martes, 27 de junio de 2023

SANTOS JUSTO Y PASTOR - SERRERIA

 

        Sense molta presa va començar el camí al nom faller de la comissió, tal vegada per coincidència amb la Setmana Santa, perquè la sol·licitud que va signar en nom dels veïns Miguel Ramírez Monerris, amb un pressupost de 2100000 de les antigues pessetes, i que porta la data de 12 d’abril de 1983 no va tenir entrada a la J.C.F. fins al dia 5 de maig,

            La J.C.F. el dia 26 de maig emet informe favorable per a la creació que oficialment va tenir lloc al ple de l’organisme faller de 9 de juny i que amb escrit de 14 del mateix mes va ser comunicat a la comissió.

            Per tant, la comissió va celebrar la primera Junta de constitució el dia 21 de juny de 1983 i en ella es va triar com a primer president Francisco Sánchez López i l’acta redactada en eixa reunió té al peu un segell amb l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            L’escut està format per una base formada per un típic tabal on hi ha un rombe amb les quatre barres vorejat de blau i al centre una via de tren tallada per una serra circular, tot açò directament relacionat amb el nom del carrer on es troba la falla, ja que eren nombrosos els tallers dedicats a la fusta i amb les vies que no fa molt de temps passaven per l’indret. Completa l’escut una dolçaina i un coet que creuen per darrere el rombe i per dalt de totes les figures una rata penada girada de gaidó cap a l’esquerra. Per baix una cinta porta els noms dels carrers.

            Segons les persones consultades en la comissió es desprèn que l’autor no es tracta d’una persona en concret sinó d’alguns fallers que volgueren reflectir detalls del seu barri a l’escut.           

viernes, 23 de junio de 2023

RODRÍGUEZ DE CEPEDA - LORENZO PALMIRENO

  

            El dia 14 d’abril de 1977 el que més tard fou president de la comissió Rafael Estivalis Gasull, va presentar a la J.C.F. sol·licitud per a crear una nova comissió que tenia un pressupost d’1045000 de les antigues pessetes.

            Amb la data d’11 de maig la Delegació d’admissió de falles sol·licita del ple la seua aprovació que té lloc al ple de la J.C.F. de 12 de maig, segons consta en escrit lliurat a la comissió de 17 de maig.

Escut de la comissió

            Per tal motiu la comissió celebra el dia 17 de maig de 1977 la primera Junta de Constitució constant al peu de la mateixa un segell amb l’escut de la comissió. Una base de flames que espurnegen amunt té al centre l’escut de la ciutat i als dos costats les torres del Miquelet a la dreta i Santa Caterina a l’esquerra, tots els elements figuren emmarcats dintre una figura ovalada en vertical de la que pren la recompensa atorgada per la J.C.F.

            L’escut que va ser reflectit a l’estendard el 2n any de vida de la comissió fou dissenyat per aleshores tresorer Francisco Rubio Huercio, empleat de banca aficionat al dibuix, el qual va reflectir element i monuments típics valencians

miércoles, 21 de junio de 2023

RAMIRO MAEZTU - LOS LEONES

 

               Poques són les dades referents a esta comissió que hi han a la J.C.F. tocant al seu naiximent. Si bé la data de naiximent de la comissió es de l’exercici faller 1963/64 trobant-se la mateixa baix la presidència de Juan Roy Morales.

            El primer document que he pogut trobar que figura amb l’escut de la comissió, pertany al contracte del monument faller signat pel president adés esmentat amb l’artista José Sanchis Alonso datat el 7 de setembre de 1963.


Escut de la comissió

            Vista la data adés citada, l’escut és del primer any faller, tenint la forma d’un full de calendari on figura “MARZO 19 S. JOSE” assegut sobre un bunyol. Dalt del full un Miquelet vorejat per dues branques de llorer. El fons de l’escut està format per una base de flames.

            En esta ocasió, tal com ocorre en algunes falles, el seu dissenyador del que els fallers desconeixen la identitat, no va tenir massa imaginació a l’hora del disseny  i tal vegada es podria sospitar que els fallers van anar a un artesà per la seua confecció.

