SALAMANCA - CONDE ALTEA

 

La primera falla, que segons documents que té al seu poder la comissió, és de l’exercici 1941/42, com era sovint en aquelles dades, no tenia un escut propi que l’identificara, encara que utilitzava un segell,(Fig. 1) en el que ficava el nom de la falla  dalt el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat de València i més amunt, la rata penada. El segell, encara que sense els cercles, era utilitzat per la comissió per la publicació d’un butlletí d’informació fallera titulat “Informació Fallera” a l’any 1948[1]. Açò es va plasmar en un banderí que a més dels símbols esmentats hi havia als costats dues fulles de llorer (Fig. 2). D’este escut es feren les corresponents insígnies com es pot veure a la figura núm. 3.

Fig. 1                                           Fig. 2                                            Fig. 3

            Més endavant, a la dècada del seixanta, la falla va utilitzar una adaptació de l’escut heràldic de tipus espanyol partit, compost pels escuts de les ciutats de Salamanca i València, en clara al·lusió a les dues ciutats (Fig. 4) tenint una relació directa amb la ciutat castellana donat que en 1965 fou Fallera Major infantil la filla de l’alcalde de l’esmentada ciutat i actuant com a mantenidor de la presentació de la Fallera Major la mateixa autoritat. Este apropament a Salamanca fou propicia pel president de la comissió José Picó Añón que després ocuparia el càrrec dintre el món de les falles com a Secretari General de la J.C.F.

 

                                 Fig. 4                                                         Fig,5                                                        Fig. 6                                                                          

            Segons consta al llibret de la falla de l’any 1999, fou este càrrec, donat que ningú no va voler ocupar la presidència, el què va propiciar indirectament, que la comissió desapareguera, tornant  a l’any 1972/73 sota la presidència de Francisco García Ortega i de la seua Fallera Major Mª Antonia Játiva Rams, al ser aprovada al ple de la J.C.F. el 12 de maig de 1972.

            Des d’este etapa fins als nostres dies, encara que hi haguera anys en què no es va plantar falla, la comissió utilitza una variació de l’escut anterior (Fig. 4,), una rectificació propiciada, tal vegada per un desconeixement històric, al substituir una mena de barres (el nom que reben a Salamanca es varilles) amb una orla que figuren a l’escut de la ciutat de Salamanca (Fig. 5) per la Senyera de ciutat de València i l’estrella de cinc puntes per una mena d’estel (Fig. 6), estrella o estel del qual ningú ha pogut donar-me raons de la seua col·locació al escuts.

 [1] Arxiu particular de José Picó Añón, ex-secretari general de la J.C.F.