Per finalitzar el sector faller un resum de les estadístiques tretes dels escuts
miércoles, 28 de junio de 2023
martes, 27 de junio de 2023
SANTOS JUSTO Y PASTOR - SERRERIA
Sense molta presa va començar el camí al nom faller de la comissió, tal
vegada per coincidència amb la Setmana Santa, perquè la sol·licitud que va
signar en nom dels veïns Miguel Ramírez Monerris, amb un pressupost de 2100000
de les antigues pessetes, i que porta la data de 12 d’abril de 1983 no va tenir
entrada a la J.C.F. fins al dia 5 de maig,
La J.C.F. el dia 26 de
maig emet informe favorable per a la creació que oficialment va tenir lloc al
ple de l’organisme faller de 9 de juny i que amb escrit de 14 del mateix mes va
ser comunicat a la comissió.
Per tant, la comissió
va celebrar la primera Junta de constitució el dia 21 de juny de 1983 i en ella
es va triar com a primer president Francisco Sánchez López i l’acta redactada
en eixa reunió té al peu un segell amb l’escut de la comissió.
Escut de la comissió
L’escut està format
per una base formada per un típic tabal on hi ha un rombe amb les quatre barres
vorejat de blau i al centre una via de tren tallada per una serra circular, tot
açò directament relacionat amb el nom del carrer on es troba la falla, ja que
eren nombrosos els tallers dedicats a la fusta i amb les vies que no fa molt de
temps passaven per l’indret. Completa l’escut una dolçaina i un coet que creuen
per darrere el rombe i per dalt de totes les figures una rata penada girada de
gaidó cap a l’esquerra. Per baix una cinta porta els noms dels carrers.
Segons les persones
consultades en la comissió es desprèn que l’autor no es tracta d’una persona en
concret sinó d’alguns fallers que volgueren reflectir detalls del seu barri a
l’escut.
viernes, 23 de junio de 2023
RODRÍGUEZ DE CEPEDA - LORENZO PALMIRENO
El dia 14 d’abril de 1977
el que més tard fou president de la comissió Rafael Estivalis Gasull, va
presentar a la J.C.F. sol·licitud per a crear una nova comissió que tenia un
pressupost d’1045000 de les antigues pessetes.
Amb la data d’11 de maig
la Delegació d’admissió de falles sol·licita del ple la seua aprovació que té
lloc al ple de la J.C.F. de 12 de maig, segons consta en escrit lliurat a la
comissió de 17 de maig.
Escut de la comissió
Per tal motiu la
comissió celebra el dia 17 de maig de 1977 la primera Junta de Constitució
constant al peu de la mateixa un segell amb l’escut de la comissió. Una base de
flames que espurnegen amunt té al centre l’escut de la ciutat i als dos costats
les torres del Miquelet a la dreta i Santa Caterina a l’esquerra, tots els
elements figuren emmarcats dintre una figura ovalada en vertical de la que pren
la recompensa atorgada per la J.C.F.
miércoles, 21 de junio de 2023
RAMIRO MAEZTU - LOS LEONES
Poques són les dades referents a esta comissió que hi han a la J.C.F.
tocant al seu naiximent. Si bé la data de naiximent de la comissió es de
l’exercici faller 1963/64 trobant-se la mateixa baix la presidència de Juan Roy
Morales.
El primer document que he pogut trobar que figura amb l’escut de la comissió, pertany al contracte del monument faller signat pel president adés esmentat amb l’artista José Sanchis Alonso datat el 7 de setembre de 1963.
 |
| Escut de la comissió |
Vista la data adés citada, l’escut és del primer any faller, tenint la forma d’un full de calendari on figura “MARZO 19 S. JOSE” assegut sobre un bunyol. Dalt del full un Miquelet vorejat per dues branques de llorer. El fons de l’escut està format per una base de flames.
En esta ocasió, tal com
ocorre en algunes falles, el seu dissenyador del que els fallers desconeixen la
identitat, no va tenir massa imaginació a l’hora del disseny i tal vegada es podria sospitar que els
fallers van anar a un artesà per la seua confecció.
Cal dir que l’escut de
la present comissió té una semblança molt gran amb l’escut d’una comissió de la
barriada de Russafa[1]
martes, 20 de junio de 2023
RAMIRO MAEZTU - HUMANISTA FURIÓ
Les primeres reunions per a formar la comissió foren promogudes pels
llogats de les noves “Casas para todos” i tenien lloc a un bar de la rodalia.
