RIBERA .CONVENTO SANTA CLARA

 

            El primer cens de la comissió pertany a l’exercici faller 44/45, sent el president Manuel Just Piquer amb el nom de Ribera – Calvo Sotelo, encara que en aquell temps tant es plantava en l’encreuament d’altres carrers com, a tall d’eixample, al cantó del carrer Martínez Cubells.

            La comissió que va durar fins l’any 49/50 tot i que no va plantar tot els anys, emprava, l’any 1949, un segell rodó amb els noms dels carrers de la comissió i sense cap dibuix que la pogués identificar (Fig.1). A l’any següent la falla feia servir altre segell igualment rodó, però que tenia al costat dels noms dels carrers unes flames (Fig. 2) i que també figura imprés a un llibre de festes valencianes[1]

            La comissió no va plantar a l’exercici 50/51 i al cens de l’any 51/52 consta la paraula “disuelta”, senyal inequívoca que tampoc hi va haver falla. Va reviscolar l’any 52/53 durant fins l’any 55/57 que novament va quedar dissolta.

        Fig. 1                                       Fig, 2          

            L’any 72/73 va ressorgir, de manera definitiva, en presentar el futur president Pedro Moreno Caseros la sol·licitud davant la J.C.F. el 5 de juny de 1972. La comissió va ser aprovada a ple de la J.C.F. celebrat el 8 de juny del mateix any.

            Aquell mateix any, al contracte del monument faller signat pel president i l’artista faller Mario Lleonart Herrero signat el 15-12-72 figura segellat pel primer escut de la comissió dissenyat pel faller Juan Esteban Iranzo: Un telèfon que té en lloc de la roda amb els números, les quatre barres heràldiques de l’escut de la ciutat, dalt les lletres ACDT[2], en mig de flames, formant la darrera lletra un ninot; per dalt de les lletres el Miquelet coronat pel Rat Penat que té a les ales obertes les dos “L” de l’escut de València. Unes lletres amb el nom de la comissió “Falla Ribera - Convento Santa Clara” li donen al conjunt una forma circular (Fig. 3). L’escut va ser utilitzat per la comissió fins l’any 1990, donat que figura imprés als llibrets editats per la comissió.

      Fig, 3                                                      Fig, 4

 L’any 1991 la falla va modificar el disseny de l’escut al desaparéixer l’associació adés esmentada sent substituïda per la paraula Telefónica[3] tenint la lletra “T” la mateixa composició que l’antiga, mantenint les flames, el telèfon i el Miquelet. Tots els elements es troben dintre d’un cercle on també figura el nom de la comissió. Per la part de dalt del cercle l’escut conserva igualment el Rat Penat amb les eles de l’escut de la ciutat (Fig. 4).

 

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, sota la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950.

[2] Les sigles ACDT correspon a “L’Asociación Cultural Deportivo Telefónica” que va ser la promotora del ressorgiment de la comissió.

[3] L’any 1973 la comissió va sol·licitar poder anteposar al nom de la falla la paraula “Telefónica”. La J.C.F., segons consta al llibre d’actes de la sessió relativa al ple del dia 11-05-73 va estimar que el nom oficial de la comissió era Ribera-Convento Santa Clara.

QUART - PALOMAR

 

            Esta falla va tenir el seu naixement l’any 1855 donant fe de l’efemèride una “rajoleta” que es troba al lloc just on es va plantar per primera vegada.

            Donada l’antigor de la comissió resulta molt difícil concretar amb exactitud la data d’origen de l’escut. Cal dir que l’escut de la comissió és el mateix des de la seua creació i només ha sofert variacions mínimes més per l’esdevenir del temps que per altres raons.

