El diari “Mercantil de Valencia” publicava a les seues pàgines el dia 19 de març de 1858 que a l’indret ja es plantava una falla, tenint coneixement d’haver-hi altres falles posteriors a l’esmentada però, com era normal per aquell temps, no ho feien tots els anys.
El primer cens que figura a la J.C.F. data de l’exercici 44/45[1] quan la falla va ser presidida per Emilio Alapont Osca. Puix bé al programa de festejos editat per la comissió en març de 1945, figura com a capçalera un segell de forma quadrada on figura el nom de la comissió “Comisión falla Bolseria-Tros Alt-Moro Zeit 1944-45” i al centre les figures de la xicalla representant el cant de l’estoreta (Fig. 1)
A l’exercici següent 45/46 la comissió empra un nou segell (Fig. 2) esta vegada de forma rodona amb el nom de la comissió al voltant i al centre les figures d’una serra, el tabal, la dolçaina i una tira de traca. El segell s’hi troba als arxius de la J.C.F. en document datat el 7/03/46 i signat pel president Jose González Escoin, demanant els queviures per l’elaboració de xocolata pels xiquets.
La comissió va deixar de plantar-se a l’exercici 46/47 i al reviscolar a l’exercici 49/50 ho fa amb el nom de “Falla Bolseria San Jaime” sent el seu president el mateix José González Escoin, en este any i usat com capçalera dels escrits, un segell de nou encuny (Fig. 3) on es torna a representar el cant de l’estoreta però figurant en direcció distinta i tenint a la part de dalt , en mig d’unes flames l’estàtua a cavall del Rei Jaume I.
![]() |
Fig, 1 Fig. 2 Fig. 3 |
Anys després, exercici 57/58, la comissió s’anomena Bolseria- Tros Alt -San Miguel, la comissió torna a utilitzar la primera forma del cant de l’estoreta, com capçalera dels escrits (Fig. 4), com segell (Fig.5) i com insígnia (Fig. 6). Esta figura la fa servir la comissió en diferents anys.
![]() |
Fig. 4 Fig. 5 Fig. 6 |
A
l’exercici 64/65 concretament en document signat per l’aleshores president José
Antonio Gracia Lamo i datat el 29 d’octubre de 1964, pel que es comunica a la
J,.C.F. la
relació de baixes sofertes a si de la comissió, figura com capçalera
de l’escrit, l’esmentat segell del cant de l’estoreta però com encuny a la part
de sota figura l’escut actual de la comissió (Fig. 7). Una base de fulles de
llorer, el cos d’una dolçaina i flames dona pas a la part esquerra a uns ninots
cremant-se i al Miquelet al qual l’envolta una cinta en la paraula “Falla”.
Tanca l’escut per la part de baix i formant cos amb totes les figures altra cinta amb el nom de la
comissió “Bolseria – Tros Alt.
![]() |
Fig, 7 |
Cal dir que d’este mateix escut n’hi han versions en què figura la paraula “Els Fadrins” nom que es dona així mateix la comissió, recordant els orígens. Igualment, també cal anomenar que hi ha autors que consideren que el vertader nom de l’indret on es planta la falla en diu Tossal i no Tros Alt basant-se al fet que la paraula tossal es refereix a una elevació del terreny i que l’indret era la part més alta de la València musulmana. Malgrat tot, la falla, com s’ha vist es diu des del principi Falla Tros Alt.
[1] L’exercici 44/45 va ser el primer any que es confeccionava, per ordre de “la autoridad competente”, per tant, obligatòriament els censos de les comissions falleres. Mesos després seria el Reglament Faller (15-08-44) qui donaria formalitat al tema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario