MARQUÉS DE CARO - DOCTOR CHIARRI

                 L’antiguitat de la comissió es remunta al segle XIX sense que es puga determinar l’any exacte del seu naixement malgrat que, l’any 1898 la comissió aconsegueix el Premi Lo Rat Penat a la millor falla.

            El primer cens que consta als arxius de la J.C.F. és, com quasi totes les falles, el pertanyent a l’exercici 1945/46 sent el seu president José Zacarias Soldado i en aquest document figura un segell de forma ovalada que al centre té la figura del Miquelet envoltat en flames i rodejant-lo el nom “ Falla Marques de Caro y adyacentes –Valencia-“ (Fig. 1), segell que per altra part és comú. llevat del nom, de diverses comissions falleres de la ciutat.

Fig. 1                                                       Fig, 2

   

                              El segell esmentat és emprat per la comissió als anys següents, fins l’any 1952/53 any en què es deixa de plantar monument. Així consta en diversos documents que hi ha als arxius del màxim organisme faller, com també figura a un llibre de festes valencianes editat l’any 1950[1].

La comissió reviscola a l’exercici 1961/1962 sota la presidència de Amadeo Puig Chulià i en aquest any trobem el primer escut de la comissió al document datat el 10-7-61 signat pel secretari amb el vistiplau del president pel que es dona conte de la presentació per a reina del pavelló a la senyoreta Marujin Taberner Roselló.

Fig. 3

Este escut, que figura als censos de la comissió fins a dia d’avui, la comissió adapta la forma heràldica de l’escut de la ciutat formant les quatre barres componen la paraula “FALLA” com també les ales del Rat Penat formen un cercle tancant l’escut (Fig. 2), malgrat açò la comissió, almenys a la pàgina web, utilitza el mateix al que se li han afegit als dos costats dos branques de llorer al temps que als dos costats del rombe es troben les figures del Miquelet i d’una flama; per dalt del Rat Penat, que no conserva les primitives ales, es pot llegir el nom de la comissió (Fig. 3).

---

[1]  Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

BLANQUERIAS

 Malgrat que a l’any 1926 va existir la comissió “Falla dels cantons del Mur de les Blanqueries i Pare  Òrfens, no es pot determinar la data exacta del seu naixement.

            El que si que consta a la J.C.F. és el primer cens que data de l’exercici 45/46, però no hi es fins a l’any 47-48 sent president Vicente Martí Esplugues, quan es troba el primer segell usat per la comissió: Un segell rodó format per un doble cercle on es llegeix el nom de la comissió i que té dintre del cercle menut objectes relacionat a la festa fallera. Una serra, una tira de traca i el tabal i la dolçaina formen la figura (Fig. 1), per altra part emprada per diverses comissions.

Fig. 1

            La comissió es manté, encara que intermitent, fins a l’exercici 52-53 any que deixa de plantar-se de mode més o menys definitiu, donat que no torna a reviscolar fins a l’exercici 82-82 de la mà de Salvador Martí Salvador, al ser aprovada per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny de 1982.

            Puix bé, al cens d’eixe any ja s’hi troba el primer escut de la comissió: Una paleta de pintor que conte d’esquerra a dreta el següent:  La Senyera, les Torres dels Serrans coronades al merlet dretà amb corona oberta i unes palmeres; per la part de baix dels elements descrits unes flames son travessades per dos pinzells. A la part de dalt les taques de pintures i el nom de la comissió (Fig. 2).

Fig. 2

            L’idea i el disseny de l’escut va venir de la ma del faller Alfredo Solaz i que posteriorment fon dibuixada per Pedro Remón. Segons en va comentar el dissenyador va voler reflectir a l’escut idees mes o menys lligades a València, així com a figura central del mateix va ficar la paleta i els pinzells de pintor per a que d’algun mode reflectira l’art de València, a la paleta li va afegir les torres per l’indret on es troba la falla, afegint-li la corona i el rat penat que representa a la ciutat al ser part de l’escut. Les palmeres foren col·locades donat que l’autor considera que també d’algun mode representa a València, com també representa a  tot un territori la Senyera i per últim baix de l’escut servint de base a tots els elements unes flames que representen a la festa.

                Este escut és utilitzat per la comissió al seu estendard, però fa servir el mateix tot ell de color rosa, per reivindicar, entre altres la lluita contra el càncer de mama.

