JESÚS - SAN FRANCISCO DE BORJA

             La falla té els seus començaments a l’exercici 48/49, any que va ser presidit per Olegario  Cortés Marín. Al cens de la comissió que obra a la J.C.F. relatiu a l’any 50/51 apareix segellat amb un segell (Fig. 1) que consta només el nom “Comisión Falla San Francisco de Borja-Jesús y adyacentes”.

 

Fig. 1                                            Fig. 2

            Malgrat este segell, l’escut de la comissió (Fig. 2) figura en una mena de paperetes que van ser confeccionades per a demanar ajuda per l’elecció de la Cort d’Honor de la fallera Carmen Campuzano. L’escut constava d’un bunyol envoltat en flames, tenint dalt entre les flames un escut amb les quatre barres en uns llambrequins a la part de dalt a tall de corona i dalt de tot una rata penada, escut que empra la comissió fins a l’any 65/66 darrer any que deixà de plantar falla. Fins ací els antecedents històrics. 

 

Fig. 3

            La comissió va reviscolar a l’exercici 68/69 , comissió que no té res a veure a l'antiga, pero que no deixa de tindre una base de la seua història. Esta vegada sota el nom de Jesús- San Francisco de Borja, presidida per José Mª Gómez Santamaría i com a F.M. Ana Penades Martí. I aquell mateix any el faller José Mª Portela Marco va dissenyar l’escut de fins ara usa la comissió (Fig. 3): Unes flames serveixen de base a una barraca coronada pel rat penat, davant de tots dos un Miquelet, una cinta amb el nom de la comissió tanca l’escut per la part de baix.

 

 

 

 

 

 

 

 

AV. GIORGETA - ROÍS DE CORELLA

 

            El dia 5 de maig de 1970, es va presentar davant la J.C.F. una nova sol·licitud per plantar una falla a la ciutat, el dia 10 del mes següent la comissió lliura un document al que es certifica quins són els membres de la Junta Directiva de la comissió, que el primer any, va estar baix la presidència de Ramón Bernabé Guillem i  de la que fou Fallera Major Mercedes Palme.

            A l’esmentat any va ser el president l’encarregat de presentar un disseny del primer escut de la comissió (Fig. 1): Tenint com a base un bunyol, ix del forat un Miquelet envoltat en flames, tancant el dibuix de dalt a baix una cinta amb el nom “Avda. Giorgeta- Roig de Corella- Cno. Real de Madrid” i per davall d’estes, dues branques de llorer.

 

Fig. 1

            L’any 81/82 estant el mateix president al capdavant de la comissió té lloc un canvi d’escut (Fig. 2) en el qual es conserven els elements del primitiu, sols que la cinta amb el nom queda col·locada només a la part dreta de la resta dels símbols. El canvi segons en va comentar el dissenyador va ser per fer el model de les insígnies calades i no com es feien abans totes d’una pesa.

 

Fig. 2

            Igualment, em va comentar l’autor, que l’escut de la figura dos és una forma més moderna del que figura a l’estendard i que es va fer per donar-li una forma més moderna per col·locar-lo a la pàgina d’internet.

            Una curiositat tocant al nom de la comissió (avinguda Giorgeta.-Roig de Corella), cal dir que el segon carrer, per acord municipal de juliol de 1946, s’anomena Roís de Corella i no “Roig” com ho fa la comissió, dit açò crec que si  la comissió vol anomenar-se així puix bé i en la seua defensa diré que fa temps el carrer va estar retolada com “Roig de Corella”.

 

FERNANDO EL CATÓLICO - ÁNGEL GUIMERÁ

 

             La primera comissió que es va plantar a l’indret sembla que data de l’exercici 1928/29 sota la presidència de Fernando Cortés.

            Al primer escut de la comissió el troben en forma de segell a la part inferior esquerre del llibret editat per la comissió a l’any 1949 (Figs. 1 i 2). Este escut fou brodat a l’estendard de la comissió que va ser beneït el 17 de març de 1956 i va ser utilitzat per la comissió fins l’any 1965, any que va ser inclòs al llibret. Com es pot apreciar a la figura 3 es tracta d’una paella, dalt dels  trespeus ó “trébedes”, de la que sobreïxen unes flames i el rombe heràldic de la ciutat coronat per una tira de traca que uneix les ales del Rat Penat en acció de volar.

