OBISPO JAIME PÉREZ - LUIS OLIAG

          

             El dia 16 de maig de 1969 el futur primer president Rafael Estelles Giner va presentar la corresponent sol·licitud davant la J.C.F. El preceptiu informe de la Delegació d’Incidències va ser emès amb la data 19 del mateix mes i definitivament fou aprovada al ple de dia 23 de maig per ser comunicat de manera oficial al sol·licitant el dia 27.

            Les primeres reunions de la comissió van tenir lloc al “Bar dels germans Peris” i en una d’aquelles reunions es va prendre la determinació d’encomanar un estendard on estigués reflectit  l’escut de la falla no podent determinar per part dels components de la comissió qui és l’autor del mateix.  El disseny de l'escut pertany al faller Vicente Hurtado Pitarch que estaba en la J.C.F. i que va ser ajudat per un membre de la J.C.F. del qual ignoren el nom.

 

Fig. 1

        L’escut consta d’una figura ovalada, on a més de les paraules que es troben dalt i a l’esquerra “Falla Obispo Jaime Perez”, té al centre el Miquelet la Senyera onejant, junt amb el pal de la bandera unes xicotetes línies que figuren un pentagrama,  més avall a la dreta, una paleta de pintor i pinzells i a l’esquerra el tabal i la dolçaina, a baix de tot una xicoteta cinta on fica “ Luis Oliag” i d’on, més tard, se li van afegir el bunyols atorgats per la J.C.F. L’escut (Fig. 1) és el representat al programa de la presentació de la F.M. de l’any 2002.

 

Fig. 2

      Com es pot veure a la insígnia (Fig. 2), els elements que la componen són els mateixos que a l’escut, excepte les baquetes del tabal que han desaparegut. Els elements es troben distribuïts de distinta manera  i on les línies del pentagrama ocupa un paper més important, les paraules “FALLA OBISPO JAIME PEREZ-LUIS OLIAG” es troben a la vora de la figura ovalada que tanca la insígnia. Ara bé, cal destacar alguna diferència entre l’escut i la insígnia es que la Senyera oneja al revés, a l’escut cap a l’esquerra i a la insígnia cap a la dreta.

           

 

 

MERCAT DE MONTOLIVET

 

A la figura 1 es pot veure el que per la comissió és considerat el primer escut de la comissió, i que data de l’any 1953 sent el president Antonio Serra Bernabeu, encara que al meu parer, el mateix era només un segell, emprats per la comissió en distints documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. a més que com es pot apreciar al detall d’una postal de correus (figura 2)[1] dels anys 1950 i on es veu que l’estendard de la comissió ficava el nom de la comissió i baix l’escut de la ciutat de València. Este estendard es conserva emmarcat a la secretaria de la comissió.

Fig. 1                                        Fig, 2

  

            A la figura 3  es pot apreciar l’antic escut de la falla datat a l’any 1957[2] segons document que figura als arxius de la J.C.F. signat pel president Antonio Montaner Miguel amb la data 10-5-57 i que consta d’un rombe tallat per mig tenint a la part de baix La Senyera i a la part de dalt nom de la falla amb les majúscules “F” i “M” estes darreres lletres son completades per les paraules Falla i Montolivet, dalt del rombe una rata penada amb grans ales, al centre de la Senyera un Miquelet i baix d’esta un corn de l’abundància del que ixen flames. Tant de l’escut-segell com de l’escut comentat adés, no s’hi ha pogut determinar els autors del mateixos.

 

        Fig. 3                                         Fig. 4                           

            El darrer escut  (Figura 4) fou remodelat a l’any 1982 pel faller Juan Francisco Zafra Poveda, quan representaven a la comissió el president Rafael Moret Senent i la Fallera Major Encarnación Cabañes Alarcón. El nou disseny, baix dreta, va tenir com a base l’anterior canviant-se la situació del Miquelet i afegint-li al costat del corn una branca de llorer i és el que a hores d’ara fa servir la comissió.

 

[1] Foto publicada al llibret del 50é aniversari de la comissió.

