PIZARRO - CIRILO AMORÓS

             Segons el llibre Historia de las Fallas publicat l’any 1990 pel diari Levante E.M.V. a l’any 1904 en l’encreuament dels carrers Pizarro Cirilo Amoros ja és va plantar una falla. L’any 2003 la comissió va trobar eixos antecedents, a l’arxiu de l’Ajuntament de València, de la data de fundació a l’any 1904, més concretament de la data del 2 de març de l’esmentat any, on José M. Ruiz Herraiz en nom dels veïns dels carrers Pizarro i Cirilo Amorós, sol·licita permís al Excmo. Sr. Alcalde Constitucional de Valencia, per plantar una falla els dies “19 i 20 de març “en las cuatro esquinas de las indicadas calles”, El permís fou concedit, el día 15 de març, “previo pago del impuesto establecido”.

En aquelles dades la  comissió no feia servir de cap escut que l’identificara d’altres i no és fins als anys 50 quan empren un segell (Fig. 1) circular  tenint com a centre una falla i al voltant d’esta els noms dels carrers[1].

Fig. 1                                            Fig. 2

            La comissió va deixar de plantar-se i va reviscolar anys més tard, a l’exercici 1.967/68, baix la presidència de José M. Miñana. Pot ser que este any fora el naixement de l’actual escut de la comissió (Fig. 2) apareixent a la  contraportada del llibret de l’any 1969, sent el seu dissenyador el també component de la comissió  Rafael Beltrán Tormo.

            L’escut està format per un bunyol d’on ixen flames formant-se dalt d’aquestes la paraula falla. Al centre de les flames una rata penada, en tres dimensions, i al centre del bunyol un valencià, que en un primer esbós, segons paraules del mateix autor, fou un ninot de falla. Vorejant totes les figures, per baix una llista amb els noms dels carrers de la demarcació.

Fig. 3                                              Fig. 4

             L’antiga insígnia ha sigut modificada (Fig. 3) respecte a l’escut puix el ninot no es troba en la mateixa posició que l’original, a més de modificar la seua estructura i el seu disseny, la cinta del nom ha desaparegut ficant el nom dels carrers a la pasta del bunyol, desvirtuant d’aquest mode l’escut primitiu. També hi ha modificacions a l’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió (Fig. 4), on a més d’observar com el ninot primitiu, amb el seu cadafal, ha sigut modificat, en l’actual també vegem que la rata penada és una figura plana, tornant a apareèixer la cinta, encara que de distinta forma amb el nom de la comissió.

        

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950.