 

Fig. 1                                  Fig.2                              Fig.3

            L’any 1966 la comissió fa servir un altre model d’escut (Fig. 4). Esta vegada es tracta de l’escut que fins avui en dia empra la comissió en quasi tots els documents oficials: Un pergamí amb una cinta amb el nom dels carrers, encercla per la part de baix a unes flames que serveixen de base per dues peces de la vestimenta típica de l’horta, una pinta a la dreta i un capell a l’esquerra; per dalt de les peces un Miquelet sobreïx per dalt del pergamí.

 

Fig. 4                                            Fig. 5

            A l’any 1968 apareix al llibret un nou emblema de la comissió dissenyat per Manolo Barberá. Aquesta vegada es tracta d’una figura que dona el nom a la comissió i per la que va ser i és coneguda: El Bunyol, entrecreuat per unes fulles de llorer (Fig. 5). Donant-se el cas que de mentre l’escut és el de sempre; a l’any 1968 apareix imprés al llibret de la comissió.

            De totes maneres cal dir que, malgrat que la comissió té com escut el reflectit a la figura 5 també reconeix com a seu l’emblema de figura quatre, fins el punt que en alguns dels programes i llibrets figuren les dues figures, nomenant, a tall d’exemple, el programa de la presentació de les Falleres Majors de l’any 2005.

           

 

 

 

 

 

ESPARTERO - RAMÓN Y CAJAL

 

Els primers segells emprats per la comissió (Fig. 1) els troben en dos documents que figuren a l’arxiu de la J.C.F., el primer amb la data de 28 de Juny de 1944 on el president Isidro Calvete Trenzano sol·licita permís per fer un ball, el segon document amb la data de 7 de març de 1945 el president Enrique Puchades Ibáñez demana permís per plantar una barraca els dies de falles, el segell és de forma ovalada amb la vora dentada on només es llegeix el nom de la comissió.

 

   

Fig. 1                                                             Fig. 2

            No serà fins a l’any 50/51 quan la comissió encapçalada per Isidro Calvete Trenzano, utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 2): El  rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat creuat, per davant. una torxa encesa, dalt del rombe una rata penada amb les ales obertes. Com es pot apreciar a la reproducció el dibuix està confeccionat en tres dimensions.

 

Fig.,3                                                   Fig 4

            La comissió va deixar de plantar-se a l’any 1964 per reviscolar a l’exercici 68/69 sota la presidència d’Antonio Bernabeu Antolino i este any empren un nou escut (Fig. 3): Un rombe quadribarrat encimbellat per la rata penada amb les ales obertes dona pas, per dalt, a tres monuments emblemàtics de la ciutat, al centre el Miquelet i a la dreta i esquerra les Torres dels Serrans i de Quart respectivament, per dalt dels monuments unes flames. Este nou escut va ser dissenyat pel faller Enrique Herrero Codoñer i va durar quatre anys, és a dir, fins l’exercici 71/72 malgrat que este any torna a aparéixer als documents de la comissió, el primer escut que correspon a la figura dos encara que amb una variació la torxa que tenia l’escut primitiu passava per com s’ha dit, per la part de darrere del rombe i la nova versió ho fa per davant a més d’aparéixer una cinta per la part de baix on fica el nom de la comissió.

 

 

       Fig. 5                                          Fig. 56                                            Fig.7               

            La nova versió (Fig. 4) també a sofert variacions, a més bastant significatives, als llibrets de l’any 1977 i 1978, al programa de la presentació de la Fallera Major del mateix any i al programa de presentació de la Fallera Major de l’any 1980 se li afegeix un Miquelet abraçat per l’ala dreta del Rat Penat (Fig. 5) malgrat esta variació els fallers en comentaren que no ha sigut mai l’escut sinó que pot ser Que fos per un adorn propi d’un programa.

            Per altra part, al llibret de l’any 1997, reprodueix l’estendard de la comissió (Fig.6) i on l’escut torna a tenir altra variació a la torxa, rombe i rat penat se li afegeix  la corona i les dues eles de l’escut de la ciutat, malgrat açò a la part superior dreta del llibret es pot veure l’anterior escut sense els nous elements, escut que tornen a reproduir al llibret de l’any 1988.

            Sembla ser, al menys així ho expressen els fallers que la darrera descripció de l’escut és la que a hores d’ara, empra la comissió per a identificar-se (Fig. 7), malgrat tot, en l’any 2005 es torna a ficar l’escut l’escut de la figura quatre.

