lunes, 30 de septiembre de 2024
jueves, 26 de septiembre de 2024
PLAZA VIRGEN DE LEPANTO
Un grup d’amics que pertanyien a la banda de música del poblat de
Castellar, van decidir l’any 1932 plantar la primera falla a l’indret. La
falla, que estava organitzada pel “Club Deportiu Musical” i després el “Centro
Instructivo Musical”, es va plantar fins l’any 1936 no tornant a plantar-se
fins l’any 1944-1945.
En este primer any, ja
sota els dictàmens de la J.C.F. la comissió emprava un segell de forma
rectangular amb el nom de la comissió, sense cap escut identificatiu (Fig.1).
Sembla que el primer escut de la comissió data de l’any 1957/1958 any que la
Fallera Major de la comissió Carmen Salcedo Cabrelles porta a la seua banda
identificativa l’escut (Fig. 2), malgrat tot, i donat que no estava reglamentat el seu us, a l’any
següent no el duia[1]. Igualment
l’escut apareix brodat al primer estendard de la comissió beneit a l’exercici
1958/1959. L’esmentat escut fon dissenyat pel aleshores faller Eduardo Alacreu
i que va pertànyer a la comissió en la primera època.
Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3
Ara bé si, observem detingudament els escuts de les figures 2 i 3 [2] veurem que hi ha diferències entre tots dos; mentre que a la foto de la banda es tracta de dues barraques tenint a cadascun dels costats, dues palmeres a l’esquerra i el rat penat a la dreta, a la foto de l’estendard s’aprecia que les palmeres no s’hi troben i que les barraques estan sobre un fons de flames a la vegada que per sota s’hi troba una tira de traca.
Este darrer disseny
sembla ser el que més ha quallat al llarg de la història de la comissió donat
que el mateix figura representat en la banda de la Fallera Major de l’any 1967
(Fig. 4) i FF.MM successives.
El disseny presenta
altra variació puix des de la seua aparició al document del contracte de la
falla datat el 3 de novembre de 1965 i
signat pel president Bautista Minguet Arce, i els artistes Antonio i José
Fontelles, figura tant com a segell com imprés als documents.
 |
| Fig.4 Fig. 5 Fig. 6 |
Els estatus de la falla descriuen l’escut, textualment, de la següent manera: CAPÍTULO II: Artículo 4.. El escudo oficial de la falla será el murciélago con las alas extendidas sobre una cenefa de forma circular con el texto COMISSIÓ FALLA CASTELLAR en el que cuelga en la parte inferior un buñuelo con las hojas de laurel, en el interior de dicha cenefa dos barracas con llamas rodeadas de una traca.
La forma esmentada
(Fig. 5) apareix en tots els documents i en molts dels llibrets editats per la
falla al llarg de la seua història, no ocorrent així a les bandes de les
falleres i a les faixes dels fallers.
L’’any 2006 amb motiu
del 75é aniversari el president Jorge Fabuel va dissenyar un nou escut (Fig. 6)
que com espot observar conté els elements primitius ficats dintre un rombe
dividit en quarters afegint.li al quart la xifra de l’aniversari amb un fons de
mar. ´
En una època els faller debatirem sobre canviar l’escut, figurant als llibres oficials el disseny de la figura cinc tal com diuen els estatuts: “CAPÍTULO II: Artículo 4.. El escudo oficial de la falla será el murciélago con las alas extendidas sobre una cenefa de forma circular con el texto COMISSIÓ FALLA CASTELLAR en el que cuelga en la parte inferior un buñuelo con las hojas de laurel, en el interior de dicha cenefa dos barracas con llamas rodeadas de una traca” (SIC),
[1] Cal recordar que les formes i colors de les
bandes foren replegades amb la modificació de l’article 72 del Reglament Falles
aprovat a l’any 1958, mitjançant l’anomenat Congresillo aprovat a l’any 1960.
[2] Les dues fotos foren publicades al llibret
editat per la comissió a l’any 2006 amb motiu del 75è aniversari.
TRES CAMINS -PINEDO-
La història de la comissió fallera de la pedania de Pinedo comença a
l’exercici 1952/53 mantenint-se fins a l’any 1963/64 que va deixar de
plantar-se.