El dia 8 de maig de 1967 la nova comissió realitza la primera “apuntà” rebent l’autorització de la J.C.F. el dia 18 del mateix mes. El primer president de la comissió fou Enrique Martínez i Chicote, sent substituït pel vicepresident 1r José María Ortiz Torres.
Fig. 1
La comissió va tenir el
seu estendard, donat pel vicepresident 2on Miguel Lluch, on figura l’escut de
la mateixa (Fig. 1): Una forma ovalada en vertical tenint dintre un paisatge
mariner format per una barca de vela llatina i el Miquelet. Per dalt de la
figura un Rat Penat amb les ales esteses.
Javier Belenguer
Tortosa i Juan Vazquez Valiente, així ho expliquen al llibret editat per la
comissió amb motiu del XXXè aniversari i que al reproduir l’escut com a remat
del monument faller (Fig. 2) així ho
expliquen: “Eixint del terrat i surcant
els nuvols del firmament emergeix navegant el nostre veler que ab el Miquelet
de patró conforrmen el nostre escut”(SIC).
Fig. 2
És de suposar que el veler, a més de ser una metàfora de la comissió, simbolitza d'algun mode la proximitat de l'indret on es planta la falla, a la mar Mediterània, que bé ho demostra el nom del sector faller al qual pertany, Camins al Grao.
Les fons consultades en la falla donen com autor del disseny de l’escut a Federico Selvi, pare d’un faller infantil de la comissió i col·laborador de la mateixa.
sábado, 17 de junio de 2023
PINTOR MAELLA - AV. FRANCIA - MENORCA
La comissió va ser creada baix la presidència de Jaime Crespo Gilabert
a l’exercici 2003/04 quan va ser aprovada al ple de la J.C.F. el 8 de juny de
2003 i ratificada per l’assemblea de presidents l’11 del mateix mes.
El primer cens de la comissió datat el 23 de setembre de 2003 porta l’escut que reflecteix tant a la ciutat com els noms dels carrers que la formen: Un cercle que al seu interior té dues cintes, dalt el que els fallers, a la pàgina web, descriuen com la seua identitat “Art i Ciencia” per ser propera a la Ciutat de les Ciències; i baix els noms dels carrers “Pintor Maella, Av. Francia i Menorca” tanca el cercle dues branques de llorer. Al centre troben una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, formada per rombe que dintre té els colors blau roig i groc de la senyera i dalt la corona oberta, el rat penat trobant-se de gaidó cap a l’esquerra, presenta una forma singular que sembla acaronar per la part de baix a l’escut.
Fig, 1
Sembla que el faller
Jaime Crespo Gilabert va dissenyar l’escut compost de la següent manera: A la
dreta del rat, envolta un segon cercle on queden reflectits els noms dels
carrers que la formen: En primer terme la coneguda Torre Eiffel en representació
de l’av de França, en segon terme una paleta de pintor i un pinzell en relació
amb el pintor Mariano Salvador Maella i al fons, en tercer lloc, un mapa de
l’illa de Menorca en representació del carrer del mateix nom (Fig. 1).
Fig. 2
Igualment, els components
de la comissió a la pàgina web de la mateixa volen manifestar que com a símbol
de modernitat, dinamisme i innovació que vol ser la comissió fallera queda palés
a la transformació de l’escut i així diuen:
“I això es manifesta en la
transformació del nostre escut quan idealitza les seues formes, els seus
elements, i els arrossega fins a límits que, podríem dir, simbolitzen el
símbol, per arribar a eixe segon escut on les línies són esbossos del que
representen i dien els clasicismo fins a lo conceptual” (SIC) (Fig. 2).
miércoles, 14 de junio de 2023
MAESTRO VALLS - MARINO ALBESA
Amb la data 18 de maig de 1.969 Vicente Navarro Aparicio qui va ser president de la comissió, va presentar sol·licitud, davant el màxim organisme faller, per a formar una nova comissió, baix un pressupost de 195.000 de les antigues pessetes.
El dia 23 de maig del
mateix any la J.C.F. va emetre informe favorable per a la seua creació lliurant
escrit al president de la falla el dia 27 de maig per el qual comunicava la
seua, al ple de 23 del mateix mes.