[2] Al llibret del 50è aniversari figura la data de 1.958 hi ha que entendre que es tracta de l’exercici 57/58

MARQUÉS DE LOZOYA - POETA CERVERA I GRIFOL

 

Francisco Arce Giner va presentar davant la J.C.F. el dia 5 de maig de 1983 amb registre d’entrada núm. 16850 sol·licitud per a formar una nova comissió fallera, que va rebre informe favorable el 26 del mateix mes, per ser aprovada al ple celebrar en l’organisme faller del dia 9 de juny i comunicat per l’escrit a la comissió el dia 14 següent.

 

Fig. 1

La comissió va celebrar la primera junta el dia 26 de juny i l’acta redactada al respecte ja figura segellada amb el primer escut de la comissió (Fig. 1) format per un cercle on ficava el nom dels carrers  que aleshores eren “Prol. Av. Hnos. Maristas-Escritor Rafael Ferreres”, l’esmentat cercle té a la part de dalt una rata penada i al centre, dalt d’una mar de fum, un coet i darrere d’este, flames. El motiu del coet amb flames és la representació de la primera falla que es va plantar a la barriada,  que per ser la primera la van realitzar en un “Pensat i Fet” els mateixos fallers,  al segon any, al canviar l’escut com endavant veurem, va passar a ser l’escut de la falla infantil (Fig. 2).

 

Fig. 2

 

“Un símbol tan propi per als valencians com és la traca envolta a dues barraques que, volen simbolitzar el cor del valencià, dalt d’aquestes hi ha un Miquelet en flames que simbolitza l’ànima de la ciutat de València”, estes són les paraules per les quals l’autor de l’escut, Antonio Gil Serer, que era president quan es va fundar la comissió, el defineix.

 

Fig. 3

L’escut que representa a la falla (Fig. 3), encara que no ho sembla, ha de veure molt amb la barriada on es planta la falla, encara que cal remuntar-se als anys que és va fundar la comissió: Barraques i horta formaven la major part de la demarcació començant a construir-se els edificis moderns de considerable alçada que, a hores d’ara, formen els carrers de la comissió, a  més a més, les barraques que figuren en l’escut pertanyen al “Tio Garrafa” que aleshores era un personatge molt conegut a la zona.

Per altra part, els edificis moderns són coneguts com “el bulevar” paraula que, segons els fallers,  utilitzen per referir-se a la falla[1] i que els propis fallers no l’admeten   que l’anomenen com la “Falla del Salinar”, camí a hores d’ara, desaparegut i que començant a les rodalies de Russafa travessava l’horta. Esta denominació va ser sol·licitada a la J.C.F. a efectes oficial denegant-se la mateixa per motius que formarien part d’altre treball.

 

[1] Levante E.M.V. 8-3-1.997

LUIS OLIAG - MARIOLA - GRANADA

 

A l’exercici faller 1954/1955 la ciutat de València contava en noves comissions falleres entre les quals es trobava esta encapçalada per Rafael Viadel. La comissió figura com aprovada al llibre d’actes de la directiva de la J.C.F. corresponent a la data de 28 de maig de 1954.

A les parets del casal, penjat entre tots els quadres, records i “palets” que ha conquerit la comissió es troba una placa (Fig. 1), on estan recollides les tres insígnies que al llarg de la història ha tingut la falla.

 

                     Fig. 1                                                           Fig. 2

 La primera insígnia (a la dreta de la placa i figura 2) constava d’una al·legoria de l’escut de la ciutat compost pel rombe quadribarrat i les dues “L” dalt una gran rata penada, al centre del rombe el Miquelet i a sota d’este un bunyol del qual ixen cap amunt dues cintes que tanquen la figura al ajuntar-se amb les ales del Rat Penat, sota tots els elements esmentats una cinta amb el nom “Luis Oliag Mariola Granada” i més cap a baix penjant, com un penó, una senyera.

 

Fig. 3                                            Fig. 4

Este escut, del que no se'n sap res de l’autor, segons comenta un faller veterà de la comissió i antic president, devia estar dibuixat per un seguidor del València C.F. donat que la Senyera té, vista des de lluny i a un primer cop d’ull, certa semblança amb l’escut esportiu. Va estar vigent fins a l’any 1963, any que la comissió va decidir canviar-lo, ja que segons informacions rebudes, la insígnia  estava tantes vegades regalada que tothom la tenia i els components de la comissió, possiblement, no li donaven la importància que mereixia. D’esta insígnia no hi ha cap constància als documents que figuren a l’arxiu de la comissió, llevat del llibret de l’any 2004 que amb motiu de l’aniversari de la comissió va editar malgrat que segons em digueren van fer una fotografia digital de la placa. 

