lunes, 18 de noviembre de 2024
lunes, 11 de noviembre de 2024
viernes, 8 de noviembre de 2024
SENENT IBAÑEZ
Un grup de veïns de la pedania de Massarrojos va sol·licitar al començament de l’exercici 97/98 la autorització per formar una nova comissió. La sol·licitud va iniciar el corresponent expedient que va donar com a resultat l’aprovació al ple de la J.C.F. celebrat el 10 de juny de 1.997.
Eixe any baix la presidència de José Mª Bosch Clemente la falla ja tenia el seu escut identificatiu, doncs al menys part d’ell s’hi troba al primer cens presentat a la J.C.F. El mateix es troba segellat per unes lletres que formen el nom de la falla i de la barriada propera a Montcada però que pertany a la ciutat de València i un coet en forma humana assegut a les lletres (Fig. 1).
Fig. 1 Fig. 2
L’escut de la comissió (Fig. 2) està format per la mateixa figura però esta vegada assegut dalt un tabal i que porta sobre el muscle una gran dolçaina. Un fons de flames completa l’escut junt a una pinta de valenciana que serveix com a suport de les figures esmentades i on fica el nom de la comissió.
Sobre l’autor del mateix la comissió ignora qui va ser, al haver deixar de pertànyer a la mateixa el fundadors de la comissió i no tenir constància en cap document de l’autor de l’escut.
Fig. 3
Davant l'obligatoridad de complir la llei de la memòria històrica, la comissió va canviar l’escut per una forma distinta i mes moderna (Fig. 3). Es tracta de una versió lliure inspirada, segons sembla, en l’església , tenint con a fons unes flames, dos cintes tanquen l’escut per dalt i baix amb el nom de la falla i la localitat.
SANTIAGO RUSIÑOL - CONDE LUMIARES
Esta comissió, consta al llibre d’actes de les assemblees de presidents, corresponent a la sessió celebrada el dia 27 de juny de 1.985 figura com a falla denegada. Posteriorment davant el recurs presentat la mateixa fou aprovada per l’assemblea de presidents celebrada el 31 d’octubre del mateix any.
La falla, va ser presidida el primer any pel president Enrique Asensi Plá, ja va tenir l’estendard que, avui en dia encara fa servir la comissió(Fig. 1), en ell bordat per la mare la fallera major es trobava l’escut de la comissió, un conjunt format per una base formada per dues branques de llorer tenint al centre un tabal i dos baquetes, per dalt dos elements, a la esquerra la Senyera amb pal en acció d’onejar i a la dreta el Miquelet; dalt de la Senyera i amb unes flames com a base el cap d’una valenciana abillada amb el conjunt de pintes i arracades típic, dalt d’estes figures la paraula “FALLA” i dalt del Miquelet una xicoteta rata penada amb les ales esteses, tanca l’escut formant un cercle, per baix les esmentades branques de llorer i per dalt el nom de la comissió “Santiago Rusiñol-Conde Lumiares-Avenida Constitució”
Fig. 1 Fig. 2
L’esmentat escut va ser emprat per la comissió els primers any als seua documents oficials com així es pot comprovar al llibret de primer any i al cens del segon anys que consta a la J.C.F. i segons en comentaren els fallers la idea de ficar els elements descrits a l’escut fou una idea de diversos fallers encarregant-se de fer el disseny José Costa Rodrigo que era aficionat a la pintura.
Com que la insígnia de la comissió era una pesa rodona que al seu conjunt era molt lletja, es va pensar en fer altre disseny, encara que conservant els elements primitius. Açò va donar com a resultat que anys després un faller que era pintor de professió i que per dissort el fallers desconeixen el nom, el tornés a dissenyar de nou així va canviar el tabal ficant-lo al centre de la Senyera i la rata penada la va centrar al eix central de l’escut al mateix temps va afegit una cinta que tanca totes les figures amb el nom dels carrers de la comissió (Fig. 2).
L’any 2003 el president Jesús
Hernández Motes, va tenir l’idea de llevar el nom de Avda. de la Constitució
donat que, encara que pertany a la demarcació la falla no era coneguda per eixe
nom i si pels altres dos, per tant va
tornar a dissenyar l’escut que en
aparença és idèntic al darrer però que si és fixem és més allargat cap a la
vertical del mateix i per suposat va llevar el nom adés dit. (Fig. 3).