            Cal dir que l’escut de la present comissió té una semblança molt gran amb l’escut d’una comissió de la barriada de Russafa[1]

     [1] Veure falla Dr. Serrano- Carlos Cervera

martes, 20 de junio de 2023

RAMIRO MAEZTU - HUMANISTA FURIÓ

 

                   Les primeres reunions per a formar la comissió foren promogudes pels llogats de les noves “Casas para todos” i tenien lloc a un bar de la rodalia.

            El dia 8 de maig de 1967 la nova comissió realitza la primera “apuntà” rebent l’autorització de la J.C.F. el dia 18 del mateix mes. El primer president de la comissió fou Enrique Martínez i Chicote, sent substituït pel vicepresident 1r José María Ortiz Torres.


Fig. 1
                                                

            La comissió va tenir el seu estendard, donat pel vicepresident 2on Miguel Lluch, on figura l’escut de la mateixa (Fig. 1): Una forma ovalada en vertical tenint dintre un paisatge mariner format per una barca de vela llatina i el Miquelet. Per dalt de la figura un Rat Penat amb les ales esteses.

            Javier Belenguer Tortosa i Juan Vazquez Valiente, així ho expliquen al llibret editat per la comissió amb motiu del XXXè aniversari i que al reproduir l’escut com a remat del  monument faller (Fig. 2) així ho expliquen: “Eixint del terrat i surcant els nuvols del firmament emergeix navegant el nostre veler que ab el Miquelet de patró conforrmen el nostre escut”(SIC).

Fig. 2

              És de suposar que el veler, a més de ser una metàfora de la comissió, simbolitza d'algun mode la proximitat de l'indret on es planta la falla, a la mar Mediterània, que bé ho demostra el nom del sector faller al qual pertany, Camins al Grao.

            Les fons consultades en la falla donen com autor del disseny de l’escut a Federico Selvi, pare d’un faller infantil de la comissió i col·laborador de la mateixa.

 


sábado, 17 de junio de 2023

PINTOR MAELLA - AV. FRANCIA - MENORCA

 

        La comissió va ser creada baix la presidència de Jaime Crespo Gilabert a l’exercici 2003/04 quan va ser aprovada al ple de la J.C.F. el 8 de juny de 2003 i ratificada per l’assemblea de presidents l’11 del mateix mes.

            El primer cens de la comissió datat el 23 de setembre de 2003 porta l’escut que reflecteix tant a la ciutat com els noms dels carrers que la formen: Un cercle que al seu interior té dues cintes, dalt el que els fallers, a la pàgina web, descriuen com la seua identitat “Art i Ciencia” per ser propera a la Ciutat de les Ciències; i baix els noms dels carrers “Pintor Maella, Av. Francia i Menorca” tanca el cercle dues branques de llorer. Al centre troben una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, formada per rombe que dintre té els colors blau roig i groc de la senyera i dalt la corona oberta, el rat penat trobant-se de gaidó cap a l’esquerra, presenta una forma singular que sembla acaronar per la part de baix  a l’escut.



Fig, 1

            Sembla que el faller Jaime Crespo Gilabert va dissenyar l’escut compost de la següent manera: A la dreta del rat, envolta un segon cercle on queden reflectits els noms dels carrers que la formen: En primer terme la coneguda Torre Eiffel en representació de l’av de França, en segon terme una paleta de pintor i un pinzell en relació amb el pintor Mariano Salvador Maella i al fons, en tercer lloc, un mapa de l’illa de Menorca en representació del carrer del mateix nom (Fig. 1).

Fig. 2

            Igualment, els components de la comissió a la pàgina web de la mateixa volen manifestar que com a símbol de modernitat, dinamisme i innovació que vol ser la comissió fallera queda palés a la transformació de l’escut i així diuen:  “I això es manifesta en la transformació del nostre escut quan idealitza les seues formes, els seus elements, i els arrossega fins a límits que, podríem dir, simbolitzen el símbol, per arribar a eixe segon escut on les línies són esbossos del que representen i dien els clasicismo fins a lo conceptual” (SIC) (Fig. 2).

miércoles, 14 de junio de 2023

MAESTRO VALLS - MARINO ALBESA

             Amb la data 18 de maig de 1.969 Vicente Navarro Aparicio qui va ser  president de la comissió, va presentar sol·licitud, davant el màxim organisme faller, per a formar una nova comissió, baix un pressupost de 195.000 de les antigues pessetes.