Al mateix any, en escrit de 3 de novembre adreçat a la J.C.F., ja trobem l’escut de la comissió (Fig. 1) una figura que bé poguera ser un tabal del qual ixen unes flames donant pas a tres cercles que representen a cadascun dels carrers que li donen el nom. Al cercle de baix figura representada una lira en honor de “Maestro Valls”, al cercle de dalt dreta, un tinter i una ploma per l’escriptor Juan Bta. Perales i el cercle de l’esquerra un vaixell l’homenatge al Marino Albesa, en cadascun dels cercles figura en lletra menuda els noms esmentats; per dalt dels tres cercles un rat penat en les ales obertes i dalt d’aquest una cinta amb “Comisión Falla”.
Esta forma de
l’escut ha sigut representada a
nombrosos llibrets 74, 78, 80, 82, 83 ,87 i 88; així és però, la
comissió sembla que té una mica diguem d’anarquia a l’hora de reproduir els
escuts, i dic açò basant-me en que al
llibret de l’any 1977 figura representat l’escut de la figura 2, on s'ha substituït els noms de cada cercle per una cinta amb els noms. Al llibret de l’any 1992 figura en la
portada l’escut de la figura 2 però dins del mateix figura el de la figura 1,
així com als llibrets dels anys 1990 i 2001 figura l’escut representat a la
figura 3.
Cal dir que el disseny
del primer escut fon obra del faller Ramón López de professió delineant qui va
presentar el seu projecte davant la Junta General per a la seua aprovació.
viernes, 9 de junio de 2023
LO RAT PENAT
Encara que els antecedents històrics a la demarcació pertany a la
Comissió Colonia Infanta Isabel, la falla tal com la coneguem comença a l’any
1.962 /63, baix la presidència de Tomás Bustamente Rubio i el nom de Cno. Viejo
del Grao – Lo Rat Penat.
Aquell any la falla va
tenir el seu primer escut que ja consta als escrits oficials de la comissió, a
tall d’exemple citaré l’escrit que amb la data 26 de juliol de 1962 signat pel
president, comunicant a la J.C.F. les altes que ha tingut la comissió.
Es tracta l’escut d’un
tabal i una dolçaina i una manta morellana vorejades per dues branques de
llorer, que té dalt l’escut de la ciutat de València amb la particularitat que
les ales d’este cauen cap a baix tancant la figura de l’escut (Fig. 1)
Fig. 1
La comissió va
desaparéixer a l’exercici 67/68, per tornar a reviscolar a l’any 1.970 quan
el que després seria president, Enrique Soler Sinfuentes, amb un pressupost de
97.000 pessetes, va presentar una sol·licitud el 22 d’abril de 1970 per a
constituir-la.
La nova comissió va utilitzar l’escut que fins ara havien fet servir i que al llarg dels anys només a patit variacions respecte a la denominació de la comissió que s’ha dit va començar a anomenant-se Camí Vell de Grao per a passar a dir-se Illes Canàries sempre amb l’encreuament a Lo Rat Penat fins al 25 d’octubre de 2002 en que la J.C.F. autoritza el canvi de nom per tan sols Lo Rat Penat.
Més recent la comissió fa servir el mateix escut amb línies més modernes, amb dos excepcions, la paraula falla que en l'antic és troba dintre el tabal, ara està fora i sota el nom de la falla (Fig. 2) 
Fig. 2
En relació amb el nom
cal dir que malgrat que des de 1.969 el carrer s’anomena Illes Canàries la
comissió, als escuts impresos en els llibrets de 1.977, 78 i 79, encara usa el
nom de Camí Vell del Grao emprant el nom d`Illes Canàries des de l’any 1980.
viernes, 2 de junio de 2023
ISLAS CANARIAS - TRAFALGAR
Com altres moltes comissions falleres, la comissió Cno. Viejo del
Grao-Trafalgar va veure la llum com una falla infantil a l’exercici faller
61-62, comissió que va durar fins a l’exercici 65-66, per a reviscolar rere un
any de descans, es a dir, l’any 67-68 ja com comissió gran, sota a presidència
de Vicente Faus Beltrán.
