lunes, 23 de octubre de 2023

MAYOR - MORAIRA-NATZARET

 

            Al ple de la J.C.F. del mes de juny de 1998 va ser aprovada l’antiguitat de la comissió a l’exercici 1915/16 en ser comprovada que el dit any es va plantar una falla a l’indret.[1] Malgrat açò, el primer cens que hi trobem a la J.C.F. pertany a l’exercici 1963/64 signat pel seu president José Ibañez Puerta, motiu pel qual la falla no es plantava de forma continuada tenint la mancança de diversos  anys.

            Per aquell temps a falla va tenir el seu primer estendard i on es reflectia l’escut corresponen (Fig. 1)[2] veient que té la figura d’un triangle amb el vèrtex cap a baix amb els colors de la senyera, tenint dalt una rata penada i als dos costats branques de llorer, el dibuix era tancat amb un doble cercle incomplet on es llig “FALLA NAZARET” que era el nom per la que es coneixia.


Fig. 1                                                Fig. 2

            Donat que sembla que l’any 65/66 no es va plantar monument és molt possible que al reviscolar a l’exercici 66/67 presidida per Vicente Lahoz López, la falla tingués un segon estendard així com altre escut (Fig. 2) Un Rat penat que trobant-se dalt el rombe heràldic de la ciutat porta les baquetes a la punta de les ales per a tocar el tabal que hi ha baix el rombe, les figures tenen un fons de flames. Cal dir que als segells de l’època posseeix els mateixos elements però, el rat penat no toca el tabal  i totes les figures estan envoltades de branques de llorer.


Fig. 3                                                Fig. 4

            L’any 1969 va tenir lloc la inauguració del primer casal va tindre la comissió i per a commemorar la data la comissió li va demanar a l’artista faller José Barea que dissenyara un nou escut per la comissió (Fig. 3), el resultat va ser el següent: Basant-se al darrer escut el disseny conserva la rata penada amb grans ales obertes tenint en l’ala de la dreta un coet que en la cua porta unes notes musicals. Baix el rat penat la corona i el rombe de l’escut de la ciutat i a l’esquerra dues barques de vela llatina navegant per la mar, tanca totes les figures dues branques de llorer i per dintre un bunyol una cinta amb els noms dels carrers. L’escut recentment ha sigut reformat però conserva totes les figures i la seua posició  del darrer (Fig. 4) només ha variat la forma de col·locació de la cinta amb el nom i la forma del Rat Penat



[1] Veure Llibret any 2004 editat per la comissió.

[2] Foto publicada al llibret 2004 de la comissió.

No hay comentarios:

Publicar un comentario