Fig. 3
miércoles, 6 de noviembre de 2024
SANTA GENOVEVA TORRES - ARQUITECTO TOLSÁ
La falla que ens ocupa va ser aprovada al ple de La J.C.F. celebrat el
20 de juny de 2006. La constància de la joventut de la falla la trobem al mateix
escut de la comissió puix en una de les seues cintes figura “FALLA LA NOVA
D’ORRIOLS” a la vegada que queda clar la barriada de l’emplaçament de la
mateixa. L’altra cinta que conté l’escut, situada a la part de baix conté els
noms que componen el nom oficial de la novella comissió.
L’escut, ideat pel faller Enrique Alcoriza Soria i completat i dissenyat per l’artista faller Eugenio Burriel, queda completat pel casc del Rei Jaume I emprat en la iconografia de la Generalitat Valenciana i a l’esquerra d’este, de gaidó, la Senyera, per darrere dels dos elements esmentats unes grans flames formen el fons que a la vegada són coronades per una gran rata Penada amb les ales esteses.
 |
| Escut de la comissió |
No dubtaré d’esta
versió, però no hi ha concordança en la data, donat que en la foto de la
presentació i de l’ofrena de les falles de 2007 ja hi havia escut.
SAN VICENTE DE PAUL - DIPUTADA CLARA CAMPOAMOR
El dia 28 d’abril de 1981 el que després es convertiria en el primer
president de la comissió Juan Sanahuja Alonso, va presentar davant la Junta
Central Fallera, la corresponent sol·licitud per a constituir una comissió
fallera, que tenia un pressupost de 2.210.000 de les antigues pessetes.
Rere l’informe
favorable de la delegació d’Admisió de Falles de 14 de maig, la comissió va ser
aprovada al ple del màxim organisme faller amb la data de 28 de maig del mateix
any, amb el nom de San Vicente Paul-En Proyecto, aprovació que va ser
ratificada per l’assemblea de president celebrada el 10 de juny següent
Fig. 1
Un mes després, la comissió ja comptava amb el seu escut, puix al primer cens de la comissió amb la data de 28 de juny figura segellat amb el mateix. L’escut que podem trobar al document esmentat és el primer que va tenir la comissió i fou dissenyat per l’aleshores faller i pintor artístic Antonio Torres Iñigo que va presentar el seu disseny a la comissió sent de l’aprovació de la junta.
L’escut dissenyat
(Fig. 1) consta d’una figura de forma quadrada amb u dels seus vèrtexs cap a
baix, tenint al centre un bunyol i al forat d’este una típica barraca de
l’horta valenciana, al vèrtex superior una rata penada amb les ales obertes
completen junt a una cinta que envolta a tots els elements l’escut. També
figura al mateix i en la pasta del bunyol el nom del carrer.
Fig. 2
Més tard l’escut va patir una transformació al convertir la figura quadrada en el rombe heràldic de la ciutat i col·locar la corona oberta també de l’escut de la ciutat entre este i la Rata Penada. Segons en van comentar el fallers consultats l’escut de la comissió és el ressenyat en primer lloc (Fig. 1) i no el segon que va ser una transformació que fou introduïda quan es va confeccionar l’estendard de la comissió per l’artesà corresponent.
La comissió malgrat
que ha canviat d’estendard tornant a ficar el nou disseny (Fig. 2) reconeix com
a únic escut de la comissió al primer anomenat (Fig.1).
martes, 5 de noviembre de 2024
SAN JUAN BOSCO - DUQUE DE MANDAS
La comissió va començar el seu camí a l’exercici 64/65 sota la
presidència de Joaquin Signes Maroto i el primer any ja tingueren l’escut que
els identificava. La primera representació la podem trobar als arxius de la
J.C.F. en document signat pel president esmentat i el secretari José Navarro
Feliu, comunicant les altes ocorregudes al si de la comissió. El document porta
la data de 24 de setembre de 1964.
Fig. 1 Fig. 2
La dea del disseny de
l’escut va ser del faller Vicente Mañez Espinosa que segons en va comentar, va
traslladar la seua idea als components de la comissió encarregant-se del seu
dibuix la també fallera Enriqueta Ordaz. L’escut representa un ventall o
palmito obert, tenint al centre i sobreeixint per dalt el Miquelet, a la part
dreta les Torres dels Serrans i a l’esquerra les Torres de Quart. Per sota de
tots els elements una cinta amb els noms dels carrers. Este escut fou plasmat a
l’estendard de la comissió (Fig. 1) per la fallera Pilar Valero Enguidanos qui
va ser l’encarregada de brodar-lo.