            El dia 23 de maig del mateix any la J.C.F. va emetre informe favorable per a la seua creació lliurant escrit al president de la falla el dia 27 de maig per el qual comunicava la seua, al ple de 23 del mateix mes.

            Al mateix any, en escrit de 3 de novembre adreçat a la J.C.F., ja trobem l’escut de la comissió (Fig. 1) una figura que bé poguera ser un tabal del qual ixen unes flames donant pas a tres cercles que representen a cadascun dels carrers que li donen el nom. Al cercle de baix figura representada una lira en honor de “Maestro Valls”, al cercle de dalt dreta, un tinter i una ploma per l’escriptor Juan Bta. Perales i el cercle de l’esquerra un vaixell l’homenatge al Marino Albesa, en cadascun dels cercles figura en lletra menuda els noms esmentats; per dalt dels tres cercles un rat penat  en les ales obertes i dalt d’aquest una cinta amb “Comisión Falla”.

            Esta forma de l’escut ha sigut representada a  nombrosos llibrets 74, 78, 80, 82, 83 ,87 i 88; així és però, la comissió sembla que té una mica diguem  d’anarquia a l’hora de reproduir els escuts, i dic açò basant-me  en que al llibret de l’any 1977 figura representat l’escut de la figura 2, on s'ha substituït els noms de cada cercle per una cinta amb els noms. Al llibret de l’any 1992 figura en la portada l’escut de la figura 2 però dins del mateix figura el de la figura 1, així com als llibrets dels anys 1990 i 2001 figura l’escut representat a la figura 3.

            Cal dir que el disseny del primer escut fon obra del faller Ramón López de professió delineant qui va presentar el seu projecte davant la Junta General per a la seua aprovació.

viernes, 9 de junio de 2023

LO RAT PENAT

 

        Encara que els antecedents històrics a la demarcació pertany a la Comissió Colonia Infanta Isabel, la falla tal com la coneguem comença a l’any 1.962 /63, baix la presidència de Tomás Bustamente Rubio i el nom de Cno. Viejo del Grao – Lo Rat Penat.

            Aquell any la falla va tenir el seu primer escut que ja consta als escrits oficials de la comissió, a tall d’exemple citaré l’escrit que amb la data 26 de juliol de 1962 signat pel president, comunicant a la J.C.F. les altes que ha tingut la comissió.

Fig. 1

            Es tracta l’escut d’un tabal i una dolçaina i una manta morellana vorejades per dues branques de llorer, que té dalt l’escut de la ciutat de València amb la particularitat que les ales d’este cauen cap a baix tancant la figura de l’escut (Fig. 1)

            La comissió va desaparéixer a l’exercici 67/68, per tornar a reviscolar a l’any 1.970 quan el que després seria president, Enrique Soler Sinfuentes, amb un pressupost de 97.000 pessetes, va presentar una sol·licitud el 22 d’abril de 1970 per a constituir-la.

            La nova comissió va utilitzar l’escut que fins ara havien fet servir i que al llarg dels anys només a patit variacions respecte a la denominació de la comissió que s’ha dit va començar a anomenant-se Camí Vell de Grao per a passar a dir-se Illes Canàries sempre amb l’encreuament a Lo Rat Penat fins al 25 d’octubre de 2002 en que la J.C.F. autoritza el canvi de nom per tan sols Lo Rat Penat. 

                Més recent la comissió fa servir el mateix escut amb línies més modernes, amb dos excepcions, la paraula falla que en l'antic és troba dintre el tabal, ara està fora i sota el nom de la falla (Fig. 2) 

Fig. 2

                  En relació amb el nom cal dir que malgrat que des de 1.969 el carrer s’anomena Illes Canàries la comissió, als escuts impresos en els llibrets de 1.977, 78 i 79, encara usa el nom de Camí Vell del Grao emprant el nom d`Illes Canàries des de l’any 1980.