La comissió va contar
des de l’any 58/59 amb el seu escut identificatiu que va nàixer de la idea de
la veïna de l’indret, que més tard va ser fallera, Elvira Roig Tatay qui va
brodar l’escut a l’estendard de la comissió. Com que era bordadora de
professió, va acudir a la persona que li feia els dibuixos pels llençols que
brodava dient-li que li dibuixara un escut per
la comissió que havia que contindre: barraques, per les moltes que hi
havia a l’indret, el Miquelet, traca i el tabal i la dolçaina.
 |
| Escut de la comissió |
Com he dit abans la
comissió va deixar de plantar-se a l’exercici 63/64, però no més de mode
oficial, puix segons consta al llibret de 25é aniversari, celebrat l’any 2006
en un ampli glossari de fotografies, s’observa que, a la barriada no deixa de
plantar-se’n si bé les falles eren “Pensat i Fet” i només és celebraven festa
el dia de Sant Josep, on la xicalla del veïnat es vestia amb el vestit de
valencià i on es treia al carrer l’estendard de la comissió.
Tot açò va fer que
l’espurna de la comissió continués entre la xicalla del veïnat. Per fi la
comissió va reviscolar a l’exercici 81/81 quan el 14 d’abril de 1981, quan el
futur primer president de la mateixa Juan Pascual Orient Vázquez va presentar
la sol·licitud per a formar-la. La delegació d’Incidències va lliurar l’informe
favorable el dia 5 de maig, sent aprovada pel ple de la J.C.F. celebrat el 28
de maig de 1981, refrendat per l’Assemblea de Presidents el 10 de juny següent,
baix el nom de Camí Anouers-Pinedo. La comissió va adoptar, en la nova etapa
com a escut el que ja tenia des de l’any 1958.
Malgrat que la comissió
tenia el seu escut, les falleres fins l’any 1964, empraven a la seua banda l’escut
de València va ser l’any 1982, quan ja de mode definitiu fan servir l’escut.
SUÏSSA - L'ALQUERIA DEL FAVERO
Una de les dos falles creades l’any 2024 és la que figura en la J.C.F. amb el número 396, la tercera falla de la barriada de Natzaret. La comissió va ser aprovada pel ple de la JCF d’11 de juny i aprovada per l’assemblea de presidents el dia 19 del mateix mes.
A més de l’alegria que es va fer patent a la pàgina de les xarxes socials de la comissió, es donava a conéixer l’escut de la falla.
 |
| Escut de la comissió |
Tenint unes flames per fons, té l’escut de la ciutat com eix principal del mateix i per davant del mateix una barca, reconeixent la barriada on es plantarà la falla, a l’altre costat de l’escut de la ciutat unes fruites “les mores” en clar identificació al conegut camí de les moreres que es troba a l’indret. Per baix de tot l’escut, una cinta amb els noms dels carrers. Fins ara ningú m'ha donat raons de l'autor de l'escut.
martes, 24 de septiembre de 2024
PLAÇA DE LA SEQUIOTA- EL PALMAR
Els antecedents de la comissió enclavada en el llogaret albuferenc de El Palmar, es remunta a l’exercici 1945/46 quan va ser president Rafael Benaches Romero. La comissió va durar fins a l’any 1957/58 per reviscolar de mode definitiu a l’exercici 1971/72 encapçalada per Vicente Peris Soler. En els primers temps la comissió feia servir un segell de forma ovalada amb la llegenda “COMISION FALLA DEL PALMAR (VALENCIA), sense cap dibuix que l’identificara (Fig. 1)
 |
| Fig. 1 |
Malgrat que fins a
l’any 1974 no he trobat cap document amb l’escut de la comissió és de suposar
que va ser l’any 1971, any del reviscolament, quan la falla ja feia servir el
seu escut, que sens dubte es un un dels més originals de les comissions que formen
la J.C.F.
L’escut (Fig. 2) es tot un homenatge al menjar que identifica al llogaret de El Palmar, l’all i pebre. Una anguila amb un cigar puro a la boca i un pebrot formen junt amb les barres heràldiques el cos de la també au identificativa de l’indret , l’ànec. Com remat de la pebrera i com cua de l’ànec unes flames que espurnejant cap amunt formen la paraula “Falla de El Palmar” que finalitza amb el fum del cigar. Completa l’escut al centre del mateix un cap d’alls i a la part de baix, la paella.
 |
| Fig. 2 |
El naixement de l’escut, segons en va contar una component de la comissió va sorgir de la següent manera: Els fallers tingueren la idea de reflectir elements que significaren la màxima expressió de l’indret, l’all i pebre, però no sabien com representar-ho, per això parlaren en un veí del llogaret del qual sols es sap que li deien Joselete. Este veí treballava al taller d’un artista faller i va ser l’autor de l’escut que els representa.