            El primer disseny de l’escut (Fig. 1) el trobem en document datat el 6 de març de 1946, pel que es demanaven les mesures corresponents de viandes per a fer una “xocolatà” pels xiquets de la barriada. També al mateix any figura imprés al llibret. Tots dos documents es troben als arxius de la J.C.F. i almenys el  fa servir la comissió fins l’any 1950 donat que surt publicat en un llibre de temes valencians[1]

            L’escut es molt senzill, es tracta de les Torres de Quart (cal recordar que la falla és planta a la plaça que hi ha a les mateixes portes de les torres) abraçades per les ales obertes d’un Rat Penat. Baix dels elements una cinta amb el nom dels dos carrers, mentre que a les ales del mamífer fica “Comisión Falla”. 

Fig. 1                                              Fig. 2

            En diversos documents de l’any 1974 figura altre disseny de l’escut (Fig. 2). Es tracta igualment de les Torres de Quart i del Rat Penat, però presenta les ales més curtes a l’alçada dels merlets. Com a novetat, més important que s’aprecia als diversos dissenys trobem el rombe heràldic i la corona oberta de l’escut de la  ciutat entre els dos merlets de les torres, a la vegada que apareixen unes flames a la soca de les torres. Per davall dels elements una cinta fica “Falla Quart i Palomar”. També  cal comentar respecte a l’escut que baix la portalada de les torres hi ha una mena de figura que no he pogut esbrinar que es,, ni a la comissió en donem raons sobre la mateixa, igualment dire que la figura esmentada no ha tornar a
reproduir-se en cap altre disseny de l’escut. Este escut, segons va comentar un faller encara es usat en l’actualitat.

Fig. 3                                     Fig. 4

            La figura 3 no es sinó una variació del disseny i va ser creada pels anys 80 i no més és fa servir per a recompensar als membres de la comissió en més de dos anys d’antiguetat.

            L’any 2004 es va crear un nou disseny de l’escut (Fig. 4) que presenta la variació sobre el darrer, les fulles de llorer que corresponen a la recompensa de la J.C.F. són més grans que les anteriors tancant l’escut al formar un semicercle.

            A l’acudir al casal de la comissió per rebre informació respecte al treball vaig comentat la possibilitat de que l’autor del mateix fos l’historiador i erudit valencià Manuel González Martí[2] que va ser faller de la comissió per la primera desena del segle passat, donat el seu lligam a la comissió i la seua dedicació a les Belles Arts, em contestaren que han tractat de documentar dita possibilitat, no trobant en cap lloc document que relacione el personatge amb l’escut de la comissió.

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950

[2] Manuel González Martí (València 1877-1972) director del Museu Provincial de Belles Arts San Carles i promotor del Museu Nacional de Ceràmica que porta el seu nom , va ser, entre altres coses dibuixant sota el pseudònim de “Folchi”

PINTOR DOMINGO - GUILLEM DE CASTRO

             Segons els fallers de la comissió la història de la mateixa comença allà per l’any 1879, però no és fins l’exercici 46-47 quan trobem els primers segells emprats per la comissió (Fig. 1 i 2) que pertanyen a documents datats el 23 i el 31 de desembre de l’any 1946. Tots dos duen tan sols el nom de la comissió sense cap dibuix identificatiu.

Al programa de la presentació, celebrat el 29-2-52, de Finita Mico Bosca, no l’anomena com Fallera Major sinó com Reina del Tro, al temps que figura imprés l’escut de la comissió una forma circular formada per una tira de traca amb uns saragüells al centre, amb una torxa a la mà esquerra i travessat per darrere per un coet. Dalt de tot la llegenda “Falla del Tro”. També figura com a segell al cens de la comissió de 28/03/52, és a dir, a l’exercici 52/53 any que falla deixa de plantar-se.

                                     Fig. 1                                                 Fig. 2                                                         Fig, 3                                                            

            Poc després una falla veïna utilitza el mateix disseny com a escut[1], donant-se la curiositat que, al reviscolar l’any 57/58, l’autorització de la falla porta l’encuny que va ser utilitzat per la desapareguda. La utilització  de la mateixa denominació i escut fa entendre que eren les mateixes persones les que formaven part d’una comissió i l’altra.