 

 

 

 

DOCTOR GIL I MORTE - DOCTOR VILA BARBERÁ

 

            El primer cens que hi ha a la J.C.F. pertany a l’exercici 46/47 sota la presidència de Vicente Pelegrí Ros. Els seus primers anys emprava per la seua identificació diversos segells com els que podem apreciar a les figures 1 I 2. Estos segells figuren estampats  als documents que obren als arxius de la J.C.F. dels diferents anys, malgrat que no tots seguits, fins a l’any 70/71, any que es va plantar la darrera falla de la primera època.

Fig. 1                                                          Fig. 2

            El dia 5 d’abril de 1979 Francisco Noguera Ferrero, que posteriorment seria delegat d’activitats diverses, sol·licita a la J.C.F, en nom de veïns la autorització per plantar-la de nou la falla. L’autorització definitiva, després de superar els obstacles que dins de  l’expedient van al·legar les comissions veïnes, va venir al Plé de la J.C.F. el dia 8 de juny de 1979. La comissió fou presidida per Santiago Cerviño Guimerà. 

Fig. 3

            L’escut inicial estava format pel cap d’un “doctor”, en clara al·lusió als noms dels carrers, amb la seua mascareta d’operacions, penjant de la cinta que l’envolta per la part dreta, un fonendoscopi. El disseny de l’escut va ser obra  d’Empar Garreria Gómez.

            L’any 1.979 es va redissenyar (Fig. 4) per Mario Gascó Más i a vell escut se li va afegir per la part de baix una senyera i a la part de dalt de gaidó el rat penat, a la vegada que se li canviava l’expressió a la cara del metge i desapareixia el fonendoscopi, unes flames tanquen per complet l’escut. Açò és almenys el que figura a l’opuscle editat per l’agrupació a la qual pertany la comissió.

 

 

CONVENTO JERUSALEM - MATEMÁTICO MARZAL

 

Segons la comissió la falla va fundar-se a març de 1933 amb una barreja de gent procedent de les falles infantils i veterans d’altres falles, amb el nom de Luis Morote – Matemático Marzal. La comissió va durar fins a l’any 1936 desapareixent per causes de la guerra civil.

            La comissió va reviscolar a l’exercici 1941/42 afegint-li el nom del carrer Xàtiva, la documentació escassa d’aquells anys no permet assegurar si la comissió contava en algun escut que l’identificava.

            El  fet és que a l’any 1946 la falla ja feia servir d’un escut trobant-se en una carta, signada pel president José Oltra Moles, adreçada a la J.C.F. girant-li dues entrades per una vetlada teatral en homenatge a la Fallera Major Filin Martínez Lozano. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat formada per rombe, corona oberta i un xicotet Rat Penat, amb dues cintes, una per darrere del Rat Penat on es llegeix “FALLAS DE VALENCIA” i altra que tanca l’escut per baix on fica “JERUSALEN Y JATIVA = Nº 12 = de la JUNTA CENTRAL FALLERA” (Fig. 1)

 

Fig. 1                                              Fig. 2

            L’escut va durar almenys fins a l’exercici 59/60 donat que a l’exercici següent s’hi troben diversos documents amb un nou escut (Fig. 2). Quasi en tota seguretat basant-se en el darrer està dissenyat de la següent manera: El rombe heràldic de l’escut de la ciutat, però allargat cap als costats vorejats per les paraules “COMISION DE FALLA CONVENTO JERUSALEN”; al centre del rombe dalt les barres “BUNYOL D’OR COLECTIVO”; a la part baixa una tira de traca del que pengen sis cantarelles i al centre d’aquesta el bunyol atorgat com  recompensa; per la part de dalt dos rates penades en cadascun dels costats superior i dalt d’estos una corona oberta.

Fig. 3

             Este escut és molt semblant a l’utilitzat en l’actualitat per la comissió i sols varia al ser  rectificant la forma de la corona, al llevar-li el nombre de puntes, no ficar les lletres que hi havia al centre, a més de variar la forma de les dues rates penades. (Fig. 3).

            Cal dir que, al llibret publicat per la comissió a l’any 1995, hi ha un record a la persona del faller de la comissió (1942-1966), Emili Camps Gallego i en ell consta que entre les tasques que va dur endavant, la creació de la insígnia original de la falla ignore si es tracta del disseny de l’escut o de la mateixa insígnia.