 

viernes, 2 de junio de 2023

ISLAS CANARIAS - TRAFALGAR

 

            Com altres moltes comissions falleres, la comissió Cno. Viejo del Grao-Trafalgar va veure la llum com una falla infantil a l’exercici faller 61-62, comissió que va durar fins a l’exercici 65-66, per a reviscolar rere un any de descans, es a dir, l’any 67-68 ja com comissió gran, sota a presidència de Vicente Faus Beltrán.

            Tocant als escuts de la comissió cal dir que mentre la comissió fou infantil va emprar el disseny fet pel faller Vicente Navarro Alcayna, segons manifesta la seua filla actual membre de la comissió. Este escut estava format per un fons de flames i davant d’aquestes una barca de vela llatina, element que identifica a la comissió al sector a la qual pertany, Camins al Grau. Per dalt de la vela, el Miquelet de la Seu valenciana encimbellat per una Rata penada. Baix de l’escut tancant la figura,  sobre un fondo color blau,  el rombe heràldic de la ciutat.


Fig. 1

            La figura 1 representa una insígnia de l’escut de la comissió a la qual se li va afegir unes flames roges per embellir-lo donat que l’escut representat a l’estendard de la falla el fons era de color roig.

            Amb la data 14 d’abril de 1967 el futur president  sol·licita permís per a plantar-ne esta vegada com a falla gran. Este any la comissió empra un nou escut que dissenyat per un amic del president del qual els fallers desconeixen el nom,  té com a base a darrer escut quedant format del següent mode: Tenint de base una barca, que recorda el caràcter marí i que conté al centre el Miquelet, a l’esquerra una barraca, de les moltes que hi havia per l’indret i a la dreta les torres de Quart. Dalt, al penell del Miquelet, una Rata Penada que, amb les ales esteses, no més toca una ala, l’esquerra,  el campanar de la seu. Rodejant a totes les figures una gran manta morellana. (Fig. 2) 

Fig. 2

            La comissió va canviar de nom  l’any 1970-71 donat que a l’any 1969 l’ajuntament de la ciutat va substituir el nom de Camí Vell del Grau pel d’Illes Canàries. Per este motiu la comissió va canviar igualment el nom a l’escut sense variar la forma i els  elements d’ escut.

martes, 30 de mayo de 2023

ISLAS CANARIAS - DAMA DE ELCHE

 

            La comissió “Camino Viejo del Grao y Dama de Elche” data de l’exercici 1967/68 encapçalat pel seu president Felipe Gurrea Carsi.

            El primer estàndard de la comissió que, a hores d’ara, figura penjant al casal, figura l’escut de la comissió: Un rombe heràldic de la ciutat vorejat de blau tenint dintre el bust de la Dama d’Elx, relacionant d'esta manera el nom de la comissió amb el carrer, al voltant del rombe una tira de traca per la part de baix i per la de dalt unes flames. Corona totes les figures una Rata Penada amb les ales esteses (Fig. 1)


Fig. 1

            En conversa amb el fill del president fundador de la comissió em manifesta que l’escut va sorgir d’una idea seua però, que una colla de fallers entre els quals es trobaven el President, Faustino Lázaro, Matias Romero, José Salvi i José Díaz aportaren les seues idees al respecte.

Fig. 2

            Al primer cens de la comissió datat el 30 de març de 1967 i més concretament al relatiu a les dones[1] figura segellat amb l’escut de la comissió que també apareix en altres llocs, citant a tall d’exemple el llibret de la 1974. En ell trobem una variació respecte al darrer esmentat: No s’hi troben les flames i la traca rodeja tot el rombe.
Fig, 3

            Fons de la comissió i així m’ho demostraren la figura és emprada fins a l’actualitat com a segell de la comissió i no com escut , encara que amb la variació del nom donat que abans el carrer es deia Camí Vell del Grao, com es deia als inicis de la comissió i que figuraba a l'estendard. (Fig. 2 )

            Igualment al llibret de l’any 1983 a la portada del mateix figura l’escut de la comissió  (Fig. 3) diferent dels darrers. Esta vegada manté els elements que figuren al primer escut.