Fig. 3 Fig. 4
Any més tard i sense que es sàpiguen les circumstàncies l’escut va ser modificat pel faller Luis Arener Alcaide, qui en el seu disseny va modificar les figures representades donant-li una perspectiva des de baix a la vegada que el treia de dintre del cos del ventall, també va afegir com a fons de tots els elements unes flames. El disseny esmentat el troben a la banda de la Fallera Major de l’any 1990. (Fig. 2). Este disseny també fon entregat a la J.C.F. quan l’any 2003 se’ls va demanar per incloure’ls al Llibre Oficial Faller.
Igualment, quan la
comissió va decidir canviar l’estendard per un de nou l’artesà Vercher va fer
servir el darrer disseny modificant novament l’escut al canviar el dibuix de
ventall i ficant la paraula “Falla” dalt de les flames i com parts d’estes.
(Fig. 3)
També existeix un
altre disseny de l’escut (Fig. 4) que conservant les figures fora del palmito i
les flames té dibuixades al cos del ventall la Verge dels Desemparats al
centre, un pomell de taronges a la dreta i la Senyera a l’esquerra.
PRIMADO REIG - SAN VICENTE DE PAUL
Poques són les dades que m’han pogut aportar els
fallers de la comissió va nàixer a l’exercici 59-60 baix la presidència de
Manuel Gracia Martinez, per deixar de plantar-se l’any següent. Dos anys
després, la comissió va reviscolar a l’exercici 61/62 sota la presidència de la
mateixa persona.
 |
| Escut de la comissió |
Els fallers consultats ignoren si els dos primers anys la comissió comptava amb l’escut que presenta una estructura molt senzilla: Un doble rombe que porta dintre el bust d’una valenciana i com fons unes flames, albirant a la part dreta del cos una falla. Per dalt del rombe un Rat Penat amb dos llambrequins completen l’escut.
De l’autor del seu
disseny no res he pogut esbrinar, desconeixent les dades els components actuals
de la comissió sols es pot dir al respecte que fou la primera Fallera Major
María José Crespo qui va brodar l’estendard on figura l’escut i que sembla que
va ser el primer any de falla, és a dir, l’any 1959/1960.
lunes, 4 de noviembre de 2024
DEL POBLE, Plaça - SANT ROC
L’any 80/81, encapçalada per Joaquin Riaza Albentosa,
va nàixer a la pedania de Carpesa a
l’horta nord de València una nova comissió fallera que segella el seu
primer cens amb l’escut de l’alcaldia de la barriada.
A la primera reunió
que va tenir la comissió va nàixer la necessitat de tenir el seu propi escut
que va sorgir de la reunió de dos o tres fallers que aportaren les seues idees
al respecte. L’encarregat del seu disseny definitiu fou el faller Francisco
Gómez Marco qui va emprar la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb
tres quartets dos dalt i un baix; al quarter superior dret l’escut de la ciutat
de València, encara que sense el Rat Penat; al quarter superior esquerrà unes
flames i el Miquelet i al quarter inferior la Senyera estatuària de la
Comunitat. Corona l’escut un Rat Penat amb les ales esteses, i encercla l’escut
esmentat dues branques de llorer tancant-lo per sota una cinta amb els colors
de la bandera de l’estat espanyol amb el nom de la comissió.
Escut de la comissió
L’escut que la
comissió utilitza a hores d’ara, és el mateix que el primer ser dissenyat, no
variant cap element excepte, les lletres que dinen a conéixer el no de la comissió i l’indret on es planta.
jueves, 31 de octubre de 2024
PADRE VIÑAS - AGUSTÍN LARA
La comissió va tenir el seu naixement a l’exercici
66-67 sota la presidència de Luis Rodríguez Gómez i en la primera acta que
conserva la comissió que pertany a la Junta Directiva celebrada el dia 16 de
juny de 1966 baix la presidència d’adés esmentat ja la trobem segellada amb
l’escut de la comissió.
Poques són les dades que he pogut replegar d’esta
comissió del Sector de Rascanya, donat que els seus fundadors per llei de vida,
ja no estan entre nosaltres i desconeixen, els fallers actuals, qui és l’autor de
l’escut de la comissió.
Escut de la comissió
Es tracta de les Torres dels Serrans col·locades
damunt una base de flames que s’enlairen pels dos costats. Al centre, tapant la
porta hi trobem el rombe quadribarrat heràldic la de ciutat i dalt dels merlets
una Rata Penada. Tanca l’escut per la part de dalt la paraula “FALLA” i per
davall els noms dels carrers que li donen nom a la comissió.