El segon escut (al centre de la placa i figura 3) tenia la forma rodona i a la vora, al cercle, figurava el nom dels carrers de la comissió i dintre un Miquelet en flames així com un rat penat a la part de dalt dreta. Aquest escut fou ideat pel que fora president de la comissió des de l’any 1964 al 1980 Rigoberto Climent Climent, corresponent el seu disseny definitiu al faller José Gomis Sanfelix. Segons em comentaren a la comissió i així figura a la placa l’escut va estar vigent fins a l’any 1975. No obstant l’escut figura al programa de presentació de la Fallera Major de l’any 1977 (Fig. 4).

            L’escut va ser substituït per circumstàncies d’estètica, donat que al ser-li concedit a la comissió el corresponent bunyol i penjar-lo a l’escut resultava, al tenir dues figueres rodones, una mica lletja la seua imatge.

 

Fig. 5                                           Fig. 6

            També cal dir que malgrat que l’escut rodó (fig. 3) figura als llibrets de la comissió dels anys 1973, 1974 i 1975, les falleres majors porten a la seua banda un altre escut que correspon al  tercer emprat per la comissió  (esquerra de la placa i fig. 5), i és el que en l’actualitat  l’utilitza la comissió, ser altra vegada ideat per Rigoberto Climent , basant-se amb la idea de l’escut anterior, que al estar tancat  dintre un cercle els símbols estaven massa amuntegats, per tant el que és feu va ser expandir els símbols per tal de millorar la imatge (Fig. 6). Esta idea es va traslladar a un l’artesà que el va realitzar afegint-li les cintes que hi ha per ficar en elles els noms dels carrers.

           

HUERTO DE SAN VALERO - AVDA. DE LA PLATA

 

            La comissió naix a l’exercici 1.991/1992 quan un grup de veïns dels edificis propers a l’edifici que ocupa la seu de la J.C.F. pensen tirar avant una nova falla. Es va crear baix la presidència de Alejandro Caraval Tarrega, triant com a primera Fallera Major a Encarna Soler Valverde.

Quan va arribar el moment de triar un escut que pogués identificar a la nova comissió fallera, fou el mateix president l’encarregat de fer un disseny representatiu, per això va triar dos elements un relacionat amb la mateixa comissió i altre que pogués d’una manera o d’altre representar a València.

 

Escut de la comissió

Pel primer dels esmentats elements va triar una barraca, en memòria d’una barraca de fusta propera on es reunien els fallers, la barraca, com encara hi era quan es va fundar la falla, estava envoltada d’horta element que figura a l’escut junt amb un carro.

El segon element va voler que representara a la dona valenciana triant en aquest cas la clàssica pinta de valenciana que a l’escut figura dalt l’horitzó. Tots els elements figuren envoltats de dues cintes amb el nom de la comissió. És possible que la primera aparició oficial de l’escut fos a primer cens de la comissió on figura segellat amb el mateix.

El president va voler que cadascuna de les falleres tingués un record d’aquell escut i per això va regalar un dibuix a cadascuna de les components de la comissió.

GRABADOR JORDÁN - ESCULTOR PASTOR

             Esta  comissió va tenir una continuïtat  plantant monuments fallers des de l’exercici 1971/1972, malgrat que anys enrere van haver falles plantades a la barriada, la comissió dona per data de naixement  en l’esmentat exercici. Aquell any fou president José Mª Alcántara i Fallera Major Isabel Dasí Vela.

            El primer escut emprat per la comissió (Fig. 1) consta en una carta amb la data de 16/8/72 donat d’alta a un faller i al programa de les Falleres Majors de 19/2/74 es tracta d’un doble cercle tenint dintre “FALLA  FUENTE DE SAN LUIS VALENCIA” i al centre a la dreta el Miquelet a l’esquerra la Senyera i en mig de tots dos una al·legoria a la coneguda Font de Sant Lluis.  