Tocant als escuts de la comissió cal dir que mentre la comissió fou infantil va emprar el disseny fet pel faller Vicente Navarro Alcayna, segons manifesta la seua filla actual membre de la comissió. Este escut estava format per un fons de flames i davant d’aquestes una barca de vela llatina, element que identifica a la comissió al sector a la qual pertany, Camins al Grau. Per dalt de la vela, el Miquelet de la Seu valenciana encimbellat per una Rata penada. Baix de l’escut tancant la figura, sobre un fondo color blau, el rombe heràldic de la ciutat.
Fig. 1
La figura 1 representa una insígnia de l’escut de la comissió a la qual se li va afegir unes flames roges per embellir-lo donat que l’escut representat a l’estendard de la falla el fons era de color roig.
Amb la data 14 d’abril
de 1967 el futur president sol·licita
permís per a plantar-ne esta vegada com a falla gran. Este any la comissió
empra un nou escut que dissenyat per un amic del president del qual els fallers
desconeixen el nom, té com a base a
darrer escut quedant format del següent mode: Tenint de base una barca, que
recorda el caràcter marí i que conté al centre el Miquelet, a l’esquerra una
barraca, de les moltes que hi havia per l’indret i a la dreta les torres de
Quart. Dalt, al penell del Miquelet, una Rata Penada que, amb les ales esteses,
no més toca una ala, l’esquerra, el
campanar de la seu. Rodejant a totes les figures una gran manta morellana.
(Fig. 2)
 |
| Fig. 2 |
La comissió va canviar
de nom l’any 1970-71 donat que a l’any
1969 l’ajuntament de la ciutat va substituir el nom de Camí Vell del Grau pel
d’Illes Canàries. Per este motiu la comissió va canviar igualment el nom a
l’escut sense variar la forma i els
elements d’ escut.
martes, 30 de mayo de 2023
ISLAS CANARIAS - DAMA DE ELCHE
La comissió “Camino Viejo del Grao y Dama de Elche” data de l’exercici
1967/68 encapçalat pel seu president Felipe Gurrea Carsi.
El primer estàndard de la comissió que, a hores d’ara, figura penjant al casal, figura l’escut de la comissió: Un rombe heràldic de la ciutat vorejat de blau tenint dintre el bust de la Dama d’Elx, relacionant d'esta manera el nom de la comissió amb el carrer, al voltant del rombe una tira de traca per la part de baix i per la de dalt unes flames. Corona totes les figures una Rata Penada amb les ales esteses (Fig. 1)
Fig. 1
En conversa amb el
fill del president fundador de la comissió em manifesta que l’escut va sorgir
d’una idea seua però, que una colla de fallers entre els quals es trobaven el
President, Faustino Lázaro, Matias Romero, José Salvi i José Díaz aportaren les
seues idees al respecte.
Al primer cens
de la comissió datat el 30 de març de 1967 i més concretament al relatiu a les
dones[1]
figura segellat amb l’escut de la comissió que també apareix en altres llocs,
citant a tall d’exemple el llibret de la 1974. En ell trobem una variació
respecte al darrer esmentat: No s’hi troben les flames i la traca rodeja tot el
rombe.
Fig. 2 
Fig, 3
Fons de la comissió i així m’ho demostraren la figura és emprada fins a l’actualitat com a segell de la comissió i no com escut , encara que amb la variació del nom donat que abans el carrer es deia Camí Vell del Grao, com es deia als inicis de la comissió i que figuraba a l'estendard. (Fig. 2 )
Igualment al llibret de l’any 1983 a la portada del mateix figura l’escut de la comissió (Fig. 3) diferent dels darrers. Esta vegada manté els elements que figuren al primer escut.
[1] En aquell temps hi havia un cens separat , per al homes amb fulls de color blanc i per les dones de color “rosa”.
jueves, 25 de mayo de 2023
INDUSTRIA - SANTOS JUSTO Y PASTOR
Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 63/64, quan es va crear una comissió que s’anomenava Indústria – Senda Albors i que es plantava molt a prop del lloc on a hores d’ara hi és la comissió actual, tant es així que al desaparéixer l’any 1971 i no tornar a plantar-se fins a l’exercici 73/74; la J.C.F. dona la mateixa com a continuadora arxivant junts els censos de les dues comissions i sense que hi haja document que indica que és una falla de nova creació, almenys així figura als documents que figuren junt al cens de la comissió.