La comissió en l’actualitat utilitza l’escut esmentat
que, no ha variat gens de l’escut primitiu si exceptuem la grandària de les
lletres, variació que no té importància dintre el concepte que representa.
MÚSICO ESPÍ - GRABADOR FABREGAT
El futur primer president de la comissió Antonio Ruiz
Negre, va presentar davant de la J.C.F. en nom dels veïns, sol·licitud datada
el 4 de maig de 1974, per formar una nova comissió a la ciutat, que va ser
aprovada al ple de l’organisme faller celebrat el tres de maig de l’esmentat
any.
La primera junta que
va celebrar la novella comissió va ser el 4 de maig de 1974 figurant segellada
amb l’escut que, dissenyat pel mateix president, representaria a la comissió
(Fig. 1).
Fig.1 Fig. 2
L’esmentat escut té una base de branques que dona pas a un cercle, pel centre en veuen les flames d’on surt una Senyera a tall de penó, dalt de les flames i, tenint com a fons la Senyera, una rata penada de tres dimensions, amb l’ala esquerra capgirada. Dintre del cercle es llig el nom de la comissió. Segons em va comentar l’autor va voler representar dos elements significatius de la ciutat: La Senyera i el rat penat.
La mateixa forma
d’escut també apareix al programa de presentació de les Falleres Majors,
celebrada el 28 de desembre de 1.974, però no ocorre així amb el programa de
festejos editat per la comissió tan sols dos mesos després, a les falles de
1.975, puix es pot observar com les flames, que adés aguaitaven pel centre del
cercla ara ho fan pels costats, a més de aparéixer al centre de l’escut la
paraula “FALLA” com si foren unes flames (Fig. 2)
Fig. 3 Fig, 4
Sense poder determinar ni els motius ni l’any, encara
que el primer document que he pogut trobar és el cens de l’exercici 75/76, la
comissió va canviar novament l’escut, la Senyera que abans estava recta ara
oneja lleugerament i el rat penat que era tridimensional ara és una figura
plana i amb les ales esteses a la vegada que es troba capgirat a la part contrària,
així mateix ha desaparegut la paraula “Falla” i les branques han sigut
modificades (Fig. 3).
Malgrat
tot, almenys en la pàgina web, la falla utilitza un nou disseny de l’escut
(Fig. 4) encara que no desvirtua al significat del mateix, però la Senyera
torna a estar recta i el rat penat torna a ser amb volum en tindre l’ala girada cap endins, així com
tornen a aparéixer flames dintre el cercle baix de la bandera com l’escut
primerenc.
miércoles, 30 de octubre de 2024
RIO BIBASOA - CONDE TORREFIEL
Amb la data 5 d’abril de 1977 el futur president de la comissió Matias Sanz Santodomingo, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar una comissió a la ciutat de València.
L’organisme faller va emetre informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 22 d’abril i la Delegació d’Admissió de falles va lliurar el seu informe igualment favorable amb la data de 10 de maig, finalment al ple celebrat el 12 de maig va ser aprovada la constitució de la novella comissió, acte que fou comunicat en escrit de la J.C.F. el dia 13 de juliol de 1977.
A la primera junta celebrada a la comissió el dia 16 de maig del mateix any ja figura segellada amb l’escut; la resposta perquè la comissió disposava d’un escut tan sols quatre dies després de ser aprovada la troben als inicis de la festa que no de la falla.
 |
| Escut de la comissió |
L’any anterior, any en què encara no hi havia falla, els veïns es van reunir i començaren a fer festa a l’indret, entre eixos veïns es trobava el futur vicepresident primer José Sebastián Defrias, aquell home que era pintor, va ser l’encarregat d’arreplegar les idees que sorgien de tots els presents per a fer l’escut. Va presentar dos o tres esbossos i triaren el que més els va agradar convertint-se en l’escut de la comissió.
L’escut que replega símbols típicament valencians està representat per una gran Senyera que descriu un arc de dreta a esquerra acabant en un nu a la punta. Al pal s’observa l’escut de la ciutat i a l’interior de la forma de l’arc unes torres dels Serrans tenint dalt la corona oberta i el rat penat element de l’escut de la ciutat. Tanca l’escut per la part dreta el nom de la comissió.
PEDRO CABANES - CONDE LUMIARES
Per a trobar l’origen de l’escut de la comissió cal fer un comentari sobre els origen de la falla, malgrat que, que alguns fallers, no reconeixen els primers anys com a part de la seua història.