 

Fig. 1                                                                Fig. 2

 

            Malgrat que l’escut esmentat  és la base de l’emprat, a hores d’ara per la comissió, a la portada del llibret de 1.975 i al contracte amb l’artista faller Alfredo García Tormo de 28/12/76, al programa de la presentació de les Falleres Majors de 8/12/78 i al llibret de l’any 1984 apareix un altre escut (Fig. 2) en ell podem veure que una cinta, on fica FALLA FUENTE DE SAN LUIS, tanca l’escut per la part de baix donant pas a les següents figures: A la dreta el Miquelet, a l’esquerra la Senyera i el centre una barraca que per la part dreta i la part de dalt té flames. Baix de la barraca es pot albirar unes pedres que amb el seu doll d’aigua és una clara al·lusió a la fonteta.

 

Fig. 3

        No és sinó l’any 92/93 sota la presidència de José Luna García quan, en el full corresponent al cens, apareix l’escut actual (Fig. 3) en ell vegem que la barraca ha desaparegut així com  les pedres que formaven la font, en lloc d’estes figures l’escut torna a emprar la figura de la font que podríem veure en el primer escut i del que ja he fet referència quedant l’escut com segueix: Una font de tres alçades tenint darrer flames i de gairó a la part dreta el Miquelet i a l’esquerra la Senyera, al centre d’estos elements una font,  tanca l’escut per la part de baix fulles de llorer i les paraules “FALLA LA FONTETA”.

            Del disseny de l’escut res se’n sap,  tan sols podem deduir com que no poder ficar a l’escut la vertadera Font de San Lluís, els fallers ficaren en els respectius escut una font simbòlica que reflectia d’alguna manera el nom del barri.

            Malgrat el canvi d’escut a l’exercici 96/97 i sols este any, al full del cens apareix l’antic escut (fig. 3) que feia  quatre anys que no era utilitzat.

            Mirant tots els escuts usats per la comissió al llarg de la seua història vegem que mai ha fet servir els noms dels carrers sinó que han fet menció al nom pel qual és coneix en tota València “FALLA FUENTE DE SAN LUIS ó FONTETA”, malgrat que sembla ser que l’esmentat nom no hi és autoritzat per la J.C.F.

CARRERA SAN LUIS - RAFAEL ALBIÑANA

             Malgrat que fonts consultades dintre la comissió festera apunten com a la data 24 de Abril de 1973, no és fins al 7 de maig de 1973, quan Vicente Beneyto Segarra, que després va ser elegit com a primer president de la comissió, va presentar sol·licitud, davant la J.C.F, per poder constituir una nova comissió fallera a la ciutat, baix un pressupost de 295.000 de les antigues pessetes.

 

Fig. 1

            Després del tràmits necessaris, la Delegació d’Incidències va emetre informe favorable per a la seua aprovació que es va dur a terme al ple de la J.C.F. de 18 de maig del mateix any. L’escut de la comissió el vegem a la figura 1 sent l’autor Miguel Esteve que va rebre per part del president l’encomana de fer el seu disseny: Un Miquelet travessat per un coet on el pot llegit els noms dels dos carrers que li donen nom, coronat pel rat penat.

            Este disseny el va fer servir la comissió fins a ’any faller 76/77, tal com es pot apreciar als diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F.

 

Fig, 2

            A l’exercici següent baix la presidència de Francisco Domingo Valero el primitiu escut va sofrir un canvi  (fig. 2) se li va afegir una cinta amb els noms dels carrers i a finalitzar la mateixa comença una branca de fulles de llorer que tanca la figura per l’esquerra, formant tots els elements una figura  menys  esterilitzada afegint-li unes fulles de llorer.

 

 

 

 

CARRERA DE SAN LUIS - DOCTOR WAKSMAN

 La figura 1 és el segell emprat per la comissió al document datat  el 3 de juny de 1946 adreçat al governador civil. El segon (Fig. 2) es tracta d’un escrit sotasignat pel president de festejos amb el vist i plau del president datat el 9 de Mmrç de 1948 i que es tracta del programa de festejos.

