Al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent a la junta directiva
celebrada el 28 de maig de 1.954 figura com aprovada esta comissió. Als primers documents que és conserven a la
J.C.F. relatius a la mateixa, corresponents a l’any 1.954/55, és pot observar
que figuren segellats amb un segell rodó
i dentat sense altra inscripció que “Comisión Falla Norte y Adyacentes i al
centre Valencia”.(Fig. 1)
Malgrat l’esmentat, al
contracte de la falla del mateix any signat per el president Jesús Ruiz Sabates
i per l’artista José Bayo Pradas, figura segellat de la següent manera: Una
Senyera amb forma de “banderí corneta”;
al pal, rematat per casc del Rei Jaume I, es troba envoltat per una traca, a la
part de la tela paral·lela al pal la paraula “Falla” i a les barres “Norte y
adyacentes” (Fig. 2). Aquest segell que figura a diversos documents de la
comissió és el primer escut que va tenir la mateixa com queda demostrat per la
utilització de l’estendard ( Fig. 3) que es pot veure, a hores d’ara , a la
entrada del casal faller de la comissió.
La comissió va
continuar fins l’any 1.962/63,data que va deixar de plantar-se per a tornar a
reviscolar l’any 1.969/70 presidida per Alberto Martí Esplugues i on no he pogut trobar cap escut que
l’identifiqués.
A l’any següent el
cens signat el 20-4-70, pel seu president Andrés Ochoa Albadelejos porta un nou segell (Fig. 4), es tracta d’un
segell rodó tenint al centre l’escut de la ciutat de València i al seu voltant
“Falla C/ Norte-Dr. Zamenhoff –Valencia-”, també figura l’esmentat segell com a
capçalera d’escrit de l’acta de constitució datada al 25 d’abril de 1.970.
Aquest dibuix és el segon escut que va tenir la comissió i que també com el
primer figura el seu estendard (Fig. 4) emmarcat a l’entrada del casal faller
(Fig. 5).
 |
| Fig.3 Fig, 4 |
El darrer escut va ser
emprant per la comissió fins l’exercici 74/75, any que torna a aparèixer un nou escut a la comissió (Fig. 6), es
tracta de unes flames que contenen la paraula Falla i d’on surt un clavell de
color roig, dalt d’este, tancant l’escut, per dalt una rata penada amb les ales
obertes. Tanca l’escut per la part de baix una cinta on es llig “Norte Dr.
Zamenhoff.
Perquè canviaren
l’escut per tercera vegada? Vet aquí la història del canvi de l’escut que té
que veure amb un succés ocorregut anys enrere: Retrocedim a l’any
1.971, mes concretament a l’acte de l’ofrena, un faller li demana a una fallera
una flor per tal donar-li-la a la Patrona, la resta de components de la
comissió li va agradar aquella idea i la va copiar. |
| Fig. 5 Fig 6 |
Per aquells temps la
J.C.F. exercia unes mesures més estrictes que les de ara i va cridar l’atenció
a la comissió i sembla ser que va passar a la “llista negra” i com a
conseqüència dos anys castigats. Però a l’any 1.974/75 els fallers parlaren alt
i clar “portarem clavells rojos a la Verge”. L’ingeni feu la resta canviaren
l’escut i estendard de la comissió per tal de que portara un clavell que encara
empra la comissió. No cal dir que els components de la comissió mai han deixat
de dur clavells rojos a la verge malgrat que la J.C.F. indique altra cosa.