BAJA - MESON DE MORELLA

 

        L’origen de la comissió es remunta a segle XIX, la comissió  va publicar al llibret “150 anys d’activitats falleres” de l’any 2003, on es reprodueix un document que figura a l’arxiu històric de  l’Ajuntament de la ciutat sol·licitant permís per a plantar una falla. El document està datat  l’11 de març de 1893 (Fig. 1)

                    Fig. 1                                                              Fig. 2                               

            No resulta  molt difícil datar l’any de creació de l’escut, el document més antic que he pogut trobar amb l’escut és una carta signada pel president Miguel Calvo i datada el 5 de març de 1946, per la que demana al president de la J.C.F. les corresponents mides de farina, oli i sucre per a fer la “bunyolà” pels xiquets (Fig. 2)

Fig. 3

            Igualment l’escut el trobem al cens corresponent a l’exercici 45/46 datat el 25 d’abril de 1946 i que junt amb la firma del seu president Manuel Calvo Pérez.

            L’escut no ha variat des d’aleshores, tractant-se d’una base formada per un bunyol en flames amb un ninot vestit de llaurador amb els braços en creu (Fig. 3). Als peus de l’escut  el nom de l’associació fallera, si bé hem de dir que la mateixa figura, però amb distint vestit, és emprat per la comissió a l’estendard de la comissió i on encara figura el nom de la Falla.

 

PLAZA DEL ARBOL

              És clar que amb el nom que té la comissió el més lògic era adoptar la figura de l’arbre com a principal a l’hora de confeccionar l’escut, que el trobem al llarg de la dilatada historia de la comissió en diferents versions.

            La primera la trobem en document adreçat a la J.C-.F., amb la data de 7 de març de 1946, signat pel president José Andreu, demanant les mides de farina i altres ingredients per a fer xocolata a les pròximes festes (Fig. 1). Esta forma de segell també s’hi troba en diversos documents que hi són als arxius de la J.C.F. Es tracta d’un segell de forma rodona que té al centre l’arbre amb soca rodejada de terra, al voltant consta el nom de la comissió.

Fig.1                                                   Fig, 2 

            La segona versió (Fig. 2) hi és en un document datat el 9 d’octubre de 1953 pel que es comunica la dimissió del secretari de la comissió Juan Besini, tractant-se ara d’altra forma d’arbre igualment al seu voltant el nom de la comissió, però sense la quantitat de terra que hi havia a la soca.

Fig, 3                                                     Fig, 4

            Per fi i com la darrera variació, la trobem per primera vegada documentada al contracte del monument signat el 10 de desembre de 1959 signat pel president José Fabra Martínez i l’artista faller José Mª Martínez, en l’esmentat document (Fig. 3) ja trobem el que, a hores d’ara, fa servir la comissió com al seu escut. Un arbre que té a la soca cap a la dreta dues barraques típiques valencianes i cap a l’esquerra el Miquelet de la Seu amb unes xicotetes flames a la base. Per davall dels elements descrits i tancant el cercle que forma el nom dels carrers un xicotet escut de la ciutat.

            Posteriorment, l’escut va ser variat (Fig. 4) ficant el nom de la comissió dintre d’un doble cercle i d’on penja la recompensa atorgada per la J.C.F. 

PLAZA DEL ANGEL

  

            Al primer cens que es conserva de la comissió pertany a l’any 1944-45 presidint la comissió Gregorio Fandos Querol i en ell podem veure que figura segellat per un segell de forma ovalada a les vores dentades no existint cap dibuix que tingués relació a la comissió donat que sols fica el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 1).

            A l’any següent la comissió usa un nou segell, emprat comunament a diverses falles de la ciutat, es tracta d’una forma rodona amb diversos objectes i el nom de la comissió al voltant (Fig. 2). El document du la data de 29-8-45 i figura signat pel president Daniel Martín Pruñonosa.

Fig. 1                                                                                Fig. 2

            Al llibre titulat “Libro de Oro”[1]es pot veure junt al monument faller i la Fallera Major un nou segell emprat per la comissió (Fig. 3), igualment de forma ovalada i dentada que a més de portar un rombe quadribarrat i el rat penat du sobreposat el nom de la comissió.