 

Fig. 1                                            Fig. 2

            La comissió que es va constituir per a l’exercici 1935/36, no té constància fins a l’any 1950 del seu escut, any en què es té referència del primer estendard (Fig, 3) que fou brodat per la muller d’un faller i que conté l’escut. En aquell any fou president Manuel Camps i Cremades i Fallera Major Maruja Martínez.

 

Fig. 3                                               Fig. 4

            Com es pot apreciar a la fotografia l’estàndard era un tros de tela on portava un pergamí amb l’escut i baix d’este “FALLA CRRA. DE SAN LUIS”, l’escut constava d’una cinta sense nom que donava pas a unes flames, dalt d’estes les Torres dels Serrans, la Senyera portada per un saragüell, el Miquelet i una barraca, dalt de tots els elements encimbellant-ho l’escut de la ciutat de València.

 

Fig. 6

            Si comparem  l’escut que consta l’antic estendard (fig. 3) amb l’escut que conté l’actual (Fig. 4) així com l’escut de la comissió (Fig. 5), observem les primeres diferències: Han desaparegut les Torres dels Serrans, el saragüell ha estat substituït per una figura a mode de faller (fixant-se es pot veure el faixi) i l’escut de la ciutat ha sigut transformat en una al·legoria del mateix.

           

           

 

 

CARRERA MALILLA - ISLA CABRERA

  

            Juan Colera Villanueva, en nom dels veïns de la barriada de la carrera Malilla, va presentar amb la data de 30 d’abril de 1976, baix un pressupost de 800.000 pessetes, sol·licitud  per a la constitució d’una comissió fallera, el dia 14 de maig la Delegació d’Admissió de Falles, l’informa favorablement per a la constitució i sol·licitant del ple la seua aprovació celebrat el mateix dia.

            Com és natural arribà  l’hora de triar un escut que representara a la comissió per tot arreu, i la comissió va obrir un període de temps perquè la gent fallera pogués presentar els esbossos d’on eixiria  el definitiu escut.

 

Escut de la comissió

            Es presentaren cinc o sis dissenys i d’ells triaren el del faller José Luis Plumed que és el que, a hores d’ara, representa a la comissió: Una gran pinta de valenciana on és pot llegir als costats els noms dels carrers que formen la demarcació i al centre dues típiques barraques, la pinta per baix està travessada per un gran coet; per dalt de totes les figures té, als costats flames i dalt de tot a la part dreta una rata penada.

            Segons els fallers i el mateix autor del disseny, els símbols es triaren com a representació de la ciutat de València i les barraques en una mena d’homenatge a les barraques que  en bastant quantitat hi havia en aquells dies per la barriada.

           

 

CARRERA DE MALILLA - INGENIERO JOAQUIN BENLLOCH

            La comissió va nàixer a l’exercici 1.961/1962 amb el nom de Peris y Valero-Cno. Malilla, encapçalada pel seu president Miguel Requena Domenech.

            Al primer any de la seua existència la falla, com ocorre en altres moltes comissions, comptava amb un pressupost molt reduït, fet pel qual no van tenir cap escut ni cap estendard que els pogués representar.

 

    Fig,1                                            Fig. 2                                 Fig. 3

            Al cens de l’any següent, ja hi trobem al cens que figura als arxius de la J.C.F. un segell rectangular (Fig. 1) on es llig el nom de la comissió. També en este any la falla va tenir el seu primer estendard que, a hores d’ara, està penjant a les parets del casal (Fig. 2).

            A l’estendard es veu el primer escut de la comissió: Una base de flames dona pas a un Miquelet; a la dreta, de gaidó, una Senyera amb quatre barres coronada pel rat penat, baix de totes dues figures una dolçaina; a l’esquerra del Miquelet un tabal i dues baquetes, envoltant a totes les figures “Avda. Peris y Valero -  Malilla”.

            Este escut fou emprat, com s’aprecia als documents que s’hi troben als arxius fallers, amb una forma més esvelta  i on no s’aprecien les flames que hi ha baix, a tall d’exemple la capçalera d’un document (Fig. 3) amb la data de 2-4-64 i on el president Miquel Requena dona raons de la J.C.F. de la seua dimissió per motius de malaltia.

