran rata penada envolta amb les seues ales a totes les figures. L’escut el troben a un document datat el 3 de gener de 1961, signat pel president Eusebio Torres Caballero comunicant a la J.C.F. les altes produïdes dintre de la comissió. L’escut és emprat per la comissió fins a l’any 1974.

            L’escut va sofrir una variació, va desaparèixer la forma ovalada i se li va afegir al costat del tren a l’esquerra una senyera valenciana amb flames així com, a la part de baix, dos coets on fica “Falla Ferroviaria” (Fig. 2). Es troba representat a l’interior del llibret de l’any 1961, on s’aprecia un faller vestit de torrentí que porta un estendard amb l’escut. També el trobem a la portada del llibret de l’any 1972. Tot açò no es reflecteix a primer estendard de la comissió (Fig. 3) on encara conserva la forma més antiga, és a dir, sense senyera i sense coets.

 

Fig. 4                                                            Fig. 5

            A l’exercici 73/74 sent president Eugenio Gallego Cid la comissió anomenada eixe any “Bailen- Játiva (interior del recinto)”, canvia d’escut (Fig. 4) encara que no de manera definitiva puix trobem un document signat pel president Eugenio Gallego Cid, sol·licitant la medalla del premi aconseguit per haver-la perduda i on a la capçalera de l’escrit figura l’antic escut (Fig. 1) mentre que es troba segellat amb l’escut nou (Fig. 5). També trobem la duplicitat dels escuts a un document datat el 9 de novembre de 1976.

            El nou escut i actual de la comissió conserva les directrius del primer: Una màquina de tren descansa damunt les lletres “Ferroviaria”; per dalt de la màquina el Miquelet, al costat a l’esquerra de gaidó la Rata Penada amb les ales obertes, per darrere de tots els elements, flames; baix de les figures dues branques de llorer trobant-se al mig d’estes un fanal dels emprat pels caps d’estació en altres temps.

ALBERIQUE - HEROE ROMEU

 

La comissió va començar la seua història a l’exercici 66/67 encapçalada pel seu president Francisco Navarro Cercós.

            Davant la necessitat de tenir un dibuix que els representara  com a comissió, el mateix president va dibuixar un esbós a color del qual pensava per escut, l’esbós li’l  va ensenyar a Diego Cosano per saber el seu parer, donant-li la seua aprovació.

 

Escut de la comissió

            En una propera junta el va presentar oficialment rebent l’aprovació de tota la Junta excepte de dos fallers, Roca i Mora, encara que segons informació rebuda era més per esperit de contradicció que per no estar de conformitat amb l’esbós.

            No cal dir que l’escut va ser aprovat quedant de la següent manera: Dues cintes on es pot llegir a la primera i baix “Comissió Falla” i en la segona Alberic-H. Romeu-Ontinyent-B. Orden, que corresponen als carrers de la demarcació. Dalt de les cintes a l’esquerra la senyera de la ciutat i a la dreta un tabal, al centre de tot dues flames i cap a l’esquerra per dalt de la Senyera el Miquelet , a l’altra part de gaidó tancant l’escut el rat penat, per darrere de tot aguaiten a la dreta una eixida i a l’esquerra un coet.

ALBACETE - MARVÁ

 

            El dia 14 de maig de 1951 la J.C.F. lliura un escrit adreçat a José Ramón Fabregat concedit permís per realitzar “l’apuntà” de la falla denominada oficialment “Finca Roja interior”, segons consta a l’esmentat document. Finalitza així un període de temps que va començar uns anys abans al cercle recreatiu anomenat “La Colmena” que es trobava dintre de la coneguda “Finca Roja”, comença doncs la història de la falla, que pel temps es coneixeria com a “Falla de la Hispanidad”, per la relació amb la falla plantada a l’Argentina, donat que el president d’aquesta Matias Buenrostro, també ho va ser els anys 65 y 66 de la falla valenciana.

            Tenim doncs una falla i entre altres coses faltava un escut, este va venir de les mans del cartellista valencià Rafael Contreras, a l’escut (Fig. 1) es pot apreciar que es barregen tres elements un de l’indret i els altres de la festa: Una colmena en mig de flames i dalt un rat penat. L’escut va tenir variacions segons el suport on es col·locava, com per eixample a la Delegació de Loteria (Fig. 2) i a la portada del  llibret de l’any 1959.

        Fig. 1                                         Fig. 2                                         Fig. 3           

             L’any 1959 la comissió, que continuava plantant-se dintre la Finca Roja, va agafar una nova empenta donat que prengueren la iniciativa un grup de joves passant a anomenar-se “Juventud Riallera La Colmena”, per eixe motiu l’escut va patir un canvi, igualment dissenyat per Rafael Contreras, al darrer escut si li va afegir a la part de dalt dreta la Senyera de la ciutat, als dos costats flames i la “colmena” travessada per un coet, a més del canvi sofert pel Rat Penat (Fig. 3). Aquell any la comissió va estrenar el primer estendard que portava en gran el nom de la comissió i a la part superior dreta l’escut. 

    

                                        Fig. 4                                                       Fig. 5                                                         

             L’any següent, és a dir, l’exercici 1.959/1960 no va plantar-se falla gran, sols es va plantar una falleta infantil al jardí de la finca, però a l’exercici 1960/1961 sota la presidència de Vicente Zarzo Benito, tornà a reviscolar la comissió gran, este any va tenir  un succés que, per la seua importància arriba fins avui, la comissió, per primera vegada, va plantar-se al carrer, prenent el nom de “Albacete-Marvá”.

            Per este motiu la falla va tornar a canviar el seu escut representatiu: Un senzill bunyol dona pas pel seu forat a una flama personalitzada i dues flames més menudes a mode de braços, i novament va ser Rafael Contreras el seu autor (Fig. 4).

            L’any 2002 coincidint amb les Noces d’Or la J.C.F. va atorgar el “Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer col·lectiu” motiu pel qual la “Flama” nom pel qual es conegut l’escut, (Fig. 5) va ser reformada amb els atributs corresponents i que en este cas fou disseny de la fallera M. José Saurí Montagut.