            Anys més tard apareix un nou segell, localitzat en un document datat el 8 de febrer de 1955 signat pel president Manuel Delmonte Hurtado i adreçat a la J.C.F. demanant permís per obrir un casal faller que s’anomenarà “El Perol”, es tracta exactament d’un perol que porta al seu cos la figura d’un àngel, el perol està coronat per un Rat Penat i al voltant de tota la figura el nom de la comissió.

Fig, 3                                                                                  Fig. 4

Estos segells figuren a diversos documents fins a l’any 57-58 però, malgrat açò, hi ha un document datat l’1 de març de 1958, signat pel president Antonio Maestre Blanca que figura un nou segell. La comissió utilitza la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb les quatre barres, coronat per línies i una creu que forma el sostre d’una barraca. Al voltant de la figura fica el nom de la comissió (Fig. 5). L’escut és usat fins a l’exercici 58-59.

 Fig. 5                                                  Fig. 6                                              Fig. 7

 

            A l’any següent més concretament el dia 5 de gener de 1960 als arxius de la J.C.F. es troba un document signat pel president d’aquell any donant de baixa al secretari de la comissió, per causes que no venen al cas, i en ell apareix l’escut actual de la comissió (Fig. 6).

        Es tracta d’un bunyol que fica, a la pasta, el nom de la comissió i que al forat del mateix porta una barraca i un Miquelet humanitzat, tombat cap a la dreta. A la figura 7 es pot veure l’escut actualitzat de la comissió.

       Malgrat açò i encara que l'escut figura a l'estendard, en la pàgina web figura l'escut amb una notable variació: El Miquelet queda de gaidó cap a l'esquerra i no cap a la dreta com era el normal.

---

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ALTA - SANTO TOMÁS

 

            Com gairebé totes les falles de la popular barriada de “El Carme” l’origen de la mateixa es perd en el temps. Els primers documents que s’hi troben a la J.C.F. daten de l’exercici 44-45, que fou el primer any en que era preceptiu fer un cens dels components de la comissió encapçalats pel president Francisco Dasi Belenguer.  

         

                                          Fig. 1                                  Fig. 2                                            Fig. 3                                       

         Des de l’esmentat any fins a l’exercici 58/59 la comissió fa servir a manera d’identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) en el que al voltant del cercle, per la part interior, es llig “Comisión Falla Alta- Sto. Tomás y adyacentes – Barrio del Carmen-“, al centre del cercle un Miquelet en flames, utilitzat con es pot apreciar en altres comissions de l’època.

            Malgrat açò al darrer exercici esmentat encara que el contracte del monument signat per el president i l’artista Fernando Roda Llop, figura segellat amb el mateix segell, ja hi trobem el primer escut de la comissió com a capçalera d’un escrit datat el 22-11-58 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes a la comissió (Fig, 2).

            Es tracta del cap d’una valenciana, mirant cap a l’esquerra, vorejada per dues branques de llorer i creuada per darrere amb dues dolçaines, tanca l’escut per la part de dalt un rat penat de gairell a l’esquerra, per baix una cinta on es llig la mateixa llegenda que figurava al segells dels primers anys. Per baix de tots els elements penja el típic tabal.

            Sembla que de l’esmentat escut es va confeccionar la corresponent insígnia (Fig 3) encara que com clarament es pot veure el seu disseny difereix de l’escut.

Fig. 4                                                Fig. 5

            Al contracte del monument faller signat pel president i l’artista faller Fernando Roda Llop el dia 31/12/60, figura un nou escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’un pergamí amb la forma adaptada de l’heràldica de l’escut tipus espanyol, tenint al centre de gaidó cap a la dreta les Torres dels Serrans i cap a l’esquerra el Miquelet, tots dos tenen com a base unes xicotetes flames i per dalt uns núvols. Al cos del pergamí la comissió torna a utilitzar la mateixa llegenda: Els noms dels carrers i de la barriada. Corona l’escut per la part de dalt el Rat Penat que figurava al darrer escut.  Així mateix, l’esmentat escut es troba reflectit a la part de dalt del llibret de la falla editat per la comissió a les falles de l’any 1961.