 

 

CERVANTES - PADRE JOFRÉ

 

            Es té coneixement de nombrosos anys que en distints noms es va plantar monument al carrer sent la notícia més antiga, segons el diari Las Provincias, el 19 de març de 1878,  plantant-se una falla al carrer Cervantes, aleshores als  afores de la ciutat. Igualment es junt a dos falles més son les úniques que des de l’any 1940 ha plantat interrompudament a la ciutat[1]

            L’any 1944/45, primer any que hi havia cens oficial datat el 26-06-44, figura segellat amb un segell de forma ovalada (Fig. 1) sense cap dibuix que el relaciona.

            Igualment, l’any 1945/46 la comissió empra un segell distint per la seua identificació (Fig. 2) que com el darrer tampoc inclou cap dibuix identificatiu.

 

Fig. 1                                                              Fig. 2

            En document adreçat al president de la J.C.F. datat el 12-03-53 i signada pel president Pascual Gascó la comissió empra un segell (Fig. 3) on el pot albirar que conté dibuixos típics valencians, sense que, pel mal estat de l’encuny, podem dir quins són.

 

Fig. 3                                                  Fig. 4

            No es sap la data exacta on la comissió fa servir el seu primer escut, però pogués ser que la data fos l’exercici faller 1956/57, on segons el llibret editat per la comissió, amb motiu del seu centenari, la comissió data esta dada com el primer estendard de la comissió.

            Es de suposar que la comissió ficaria l’escut que fins ara els representa a l’esmentat estendard. L’escut (Fig. 4) del que es desconeix l’autor està format per un ninot amb els braços en creu i que té flames en lloc de mans es troba dalt un cartell on fica el nom de la comissió. Per darrere del ninot, un el Miquelet de gaidó cap a l’esquerra i per darrere de tots dos un cercle amb els colors de la Senyera. Completa l’escut les recompenses aconseguides per la comissió al llarg de la seua existència

[1] Esta falla junt a les falles de la Plaça del ercat i Cadiz-Literat Azorin son les úniques ha han plantat tots els anys des de 1940.

BAILEN - XÀTIVA

 

            Des de fa molt de temps el món dels ferrocarrils ha estat unit a les falles, sembla que la primera falla es va plantar l’any 1931, al pati de carruatges de l’estació, falla que va ser anomenada Ferroviaria-Tramviaria, per afegir-se els tramvies (a hores d’ara F.G.V.) de l’època i que com a anècdota diré que des dels tramvies es realitzava la “despertà”. Passat el temps vegem que el primer cens que figura a la J.C.F. correspon a l’any faller 1947/48 i que el nom que en ell figura és “Interior de la carga de la Estación”

 

   Fig. 1                                      Fig, 2                                    Fig. 3

            El primer escut emprat per la comissió (Fig. 1) té la forma ovalada tenim al voltant el nom de “Comisión Falla Ferroviaria – Estación del Norte, al centre de la figura un tren i dalt d’este el Miquelet, una gran rata penada envolta amb les seues ales a totes les figures. L’escut el troben a un document datat el 3 de gener de 1961, signat pel president Eusebio Torres Caballero comunicant a la J.C.F. les altes produïdes dintre de la comissió. L’escut és emprat per la comissió fins a l’any 1974.

            L’escut va sofrir una variació, va desaparèixer la forma ovalada i se li va afegir al costat del tren a l’esquerra una senyera valenciana amb flames així com, a la part de baix, dos coets on fica “Falla Ferroviaria” (Fig. 2). Es troba representat a l’interior del llibret de l’any 1961, on s’aprecia un faller vestit de torrentí que porta un estendard amb l’escut. També el trobem a la portada del llibret de l’any 1972. Tot açò no es reflecteix a primer estendard de la comissió (Fig. 3) on encara conserva la forma més antiga, és a dir, sense senyera i sense coets.

 

Fig. 4                                                            Fig. 5

            A l’exercici 73/74 sent president Eugenio Gallego Cid la comissió anomenada eixe any “Bailen- Játiva (interior del recinto)”, canvia d’escut (Fig. 4) encara que no de manera definitiva puix trobem un document signat pel president Eugenio Gallego Cid, sol·licitant la medalla del premi aconseguit per haver-la perduda i on a la capçalera de l’escrit figura l’antic escut (Fig. 1) mentre que es troba segellat amb l’escut nou (Fig. 5). També trobem la duplicitat dels escuts a un document datat el 9 de novembre de 1976.