 

Fig, 1                              Fig. 2                                      Fig. 3

            Les figures 4 i 5 corresponen a diverses insígnies emprades per la comissió i on es pot veure les distintes formes utilitzades per la confecció, malgrat que els elements que figuren són els primitius. En la segona poden veure que la comissió pren una nova denominació al canviar-se pel nom de carrer “Ingeniero J. Benlloch”

            La darrera modificació realitzada pel faller Rafael Folgado Moreno, la trobem, en un document de 23-9-74 (Fig. 6) i on l’escut apareix la Senyera amb franja blava com l’única rectificació de l’escut primerenc. Esta rectificació coincideix amb l’any que va tenir lloc el canvi, al documents oficials, de denominació de la comissió pel nom que té en l’actualitat.

 

BLAS GÁMEZ - ÁNGEL VILLENA

            La comissió v ser aprovada al ple de la J.C.F. el 7 de juny de 2018 i refrendada per l’assemblea de presidents de 14 de juny de dit any.

            L’escut de la comissió és molt senzill i està representat per una fallera asseguda dalt d’una barca amb una Senyera. L’autor de l’escut, segons fons orals que m’informaren, és Jesús Pérez Sanchis, el qual va reflectir una barca per recordar a l’actor Antonio Ferrandis, donat que en les primeres sol·licituts portava el nom d’eixa avinguda i d’esta manera li retien un homenatge al famós personatge de “Chanquete”.

Escut de la comissió

            També cal dir que, segons altres fons verbals en manifestaren que, primitivament volgueren ficar l’escut de la Policia Nacional, per ser el carrer Blas Gámez dedicat al policia tristament recordat per un atracament, demanaren, per tant, pèrmís per a fer-ho, amb resultats negatius. 

DOCTOR GARCIA BRUSTENGA - VICENTE BARRERA

 

        Una part dels antics fallers venien des de l’any 2016 tractant de recuperar la falla que es plantava entre 1995 i 2013, al mateix indret. La nova comissió va ser aprovada pel ple de la J.C.F. d’11 d’octubre de 2022 i ratificada per l’assemblea de presidents del dia 28 del mateix mes i any.

Escut de la comissió

            L’escut queda representat pels següents elements: Una base de flames una senyera que té al costat unes fulles de llorer i una cinta amb els colors de la bandera d’Espanya. Davall de tots els elements una cinta amb els noms dels carrers.

            Cal esmentar, una curiositat, és un dels pocs escuts fallers que entre els seus elements figura la bandera d’Espanya.

 

AUSIÀS MARCH - NA ROBELLA

 

            L’exercici 1969/70 els veïns de la coneguda pel nom de Pista de Silla, als afores de la Ciutat, van tenir la idea de crear, com altres tantes barriades de nova construcció, una comissió fallera. La sol·licitud fou presentada pel que després seria president Victor Schiafino Carrasco el dia 16 de maig de 1.969, l’informe de la Delegació d’Admisió de Falles fou emès el mateix dia que el ple de la J.C.F. va aprovar la comissió, el 23 de maig de 1969

            Com tots els començaments, el primer any  fou molt  difícil, segons em comenta el president de festejos d’aquell any,  Arturo Teodoro Peleguer, fins el punt que no tingueren escut representatiu eixe any, on alguns fallers, en tot el sentin irònic, digueren que com la falla es plantava a la “Pista de Silla” ficarien una cadira, a manera d’escut, per representar-los. 

Escut de la comissió

            Aquella idea no va tenir suport efectiu i a l’any següent, quan l’anomenat Arturo Teodoro Peleguer fou elegit com a nou president, va ser l’encarregat de triar un escut, el president va acudir a un conegut artesà del ram, on baix  assessorament  va triar els símbols que prengueren forma a l’escut: Un corn de l’abundància d’on ixen fulles de llorer tanquen formant un cercle junt una corona a la part de dalt, unes flames que envolten la silueta de la ciutat i d’on ix la paraula falla, baix dels elements penjant de dues cadenes un cartell on fica Av. Ausiàs March.

            L’esmentat Arturo Teodoro em va comentar que va triar com a símbols el corn de l’abundància per una mena d’amulet que portara a la comissió estabilitat econòmica i les fulles de llorer  per ser un signe de victòria.