            [1] En aquell temps hi havia un cens separat , per al homes amb fulls de color blanc i per les dones de color “rosa”.

jueves, 25 de mayo de 2023

INDUSTRIA - SANTOS JUSTO Y PASTOR

 

       Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 63/64, quan es va crear una comissió que s’anomenava Indústria – Senda Albors i que es plantava molt a prop del lloc on a hores d’ara hi és la comissió actual, tant es així que al desaparéixer l’any 1971 i no tornar a plantar-se fins a l’exercici 73/74; la J.C.F. dona la mateixa com a continuadora arxivant junts els censos de les dues comissions i sense que hi haja document que indica que és una falla de nova creació, almenys així figura als documents que figuren junt al cens de la comissió.

Malgrat el dit, al llibre d’actes de la J.C.F. que reflecteix el ple celebrat el 25 de maig de 1973 fa constar que “la falla que es reorganizada, pero por haber cambiado su emplazamiento, la considera como de nueva creación”.


Fig. 1

            La comissió dels carrers Indústria-Senda Albors emprava des de el primer any l’escut de la figura 1, tal  com figura al seu primer llibret i com es veu tracta d’arreplegar elements significatius de la ciutat. Així trobem que al costat de l’al·legoria de l’escut de la ciutat, a la dreta està el Miquelet i dues barraques i a l’esquerra unes torres sense poder determinar quines i un corn de l’abundància, tots els elements sobre un fons de flames, baix una cinta amb les formes rectes fica “Falla Indústria” i baix de la cinta l’any de creació 1963.

             Al tenir el nom de “Indústria-Santos Justo y Pastor-Poeta Mas y Ros”, la comissió va reflectir al seu estendard, que data de l’any 75/76, el nou escut (Fig. 2). El seu autor sembla que es va basar a darrer per al seu disseny donat que hi ha elements comuns i una semblant distribució.

Fig. 2

            Conserva del darrer l’al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe i el rat penat així com les flames del fons encara que més menudes, també conserva canviant-lo de lloc i de forma per una més doblada el Miquelet, ara bé el que sembla un encert és la substitució del corn de l’abundància per la caragola que simbolitza a la barriada valenciana del Cabanyal. Dues cintes, dalt i baix amb els noms dels carrers tanquen la forma de l’escut.

 

HIERROS - JUAN BAUTISTA PERALES

 

            L’any 66/67 és l’any de començament de la comissió encapçalada per Hilario Cuñat Martínez.

            Com era d’esperar aquell mateix any la falla ja tenia amb el seu escut, el qual figura a diversos documents adreçats a la J.C.F. en un segell rodó que té al centre l’escut. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat composta pel rombe quadribarrat, les dues “L L”i el rat penat col·locant l’esmentada al·legoria sobre un fons de flames, creua l’escut una cinta amb els noms dels carrers. Al centre del rombe trobem, emmarcat dintre, un núvol un vaixell de vela que indica la proximitat a la mar, de l’indret on es troba la falla.

Fig. 1

A la figura 1 podem observar l’escut de la comissió dels seus primers anys d’existència mentre que a la figura dos és l’escut que la falla empra a hores d’ara, entre els dos dibuixos hi ha una xicoteta diferència que passa quasi desapercebuda i és que mentre al primer el vaixell té desplegada la vela cap a l’esquerra, en la segona ho fa cap a l’altre costat.

Fig. 2

            De l’autor de la idea o del disseny de l’escut res se’n sap malgrat que tots els indicis apunten cap a una reunió de diversos fundadors de la comissió aportant per la seua confecció les idees de tots ells.