RIO SEGURA - FORN D'ALCEDO
Segons en van comentar a la comissió la falla va ser fundada per
persones que en un 80% eren ferroviaris i va ser futur president Bienvenido
López López qui va presentar el 29 d’abril de 1974, la sol·licitud per
constituir la comissió a la barriada de Forn d’Alcedo.
Després que la
Delegació de Règim Interior, lliurés l’informe favorable el dia 2 de maig, la
comissió, que tenia un pressupost de 420.000 de les antigues pessetes, va ser aprovada al ple de la J.C.F celebrat el dia 3 del mateix
mes, fet que va ser comunicat per escrit
a l’endemà
La comissió va celebrar la primera Junta el dia 20 de maig i figura segellada amb un encuny rodó (Fig. 1) que a més de contenir el nom de la comissió i de la barriada té al centre un dibuix amb el rombe heràldic de la ciutat i el Rat Penat.
 |
| Fig, 1 Fig, 2 |
 |
| Fig, 3 |
Esta forma figura tant
al llibret de les falles de 1.975 com al cens de l’any 1976 i va ser, després
d’estes dades, rectificat al afegir-li la franja blava a l’escut quadribarrat
(Fig. 3).
lunes, 23 de septiembre de 2024
MOSSEN JOSEP CUENCA -PINEDO
La primera falla que és va plantar fon l’any 1954 encapçalada per Vicente Ramírez, comissió que va deixar de plantar-se a l’exercici 1955/56.
Amb la data de 28
d’abril de 1972 el futur president José Núñez Ferrer, va presentar davant la J.C.F.
la sol·licitud per tornar a plantar una falla a l’indret, amb un pressupost de
233.000 de les antigues pessetes. La comissió va ser aprovada al ple de
l’organisme faller celebrat el 5 de maig de l’esmentat any, rebent la
comunicació per escrit el dia 9 següent.
 |
| Escut de la comissió |
L’escut de la comissió té com a figura central el rombe heràldic de la ciutat, al costat dret el Miquelet i al costat esquerrà una barraca. Entre el rombe i el Rat penat que es troba dalt un buit on es pot apreciar la mar i un xicotet vaixell. Completa l’escut a les vores flames i fulles de llorer, a més de la paraula falla per la part de dalt i una cinta amb el nom del llogaret a la part de baix.
El primer document que
he pogut trobar on queda reflectit l’escut de la comissió és al cens que correspon
a l’exercici 73/74, encara que com és de suposar l’escut va nàixer l’any anterior a adés
esmentat i que correspon a reviscolament de la comissió.
MARÍA ROS - MANUEL IRANZO
La comissió va nàixer a l’exercici 1979/80 quan el futur tresorer de la
comissió, Vicente Montoso Andrés, va
presentar el 2 de maig de 1979, baix un pressupost de 880.000 pessetes, la
corresponent sol·licitud per a formar-la.
La Delegació d’Incidències
va emetre l’informe favorable sent al ple de la J.C.F. celebrat el 23 del
mateix mes quan va ser aprovada la constitució de la comissió, extrem que va
ser comunicat per escrit a l’endemà.
La comissió va
presentar el primer cens signat pel president Angel Eduardo Díaz el dia 31 de maig
de 1979 figurant segellat amb l’escut de la nova comissió (Fig. 1) La comissió
empra la forma heràldica quadribarrada de l’escut de la ciutat adoptant la
forma d’escut del tipus espanyol, presentant al centre El Miquelet, a la dreta
el Rat Penat i a l’esquerra un bunyol amb dues fulles de llorer entrellaçades.
A la part de dalt figura un paisatge de
l’eixida del sol per la mar i un vaixell amb vela llatina. Tanca l’escut per la
part de dalt amb una cinta de forma semicircular amb el nom de la comissió.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Exactament ,un mes després 15-4-81, la comissió data el cens del nou exercici i en ell figura com a segell un nou disseny de l’escut (Fig. 3) El nou escut conserva els elements del primerenc però donant-li una forma rodona en desaparéixer l’escut quatribarrat i ser substituït per la Senyera. També varia la forma del Rat Penat que passa a ser mes gran i tancant l’escut per la part de dalt.
 |
| Fig. 3 |
El canvi de l’escut bé pel fet que un directiu de la comissió, Enrique Madrid, adduint motius de modernitat va convéncer a la Junta General per a canviar-lo, el disseny de tot dos escuts correspon a una persona molt lligada a la falla coneguda pel nom de Pepe El Pintor i que firmava el seus treballs com “Josep”.