Malgrat el dit, al llibre d’actes de la J.C.F. que
reflecteix el ple celebrat el 25 de maig de 1973 fa constar que “la falla que es reorganizada, pero por
haber cambiado su emplazamiento, la considera como de nueva creación”.
Fig. 1
La comissió dels
carrers Indústria-Senda Albors emprava des de el primer any l’escut de la
figura 1, tal com figura al seu primer
llibret i com es veu tracta d’arreplegar elements significatius de la ciutat.
Així trobem que al costat de l’al·legoria de l’escut de la ciutat, a la dreta
està el Miquelet i dues barraques i a l’esquerra unes torres sense poder
determinar quines i un corn de l’abundància, tots els elements sobre un fons de
flames, baix una cinta amb les formes rectes fica “Falla Indústria” i baix de
la cinta l’any de creació 1963.
Al tenir el nom de “Indústria-Santos Justo y
Pastor-Poeta Mas y Ros”, la comissió va reflectir al seu estendard, que data de
l’any 75/76, el nou escut (Fig. 2). El seu autor sembla que es va basar a
darrer per al seu disseny donat que hi ha elements comuns i una semblant
distribució.
Fig. 2
Conserva del darrer
l’al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe i el rat penat així com les
flames del fons encara que més menudes, també conserva canviant-lo de lloc i de
forma per una més doblada el Miquelet, ara bé el que sembla un encert és la
substitució del corn de l’abundància per la caragola que simbolitza a la
barriada valenciana del Cabanyal. Dues cintes, dalt i baix amb els noms dels
carrers tanquen la forma de l’escut.
HIERROS - JUAN BAUTISTA PERALES
L’any 66/67 és l’any de començament de la comissió encapçalada per
Hilario Cuñat Martínez.
Com era d’esperar aquell mateix any la falla ja tenia amb el seu escut, el qual figura a diversos documents adreçats a la J.C.F. en un segell rodó que té al centre l’escut. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat composta pel rombe quadribarrat, les dues “L L”i el rat penat col·locant l’esmentada al·legoria sobre un fons de flames, creua l’escut una cinta amb els noms dels carrers. Al centre del rombe trobem, emmarcat dintre, un núvol un vaixell de vela que indica la proximitat a la mar, de l’indret on es troba la falla.
 |
| Fig. 1 |
A la figura 1 podem observar l’escut de la comissió dels seus primers anys d’existència mentre que a la figura dos és l’escut que la falla empra a hores d’ara, entre els dos dibuixos hi ha una xicoteta diferència que passa quasi desapercebuda i és que mentre al primer el vaixell té desplegada la vela cap a l’esquerra, en la segona ho fa cap a l’altre costat.
Fig. 2
De l’autor de la idea
o del disseny de l’escut res se’n sap malgrat que tots els indicis apunten cap
a una reunió de diversos fundadors de la comissió aportant per la seua
confecció les idees de tots ells.
lunes, 22 de mayo de 2023
AVENIDA FRANCIA - ALFREDO TORÁN OLMPOS
La primera falla que es va plantar a l’indret fon a l’exercici 2001/2002, resultant un poc accidentada la seua aparició, ja que no arribaren a plantar i van suspendre el dictamen de seguiment que a totes les comissions novelles fa la J.C.F. Per altra part, segons em va comentar una fallera actual, aquell primer any la gent que portà a terme la primera comissió era totalment desconeguda a la barriada i, o bé no pogueren tirar avant la comissió o bé no saberen, el cas és que al segon any els veïns de la nova barriada es van fer càrrec de la comissió i va poder continuar el seu camí, a més en un temps rècord donat que era poca l’experiència dels components i pràcticament van començar l’exercici al mes de gener.
Fig. 1
El primer any la que fou primera Fallera Major de la comissió, arquitecte de professió, Immaculada Asensio Segura, va ser la dissenyadora de l’escut que representa a la comissió i no se li va ocórrer altra idea pel seu disseny que la de ficar a l’escut el que veia des de sa casa: La ciutat de les ciències, a un costat el museu, a l’altre l’hemisferi i al fons l’umbracle; per dalt dels elements descrits va ficar una càmera de cine en honor al nom d’uns dels carrers que la formen i una pinta com a representació de València, al centre de tots dos l’any de la fundació 2001. Tots els elements estan envoltats pels costats i per dalt de flames coronades per un rat penat amb les ales esteses (Fig. 1).