            Al reviscolar de nou la comissió, com he dit a l’exercici 57/58 empra fa l’escut definitiu de la mateixa (Fig. 4): Un triangle amb el vèrtex cap avall amb les quatre barres al centre i el bust del Pintor Domingo[2]. El Rat Penat amb les ales obertes cap avall  encimbella triangle, donant-se el cas que so de les poquetes falles que fan servir esta forma geomètrica.

Fig. 4                                          Fig, 5

        

            A l’exercici 77/78 la comissió adopta un nou disseny del seu escut a l’afegir-li al vèrtex de baix un bunyol i de gaidò cap a la dreta la Senyera (Fig.6). Cal dir que sols he pogut trobar este disseny al llibret editat per la comissió de les falles de l’any 1978 i 1995  i que la Fallera Mayor Infantil de l’any 1978 porta a la banda l’antic disseny, és a dir sense la Senyera. Es molt possible que este disseny fos usat per acelebrar el centenari de la comissió.

 

[1] Veure la falla En Sendra- Plaça Coll en este sector

[2] Francisco Domingo Marqués (València 1842-Madrid 1920).

PLAZA DEL PILAR

 

            Encara que hi ha constància gràfica de l’existència de falla a l’indret a l’any 1866[1]. la falla, tal com ara la coneguem, els antecedents són dues falles veïnes i la unió, d’algun dels seus components i altres novells, va fer que el 7-4-1953 es creara una nova comissió, baix la presidència de Victor Monzón Jarque.

            Malgrat que al llibret de falles de 1.954 no porta l’escut de la comissió a la portada, fou eixe any quan un veí amb lligams en la comissió va crear l’escut que fins ara representa a la falla. Josep Sanchís i Garcia, pintor de professió, tenia el seu estudi al carrer Maldonado núm. 40 dedicant-se a pintar ventalls col·laborant activament amb la comissió i va ser el dissenyador i dibuixant de l’escut.

Fig. 1

            El llibre editat per la comissió amb motiu del 50è aniversari descriu els símbols de l’escut com segueix:” ...Dibuix de simbologia valenciana com el rat penat, fent acció de tocar el tabal. El pilar en primer terme sobre el qual se va aparèixer la Mare de Deu que mos dona el nom i al fons el penó de la reconquesta” (SIC) (Fig. 1). A observar com no fan menció a la pinta de valenciana que té el tabal a la seua esquerra, ni la dolçaina a la dreta, ni a la traca amb els seus esclafits que envolten els símbols.

            A l’esmentat llibre també figura com l’origen de les mateixes fons, Josep Sanchís com autor del dibuix que figura a  l’estendard de la comissió, corresponent la seua creació material a Vicent Santamaría Candela, quarta generació d’orfebres, que també col·laborava desinteressadament amb la comissió.

Fig. 2

            L’escut ha sofert variacions com es pot veure a la propaganda editada per la comissió de Jjliol 2005 amb motiu de XII Open Truc y Dominó “Victor Monzon”, variant tant la forma com el contingut (Fig. 2). En la forma s’aprecia que el darrer escut que conté les quatre barres ara té la forma del rombe heràldic de la ciutat a més d’afegir a la part esquerra les fulles de llorer i a la part de baix el bunyol format per dos peses la recompensa atorgada per la J.C.F. Al contingut observem com la pinta ha canviat la seua posició així com la figura del tabal que presenta altra forma i posició. Este disseny ha sigut emprat per la comissió en diversos anys com pot ser al llibre oficial faller de l’any 1981 on figura al costat de l’esbós del monument. També existeix altra variació a la cinta donat que la mateixa ha sigut substituïda per un cercle a la part dreta.

 

---

[1] Segons foto exposada al vestíbul de  l’estació de la Ciutat de València a l’any 2003.

PIE DE LA CRIZ - JUAN DE VILLARRASA

 

Els orígens de la comissió situada a la barriada del Pilar, de l’antic barri de velluters de la ciutat, és remunten a les darreries del segle XIX (any 1874) desapareixent i reviscolant diversos anys fins a predre´s les notícies a partir de l’any 1904, reviscolant ja de manera definitiva a l’any 1943.