Malgrat que, el canvi
d’escut la comissió empra als seus documents les dues formes, tal vegada per
esgotar els impresos amb anterioritat. Açò queda demostrat pel fet que al
arxius de la J.C.F. figura un document datat el 4 de maig de 1982 comunicat el
canvi de president de la comissió, aleshores Matias Gutiérrez Martín, i on
figura com a capçalera de l’escrit l’antic i com a segell el nou disseny.
viernes, 20 de septiembre de 2024
JESÚS MORANTE I BORRAS - CAMINOT (LA PUNTA)
Esta jove comissió, ,va nàixer d’un grup d’amics que pensaren que la barriada de La Punta, als afores i aïllada de la gran ciutat, també mereixia tindre la festa fallera. Després de demanar el permisos corresponents la falla va ser aprovada per la J.C.F. el 28 de juny de 2011.
 |
| Fig. 1 |
L’escut de la comissió està compost per uns elements que relacionen d’alguna manera a l’indret, així està reflectit en la pàgina web de la comissió: “Al nostre escut hi apareix una barraca que representa la nostra pedania de La Punta, damunt d'un tapís verd que representa l'horta de València, defenent-se darrere d'un escut amb la senyera coronada valenciana i baix la protecció d'un rat penat, que evita que La Punta, muiga i desaparega per sempre”.
HELLÍN - PEDRO DE LUNA
Amb la data de 24 d’abril de 1981, el futur president de la comissió, Jesús Sevilla Fauli, va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per a formar la comissió que presentava un pressupost de 2.335.000 de les antigues pessetes i un nombre de 20 components.
La Delegació d’Incidències i la Delegació d’Admissió de Falles va lliurar els corresponents informes els dies 7 i 28 de maig, sent aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 28 de maig de 1981, ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny següent.
 |
| Escut de la comissió |
L’escut de la comissió
compta amb elements que l’identifiquen plenament tant al carrer com a la
barriada: Una base formada per una barraca a l’esquerra i unes flames a la
dreta donen pas als elements que l’identifiquen plenament a l’indret: A la
dreta de l’escut i dalt les flames una palmera que es troba al mig del carrer
Giménez Costa, al centre “La Torre”, nom de la barriada que encara conserva
l’edificació, encara que modificada pel temps, d’una antiga “alqueria”
fortificada. A l’esquerra el Miquelet i per dalt de totes les figures
esmentades un Rat Penat amb les ales esteses. Tanca l’escut per davall el nom
de la comissió.
Sembla que no hi ha cap autor definit de l’escut, així me
ho va fer saber Juan Manuel Martínez, un dels fundadors, puix van ser un grup
de fallers els encarregats del seu disseny el primer any de la constitució de
la comissió
jueves, 19 de septiembre de 2024
GRUP DE PEIXCADORS -PERELLONET-
La comissió, enclavada a la pedania de “El
Perellonet”, va nàixer a l’exercici
1980/81 sota la presidència de María del Mar Agustí Ferrer rebent el nom de
Falla frente Grupo Escolar Grumete Javier Trenor, sent aprovada pel ple de la
J.C.F. amb la data de 20 de juny de 1980.
 |
| Escut de la comissió |
Este nom va
conservar-se fins a l’any 84/85 que va passar a anomenar-se Grupo Escolar
Marques de Vallterra, a l’any següent la comissió s’anomenava senzillament
Falla Grumete, nom que va durar fins l’any 89/90 en què va passar a anomenar-se
tal com ara la és coneix “Falla Grup Peixcadors”.
Per dissenyar l’escut
l’autor, del que es desconeix en nom, per la seua composició fa una barreja
d’elements de la festa, de la ciutat i de l’indret on es planta el cadafal.
