La comissió va nàixer l’any 1944 sent el primer cens que s’hi troba als
arxius de la J.C.F. el corresponent a l’exercici 1944-45 quan la comissió era
presidida per José Mª Ortega Tatay. En aquell any la falla feia servir un
segell de forma ovalada sense cap dibuix identificatiu, amb la inscripció
“Comisión Falla Oliveral” (Fig. 1) nom que correspon a la barriada on es planta
la falla.
 |
| Fig.1 Fig. 2 |
Passats els anys, l’any 1950, a una publicació d’un llibre
dedicat a les festes de València
trobem al costat de l’esbós del monument i les fotos del president José Ortega
i la Fallera Major T. Puchades, trobem un nou segell de la comissió. Esta
vegada junt a la llegenda que el darrer encuny, s’hi troba al centre un full de
calendari amb la data de 19 de març i una tira de traca (Fig. 2)
No serà fins a
l’exercici 1962/63 quan la comissió, presidida per José Alonso Perelló, empra
el primer escut de la comissió, als seus documents: Es tracta d’una barraca amb
dos coets als costats tenint a la teulada el Miquelet coronat pel Rat Penat, a
la part de baix de la barraca una cinta amb la inscripció “Falla Oliveral”
(Fig. 3).
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
Donat que com la
legislació no donava indicació pel us dels escuts trobem que l’any 1951 la falla ja tenia escut, puix així
queda reflectit a les fotografies de les falles que porten a la banda el
mateix, però que no ho fan tot els anys, com per exemple a les bandes de les
falles de l’any 1954 que llueixen l’escut de la ciutat. Donant-se un cas, almenys
curiós, l’any 1958 la cort d’honor porta a la banda l’escut de la comissió
mentre que la Fallera Major du l’escut de València. Per altra part, a una foto
de l’any 1954, es pot veure com l’estendard de la falla era una senyera amb el
nom de la comissió però sense cap escut.
Anys més tard l’escut
va ser modificat en l’afegir-li com a fons del mateix unes flames i als dos
costats branques de llorer, a més de les recompenses atorgades per la J.C.F.
(Fig. 4).
Veure “Libro
de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente
Añón Marco. València 1.950.
No hay comentarios:
Publicar un comentario