Fig. 6

            El darrer escut ressenyat és emprat per la comissió, a hores d’ara, encara que se li ha afegit dues branques de llorer i un bunyol fruit de la recompensa atorgada per la J,.C.F.( Fig. 5). Este escut, ni cap altre utilitzat per la comissió, no a estat reflectit mai a l’estendard de la comissió la prova la trobem al llibret de l’any 1959 on s’hi troba una fotografia que pertany a l’homenatge que va rebre la Fallera  Major Sonin Amorós, el dia 15-11-58, per part de la comissió i de la comissió veïna Na Jordana. A la fotografia es pot albirar al fons l’estendard de la comissió sols amb el nom de la mateixa i l’any 1943. (Fig. 6). A hores d’ara la comissió usa el mateix tipus d’estendard que porta cap a la part de dalt un xicotet pergamí on es troba l’escut.

 

 

SECTOR EL CARME

 

ESTADISTIQUES SECTOR CANYAMELAR - EL GRAU - NATZARET

 

MENORCA - LUIS BOLINCHES

 

            La falla dels carrers Menorca – Luis Bolinches que es troben a una zona d’expansió de la ciutat, es va crear l’any 2008 que va ser aprovada al ple de la Junta Central Fallera l’11 d’octubre de 2022 i ratificada per l’assemblea de presidents del dia 28 del mateix mes.

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió té una forma rodona en què sobre un fons blau es troben unes flames i davant d’estes una barca de vela que simbolitza l’indret on es planta la falla, donat que es trobe molt prop del port de la ciutat; simbolitzat pel fons blau, per dalt de tots els elements una rata penada amb les ales esteses, completa l’escut a la part de baix, els noms dels carrers.

             

INGENIERO MANUEL SOTO - AVDA. DE FRANCIA

         És fins a esta data comissió fallera més nova de les plantades en la ciutat, donat que el primer any que ha plantat va ser en les falles de 2023 una vegada que el ple de la JC.F. d’11 d’octubre de 2022 l’aprovara i que l’acord fora aprovat per l’assemblea de presidents de dia 28 del mateix mes i any.

            Abans d’açò, la comissió, va intentar la seua aprovació, però al voler aprofitar el buit deixat per la darrera falla de l’indret Juan Verdeguer-Bello que va desaparéixer en l’any 2006, va ser denegada per no poder plantar en un carrer de circulació ràpida que és, a hores d’ara, el carrer Juan Verdeguer.

Escut de la comissió

            La comissió planta al costat de l’antiga estació de ferrocarrils de “El Grau” tocant el port marítim de la ciutat, és per això que, l’autor o autors de l’escut ficaren, en primer terme, té la façana de l’estació i l’edifici de “El Rellotge” que es troba a l’entrada del port, darrere de tots dos la Senyera i unes flames encimbellades per una rata penada, tanca  l’escut als dos costats, fulles de llorer i a la part de baix una cinta amb el nom de la falla.

ROSARIO - PLAZA DE CALABUIG

 

            L’antecedent històric de la comissió podria ser la comissió de la falla Escalante-Mariano Cuber, malgrat que va rebre diverses denominacions. La falla es va plantar, encara que no tots els anys, des de l’any 45/46 a un lloc que es troba a pocs metres d’on ara es planta l’actual.

            En falles de l’any 1971 va plantar per darrera vegada i acabada la festa, el dia 24 d’abril de 1972, Emilio Pérez Antón va sol·licitar de la J.C.F. el preceptiu permís per constituir una nova comissió fallera.

Escut de la comissió

            L’informe favorable per part de la Delegació d’Incidències va venir amb la data de 4 de maig, i la constitució de la comissió fou aprovada definitivament al ple celebrar el dia 5 del mateix mes.

            Dos mesos després la comissió ja tenia el seu escut:, almenys així figura en document signat pel secretari Severino Gómez Mercader el 5-7-72, comunicant les altes produïdes a la comissió.

            L’escut està compost de la següent manera: Com a figura central un bunyol que té al forat de la pasta, l’escut de la ciutat amb la rata penada que té una torxa a l’ala esquerra, a la dreta del bunyol, per dalt, el monument que es troba a l’entrada del port de la ciutat, a la part esquerra del bunyol el Miquelet, als dos costats de tots els elements aguaiten flames.

 

PROGRESO - TEATRO DE LA MARINA

 

            Sembla ser que la primera falla que es va plantar a l’indret fou a l’any 1.934 i va durar fins a l’any 1.954, malgrat que la mateixa no va ser de forma continua i rebria diferents noms, fet tal vegada produït pels diferents noms que van tenir els carrers de la barriada del Canyamelar.