Així vegem que en primer terme es troba un albuferenc, barca típica de
l’Albufera de la qual ix una xarxa de pesca; al pal de la barca trobem la
Senyera en lloc de la vela; per darrere de la barca unes flames en
representació de la festa fallera i ja en darrer terme el Miquelet de la seu
valenciana.
miércoles, 18 de septiembre de 2024
GONZALO TEJERO LANGARITA – VICENTE CHULIÁ
L’any 2024 la ciutat ha vist el naixement de dos noves comissions falleres, una d’elles és l’organitzada per la J.C.F. amb el número 397. La comissió va ser aprovada pel ple de la J.C.F. de l’11 de juny per a ser referendada per l’assemblea de president del 19 del mateix mes.
Una de les primeres tasques que va fer la novella comissió va ser la de crear el seu escut que va ser aprovat el 17 de juliol en junta general, per a presidir de fons al nomenament de les primeres falleres majors.
 |
| Escut de la comissió |
Dos branques de llorer envolten a la Senyera que en un primer pla té una rata ènada amb les ales esteses i entre les dites un lletra la “T” fent referència a l’indret on està la barriada “Turianova”; dalt de les ales un Miquelet, unes flames i una barraca, aguaitant per dalt de tot l’esclafit d’un castell de focs. Per davall de tots els elements que formen l’escut una cinta amb el nom per la que es coneix “TURIANOVA”. Per ara ningú m'ha donat raons del seu autor.
martes, 17 de septiembre de 2024
GLORIA - FELICIDAD - TREMOLAR
La comissió va nàixer l’any 1944 sent el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. el corresponent a l’exercici 1944-45 quan la comissió era presidida per José Mª Ortega Tatay. En aquell any la falla feia servir un segell de forma ovalada sense cap dibuix identificatiu, amb la inscripció “Comisión Falla Oliveral” (Fig. 1) nom que correspon a la barriada on es planta la falla.
 |
| Fig.1 Fig. 2 |
No serà fins a
l’exercici 1962/63 quan la comissió, presidida per José Alonso Perelló, empra
el primer escut de la comissió, als seus documents: Es tracta d’una barraca amb
dos coets als costats tenint a la teulada el Miquelet coronat pel Rat Penat, a
la part de baix de la barraca una cinta amb la inscripció “Falla Oliveral”
(Fig. 3).
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
Anys més tard l’escut
va ser modificat en l’afegir-li com a fons del mateix unes flames i als dos
costats branques de llorer, a més de les recompenses atorgades per la J.C.F.
(Fig. 4).
lunes, 16 de septiembre de 2024
EMBARCADERO -HISTORIADOR BETI
El futur president de la comissió, Miguel Torrentí Ponce, va presentar amb la data 30 d’abril de 1982, la sol·licitud per formar una nova comissió al llogaret de El Saler.
La comissió, que tenia
un pressupost d’1.780.000 de les antigues pessetes, va rebre l’informe
favorable de la delegació d’Incidències de la J.C.F, el 10 de maig, com també
fon favorable l’informe de la Delegació d’Admissió de falles datat el 27 del
mateix mes.
La mateixa J.C.F.
comunica en escrit datat el 9 de juny següent que la comissió ha sigut aprovada
al ple celebrat el darrer 4 de juny. L’acord fou ratificat per l’assemblea de
presidents celebrada el 30 de juny.
 |
| Escut de la comissió |
L’escut de la comissió es basa principalment en l’escut de la ciutat de València que, encara que sense les dues eles, destaca a la part de dalt. Per davall de l’escut, a la dreta, un pi de la propera devesa, al centre un albuferenc navegant pel llac de l’Albufera i a l’esquerra el sol, ajuntant amb estos elements els més identificatius de l’entorn on es planta la falla. Tanca l’escut per la part de baix una cinta amb el nom de la comissió. No hi ha dubte que l’autor va saber reflectir a l’escut l’indret on es planta la falla.