            El nou escut i actual de la comissió conserva les directrius del primer: Una màquina de tren descansa damunt les lletres “Ferroviaria”; per dalt de la màquina el Miquelet, al costat a l’esquerra de gaidó la Rata Penada amb les ales obertes, per darrere de tots els elements, flames; baix de les figures dues branques de llorer trobant-se al mig d’estes un fanal dels emprat pels caps d’estació en altres temps.

ALBERIQUE - HEROE ROMEU

 

La comissió va començar la seua història a l’exercici 66/67 encapçalada pel seu president Francisco Navarro Cercós.

            Davant la necessitat de tenir un dibuix que els representara  com a comissió, el mateix president va dibuixar un esbós a color del qual pensava per escut, l’esbós li’l  va ensenyar a Diego Cosano per saber el seu parer, donant-li la seua aprovació.

 

Escut de la comissió

            En una propera junta el va presentar oficialment rebent l’aprovació de tota la Junta excepte de dos fallers, Roca i Mora, encara que segons informació rebuda era més per esperit de contradicció que per no estar de conformitat amb l’esbós.

            No cal dir que l’escut va ser aprovat quedant de la següent manera: Dues cintes on es pot llegir a la primera i baix “Comissió Falla” i en la segona Alberic-H. Romeu-Ontinyent-B. Orden, que corresponen als carrers de la demarcació. Dalt de les cintes a l’esquerra la senyera de la ciutat i a la dreta un tabal, al centre de tot dues flames i cap a l’esquerra per dalt de la Senyera el Miquelet , a l’altra part de gaidó tancant l’escut el rat penat, per darrere de tot aguaiten a la dreta una eixida i a l’esquerra un coet.

ALBACETE - MARVÁ

 

            El dia 14 de maig de 1951 la J.C.F. lliura un escrit adreçat a José Ramón Fabregat concedit permís per realitzar “l’apuntà” de la falla denominada oficialment “Finca Roja interior”, segons consta a l’esmentat document. Finalitza així un període de temps que va començar uns anys abans al cercle recreatiu anomenat “La Colmena” que es trobava dintre de la coneguda “Finca Roja”, comença doncs la història de la falla, que pel temps es coneixeria com a “Falla de la Hispanidad”, per la relació amb la falla plantada a l’Argentina, donat que el president d’aquesta Matias Buenrostro, també ho va ser els anys 65 y 66 de la falla valenciana.

            Tenim doncs una falla i entre altres coses faltava un escut, este va venir de les mans del cartellista valencià Rafael Contreras, a l’escut (Fig. 1) es pot apreciar que es barregen tres elements un de l’indret i els altres de la festa: Una colmena en mig de flames i dalt un rat penat. L’escut va tenir variacions segons el suport on es col·locava, com per eixample a la Delegació de Loteria (Fig. 2) i a la portada del  llibret de l’any 1959.

        Fig. 1                                         Fig. 2                                         Fig. 3           

             L’any 1959 la comissió, que continuava plantant-se dintre la Finca Roja, va agafar una nova empenta donat que prengueren la iniciativa un grup de joves passant a anomenar-se “Juventud Riallera La Colmena”, per eixe motiu l’escut va patir un canvi, igualment dissenyat per Rafael Contreras, al darrer escut si li va afegir a la part de dalt dreta la Senyera de la ciutat, als dos costats flames i la “colmena” travessada per un coet, a més del canvi sofert pel Rat Penat (Fig. 3). Aquell any la comissió va estrenar el primer estendard que portava en gran el nom de la comissió i a la part superior dreta l’escut. 

    

                                        Fig. 4                                                       Fig. 5                                                         

             L’any següent, és a dir, l’exercici 1.959/1960 no va plantar-se falla gran, sols es va plantar una falleta infantil al jardí de la finca, però a l’exercici 1960/1961 sota la presidència de Vicente Zarzo Benito, tornà a reviscolar la comissió gran, este any va tenir  un succés que, per la seua importància arriba fins avui, la comissió, per primera vegada, va plantar-se al carrer, prenent el nom de “Albacete-Marvá”.

            Per este motiu la falla va tornar a canviar el seu escut representatiu: Un senzill bunyol dona pas pel seu forat a una flama personalitzada i dues flames més menudes a mode de braços, i novament va ser Rafael Contreras el seu autor (Fig. 4).

            L’any 2002 coincidint amb les Noces d’Or la J.C.F. va atorgar el “Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer col·lectiu” motiu pel qual la “Flama” nom pel qual es conegut l’escut, (Fig. 5) va ser reformada amb els atributs corresponents i que en este cas fou disseny de la fallera M. José Saurí Montagut.