            La falla, tal i com la coneguem a hores d’ara, reviscola a l’exercici 1958/59 baix la presidència de Antonio Soriano Cubells. Eixe any la falla feia servir per identificar-se un segell de forma rodona tenint al centre la figura del Miquelet en flames (Fig. 1), disseny emprat per distintes comissions de l’època.

            El segell esmentat és utilitzat per la comissió fins l’any 1961/1962 i a l’any següent igualment baix la direcció del mateix president la comissió fa servir el primer escut (Fig. 2): Un rombe quatribarrat contenint dintre el que sembla ser una mena de  cossiol on s’aprecien flames i que com a fons sembla una pinta de valenciana. El rombe el coronat amb corona oberta i el Rat Penat que estén les ales cap a baix, tancant tota la figura de mode que la silueta pot recordar un pitxer. El disseny d’ aquest escut correspon al faller Rafael Alis Cutanda.

            Malgrat que els fallers utilitzen l’escut per capçalera dels escrits, en darrers anys usen als seus documents el segell  de la figura 1, però esta vegada com segell, durant la situació, almenys, fins l’any 1968/69.

            A l’any 1969/1970 encara baix la presidència d’Antonio Soriano Cubells, la comissió realitza un canvi al seu escut ( Fig. 3). El nou disseny conserva com a base la figura de l’antic, el rombe amb les quatre barres, la corona oberta i el Rat, però presenta un canvi significatiu, la figura, que al darrer, es trobava dintre el rombe ha segut substituïda  per una barca navegant per la mar i com a fons núvols. Altre canvi que pateix l’escut el trobem a ser-li afegit als dos costats elements nous, a la part dreta branques de llorer i a la part esquerra flames. Igualment canvia, respecte al darrer, la disposició del nom de la comissió que ara està en una cinta baix l’escut.

            El nou escut el trobem al programa de presentació de les Falleres Majors Pepita Polit Gamarra i Mª Antonia Gallart Sirera, el programa porta la data de 28 de febrer de 1970.

            Malgrat el canvi d’escuts la falla en eixe mateix exercici emprava l’escut antic (Fig. 2), doncs el podem veure com a capçalera, al document datat el 30 de setembre de 1969 en carta adreçada a la Junta Central Fallera, comunicant canvis produïts a la Junta Directiva de la comissió. Igualment a l’exercici 1970/1971 el trobem en la copia de l’acta de constitució datada el 4 d’abril de 1.970.

            No serà fins el següent exercici, 1971/1972, quan al cens relatiu a l’exercici apareix el nou escut ja de forma continuada.

            A la figura 4  es veu l’escut que, a hores d’ara,  fa servir la comissió malgrat que, en una nova versió (Fig. 5) s'aprecia que la barca a canviat de direcció i que la vela es distinta al darrer escut. Igualment les cintes que contenen el nom de la comissió son de forma distinta al darrer.

MAYOR - MORAIRA-NATZARET

 

            Al ple de la J.C.F. del mes de juny de 1998 va ser aprovada l’antiguitat de la comissió a l’exercici 1915/16 en ser comprovada que el dit any es va plantar una falla a l’indret.[1] Malgrat açò, el primer cens que hi trobem a la J.C.F. pertany a l’exercici 1963/64 signat pel seu president José Ibañez Puerta, motiu pel qual la falla no es plantava de forma continuada tenint la mancança de diversos  anys.

            Per aquell temps a falla va tenir el seu primer estendard i on es reflectia l’escut corresponen (Fig. 1)[2] veient que té la figura d’un triangle amb el vèrtex cap a baix amb els colors de la senyera, tenint dalt una rata penada i als dos costats branques de llorer, el dibuix era tancat amb un doble cercle incomplet on es llig “FALLA NAZARET” que era el nom per la que es coneixia.

Fig. 1                                                Fig. 2

            Donat que sembla que l’any 65/66 no es va plantar monument és molt possible que al reviscolar a l’exercici 66/67 presidida per Vicente Lahoz López, la falla tingués un segon estendard així com altre escut (Fig. 2) Un Rat penat que trobant-se dalt el rombe heràldic de la ciutat porta les baquetes a la punta de les ales per a tocar el tabal que hi ha baix el rombe, les figures tenen un fons de flames. Cal dir que als segells de l’època posseeix els mateixos elements però, el rat penat no toca el tabal  i totes les figures estan envoltades de branques de llorer.