A  l’any 1946 els fallers, sota la presidència de Daniel Blay Hueso, prenen una decisió que ningú va pensar en  la importància que la mateixa tindria per la història de la comissió. La decisió era rutinària i comissió, va encomanar a l’artista faller Modesto Gonzalez la confecció del monument faller.

Fig. 1                                            Fig. 2

            Aquella falla (fig. 1)[1] duia per lema “L’atòmica mos farà la figa” i conten les gents que l’arribar la nit de Sant Josep la falla va cremar tota menys el remat que era un pàmpol  i una  bacora penjant, açò sembla que va fer gràcia i es va convertir en l’escut de la falla (fig. 2).

L’escut va ser dibuixat per Amparo Garnería Gómez, muller d’un component de la comissió i va ser reproduït en l’any 1948 al primer estendard que va representar a la comissió, encara que, donat que per aquells anys encara no estaven, el menys formalment reglamentats escuts de comissions falleres, este va ser col·locat als adornaments, que portava l’estendard (Fig. 3) compost per una manta morellana i sobre este un pergamí amb el nom de la comissió i l’escut de la ciutat de València.

Fig. 3                                                Fig. 4

            Anys mes tard l’estendard es va substituir per altre (Fig. 4) que era composat per la senyera de la ciutat i al centre ja l’escut de la comissió i a la part de dalt els seus ornaments primer de ferro i després de llautó, la figura del pàmpol i la bacora i així ha sigut l’estendard que, a hores d’ara, fa servir la comissió.

 

[1] Les fotos  van ser publicades al llibre editat per la comissió l’any 1.999 amb motiu de 125é aniversari.

AVENIDA DEL OESTE

 

            El primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. data de l’exercici 48/49 figurant com a president Carlos Mª Piegay Camins. A l’esmentat cens podem veure com figura segellat per un segell rodó contenint dintre una serra, un tabal, una dolçaina i una tira de traca. El mateix segell figura, en l’any 1950, al costat de l’esbós de la comissió, del president José Pascual la Fallera Major L. Silvestre i una caricatura de l’artista A. Ariño en un llibre dedicat a les festes valencianes[1].

            El mateix segell (Fig. 1) és usat per la comissió, a l’exercici 51/52, tant com a capçalera de l’escrit com a encuny, en una carta signada pel president Jose Pascual Carbonell el 6 d’abril de 1951 per la que comunica a la J.C.F. la intervenció de les falles Pilar i Adreçadors en la demarcació de la falla.

Fig, 1                                     Fig, 2

            A l’exercici 52/53 la comissió fa servir el primer escut de la comissió (Fig. 2) Una amalgama d’una mena de llambrequins donen pas al Miquelet i el Rat Penat, tots dos de gaidó. Dues cintes, a la part de dalt dreta “Els Velluters” nom pel qual des de sempre s’ha conegut la barriada i a la part esquerra el nom de l’avinguda on es planta la falla (no el nom de la falla) “Avda. Barón de Carcer”. Falta per nomenar que dintre de barreja de llambrequins es troba una paraula que, ens agrade o no, forma part de la història, i que identifica també el lloc on es planta la falla, es tracta de la paraula “CNS” que correspon a “Central Nacional Sindicalista” nom oficial dels desapareguts, fa molt de temps, dels sindicats verticals.

Fig. 3

        Este escut va deixant de ser utilitzat a poc a poc, als documents oficials, al ser substituïts per un nou disseny de l’escut en el qual no figura el nom dels sindicats ficant-se al seu lloc la representació genuïna  del nom de la barriada “el cuc de seda”, que del mateix mode ha substituït al bunyol atorgat per la J.C.F.. Al mateix temps que l’escut és transformat a l’afegir unes flames i núvols, a la vegada que canvia el nom de Avda. Barón de Càrcer pel de Avda. Del Oeste[2].(Fig. 3).