FALLES DEL SECTOR LA ROQUETA - ARRANCAPINS

 

ESTADISTIQUES FALLES SECTOR RASCANYA

 

SENENT IBAÑEZ

 

                Un grup de veïns de la pedania de Massarrojos va sol·licitar al començament de l’exercici 97/98 la autorització per formar una nova comissió. La sol·licitud va iniciar el corresponent expedient que va donar com a resultat l’aprovació al ple de la J.C.F. celebrat el 10 de juny de 1.997.

            Eixe any baix la presidència de José Mª Bosch Clemente la falla ja tenia el seu escut identificatiu, doncs al menys part d’ell s’hi troba al primer cens presentat a la J.C.F. El mateix es troba segellat per unes lletres que formen el nom de la falla i de la barriada propera a Montcada però que pertany a la ciutat de València i un coet en forma humana assegut a les lletres (Fig. 1).

 

Fig. 1                                                        Fig. 2

            L’escut de la comissió (Fig. 2) està format per la mateixa figura però esta vegada assegut dalt un tabal i que porta sobre el muscle una gran dolçaina. Un fons de flames completa l’escut junt a una pinta de valenciana que serveix com a suport de les figures esmentades  i on fica el nom de la comissió.

            Sobre l’autor del mateix la comissió ignora qui va ser, al haver deixar de pertànyer a la mateixa el fundadors de la comissió i no tenir constància en cap document de l’autor de l’escut.

 

Fig. 3

         Davant l'obligatoridad de complir la llei de la memòria històrica, la comissió va canviar l’escut per una forma distinta i mes moderna (Fig. 3). Es tracta de una versió lliure inspirada, segons sembla, en l’església , tenint con a fons unes flames, dos cintes tanquen l’escut per dalt i baix amb el nom de la falla i la localitat.

SANTIAGO RUSIÑOL - CONDE LUMIARES

 

        Esta comissió, consta al llibre d’actes de les assemblees de presidents, corresponent a la sessió celebrada el dia 27 de juny de 1.985 figura com a falla denegada. Posteriorment davant el recurs presentat la mateixa fou aprovada per l’assemblea de presidents celebrada el 31 d’octubre del mateix any.

            La falla, va ser presidida el primer any pel president Enrique Asensi Plá,  ja va tenir l’estendard que, avui en dia encara fa servir la comissió(Fig. 1), en ell bordat per la mare la fallera major es trobava l’escut de la comissió, un conjunt format per una base formada per dues branques de llorer tenint al centre un tabal i dos baquetes, per dalt dos elements, a la esquerra la Senyera amb pal en acció d’onejar i a la dreta el Miquelet; dalt de la Senyera i amb unes flames com a base el cap d’una valenciana abillada amb el conjunt de pintes i arracades típic, dalt d’estes figures la paraula “FALLA” i dalt del Miquelet una xicoteta rata penada amb les ales esteses, tanca l’escut formant un cercle, per baix les esmentades branques de llorer i per dalt el nom de la comissió “Santiago Rusiñol-Conde Lumiares-Avenida Constitució”

 

Fig. 1                                           Fig. 2

            L’esmentat escut va ser emprat per la comissió els primers any als seua documents oficials com així es pot comprovar al llibret de primer any i al cens del segon anys que consta a la J.C.F. i segons en comentaren els fallers la idea de ficar els elements descrits a l’escut fou una idea de diversos fallers encarregant-se de fer el disseny José Costa Rodrigo que era aficionat a la pintura.

            Com que la insígnia de la comissió era una pesa rodona que al seu conjunt era molt lletja, es va pensar en fer altre disseny, encara que conservant els elements primitius. Açò va donar com a resultat que anys després un faller que era pintor de professió i que per dissort el fallers desconeixen el nom, el tornés a  dissenyar de nou així va canviar el tabal ficant-lo al centre de la Senyera i la rata penada la va centrar al eix central de l’escut al mateix temps va afegit una cinta que tanca totes les figures amb el nom dels carrers de la comissió (Fig. 2).

Fig. 3

            L’any 2003 el president Jesús Hernández Motes, va tenir l’idea de llevar el nom de Avda. de la Constitució donat que, encara que pertany a la demarcació la falla no era coneguda per eixe nom i si pels altres dos, per tant va  tornar a dissenyar l’escut  que en aparença és idèntic al darrer però que si és fixem és més allargat cap a la vertical del mateix i per suposat va llevar el nom adés dit. (Fig. 3).