Fig. 3                                                Fig. 4

            L’any 1969 va tenir lloc la inauguració del primer casal va tindre la comissió i per a commemorar la data la comissió li va demanar a l’artista faller José Barea que dissenyara un nou escut per la comissió (Fig. 3), el resultat va ser el següent: Basant-se al darrer escut el disseny conserva la rata penada amb grans ales obertes tenint en l’ala de la dreta un coet que en la cua porta unes notes musicals. Baix el rat penat la corona i el rombe de l’escut de la ciutat i a l’esquerra dues barques de vela llatina navegant per la mar, tanca totes les figures dues branques de llorer i per dintre un bunyol una cinta amb els noms dels carrers. L’escut recentment ha sigut reformat però conserva totes les figures i la seua posició  del darrer (Fig. 4) només ha variat la forma de col·locació de la cinta amb el nom i la forma del Rat Penat

---

[1] Veure Llibret any 2004 editat per la comissió.

[2] Foto publicada al llibret 2004 de la comissió.

JUSTO VILAR - MERCAT DEL CABANYAL

 

            La falla va nàixer, com altres moltes en plantar una falla infantil l’any 1959 que va donar pas a l’exercici 61/62 a la primera falla gran sota el nom de “JUSTO Y VILAR FRENTE MERCADO CABAÑAL” encapçalada pel president José Sierra Zapater.

            Aquell mateix any la comissió va usar un escut rodó (Fig. 1) que l’identificava com a comissió “FALLA MERCADO CABAÑAL Y ADYACENTES” que es pot observar dintre del doble cercle que tanca una sèrie de figures relacionades amb el lloc on es planta la falla, el mercat del Cabanyal. Aquestes figures corresponen a diverses viandes (fruites i embotits entre les quals es troba un pernil) ; com també ocorre a distintes falles dels poblats marítims la mar està reflectida a l’escut, aquesta vegada mitjançant un vaixell amb dues veles. Segons consta al llibret editat per la comissió editat amb motiu de l’aniversari, fou emprat pels components de la comissió  l’any 1962.

Fig. 1

            Efectivament, així ho sembla donat que l’esmentat escut en forma de segell es troba als arxius de la J.C.F. en document amb el número 2308 de  9-2-62.

            La falla va tenir continuïtat a l’exercici 63/64, exercici en què el membre de la comissió Salvador Selva Sisternas, va presentar a la comissió el disseny d’un nou escut que després de ser estudiada per la comissió fou acceptada substituint al darrer (Fig. 2)

            El nou escut no deixa d’estar relacionat amb el nom de la comissió, la mateixa comissió al llibret adés esmentat així ho defineix: “Esta nueva insignia presentaba un aspecto diferente a la primera, pero sin apartarse de las señas de identidad de nuestro barrio y de nuestra ciudad. Sobre la base del escudo de Valencia, se encuentran colocados todos los elementos que caracterizan a nuestra Asociación Fallera, como son la alegoría a pertenecer al barrio marinero de Valencia, que está representada por un barco con la vela desplegada al viento, asimismo lleva tambien el monumento mas conocido de nuestra ciudad, el Miguelete, torre secular que es simbolo de Valencia. Y en alusión a nuestro nombre un racimo de uvas y unas ramas con naranjas, los productos más típicos de nuestra huerta, y que hacen referencia al mercado”.

Fig. 2

            El primer document que he pogut trobar amb el nou escut és al cens de l’exercici 65/66  signat pel president Vicente Martínez Barber on hi ha una nota addicional al mateix comunicant que la falla Mercado del Cabañal es la mateixa que l’any darrer es deia Justo Vilar Mercado del Cabañal.

            Malgrat tenir un nou escut, la comissió empra per a segellar els documents l’escut primitiu almenys fins l’any 68/69, donat que existeix un document datat el 19 de setembre de 1968, signat pel secretari Luis Ant. Muñoz Herrero,  donant coneixement de les altes produïdes i on figuren tots dos escuts.