domingo, 15 de septiembre de 2024
jueves, 12 de septiembre de 2024
martes, 10 de septiembre de 2024
SALAMANCA - CONDE ALTEA
La primera falla, que segons documents que té al seu poder la comissió, és de l’exercici 1941/42, com era sovint en aquelles dades, no tenia un escut propi que l’identificara, encara que utilitzava un segell,(Fig. 1) en el que ficava el nom de la falla dalt el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat de València i més amunt, la rata penada. El segell, encara que sense els cercles, era utilitzat per la comissió per la publicació d’un butlletí d’informació fallera titulat “Informació Fallera” a l’any 1948[1]. Açò es va plasmar en un banderí que a més dels símbols esmentats hi havia als costats dues fulles de llorer (Fig. 2). D’este escut es feren les corresponents insígnies com es pot veure a la figura núm. 3.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3 |
Més endavant, a la dècada del seixanta, la falla va utilitzar una adaptació de l’escut heràldic de tipus espanyol partit, compost pels escuts de les ciutats de Salamanca i València, en clara al·lusió a les dues ciutats (Fig. 4) tenint una relació directa amb la ciutat castellana donat que en 1965 fou Fallera Major infantil la filla de l’alcalde de l’esmentada ciutat i actuant com a mantenidor de la presentació de la Fallera Major la mateixa autoritat. Este apropament a Salamanca fou propicia pel president de la comissió José Picó Añón que després ocuparia el càrrec dintre el món de les falles com a Secretari General de la J.C.F.
 |
Fig. 4 Fig,5 Fig. 6 |
Segons consta al llibret de la falla de l’any 1999, fou este càrrec, donat que ningú no va voler ocupar la presidència, el què va propiciar indirectament, que la comissió desapareguera, tornant a l’any 1972/73 sota la presidència de Francisco García Ortega i de la seua Fallera Major Mª Antonia Játiva Rams, al ser aprovada al ple de la J.C.F. el 12 de maig de 1972.
Des d’este etapa fins
als nostres dies, encara que hi haguera anys en què no es va plantar falla, la
comissió utilitza una variació de l’escut anterior (Fig. 4,), una rectificació
propiciada, tal vegada per un desconeixement històric, al substituir una mena
de barres (el nom que reben a Salamanca es varilles) amb una orla que figuren a l’escut de la ciutat de Salamanca (Fig. 5)
per la Senyera de ciutat de València i l’estrella de cinc puntes per una mena
d’estel (Fig. 6), estrella o estel del qual ningú ha pogut donar-me raons de la
seua col·locació al escuts.
lunes, 9 de septiembre de 2024
REINO DE VALENCIA - CISCAR
L’antecedent històric de les falles de l’indret podria ser la comissió Ciscar-Mestre Racional que va plantar-se des de l’exercici 45/46 fins l’exercici 54/55 encara que no va plantar tots els anys seguits.
La comissió tal com ara
la coneguem va nàixer a l’exercici 57/58 ja de mode seguit fins avui en dia.
L’any 1958 la comissió presidida per Luis Couchoud Sebastiá, que també va
presidir la falla desapareguda, feia servir el segell ovalat amb els noms de
l’antiga comissió, però a l’any següent ja sota el nom de José Antonio (ara
Regne de València) Peris i Valero-Ciscar i sota la presidència de José Antonio
García Martínez, feia servir per a la seua identificació, l’escut que, a hores
d’ara, encara els representa.
 |
| Fig. 1 |
L’esmentat escut compost per un cercle format per una tira de traca i una branca de llorer, encercla a un tabal i una dolçaina que sobreïx per la part de dalt del cercle. A la part de dalt del mateix una Rata Penada en tres dimensions, col·locada de gaidó cap a l’esquerra.
 |
| Fig. 2 |
Este escut (Fig. 1), del que la comissió desconeix l’autor, a segut modificat lleugerament pel pas del temps a l’aplicar noves tècniques en el dibuix, quedant en l’actualitat com s’aprecia a la figura 2 i on també es pot apreciar una modificació en la posició dels elements que el formen.
PIZARRO - CIRILO AMORÓS
Segons el llibre Historia de las Fallas publicat l’any 1990 pel diari Levante E.M.V. a l’any 1904 en l’encreuament dels carrers Pizarro Cirilo Amoros ja és va plantar una falla. L’any 2003 la comissió va trobar eixos antecedents, a l’arxiu de l’Ajuntament de València, de la data de fundació a l’any 1904, més concretament de la data del 2 de març de l’esmentat any, on José M. Ruiz Herraiz en nom dels veïns dels carrers Pizarro i Cirilo Amorós, sol·licita permís al Excmo. Sr. Alcalde Constitucional de Valencia, per plantar una falla els dies “19 i 20 de març “en las cuatro esquinas de las indicadas calles”, El permís fou concedit, el día 15 de març, “previo pago del impuesto establecido”.
En aquelles dades la comissió no feia servir de cap escut que l’identificara d’altres i no és fins als anys 50 quan empren un segell (Fig. 1) circular tenint com a centre una falla i al voltant d’esta els noms dels carrers[1].