[1]  Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

[2] L’avinguda de l’oest és el nom pel que popularment es coneix la Av. Baró de Càrcer, degut a que a la dècada del 60 volque fer-se una gran avinguda que després de creuar el Barrio de El  Carme aniria cap a l’oest. Per sort  la idea no es va portar a terme. Ahores d’ara ja ha canviat de nom pel de Av.Oest.

MURILLO - PALOMAR

 

Sembla que la comissió va nàixer a l’any 1882, l’escassa documentació de les comissions en eixos anys fan difícil concretar quin és l’any que van fer servir els corresponents segells o escuts.

            El primer segell els troben en document, datat el 13 de setembre de 1945, signat pel president Antonio Sanz Torres comunicant a la Junta Central Fallera la baixa i l’alta de dos components de la comissió. Es tracta d’un segell de forma ovalada en vertical que conte a la vora “COMISION FALLA-Calles Murillo, Palomar y adyacentes” i al centre un full de calendari del dia 19 de març coronat per un bunyol (Fig. 1).

Fig, 1

            Este segell també el trobem en diversos documents de la comissió fins  a l’any 1948, l’any següent, és a dir, a l’exercici 49/50, la comissió no planta monument, reviscolant a l’exercici 50/51 i en el document del cens d’estet exercici quan trobem l’escut que fins ara fa servir la comissió (Fig. 2). Una paleta de pintor i un colomer al seu interior sobresortint per la part de dalt, per baix del colomer “COMISIÓN FALLA MURILLO PALOMAR Y ADYTES.” Malgrat tot, hi ha versions de l'¡escut sense pinzells i sense les pintores, a tall d'exemple, la versio dels años cinquanta(Fig.3).

                                                                        Fig, 2                                                                 Fig. 3

           Els fallers no donen raons sobre el seu autor que poguera ser un component de la comissió que treballava com a dibuixant en una revista infantil de l’època.

            Pense que l’autor de l’escut ficaria la paleta de pintor en referència al pintor que dona nom a uns dels carrers[1]  i el colomer en referència a altre dels carrers “Palomar” que traduït al valencià es diu colomer, malgrat que sobre l’origen del nom hi ha dos versions[2].

             

[1] Bartolomé Esteban Murillo(1617-1672)

[2] Segons diversos autor el nom del carrer Palomar és deu o be per que al carrer va viure un jurat amb eixe cognom o be perquè al carrer efectivament hi havia un colomer, aficció arrelada, a València.

GUILLEM SOROLLA - RECAREDO

 

El primer segell que fa servir la comissió para la seua identificació  el trobem  a un escrit amb la data 12-8-49 adreçat a la J.C.F. comunicant el canvi de president i on Valentín Silvestre Pérez, substitueix en el càrrec a Juan Martínez. Es tracta d’un segell (Fig. 1) rodó tenint al voltant el nom  de la comissió i al centre una figura geomètrica amb l’escut de la ciutat.

            Més endavant, concretament en document datat el 28 de març de 1952, també adreçat a la J.C.F. sol·licitant ampliació per portar les llistes dels components de la comissió, podem veure altre segell emprat aleshores per la comissió (Fig. 2) tractant-se d’una forma rodona amb el nom de la comissió al voltant i tenint al centre una barraca en flames.

           Fig.1                                  Fig. 2                                  Fig. 3               

         En document datat el 15 de març de 1953, igualment adreçat a la J.C.F. notificant la dimissió del president Valentin Silvestre i el nomenament de Teobaldo Rufete Garrido, la comissió torna a usar el primer dels segells anomenats (Fig. 1) però aquesta vegada a la capçalera de l’escrit vegem el cap d’una fallera amb un dolçainer (Fig. 3), figura per altra part que fou utilitzada per altra falla, aleshores desapareguda i que , a hores d’ara, és la base de l’escut d’altra comissió[1].

            A l’any 1955 la comissió conta en el que sembla ser el primer estendard, encara conservat al casal i on es pot veure, al costat de l’any,  l’escut de la comissió que fa servir avui en dia (Fig. 4).