PLAZA DE LA CRUZ - LOS ANGELES

 

                L’antecedent històric de la comissió el trobem al 5 d’abril de 1949 data del cens d’una comissió fallera anomenada “Plaza Cruz Canyamelar”. Junt al cens esmentat hi ha altres documents entre els qual figura una carta adreçada al president de la J.C.F. signada per Bernabé Mico Cano , en ella troben tres punts, basant-se en la situació econòmica, comuniquen que, per la poca recaptació, les comissions de les falles “Plaza Cruz y Adyacentes del Cañamelar” i la comissió de la falla “Escalante y Adyacentes” decideixen fusionar-se en una comissió, i serà presidida per Bernabé Mico Cano i la plantà serà en l’Avinguda Mediterrani entre els cantons “de la plaza de la Cruz i la calle Escalante”. La nova comissió no va tenir continuïtat als següents anys.

Fig. 1

            Per fi, a l’exercici 62/63, l’indret va tenir falla amb el nom de “Plaza de la Cruz del Canyamelar”, es va celebrar la Junta de Constitució, el dia 9 d’abril de 1962, en una fabrica d’olives damunt de caixes i bocois i en ella es van prendre dues decisions, triar la 1a Junta Directiva encapçalada per Miguel Martínez Sorribas i plantar una falla de 3ª Categoria en la Plaza de la Cruz del Canyamelar[1].

            La primera acta de constitució figura segellada amb el primer escut que va tenir la comissió (Fig. 1), almenys així ho nomenen els fallers[2], malgrat que més be sembla un segell que un escut, es tracta de una forma circular dividida en quatre parts i a cada una d’elles les següents figures: El Rat Penat dalt, a la dreta la senyera , a l’esquerra la bandera espanyola i a la part de baix les paraules “Falla Pl. Cruz y Adyacentes”.

Fig. 2

            Sembla ser que no agradava aquell segell o escut i el dia 29 de gener de 1963 es va adoptar un nou escut per a la comissió (fig. 2) que fou obra de l’artista faller José Carrero Pont que va triar una forma d’escut del tipus espanyol coronat amb corona reial oberta, dividit en quatre quarters, dalt dreta la senyera; dalt esquerra un bunyol amb unes flames pel forat; baix esquerra un típic tabal i baix dreta un vaixell de vapor; sobre els camps sobreposats, la Creu del Canyamelar, una cinta de dreta a esquerra “Falla Plaza de la Cruz-Los Angeles, envolta l’escut. A mode d’anècdota cal afegir que l’escut figura a l’esbós de la falla que sota el lema “La chinesa bona” la plantar l’any 2023 l’artista Carlos Sevilla, No ocorre en la falla plantada on no es troba l’escut.

---

[1] La Creu del Canyamelar  que  podem veure a l’esmentada plaça fou inaugurada l’any 1960 (abans fou desfeta al 1936), es tracta d’una creu amb base octogonal rematada per una vorera de 2 metres d’alçada. Presenta un eixamplament a la  part de dalt a manera de capitell i més cap a dalt el braç horitzontal.  

[2] Veure llibret editat per la comissió amb motiu del seu aniversari.

JOSÉ BENLLIURE - TEATRE DE LA MARINA

 

                La comissió va rebre el dia 2 de maig de 1967 una carta de la Junta Central Fallera, comunicant que tenien permís per realitzar la corresponen “apuntà”, començant així el seu camí al món faller. Aquell any va ser elegit per a presidir la comissió Miguel Zamora Martínez.

            En eixe mateix any la comissió emprava l’escut que, en lleugeres variacions, a hores d’ara, utilitza la comissió. La figura 1 és la reproducció de l’escut que figura segellat a un document de 13 de juliol de 1967 pel que el president comunica a la J.C.F. les altes i baixes hagudes a la comissió. Escut que fou dissenyat per l’artista faller i membre fundador de la comissió Ricardo Carretero Pascual.

Fig. 1

            Es tracta d’una figura amb la forma d’estrella de vuit puntes, que segons em digueren els fallers no té cap significació, però sembla que era l’empleat d’un cinema proper a l'indret; a la part de dalt a la dreta un rat penat i a l’esquerra el casc amb el drac alat del rei Jaume I. A la part de dintre de la figura trobem, amb un fons amb les quatre barres, al centre el Miquelet de la Seu, a la part esquerra dues barraques i a la part dreta les Torres dels Serrans; baix d’estes figures el nom de la comissió.