Fig, 2
Dues cintes una per dalt on es llig Falla Alfred Torán i Olmos i altra, per sota, Luis García Berlanga completen l’escut. Estes cintes tal i com s’aprecia, si comparem els dos dibuixos foren canviades, canvis que segons em comentaren es deu al fet que son més coneguts els carrers (Fig. 2).La J.C.F. va aprovar el canvi de nom al ple que va tenir lloc el 21 de juny de 2004.
Fig. 3
Poc després la
comissió va tornar a dissenyar l’escut, afegint-li el nom de “El Parotet” per
ser el lloc on planten el monument. Es va substituir tots els elements que
figuren a la part central, tan sols per l’edifici de l’hemisfèric i davant
l’escultura de “El Parotet” a la vegada que canvien el nom a les dues cintes
per ficar el sobrenom (Fig. 3). Aquest nou disseny pertany a la fallera,
publicista de professió Rosa Miquel.
martes, 18 de abril de 2023
FUENCALIENTE - LEBÓN
La sol·licitud per la creació d’una nova comissió data de 21 d’Abril de 1.981 i que en nom dels veïns fou presentada per Vicente García Andrés, primer president de la comissió, amb un pressupost de 1.960.000 de les antigues pessetes.
 |
| Fig. 1 |
La falla, el primer any, va tenir el seu escut, donat que a l’estendard de la mateixa figura a la part de darrere “1982 Donat per Cegás”. L’escut reflectís totalment els noms dels carrers, es tracta d’un doble rombe on figura el noms dels carrers, al centre sobre un fons amb les quatre barres, tres figures, la caldera del gas Lebón que a hores d’ara, es troben inutilitzades al carrer Fuencaliente; l’arxipèlag Balears i per últim un molí de vent típic de La Manxa donat que Fuencaliente és un poble d’aquella zona; dalt del rombe una rata penada amb les ales esteses que porta per darrere una cinta amb el nom “Dr. Elías Ros”.
 |
| Fig. 2 |
Esta darrera llegenda té que veure a l’origen de la pròpia comissió donat que el nucli fundacional de la comissió va tenir la seua llavor al bloc de finques de l’obra social de la Caja de Ahorros de Valencia “Elias Ros”.
L’autor de
l’escut Antonio Luis Martínez Guanter (així figura reflectit al llibret editat
per la comissió amb motiu del 25è aniversari) va saber ficar a l’escut elements
directament relacionat amb el naixement de la comissió, així com dels pròpies
carrers que la formen.
 |
| Fig. 3 |
Tocant de nou a
l’escut cal fer constar que la cinta de la part de dalt on fica “Dr. Elías Ros”
no sempre ha segut representada, així trobem que el llibret de 1987 figura el
nom, als llibrets dels anys 1999 (any del 30è aniversari) i 2001 no porten la
cinta reflectida, mentre que de l’any 200 fins a horas d’ara els anys 2000,
2002, 2004, porten la cinta però sense cap nom. Igualment fins avui des de
l’any 2055 fins ara, almenys a l’escut del llibre faller, no s’aprecia cap nom.
sábado, 15 de abril de 2023
DUQUE DE GAETA - POBLA DE FARNALS
Els antecedents històrics de la comissió els trobem als exercicis
1945/46 i 1947/48 quan es va plantar a l’indret una falla que encapçalada per
Juan Gallego Lechón, rebia el nom de Falla Barrio de la Unión[1]
Fig. 1
La comissió, tal i com
ara la coneguem encapçalada per Juan Ballester Tormo, va començar a l’exercici
63/64 i al contracte del monument faller amb l’artista Vicente Sancho Marqués
amb la data 25-2-64 trobem un segell de la comissió (Fig. 1) en el que es pot
albirar l’escut de la mateixa.
Es tracta d’un segell
de forma rodona en el que es llig, al voltant, el nom de la comissió, tenint al
centre una figura hexagonal irregular on es troba l’escut de la ciutat envoltat
en flames.
Fig. 2
Aquell escut va servir com a base del que a l’actualitat fa servir la comissió (Fig. 2) una cinta de forma semicircular dona peu a unes xicotetes flames que tenen dalt l’escut de València amb la rata penada que en les seues ales obertes tanca l’escut per la part de dalt. Per la part de baix i tancant un cercle amb el Rat Penat, una cinta amb els noms dels carrers que formen la comissió. Per la part de baix i tancant en cercle amb el Rat Penat, una cinta amb el nom dels carrers que formen la comissió.Per dissort no s’ha pogut determinar l’autor del disseny de l’escut d’aquesta comissió.