           

 

 

 

SANTA GENOVEVA TORRES - ARQUITECTO TOLSÁ

 

           La falla que ens ocupa va ser aprovada al ple de La J.C.F. celebrat el 20 de juny de 2006. La constància de la joventut de la falla la trobem al mateix escut de la comissió puix en una de les seues cintes figura “FALLA LA NOVA D’ORRIOLS” a la vegada que queda clar la barriada de l’emplaçament de la mateixa. L’altra cinta que conté l’escut, situada a la part de baix conté els noms que componen el nom oficial de la novella comissió.

            L’escut, ideat pel faller Enrique Alcoriza Soria i completat i dissenyat per l’artista faller Eugenio Burriel, queda completat pel casc del Rei Jaume I emprat en la iconografia de la Generalitat Valenciana i a l’esquerra d’este, de gaidó, la Senyera, per darrere dels dos elements esmentats unes grans flames formen el fons que a la vegada són coronades per una gran rata Penada amb les ales esteses. 

Escut de la comissió

             Por altra part hi ha altra versió de la idea del naixement de l’escut: Un faller de la comissió amb el cognom Tio, va encarregar la seua realització a un dibuixant acceptant l’encàrrec, però va ocórrer que faller va faltar i la comissió ignorava el dibuixant que havia de  confeccionar l’escut, la font que en va dir esta nova versió també en va dir que este fer va ocórrer el segon any de vida de la comissió, pel qual el primer any fa falla no tenia escut.

            No dubtaré d’esta versió, però no hi ha concordança en la data, donat que en la foto de la presentació i de l’ofrena de les falles de 2007 ja hi havia escut.

           

SAN VICENTE DE PAUL - DIPUTADA CLARA CAMPOAMOR

 

            El dia 28 d’abril de 1981 el que després es convertiria en el primer president de la comissió Juan Sanahuja Alonso, va presentar davant la Junta Central Fallera, la corresponent sol·licitud per a constituir una comissió fallera, que tenia un pressupost de 2.210.000 de les antigues pessetes.

            Rere l’informe favorable de la delegació d’Admisió de Falles de 14 de maig, la comissió va ser aprovada al ple del màxim organisme faller amb la data de 28 de maig del mateix any, amb el nom de San Vicente Paul-En Proyecto, aprovació que va ser ratificada per l’assemblea de president celebrada el 10 de juny següent

 

Fig. 1

            Un mes després, la comissió ja comptava amb el seu escut, puix al primer cens de la comissió amb la data de 28 de juny figura segellat amb el mateix. L’escut que podem trobar al document esmentat és el primer que va tenir la comissió i fou dissenyat per l’aleshores faller  i pintor artístic Antonio Torres Iñigo que va presentar el seu disseny a la comissió sent de l’aprovació de la junta.

            L’escut dissenyat (Fig. 1) consta d’una figura de forma quadrada amb u dels seus vèrtexs cap a baix, tenint al centre un bunyol i al forat d’este una típica barraca de l’horta valenciana, al vèrtex superior una rata penada amb les ales obertes completen junt a una cinta que envolta a tots els elements l’escut. També figura al mateix i en la pasta del bunyol el nom del carrer.

 

Fig. 2

              Més tard l’escut va patir una transformació al convertir la figura quadrada en el rombe heràldic de la ciutat i col·locar la corona oberta també de l’escut de la ciutat entre este i la Rata Penada. Segons en van comentar el fallers consultats l’escut de la comissió és el ressenyat en primer lloc (Fig. 1) i no el segon que va ser una transformació que fou introduïda quan es va confeccionar l’estendard de la comissió per l’artesà corresponent.

            La comissió malgrat que ha canviat d’estendard tornant a ficar el nou disseny (Fig. 2) reconeix com a únic escut de la comissió al primer anomenat (Fig.1).

 

SAN JUAN BOSCO - DUQUE DE MANDAS

 

            La comissió va començar el seu camí a l’exercici 64/65 sota la presidència de Joaquin Signes Maroto i el primer any ja tingueren l’escut que els identificava. La primera representació la podem trobar als arxius de la J.C.F. en document signat pel president esmentat i el secretari José Navarro Feliu, comunicant les altes ocorregudes al si de la comissió. El document porta la data de 24 de setembre de 1964.