La comissió naix a l’exercici 65/66 sota el nom de Pedro Cabanes – Anna i fa servir durant eixos anys un escut format pels següents elements: Els dos campanars més representatius de la ciutat el Miquelet i Santa Caterina, tots dos de gaidó cap a l’esquerra i la dreta respectivament, tanquen a les vores l’escut presentant al centre de tots dos una barraca, per darrere dels elements descrits servint de fons unes flames; al centre i a la part de baix, entrellaçant a les figures un tabal creuat per la dolçaina i per un parell de baquetes. Completen l’escut a la part de dalt les paraules “Comisión Falla P. Cabanes y Anna” i a la part de baix “Valencia” (Fig. 1). La falla va plantar-se per darrera vegada a les falles de l’any 1971 desapareixent amb eixe nom per sempre.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Fins ací les dates històriques d’una falla que com queda dit, segons alguns fallers no és la mateixa, almenys així ho pensen alguns dels components de la comissió, opinió que respecte. però que no comparteix, per dues raons, la primera que l’encreuament dels carrers de l’antiga comissió Pedro Cabanes –Anna amb l’encreuament de Pedro Cabanes – Conde Lumiares estan escassament a vint-i-cinc metres de distància tot just al finalitzar un bloc de cases. La segona raó, la trobem al mateix escut de la comissió, però tornem a la història.
El dia 4 d’abril de 1979 el que després va ser anomenat primer president de la comissió José Iñiguez Sanchis va sol·licitar la constitució d’una comissió amb el nom de Pedro Cabanes-Conde Lumiares, després de l’informe favorable de la delegació d’Admissió de Falles lliurat el 21 de maig del mateix anys, la falla va ser definitivament aprovada al ple de la J.C.F. de 23 del mateix mes i any.
 |
| Fig. 3 |
La comissió va celebrar al bar “Els Tordos” la junta de constitució, el dia 23 de maig de 1.979, estampant a la part de baix de l’acta l’escut de la comissió, com també figura al primer cens de la comissió que té la mateixa data. Puix bé, L'escut, es tracta del mateix que l’emprat per l’antiga comissió, ficant en lletres, clar està, el nou nom de la comissió.
El mateix any la comissió utilitza,
com és natural, el seu estendard, a hores d’ara en un quadre penjat al casal
(Fig. 2). Ara bé si ens fixem detingudament al mateix observen com les lletres
de la part de dalt “FALLA PEDRO CABANES” són de distinta composició que les que
hi ha baix d’estes “C. LUMIARES”.
Jo, vaig tinndre l’ocasió de veure al natural l’esmentat quadre he pogut observar que les segones lletres no estan brodades com les primeres sinó que estan pintades sobre la tela i per davall d’estes s’albira un nom esborronat, el del carrer Anna, és a dir, que el “nous fallers” empren l’estendard de la primera de les comissions.
A hores d’ara, la comissió continua utilitzant el mateix escut (Fig. 3), encara que la torre de Santa Caterina ha estat substituïda, pel que sembla, altra torre de planta quadrangular, desvirtuant, al meu parer, la idea de l'escut original.
MONTORTAL - TORREFIEL
Esta comissió té com a dada de fundació l’exercici 1955/1956, encara que amb el mateix nom, per les darreries de la dècada dels 40, és va plantar una falla amb el mateix nom en el veïnat, falla que no té relació amb l’actual i que per no tenir bastants diners pel lloguer dels vestits de valenciana va desaparéixer.
Al llibret del primer any l’escut de la comissió
figurava imprés baix de la primera fulla de l’explicació de la falla (Fig. 1)
com si es tractara d’una al·legoria mes de les moltes que hi ha al mateix
llibret. Este dibuix fou emprat per la comissió a la portada dels llibrets
editats fins a l’any 1977, dibuix que també va ser usat per la desapareguda
comissió Escalante Trav. del Mar.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Este escut des de la seua col·locació a l’estendard de
la comissió (Fig. 3)[1]
ha sigut utilitzat fins fa poc per a diversos motius si bé el mateix escut ha sofert
diverses variacions al llarg dels anys d’existència de la comissió, variacions que han desembocat a l’escut que és diferència
amb l’anterior en què el Miquelet i la valenciana estan de gairó, els coets han
canviat de posició i les flames han desaparegut, així com les taronges al
costat de la valenciana, i que en l’escut de la pàgina web han sigut
substituïdes per una mena de brillant.