[1] El grup de edifici “Barrio de la Unión” esta
delimitat en una de les seues façanes pel carrer Pobla de Farnals i altra pel carrer Duc de Gaeta.
DOCTOR MANUEL CANDELA - AVDA. DEL PUERTO
La comissió va començar el seu camí pel món faller a l’exercici 64/65 sota
la presidència de Pedro López Solanas, usant per als seus documents el segell
de forma ovalada (Fig. 1), que com podem veure no porta cap dibuix.
La primera vegada que
apareix l’escut imprés pot ser fos al cens de l’exercici 70/71 on troben
segellat amb l’escut actual de la comissió (Fig. 2), Unes branques de llorer
lligades amb una llaçada dona pas a una cinta que cap amunt porta el noms dels
carrers al centre de la mateixa unes flames que espurnegen i al centre un
Miquelet, dalt d’este, una rata penada amb les ales obertes.
Fig. 1
Fig. 2
És del tot impensable
que la falla no tingués escut fins l’any 1970, en tot cas no ficarien el segell
als documents per la poca sintonia dels fallers amb la burocràcia, al menys en
aquells anys. De qualsevol manera, se’m
fa difícil creure que la comissió no emprara en escut fins a l’any 1970, puix
és més normal que començara a utilitzar-lo el primer any de la constitució.
martes, 11 de abril de 2023
CONSERVA - BERENGUER MALLOL
La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.
Del darrer any
esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius
de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,
Fig. 1 Fig. 2
Este segell és emprat
per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la
comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2].
Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio
Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F.,
la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una
figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de
la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures
el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb
les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on
figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia
amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.
Fig. 3 Fig. 4
Fins a l’any 67/68
trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència
de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un
nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara
per la comissió..jpg)
Fig, 4 Fig. 5
Un llauna de conserva,
recollint així d’una manera original el nom del carrer, de la que surt de gaidó cap a la dreta un
Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i
acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un
coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a
la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay,
faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els
elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que
igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.
L’any 90/91, baix la
presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una
variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per donar pas a unes fulles de llorer de la que
penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou
el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la
comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.
lunes, 3 de abril de 2023
ARTES Y OFICIOS - ACTOR LLORENS
Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 50/51
quan baix la presidència de Juan Morato Arias es va plantar una falla al carrer
Actor Llorens, comissió que va durar 3 exercicis, és a dir, fins a l’exercici
53/54.
En aquells anys la comissió va utilitzar tant com a capçalera dels escrits com a segell un Miquelet, amb flames als costats, que té dalt una rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). Este escut o segell el trobem en un escrit que amb la data 5 de gener de 1.951 el president comunica a la J.C.F. el nom dels congressistes que representaran a la comissió al proper congrés faller.
Fig, 1 
Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3
La comissió no va a
tornar a constituir-se fins a l’exercici 71/72, tractan-se per tant d’altra
falla, el 27 d’abril de 1.971, el que dies després seria president de la
comissió Rafael Bertomeu Valls va presentar davant la J.C.F. la corresponen
sol·licitud.
Aquell any la comissió
dissenya un nou escut (Fig. 2) es tracta d’una figura geomètrica que tanca una
paleta de pintor amb pinzells, per dalt d'esta dues branques de llorer, unes
flames i per davant d’estes un tabal amb baquetes, un Miquelet i una
dolçaina; per dalt de tot, tanca l’escut una rat penat amb les ales obertes,
per fora dels elements es llig “Falla Actor Llorens – Artes y Oficios”. El
disseny d’este escut correspon a unes idees aportades per diversos fallers
entre els quals trobaven Enrique López Tejero i José Tarazona Bellestín.
L’escut va durar fins
l’exercici 93/94, donat que poc després va ser rectificat (Fig. 3), variant la
composició de l’escut però conservant els elements del primitiu. Pense que la
rectificació fon propiciada per a donar-li més vistositat a la primerenca forma
de l’escut, donat que a la “rajola” que s’hi troba a la porta del casal figura
el disseny de l’escut primerenc, es a dir en que figura dintre de la figura
geomètrica-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)