ALTA - SANTO TOMÁS

 

            Com gairebé totes les falles de la popular barriada de “El Carme” l’origen de la mateixa es perd en el temps. Els primers documents que s’hi troben a la J.C.F. daten de l’exercici 44-45, que fou el primer any en que era preceptiu fer un cens dels components de la comissió encapçalats pel president Francisco Dasi Belenguer.  

         

                                          Fig. 1                                  Fig. 2                                            Fig. 3                                       

         Des de l’esmentat any fins a l’exercici 58/59 la comissió fa servir a manera d’identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) en el que al voltant del cercle, per la part interior, es llig “Comisión Falla Alta- Sto. Tomás y adyacentes – Barrio del Carmen-“, al centre del cercle un Miquelet en flames, utilitzat con es pot apreciar en altres comissions de l’època.

            Malgrat açò al darrer exercici esmentat encara que el contracte del monument signat per el president i l’artista Fernando Roda Llop, figura segellat amb el mateix segell, ja hi trobem el primer escut de la comissió com a capçalera d’un escrit datat el 22-11-58 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes a la comissió (Fig, 2).

            Es tracta del cap d’una valenciana, mirant cap a l’esquerra, vorejada per dues branques de llorer i creuada per darrere amb dues dolçaines, tanca l’escut per la part de dalt un rat penat de gairell a l’esquerra, per baix una cinta on es llig la mateixa llegenda que figurava al segells dels primers anys. Per baix de tots els elements penja el típic tabal.

            Sembla que de l’esmentat escut es va confeccionar la corresponent insígnia (Fig 3) encara que com clarament es pot veure el seu disseny difereix de l’escut.

Fig. 4                                                Fig. 5

            Al contracte del monument faller signat pel president i l’artista faller Fernando Roda Llop el dia 31/12/60, figura un nou escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’un pergamí amb la forma adaptada de l’heràldica de l’escut tipus espanyol, tenint al centre de gaidó cap a la dreta les Torres dels Serrans i cap a l’esquerra el Miquelet, tots dos tenen com a base unes xicotetes flames i per dalt uns núvols. Al cos del pergamí la comissió torna a utilitzar la mateixa llegenda: Els noms dels carrers i de la barriada. Corona l’escut per la part de dalt el Rat Penat que figurava al darrer escut.  Així mateix, l’esmentat escut es troba reflectit a la part de dalt del llibret de la falla editat per la comissió a les falles de l’any 1961.

Fig. 6

            El darrer escut ressenyat és emprat per la comissió, a hores d’ara, encara que se li ha afegit dues branques de llorer i un bunyol fruit de la recompensa atorgada per la J,.C.F.( Fig. 5). Este escut, ni cap altre utilitzat per la comissió, no a estat reflectit mai a l’estendard de la comissió la prova la trobem al llibret de l’any 1959 on s’hi troba una fotografia que pertany a l’homenatge que va rebre la Fallera  Major Sonin Amorós, el dia 15-11-58, per part de la comissió i de la comissió veïna Na Jordana. A la fotografia es pot albirar al fons l’estendard de la comissió sols amb el nom de la mateixa i l’any 1943. (Fig. 6). A hores d’ara la comissió usa el mateix tipus d’estendard que porta cap a la part de dalt un xicotet pergamí on es troba l’escut.