 |
| Fig.3 Fig. 4 |
Ara bé un dels canvis més importants que ha sofert l’escut, es va produir a l’any 1975 quan la comissió va fer un homenatge al cudol, la història poc més o menys és la següent: Quan estava fent-se les obres d’ampliació del port de la ciutat l’any 1972, un camió carregat de grans pedres va passar pels voltants d’on es planta la falla i sense adonar-se li va caure una d’aquelles pedres (2 tones diuen que pesa), el cas és que la pedra va quedar a l’indret i va caure en l’oblit per a tots, tres anys després els fallers de la comissió van escriure un epitafi al mateix “cudol” i el dia 15 de marc de l’any 1976 li reteren tot un homenatge. La història continua a l’any 1995 amb la col·locació d’una placa de manisetes al carrer Conde de Torrefiel, amb la mateixa inscripció que figura al “cudol” que encara està al jardinet prop d’on caigué i que la comissió tracta de mantindre´l en condicions de neteja.
Tota esta història va donar lloc per incloure al seu
escut “el cudol” com es pot apreciar a
l’escut brodat a les bandes de les falleres com s’aprecia a la figura 4, a més
de començar a fer servir el nom de la Falla El Cudol, nom per la que és
coneguda dintre el nom faller.
[1] La foto, que correspon a l’estendard de l’any 1961, ha segut cedida per la comissió.
MARQUÉS DE MONTORTAL - JOSE ESTEVE
L’any 1963 un veí de l’indret va patir un accident que el va impedir anar a “València” a veure les falles i li vingué pel cap fer una falla a la barriada, açò és el que conten els fallers de la comissió el cert és que les primeres reunions que es feren a la comissió van tenir lloc a l’asserradoa del Tio Paco i altres en el Bar Casa Senent sent el primer president de la mateixa Domingo Sangodofredo Tomás.
Aquell primer any els fallers encarregaren a un artesà que els confeccionara un escut per a ficar-lo a l’estendard que fou brodat per l’artesà Vercher, i que va ser beneit a l’any 1964.
Escut de la comissió
Un doble cercle on fina el nom de la comissió i dintre del mateix unes flames donen pas a un Miquelet i una Senyera amb l’asta coronada pel Rat Penat, per darrere dels elements uns núvols i a la part esquerra de cercle una branca de llorer fou la composició triada per a l’escut de la comissió. Al segon exercici datat el 14 d’abril de 1965 ja figura segellat amb el mateix.
MARQUÉS DE MONTORTAL - BERNI I CATALÁ
La comissió va nàixer a l’exercici 63/64 sota la presidència d’Antonio
Gil Bau i als documents annexes al mateix amb la data 15 de juny de 1963 trobem
l’escut de la comissió per a segellar una relació de falleres presentada davant
la J.C.F.
El segell de forma
rodona conte dintre una figura formada per l’escut de la ciutat de València
tenint a la part de baix a la dreta un tabal i una dolçaina amb les baquetes i
a la part esquerra un cadafal on es reprodueix una escena de l’hora valenciana
representada entre altres elements per una barraca.
 |
| Escut de la comissió |
La figura de l’escut dalt representada és un quadre pintat pel faller Federico Feliu i que s’hi troba al casal, encara que les fons orals consultades sembles indicar que no és l’autor de l’escut, que apareix en forma de segell als diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. i que pertanyen al primer any d’existència de la comissió.
Com a curiositat diré
que aquest escut ha sigut emprat per altres comissions falleres, unes
desaparegudes i altres no, com per exemple una falla de Burjassot[1]
i el més curiós resulta ser que la falla una falla del mateix sector faller ha
emprat el mateix escut i encara l’utilitza malgrat que mes estilitzat[2].
martes, 29 de octubre de 2024
GAYANO LLUCH
La comissió va començar el seu camí el dia 25 d’abril de 1972, quan el que després va ser elegit com a primer president Antonio Godoy Lacalle, va presentar davant la J.C.F. una sol·licitud per a formar la nova comissió.
La Delegació d’incidències va lliurar el seu informe positiu el dia 28 del mateix mes així com la Delegació d’admissió de Falles va emetre el seu el dia 4 de maig següent, tots dos tingueren com a conseqüència l’aprovació de la comissió al ple de la J.C.F. de l’endemà, fet que va ser comunicat a la comissió en escrit del dia 9 del mateix mes. Des del primer any la comissió va fer servir un escut format per una figura de forma oval que contenia dintre el següents elements: El rombe heràldic de l’escut de la ciutat i damunt de les barres un llibre obert amb els noms dels carrers, aleshores Gayano Lluch- General Moscardó, el rombe es troba coronat per un Rat Penat amb les ales esteses i a la part de baix el seu vèrtex es troba dins d’un bunyol, envoltant tots els elements unes xicotetes flames que omplint tot l’oval (Fig. 1) . Este escut va tenir la seua oficialitat al ser reflectit al primer estendard de la comissió (Fig. 2) encara que amb variacions, l’oval va desaparéixer al mateix temps que dintre del llibre figura la paraula “FALLA” en lloc dels noms dels carrers que esta vegada figuren fora dels elements a la part de baix, com també va ser objecte de la portada de diversos llibrets editats per la comissió fins l’exercici 79/80.