            Com a anècdota diré que segons el mateix Arturo Teodoro tenien tan pocs diners que va encomanar a un treballador de la seua empresa particular Francisco Oliver, que pintara aquell escut sobre un tauló de fusta i allò és va convertir en el primer estendard que va tenir la comissió, estendard que va durar uns tres anys fins que, remullat per la pluja, va quedar inutilitzat pel seu ús, confeccionant-se aleshores un nou estendard de tela.

            Malgrat que com s’ha dit abans el primer any no tingueren escut representatiu, el Sr. Teodoro es refereix en tota seguretat a l’estendard donat que al contracte del monument signat pel president i pel l’artista faller Julio Gonzalez Juan, amb la data 27 de novembre de 1969, figura segellat amb l’escut de la comissió. Per tant el primer any, almenys com encuny, la comissió si tenia escut identificatiu.

ANGEL VILLENA - PINTOR SABATER

 A l’exercici 79/80 un grup de veïns començaren unes reunions com que no hi tenien lloc on fer-les, ho feien a l’església. Les reunions tenien per objecte plantar una falla en una barriada de nova configuració a la ciutat. El primer document relatiu a la comissió és el presentat pel que més endavant fou tresorer, Juan Peyro Hernández, el dia 6 d’abril de 1979 sol·licitant el permís corresponent per la falla sota el nom d’Àngel Villena-Pintor Sabater. La comissió que tenia un pressupost d’1.360.000 de les antigues pessetes va ser aprovada al ple de la J.C.F. el dia 23 de Maig del mateix any.

                                   

Escut de la comissió

            Malgrat que segons els fallers la falla va nàixer baix la presidència d’Antonio Mas Durà amb el nom de Polígono Fuente de San Luis i que va canviar per l’actual uns anys després, a l’aplicar el Reglament Faller que obliga a les comissions a dur el nom de almenys, dos dels carrers, a la Delegació de Documentació de la J.C.F. no hi ha cap document que així ho reflectisca, no obstant sí que s’hi troba un segell als censos de la comissió, on si que figa el nom del Polígon, i que correspon a la forma de l’escut .

            L’autor de l’escut correspon al component  de la comissió Vicente Nobella que el va dissenyar amb  un doble rombe coronat que du el nom de la comissió i al centre les quatre barres de la corona d’Aragó, al vèrtex de baix al centre, uns edificis que simbolitzen la popular barriada tenint a la dreta una barraca i a l’esquerra el Miquelet, tanca l’escut per la part de baix unes flames i per la part de dalt una rata penada amb grans ales

FALLES DEL SECTOR QUATRE CARRERES

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR QUART DE POBLET - XIRIVELLA

 

VALÈNCIA - TEODORO LLORENTE

 

            La comissió va començar el seu camí a l’exercici 1970/71, quan, baix un pressupost de 252.000 de les antigues pessetes, el futur president Antonio Fernández Medina, va presentar el dia 2 de maig de 1970, la sol·licitud per constituir-la. La Delegació d’Admissió de Falles va emetre l’informe favorable el dia 12 de maig, per ser el ple celebrat el dia 14 del mateix mes qui l’aprovara de manera definitiva.

            Si veiem la pàgina web de la comissió, quan parla de l’escut comenta que el secretari Sr. Manuel Miralles Martínez, va rebre l’encomana de fer un esbós de l’escut de la comissió, encàrrec que va complir presentant-lo a la J.D. dies després i que va ser aprovat per majoria absoluta.

 

         Fig. 1                                            Fig. 2                

            El mateix Sr. Miralles explica, a la pàgina web,  el seu significat: Sobre fons groc ataronjat de roig que representa la flama de la foguera, i sobre ella en primer terme un rombe amb fons groc amb quatre barres roges que són les barres d’Aragó, i sobre el rombe una corona Real i a cada angle del rombe una ela majúscula el que demostra clarament que és l’escut de València, sobre la corona posa una rata penada amb les ales esteses i penjant del vèrtex inferior del rombe un bunyol significatiu de les festes falleres, a un costat com a rematada superior la torres del Miquelet i en altre un cúmul de taronges demostratiu de València i com a rematada superior l'escut de Xirivella com identitat local”.