Fig. 2

            El disseny de l’escut correspon al faller, joier de professió i vocal 1er Antonio Font Estellés ajudat per el V.P. 1er Juan Pineda Sanchis i el comptador Enrique Balenguer Martí, entre altres.

            La figura 2 representa el mateix escut amb les lleugeres variacions sobre l’original, com pot ser la perspectiva de les barraques i de les Torres, així com la col·locació de les paraules que formen el nom.

ISAAC PÈRAL - MÉNDEZ NÚÑEZ

 

                Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 69/70 quan a l’indret es va plantar una falla amb el nom de Barco-Mendez Nuñez, comissió  que va desaparéixer definitivament a l’exercici 70/71, malgrat que va haver-hi un intent de reviscolar  l’any 72/73 sense fortuna.

            La comissió desapareguda va emprar almenys dos escuts per la seua identificació utilitzant a l’exercici 70/71.el reflectit a la figura 1 i que correspon a una insígnia de la falla.

Fig. 1

            Sis anys més tard, concretament el dia 9 d’abril de 1979, el futur president de la comissió, Onofre Monzó Andrés, va presentar a la Junta Central Fallera sol·licitud per a formar una comissió.

            La delegació d’incidències va lliurar el dia 18 d’abril informe favorable per  la creació de la comissió baix un pressupost d’1.100.000 pessetes. Posteriorment, el dia 23 de maig al ple celebrat per la J.C.F. la comissió va ser aprovada, comunicant-ho a la comissió, en escrit amb data de l’endemà.

Fig. 2

            Esta nova comissió va fer servir, des del seu primer any de vida l’escut reflectit a la figura 2, i que és igual a l’usat per l’antiga comissió Barco-Mendez Nuñez i on l’autor, del que s’ignora el nom i tan sols es sap que fou l’antic tresorer qui el va aportar com a patrimoni de la comissió, va barrejar elements mariners, propis de l’indret, amb les figures pròpies de la ciutat.

            L’escut és de forma senzilla, una àncora que té com a cos central el rombe quadribarrat de la ciutat, tanca l’escut per la part de dalt una rata penada amb les ales esteses i per la part de baix una cinta amb els noms dels carrers.

DOCTOR J.J. DÓMINE - PORT

 

            La sol·licitud per constituir una nova comissió porta la data de 3 de maig de 1972 i figura signada pel que després va ser Vicepresident 1er José Giner Roca, baix un pressupost de no més de 300.000 de les antigues pessetes. i amb el nom de Plaza División Azul (Plaza de la Iglesia).

            L’informe favorable el va emetre la J.C.F. amb la data de 12-5-72 i comunicat a la comissió en escrit del dia 15 del mateix mes que, al ple del dia 12 de maig, la falla havia estat aprovada. La comissió encapçalada pel president Manuel Soriano Puche figura al primer cens sota el nom de “División Azul-Av. Puerto-José Aguirre-Dr. J.J.Domine y Adyacentes.

Fig. 1

            El nom actual de la comissió apareix per primera vegada el cens de l’exercici 96/97 baix la presidència de Pascual Ribera Serra, donat que va rebre diversos  noms, a tall d’eixemple diré que a l’any 73/74 es deia Plaza División  Azul i a l’exercici 74/75 Dr. J.J. Domine- José Aguirre.

Fig. 2

            Tocant l’escut que des del primer any utilitza la comissió, dissenyat pel faller  Vicente Arnau Martí,  porta els noms de Dr. J.J. Domine – Puerto, es tracta d’una gran rata penada coronada amb corona oberta, amb les ales esteses, tenint a les seues potes una Senyera que té a la franja blava tres peixos, la seua significació, segons els fallers en què vaig parlar, només haviau que veure amb la falla la proximitat de la mar; tanca l’escut per la part de baix dos “eixides de canya” creuades i  per la part de dalt unes flames que espurnejant formen la paraula “Falla”.

            Malgrat que,  el manifestat pels fallers crec, sense por a equivocar-me, que l’autor va ficar els peixos a l’escut en referència a l’escut de l’antic poblat de Poble Nou de la Mar  tenint com a prova una insígnia de la comissió (Fig. 2) en la que s’albira la part de dalt un escut que ve pogués ser el de l’antic poblat mariner i a la part de baix els tres peixos de referència.