Fig. 4

            Es tracta d’un escut de la ciutat de València d’on ix en recte un Miquelet vorejat per flames als costats i tenint a la  flama de l’esquerra la figura d’una dona nua amb la pinta de fallera. De l’escut no s’ha pogut esbrinar qui és l’ autor i tocant  pel que fa a la seua interpretació, els fallers coneixen que els vells contaven que la dona nua representava una clara al·lusió  a les prostitutes que hi havia al “barri xinès” de la ciutat, lloc què es troba junt on es planta el monument faller.

     
      

 

---

[1] Veure falla  Carretera Paterna-Av. Burjassot.

GUULLEM DE CASTRO - TRIADOR

 

            Esta comissió va celebrar el centenari l’any 2000, malgrat que el primer cens que s’hi troba ala arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 50/51 signat pel president Antonio Noguera Soriano que dintre l’exercici faller va ser substituït per Arturo Salvador Peris.

Fig. 1

            Al cens infantil datat el 4 de maig de 1950 es troba, al lloc on figura l’escut de la comissió de la falla gran, que està segellat per un encuny que té la forma heràldica de la ciutat amb dos coets al centre, per dalt la corona oberta amb la paraula falla dalt de la corona encimbellada pel Rat Penat. Al voltant del rombe per la part de fora el nom de la comissió “Guillem de Castro- Triador- San Pedro  Pascual (Fig. 1). L’escut també figura en diversos documents de l’esmentat exercici faller. 

           A l’exercici 54/55, sent president Fernando Segura Vallés,  la comissió fa servir un nou escut que el podem trobar en la memòria de la falla datada el 20 de gener de 1955. Es tracta d’un rombe buit a l’interior on es troba un bunyol i les veïnes Torres de Quart al centre. El bunyol està coronat i encimbellat pel Rat Penat. Per la part de baix a manera de recompensa penja un coet. Este disseny de l’escut va figurar a l’estendard fins l’any 1967, any que es va canviar per un nou disseny.  

Fig. 2

            ¿Que va ocórrer per canviar-lo? El dia 18 de març de 1967 al desfilar a l’ofrena un cop de vent va trencar l’estendard i en una junta posterior es va decidir canviar-lo. (Fig. 3) Però deixem que siguen les paraules de la pròpia comissió que ho conte: Començaren les opinions com tenia que ser, rebujant l’idea de la forma de Senyera tant popular en aquells anys i adquirint la forma que tenia anteriorment, amb fons oscur col·locant per primera vegada en el escut los cuatre barres roiges, damunt els fons groc de la Senyera Valenciana”(SIC)[1].

           

[1] Aixi consta al llibre editat per la comissió amb motiu del centenari.

EN SENDRA - PLAZA COLL

 

Encara que la falla sembla que és de l’any 1941, el primer cens que es conserva als arxius de la J,.C.F. pertany a l’exercici 44/45[1]. En aquell mateix any en sol·licitud demanant permís per a realitzar practiques teatrals, datat el 3 de març de 1945 es troba el primer segell emprat per la comissió (Fig. 1), de forma rectangular tan sols amb el nom de la comissió “Calle Ensendra y adyacentes”.

            Dels anys 46 al 52 la comissió utilitza altre segell aquesta vegada de forma circular amb el nom de la comissió al voltant i al centre un Miquelet en flames (Fig. 2), disseny que va ser emprat per altres comissions falleres.

               Fig. 1                                              Fig. 2                                      Fig, 3          

            A l’exercici 53/54 al document datat el 26 de gener de 1954 on consta l’explicació de la falla que duia per lema “Es amor y vaselina” es pot veure com la comissió usa un nou segell (Fig. 3). Un bunyol , envoltat en flames, travessat pel pal que subjecta a la Senyera i a la part de baix una tira de traca conformen el disseny que no es pot observar en claredat per la mala conservació del document.           A l’exercici 55/56 la falla ja té el seu escut, segellant en ell tots els documents, servint a talld’eixample, el datat el 13 de gener de 1956 comunicant el nom de l’artista faller Vicente Cosi Arnau. Es tracta d’un cercle format per una tira de traca tenint a la part de dalt el nom de “Falla del Tro”, al centre un valencià vestit de saragüells que amb el braços oberts porta a la mà esquerra una torxa encesa. Un coet travessa al valencià per la part de darrere (Fig. 4)