 

Fig. 3

El primer escut emprat per la comissió (Fig. 1) correspon efectivament a l’explicació donada per l’autor, però cal aclarir una modificació important ocorreguda al mateix: A l’any de constitució de la comissió, l’Ajuntament feia servir un escut (Fig. 2) però que fou canviaT per l’actual[1], la comissió modifica el seu segellant el cens de l’any següent, datat el 27 d’abril dfe 1989, amb el nou disseny (Fig. 3).

Cal destacar que al disseny del primer escut (Fig. 1), l’escut de la localitat apareix amb corona oberta i no amb bonet com tenia l’antic escut de Xirivella.

 

 [1] Veure nota al peu de la comissió Dr. Gómez Ferrer de la localitat.

TRIBUNAL DE LES AIGÜES

 

               La sol·licitud per a formar la comissió a la localitat de Quart de Poblet porta de data de 30 d’abril de 1991 i va tenir entrada al registre de la J.C.F. el dia 6 de maig següent , figurant com a demanant el futur president de la comissió Antonio Salcedo Romero.

 

Escut de la comissió

           

         El primer cens de la comissió datat el 4 de juliol del mateix any figura segellat amb l’escut de la comissió que utilitza elements propis de la ciutat de València i per dissort no conté cap que el puga relacionar al poble al qual pertany la comissió.

            L’escut consta com a figura central la Senyera tenint al costat dret el Miquelet de la Seu i a la part esquerra les Torres dels Serrans, completa l’escut una cinta amb el nom de la comissió.

SAN JUAN

 

            La sol·licitud per formar la comissió porta de la data de 25 de març de 1983, malgrat que va tenir entrada al registre de la J.C.F. el dia 5 de maig següent. La sol·licitud va ser presentada pel futur president Enrique Molla Benacloche, baix un pressupost d’1.242.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’Incidències va emetre l’informe favorable el dia 26 de maig, així com l’ajuntament de la localitat va donar el corresponent permís el dia 7 de juny. La comissió va ser aprovada de mode definitiu al ple celebrat per la J.C.F. el dia 9 de juny, fet que fou comunicat a la comissió el dia 14 del mateix mes que va celebrar la Junta de constitució el següent dia 21.

 

Escut de la comissió

            L’escut de la localitat de Xirivella a la part de baix i per dalt al centre el Miquelet a la dreta unes flames i una campana (esta figura relacionada amb la població)[1], a la part esquerra la Senyera i per darrere de tots els elements un Rat Penat amb les ales esteses formen l’escut de la comissió.

 

[1] Segons la tradició la Mare de Deu de la Salut, va ser trobada davall d’una campana per uns canterers quan treien argila d’un clot. El lloc es conserva darrere de l’altar del santuari dedicat a la Verge.

 

SAN ANTONIO

 

            Els inicis de la comissió es remunten a l’exercici 1966/67 encapçalada pel president José Bustamente Hernández. La comissió no va tenir continuïtat donat que va desaparéixer en finalitzar l’exercici.

            La falla va reviscolar a l’exercici 1970/71 sota la presidència de Miguel Martínez Miralles, després que la Delegació d’Admissió de Falles lliurés el corresponen informe favorable, la falla va ser definitivament aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el dia 14 de maig de 1970.

            Cal dir que malgrat que el primer cens de la comissió (Fig. 1) data del 29 de maig de 1970, l’any anterior a l’indret sols va haver-hi falla infantil figurant així al cens corresponent i sent delegat de la mateixa José Santamaría Badenes.

 

Fig. 1                                                     Fig. 2

         El cens de l’any 70/71 figura segellat per l’escut que, aleshores, feia servir l’ajuntament de Xirivella i este  escut és la base del disseny de l’escut de la comissió (Fig. 2): A l’escut del poble se li afegeix a ala part superior dreta un llumí en flames amb una rata penada amb les ales esteses. Una cinta li dona voltes a les figures contenint el nom de la comissió. 

            També cal dir que encara que a les darreries de  la dècada del 80 la població va canviar el seu escut. la falla manté l’antic conservant d'esta manera la història del poble  i de la comissió[1].

 [1] Veure nota al peu de la comissió Dr. Gómez Ferrer de la mateixa localitat.