 

Fig. 1                                     Fig. 2

            La dea del disseny de l’escut va ser del faller Vicente Mañez Espinosa que segons en va comentar, va traslladar la seua idea als components de la comissió encarregant-se del seu dibuix la també fallera Enriqueta Ordaz. L’escut representa un ventall o palmito obert, tenint al centre i sobreeixint per dalt el Miquelet, a la part dreta les Torres dels Serrans i a l’esquerra les Torres de Quart. Per sota de tots els elements una cinta amb els noms dels carrers. Este escut fou plasmat a l’estendard de la comissió (Fig. 1) per la fallera Pilar Valero Enguidanos qui va ser l’encarregada de brodar-lo.

 

Fig. 3                                   Fig. 4

            Any més tard i sense que es sàpiguen les circumstàncies l’escut va ser modificat pel faller Luis Arener Alcaide, qui en el seu disseny va modificar les figures representades donant-li una perspectiva des de baix a la vegada que el treia de dintre del cos del ventall, també va afegir com a fons de tots els elements unes flames. El disseny esmentat el troben a la banda de la Fallera Major de l’any 1990. (Fig. 2). Este disseny també fon entregat a la J.C.F. quan l’any 2003 se’ls va demanar per incloure’ls al Llibre Oficial Faller.

            Igualment, quan la comissió va decidir canviar l’estendard per un de nou l’artesà Vercher va fer servir el darrer disseny modificant novament l’escut al canviar el dibuix de ventall i ficant la paraula “Falla” dalt de les flames i com parts d’estes. (Fig. 3)

            També existeix un altre disseny de l’escut (Fig. 4) que conservant les figures fora del palmito i les flames té dibuixades al cos del ventall la Verge dels Desemparats al centre, un pomell de taronges a la dreta i la Senyera a l’esquerra.      

 

PRIMADO REIG - SAN VICENTE DE PAUL

 

Poques són les dades que m’han pogut aportar els fallers de la comissió va nàixer a l’exercici 59-60 baix la presidència de Manuel Gracia Martinez, per deixar de plantar-se l’any següent. Dos anys després, la comissió va reviscolar a l’exercici 61/62 sota la presidència de la mateixa persona.

Escut de la comissió

 

   Els fallers consultats ignoren si els dos primers anys la comissió comptava amb l’escut que presenta una estructura molt senzilla: Un doble rombe que porta dintre el bust d’una valenciana i com fons unes flames, albirant a la part dreta del cos una falla. Per dalt del rombe un Rat Penat amb dos llambrequins completen l’escut.

            De l’autor del seu disseny no res he pogut esbrinar, desconeixent les dades els components actuals de la comissió sols es pot dir al respecte que fou la primera Fallera Major María José Crespo qui va brodar l’estendard on figura l’escut i que sembla que va ser el primer any de falla, és a dir, l’any 1959/1960.

DEL POBLE, Plaça - SANT ROC

 

L’any 80/81, encapçalada per Joaquin Riaza Albentosa, va nàixer a la pedania de Carpesa a  l’horta nord de València una nova comissió fallera que segella el seu primer cens amb l’escut de l’alcaldia de la barriada.

            A la primera reunió que va tenir la comissió va nàixer la necessitat de tenir el seu propi escut que va sorgir de la reunió de dos o tres fallers que aportaren les seues idees al respecte. L’encarregat del seu disseny definitiu fou el faller Francisco Gómez Marco qui va emprar la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb tres quartets dos dalt i un baix; al quarter superior dret l’escut de la ciutat de València, encara que sense el Rat Penat; al quarter superior esquerrà unes flames i el Miquelet i al quarter inferior la Senyera estatuària de la Comunitat. Corona l’escut un Rat Penat amb les ales esteses, i encercla l’escut esmentat dues branques de llorer tancant-lo per sota una cinta amb els colors de la bandera de l’estat espanyol amb el nom de la comissió.

 

Escut de la comissió

              Este disseny va ser mostrar a diversos components de la comissió a qui els agrada el dibuix adoptant-lo des del moment com a escut de la novella comissió.

            L’escut que la comissió utilitza a hores d’ara, és el mateix que el primer ser dissenyat, no variant cap element excepte, les lletres que dinen a conéixer  el no de la comissió i l’indret on es planta.

         Amb a les comissions República Argentina-Dr. Pallarés Iranzo, i Dr. García Brustenga- Vicente Barrera, són de les poques comissions que als elements dels seus escuts s’hi troba la bandera espanyola.