Fig. 1 Fig. 2
A partir de següent exercici quan la comissió era presidida per José Escriche Cardons, la comissió pren la determinació de canviar el disseny de l’escut. No he pogut esbrinar qui fon l’autor del nou disseny ni quines foren les causes que donaren lloc al canvi, però pot ser que unes de les causes fora el canvi de nom d’un dels carrers que donen nom a la comissió, puix l’ajuntament de la ciutat va decidir canviar el nom de General Moscardó per Dr. Marco Merenciano[1].
Fig. 3
El nou escut encara que conserva els elements del primitiu presenta una figura distinta: El llibre en el qual tornen a figurar els noms dels carrers està vorejat las costats per dos elements nous, un coet a la dreta i una dolçaina a l’esquerra dalt del llibre el Miquelet a l’esquerra, el bunyol al centre i a la dreta un element nou, una ploma; abraçant a tots el elements esmentats el Rat Penat amb les ales obertes i abrasant als mateixos (Fig. 3).
Posteriorment, en aplicació de la llei de la memòria històrica i per tan canviar el nom de la comissió el nom del segon carrer que figurava a l’escut, ha sigut substituit pell nom de “La ploma” que és el nom del casal i que també està relacionat amb el nom de la falla.
[1] El canvi de nom va ser aprovat per acord
municipal al desembre 1981.
DAROCA - PADRE VIÑAS
Els inicies de la comissió va tenir lloc a l’exercici
63/64, constant al cens com a president José Guillem del Rio, malgrat que amb
la data 16 d’octubre del mateix any es va celebrar una reunió presidida per
Juan José Grimaldo Garcia i en ella es sol·licitava l’anul·lació de la
comissió. D’aquesta reunió va ser informada la J.C.F. en document datat el
7-2-64 amb segells d’entrada a l’organisme faller el 25-2-64. Com ho demostren
diversos documents de l’any amb varies dimissions dels seus membres, els
començaments de la comissió no foren molt pacífics.
Fig, 1
El document esmentat figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 1): Format per dos cossos diferenciats, a la dreta l’escut de la ciutat de València i a l’esquerra una falla envoltada en fum composta per un Miquelet, una barraca i davant una parella de ninots; per davall dels dos cossos un tabal amb baquetes i la dolçaina completen l’escut que el trobem de vàries formes als segells de la comissió a l’estar unes vegades amb una cinta de dreta a esquerra i de dalt a baix amb el nom de la comissió i altres sense cinta amb el nom de la comissió fora dels elements que formen l’escut.
Fig. 2
L’escut que, a hores d’ara figura a l’estendard, (fig. 2) va ser en certa manera rectificat amb un nou disseny per la fallera de la comissió Ana Nebot, al donar-li un altre caire puix l’escut de la ciutat presenta un aspecte més estilitzat a la vegada de desapareix una de les “L” que el formen; al nou disseny i tocant al monument faller, igualment, se li han afegit flames.
Malgrat la
rectificació el president de la comissió manifesta que l’escut és el reflectit,
com he dit abans, a l’estendard, i reproduït a la figura 1, mentre que el nou
només es utilitzat per a les cartes i documents de la comissió. Tanmateix, l’escut
de la figura dos, és a dir el nou disseny figura al llibret de l’any 1997, així
com els dos dissenys figuren a la portada del llibret de l’any 2001. Cal dir
que en un document datat el 02/04/07 adreçat a la J.C.F. figura com segell
l’escut de la figura 1.
També cal dir una
curiositat relacionada amb l’escut de la comissió, la mateixa forma en molt
lleugeres modificacions apareix en diverses comissions unes desaparegudes i
altres encara en actiu[1].
[1] Veure falla Marqués de Montortal-Berni Catalá, d'este sector i Dr. Domingo Orozco-Bailen del sector de Burjassot
lunes, 28 de octubre de 2024
CASES DE BÀRCENA
A la pedania enclavada a la comarca de l’Horta Nord,
va nàixer, a l’exercici 1997/98 una nova comissió fallera encapçalada per Mª
Concepción Martínez Monje, que fou aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 10
de Juny de 1997.