                 Fig. 4                                                            Fig. 5                            

            Cal dir que el mateix disseny de l’escut amb la mateixa denominació,  va ser utilitzat per la comissió veïna Pintor Domingo- Guillem de Castro, almenys com segell[2]. L’escut (Fig. 5) correspon al disseny que fa servir la comissió, a hores d’ara, i que presenta la xicoteta diferència de ser la torxa més gran i que la traca té l’esclafit del final.

 

[1] L’exercici 44/45 va ser el primer any que és confeccionaven, per ordre de “la autoridad competente”, i per tant, obligatòriament, els censos de les comissions falleres. Mesos després seria el Reglament Faller (15-08-44) qui donaria formalitat al tema.

 [2] Veure Falla Pintor Domingo Guillem de Castro en este mateix sector faller.

EN PLOM - GUILLEM DE CASTRO

 

            Com en altres molts carrers les falles infantils foren la llavor de una nova comissió que encapçalada per José Martínez Duarte va nàixer a la ciutat l’any 1947.

            Aquell primer exercici la comissió ja tenia el seu propi escut que el podem trobar a la propaganda de l’acte faller celebrat el 8 de febrer de 1948 (Fig. 1)[1]. Es tracta doble rombe on fica el nom de la comissió, al centre el monument històric que relaciona la falla a la ciudat i que es troba molt a prop d’on es planta, les Torres de Quart. El rombe és encimbellat per un Rat Penat de gaidó  cap a l’esquerra. Per davall,  a cadascun dels costats, a l’esquerra la part de baix d’un coet i a la dreta la part de baix d’una dolçaina i a la punta un bunyol (Fig. 2).

Fig. 1                                         Fig. 2

            La comissió conserva esta forma d’escut fins l’any 1953 any que la trobem a la memòria del mateix monument datat el 29 de gener de 1953. Aquell any fon el darrer que va deixar de plantar-se.

            La falla va reviscolar deu anys després, és a dir, a l’exercici 62/63, baix la presidència de Ramón Leal Roberto. ¿Conservava la comissió el mateix escut que a la darrera etapa? Pogués ser que sí, però tal vegada no immediatament, almenys als documents, puix així on indiquen els diferents segells emprats per la comissió.

            A l’exercici 63/64 la comissió usa per a la seua identificació als  documents simplement un segell de forma rodona sense cap dibuix identificatiu, segell que alterna amb un escut compost per una al·legoria de l’escut de la ciutat en unes bases de flames (Fig. 3) que curiosament ha sigut usat per altres comissions en distintes èpoques.

Fig. 3                                Fig. 4

            Esta manera d’identificar-se és utilitzada per la comissió fins a l’any 1972, any que té lloc un fet que canviaria la forma de l’escut per el que, a hores d’ara,  utilitza la comissió. El dia 29 d’abril de 1972 la comissió va celebrar la presentació de la Fallera Major Paquita Agustín Navarro i F.M Infantil Mª Amparo Gimeno Arandiga i clar és que la comissió va fer l’imprés de l’acte (Fig. 4) i en ell es va cometre una errada que com he dit canviaria per sempre l’escut de la comissió, a l’hora de fer la
impressió fon feta a l’inrevés com es pot albirar si ens fixem detingudament a la foto. També se li van afegir les flames que rodegen a vull en dia a l’escut.

                            Fig. 5                                                               Fig. 6

                        Esta impressió va donar peu  a la seua rectificació a l’any següent girant la forma de l’escut però, sense adonar-se que al fer-ho es giraven totes les seues formes, com es pot apreciar al segell del cens de la comissió datat el 29 d’abril de 1972 (Fig. 5). Així puix tenim que tant la Rata Penada com les parts de la dolçaina i el coet que es veuen a la part de baix estan al revés de com l’any 1948 constava a l’escut. La figura 6 és l’actual forma que fa servir, a hores d’ara, la comissió.

           

[1] Foto publicada al llibret editat per la comissió amb motiu del 50è aniversari.

BOLSERIA -TOSAL

 

            El diari “Mercantil de Valencia” publicava a les seues pàgines el dia 19 de març de 1858 que a l’indret ja es plantava una falla, tenint coneixement d’haver-hi altres falles posteriors a l’esmentada però, com era normal per aquell temps, no ho feien tots els anys.

            El primer cens que figura a la J.C.F. data de l’exercici 44/45[1] quan la falla va ser presidida per Emilio Alapont Osca. Puix bé al programa de festejos editat per la comissió en març de 1945, figura com a capçalera un segell de forma quadrada on figura el nom de la comissió “Comisión falla Bolseria-Tros Alt-Moro Zeit 1944-45” i al centre les figures de la xicalla representant el cant de l’estoreta (Fig. 1)

            A l’exercici següent 45/46 la comissió empra un nou segell (Fig. 2) esta vegada de forma rodona amb el nom de la comissió al voltant i al centre les figures d’una serra, el tabal, la dolçaina i una tira de traca. El segell s’hi troba als arxius de la J.C.F. en document datat el 7/03/46 i signat pel president Jose González Escoin, demanant els queviures per l’elaboració de xocolata pels xiquets.

La comissió va deixar de plantar-se a l’exercici 46/47 i al reviscolar a l’exercici 49/50 ho fa amb el nom de “Falla Bolseria San Jaime” sent el seu president el mateix José González Escoin, en este any i usat com capçalera dels escrits, un segell de nou encuny (Fig. 3) on es torna a representar el cant de l’estoreta però figurant en direcció distinta i tenint a la part de dalt , en  mig d’unes flames l’estàtua a cavall del Rei Jaume I.

       Fig, 1                                     Fig. 2                                  Fig. 3      
                                                                            

Anys després, exercici 57/58, la comissió s’anomena Bolseria- Tros Alt -San Miguel, la comissió torna a utilitzar la primera forma del cant de l’estoreta, com capçalera dels escrits (Fig. 4), com segell (Fig.5) i com insígnia (Fig. 6). Esta figura la fa servir la comissió en diferents anys.

Fig. 4                                  Fig. 5                            Fig. 6

A l’exercici 64/65 concretament en document signat per l’aleshores president José Antonio Gracia Lamo i datat el 29 d’octubre de 1964, pel que es comunica a la J,.C.F. la
relació de baixes sofertes a si de la comissió, figura com capçalera de l’escrit, l’esmentat segell del cant de l’estoreta però com encuny a la part de sota figura l’escut actual de la comissió (Fig. 7). Una base de fulles de llorer, el cos d’una dolçaina i flames dona pas a la part esquerra a uns ninots cremant-se i al Miquelet al qual l’envolta una cinta en la paraula “Falla”. Tanca l’escut per la part de baix i formant cos amb totes  les figures altra cinta amb el nom de la comissió “Bolseria – Tros Alt.

Fig, 7

Cal dir que d’este mateix escut n’hi han versions en què figura la paraula “Els Fadrins” nom que es dona així mateix la comissió, recordant els orígens. Igualment, també cal anomenar que hi ha autors que consideren que el vertader nom de l’indret on es planta la falla en diu Tossal i no Tros Alt basant-se al fet que la paraula tossal es refereix a una elevació del terreny i que l’indret era la part més alta de la València musulmana. Malgrat tot, la falla, com s’ha vist es diu des del principi Falla Tros Alt.

 

[1] L’exercici 44/45 va ser el primer any que es confeccionava, per ordre de “la autoridad competente”, per tant, obligatòriament els censos de les comissions falleres. Mesos després seria el Reglament Faller (15-08-44) qui donaria formalitat al tema.

 

FALLES SECTOR EL PILAR - SANT FRANCESC