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
La comissió va deixar de plantar-se i va reviscolar anys més tard, a l’exercici 1.967/68, baix la presidència de José M. Miñana. Pot ser que este any fora el naixement de l’actual escut de la comissió (Fig. 2) apareixent a la contraportada del llibret de l’any 1969, sent el seu dissenyador el també component de la comissió Rafael Beltrán Tormo.
L’escut està format per un bunyol d’on ixen flames formant-se dalt d’aquestes la paraula falla. Al centre de les flames una rata penada, en tres dimensions, i al centre del bunyol un valencià, que en un primer esbós, segons paraules del mateix autor, fou un ninot de falla. Vorejant totes les figures, per baix una llista amb els noms dels carrers de la demarcació.
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
[1] Veure “Libro de
oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente
Añón Marco. València 1.950.
viernes, 6 de septiembre de 2024
MAESTRO GOZALBO - CONDE ALTEA
Esta comissió va començar el seu camí amb el nom de “Escuela de Peritos Industriales[1]-Maestro Gozalbo-Conde Altea, encara que al cens només figura el nom de Maestro Gozalbo-Conde Altea.
Des
dels seus començaments la comissió ha emprat tres escuts distints encara que un
és una variació de l’altre, com després explicaré i un tercer completament
distint.
El primer d’ells (Fig. 1) el troben amb la data de 13 de març de 1945 en una carta signada pel seu president Antolin Solé Durá, adreçada a la J.C.F. tant imprés al full com al sotasignat. L’escut estava format per unes flames que se’n l’airen formant al remat fum i que envolten a un Miquelet envoltat per una senyera, baix a la base de les flames una roda dentada amb un matràs al centre, símbols sense dubte de l’Escola de Perits Industrials, com així es pot veure a la placa que amb data 1992 commemora l’indret on va estar la escola , a hores d’ara reconvertida en institut[2]. En centre de l’escut una cinta on es llegeix el nom “Escuela de Peritos Industriales Mtro. Gozalbo-Conde Altea” i dalt de tots els elements, a la vora del Miquelet les paraules “Comisión Falla”. [3]
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Per circumstàncies l’escola de Perits en va deslligar de la comissió i l’escut va sofrir un xicotet canvi: La roda dentada va desaparéixer i va ser substituïda per un tabal, una dolçaina i una tira de traca, conservant, excepte el nom, les formes anteriors (Fig. 2). Este escut el trobem al cens de l’exercici 45-46 amb la data de 12 de juliol de 1945, sota signat pel president abans esmentat.
Per altra part, la falla va tenir alts i baixos en els primers anys deixant de plantar-se a l’exercici 54-55 per a reviscolar a l’exercici 60-61 i en aquest any faller el president Aurelio Sanz Poveda lliura una carta a la J.C.F. amb la data de 29 d’abril de 1.960, sol·licitant permís per a la seua reorganització figurant en l’esmentada l’escut emprant-ho fins a la seua desaparició.
 |
| Fig. 3 |
Més endavant al cens de l’any faller 65/66 i amb el contracte amb l’artista faller ja figura el nou escut (fig. 3) que es diferencia totalment del darrer i que està compost de la següent manera: Dues parts separades, a la part dreta es veuen unes flames, tres bunyols i dues fulletes, d’on ix un Miquelet que es troba mig tombat, com sorprès per la rata penada que es troba a la part dreta i que amb la seua esveltesa i posició de les ales, més altes que este, sembla donar-li un esglai.
Les circumstàncies que
van dur a terme el canvit del model de l’escut no estan aclarides i segons en
va comentar José Manuel Polit, va ser per un “San Queremos” i que foren Quequi
i Sanchis els valedors del canvi de l’escut antic, sent pare d’este últim,
Antonio Sanchis Gramaje, el dissenyador definitiu de l’actual escut.
[1] Este nom també
figurava en la desapareguda comissió Avda. Jose Antonio-Sr. Sumsi-Escuela de
Artesanos y Escuela de Peritos
[2] L’escola
d’Enginyers Tècnics Industrials fundada a l’any 1.920 va durar fins 1992 , avui
és l’Institut Politècnic Blasco Ibañez.
[3] Tots els documents
que es citen en la present comissió es
troben als arxius de la J.C.F.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)