A les primeres reunions de la comissió va sorgir la idea de fer l’escut que els representara i que ja es troba al primer cens presentat davant la J.C.F. amb la data de 14 de juliol de 1997, un grup de fallers, entre els quals es trobava la presidenta, va tenir diverses idees per a la confecció. Una de les idees fou, donat que l’indret estava aleshores, rodejant de barraques ficar una a l’escut, la idea no va agradar del tot puix algú va apuntar que als escuts de les diferents falles de la ciutat hi han nombroses barraques i que devia ser un escut més original.
Escut de la comissió
Sembla que va ser la mateixa presidenta la que va tenir la idea de ficar a l’escut la figura del pouet, que encara es troba al costat de la xicoteta ermita del segle XVIII dedicada a la Verge del Pilar, a la vorera de l’antiga carretera de Barcelona, i que és el monument més antic que hi ha a l’indret.
Va agradar la idea i el resultat en anar a la impremta
i mitjançant l’ordinador confeccionar l’escut definitiu: L’esmentat pou,
envoltat en flames pels dos costats tancant l’escut per la part de dalt amb una
gran rata penada que amb les ales obertes abraça a totes les figures. Per la
part de baix trobem una cinta amb el nom de la comissió “CASES DE BARCENA”.
CAMINO MONTCADA - PINTOR JACOMART
Si tinguera d’escriure una història sobre la falla, esta seria d’amors
i desamors. Tot depén de la manera de fer una festa, de la manera d’entendre-la, que no és ni pitjor ni millor, tan sols
diferent.
Amb la data de 4 de
maig de 1978 Simó Aguilar i Castelló sol·licita permís per a constituir una
nova comissió que baix un pressupost de 450.000 de les antigues pessetes
s’anomenaria Alcañiz-Cambrils. La constitució va ser denegada en una primera
instància per la J.C.F. segons escrit de 17 de maig de 1978, per ser aprovada
de manera definitiva, al ple de l’organisme faller del dia 16 de l’esmentat
mes, i en escrit de la J.C.F. de 24 de novembre del mateix any.
Pot ser que aquell
primer any la comissió tingués el primer escut identificatiu dissenyat per
Manel Boix; si és cert que als documents que pertanyen al tercer exercici
80/81, figuren segellats amb el mateix (Fig. 1) tractant-se d’un penó amb les
quatre barres històriques i al centre una espardenya de careta i al voltant d’esta
el nom dels carrers Cambrils i Camí de Montcada.
Fig.1 Fig. 2
La comissió desapareix per circumstàncies, que no venen al cas, tornant a reorganitzar-se baix la presidència d’Oscar Martín Pérez esta vegada com Falla Camino Moncada-Pintor Jacomart i, segons consta a cens de l’esmentat any, continuant emprant el mateix escut.
L’any 84/85 la
comissió torna a ser encapçalada per Simó Aguilar i Castelló i segons consta al
cens relatiu a l’exercici faller datat el 18 d’abril de 1984, figura segellat amb un nou escut (Fig. 2). Esta
vegada es tracta d’una paleta de pintor, en relació al nom del carrer, tenint a
vèrtex superior esquerre unes xicotetes flames, per dalt de la paleta formant
una figura semblant a l’arc de Sant Martí, una Senyera quadribarrada, baix de
la Senyera el nom Falla Jacomart, Camí Montcada, Riu Nervión. Este nou escut
fou usat per la comissió fins a l’any 1.987/88 quan estava presidida per Carlos
Gómez Català,
Fig.3 Fig. 4
L’any següent i al deixar de pertànyer a la comissió les persones que per les seues idees foren declarades persones “no grates” i que per les circumstàncies s’endugueren els dos estendards als quals figuraven els dos escuts esmentats, la comissió va prendre la determinació de canviar l’escut. Conservant la paleta de pintor i les flames, la Senyera fon rectificada afegint-li el color blau a la part dreta i a la part de dalt, al centre i dintre les barres un rat penat (Fig. 3).
L’escut va patir un
nou canvi segons segell del document d’altes annex al cens de l’any 97/98, i on
és modificada la senyera i a més el rat penat es troba dalt de la mateixa i no
dintre com en el darrer, malgrat el segell, el llibret relatiu a l’any 1992
porta l’escut de la figura 3, el llibret de l’any 1993 porta el de la figura 4,
per altre costat l’estendard de la comissió figura igualment l’escut
corresponent a la figura 3.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)