El primer segell que fa servir la comissió para la seua identificació el trobem a un escrit amb la data 12-8-49 adreçat a la J.C.F. comunicant el canvi de president i on Valentín Silvestre Pérez, substitueix en el càrrec a Juan Martínez. Es tracta d’un segell (Fig. 1) rodó tenint al voltant el nom de la comissió i al centre una figura geomètrica amb l’escut de la ciutat.
Més endavant, concretament en document datat el 28 de març de 1952, també adreçat a la J.C.F. sol·licitant ampliació per portar les llistes dels components de la comissió, podem veure altre segell emprat aleshores per la comissió (Fig. 2) tractant-se d’una forma rodona amb el nom de la comissió al voltant i tenint al centre una barraca en flames.
 |
| Fig.1 Fig. 2 Fig. 3 |
En document datat el 15 de març de 1953, igualment adreçat a la J.C.F. notificant la dimissió del president Valentin Silvestre i el nomenament de Teobaldo Rufete Garrido, la comissió torna a usar el primer dels segells anomenats (Fig. 1) però aquesta vegada a la capçalera de l’escrit vegem el cap d’una fallera amb un dolçainer (Fig. 3), figura per altra part que fou utilitzada per altra falla, aleshores desapareguda i que , a hores d’ara, és la base de l’escut d’altra comissió[1].
A l’any 1955 la comissió conta en el que sembla ser el primer estendard, encara conservat al casal i on es pot veure, al costat de l’any, l’escut de la comissió que fa servir avui en dia (Fig. 4).
 |
| Fig. 4 |
Es tracta d’un escut de la ciutat de València d’on ix en recte un Miquelet vorejat per flames als costats i tenint a la flama de l’esquerra la figura d’una dona nua amb la pinta de fallera. De l’escut no s’ha pogut esbrinar qui és l’ autor i tocant pel que fa a la seua interpretació, els fallers coneixen que els vells contaven que la dona nua representava una clara al·lusió a les prostitutes que hi havia al “barri xinès” de la ciutat, lloc què es troba junt on es planta el monument faller.
No hay comentarios:
Publicar un comentario