 

lunes, 22 de mayo de 2023

AVENIDA FRANCIA - ALFREDO TORÁN OLMPOS

 

            La primera falla que es va plantar a l’indret fon a l’exercici 2001/2002, resultant un poc accidentada la seua aparició, ja que no arribaren a plantar i van suspendre el dictamen de seguiment que a totes les comissions novelles fa la J.C.F. Per altra part, segons em va comentar una fallera actual, aquell primer any la gent que portà a terme la primera comissió era totalment desconeguda a la barriada i, o  bé no pogueren tirar avant la comissió o bé no saberen, el cas és que al segon any els veïns de la nova barriada es van fer càrrec de la comissió i va poder continuar el seu camí, a més en un temps rècord donat que era poca l’experiència dels components i pràcticament van començar l’exercici al mes de gener.


Fig. 1

            El primer any la que fou primera Fallera Major de la comissió, arquitecte de professió, Immaculada Asensio Segura, va ser la dissenyadora de l’escut que representa a la comissió i no se li va ocórrer altra idea pel seu disseny que la de ficar a l’escut el que veia des de sa casa: La ciutat de les ciències, a un costat el museu,  a l’altre l’hemisferi i al fons l’umbracle; per dalt dels elements descrits va ficar una càmera de cine en honor al nom d’uns dels carrers que la formen i una pinta com a representació de València, al centre de tots dos l’any de la fundació 2001. Tots els elements estan envoltats pels costats i per dalt de flames coronades per un rat penat amb les ales esteses (Fig. 1).

Fig, 2

            Dues cintes una per dalt on es llig Falla Alfred Torán i Olmos i altra, per sota, Luis García Berlanga completen l’escut. Estes cintes tal i com s’aprecia, si comparem els dos dibuixos foren canviades, canvis que segons em comentaren es deu al fet que son més coneguts els carrers (Fig. 2).La J.C.F. va aprovar el canvi de nom al ple que va tenir lloc el 21 de juny de 2004.

Fig. 3

            Poc després la comissió va tornar a dissenyar l’escut, afegint-li el nom de “El Parotet” per ser el lloc on planten el monument. Es va substituir tots els elements que figuren a la part central, tan sols per l’edifici de l’hemisfèric i davant l’escultura de “El Parotet” a la vegada que canvien el nom a les dues cintes per ficar el sobrenom (Fig. 3). Aquest nou disseny pertany a la fallera, publicista de professió Rosa Miquel.

martes, 18 de abril de 2023

FUENCALIENTE - LEBÓN

            La sol·licitud per la creació d’una nova comissió data de 21 d’Abril de 1.981 i que en nom dels veïns fou presentada per Vicente García Andrés, primer president de la comissió, amb un pressupost de 1.960.000 de les antigues pessetes.

Fig. 1
            El dia 28 de Maig la Delegació d’admissió de Falles dona el seu vist i plau per a l’aprovació que va tenir lloc al ple del 28 de maig segons escrit lliurat per la J.C.F. el dia següent adreçat a la comissió i ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny. La comissió, aquell primer any, va rebre el nom de Molinell-Lebón.

            La falla, el primer any, va tenir el seu escut, donat que a l’estendard de la mateixa figura a la part de darrere “1982 Donat per Cegás”. L’escut reflectís totalment els noms dels carrers, es tracta d’un doble rombe on figura el noms dels carrers, al centre sobre un fons amb les quatre barres, tres figures, la caldera del gas Lebón que a hores d’ara, es troben inutilitzades al carrer Fuencaliente; l’arxipèlag  Balears i per últim un molí de vent típic de La Manxa donat que Fuencaliente és un poble d’aquella zona; dalt del rombe una rata penada amb les ales esteses que porta per darrere una cinta amb el nom “Dr. Elías Ros”.

Fig. 2

Esta darrera llegenda té que veure a l’origen de la pròpia comissió donat que el nucli fundacional de la comissió va tenir la seua llavor al bloc de finques de l’obra social de la Caja de Ahorros de Valencia “Elias Ros”.

           L’autor de l’escut Antonio Luis Martínez Guanter (així figura reflectit al llibret editat per la comissió amb motiu del 25è aniversari) va saber ficar a l’escut elements directament relacionat amb el naixement de la comissió, així com dels pròpies carrers que la formen.

Fig. 3
            Com es pot apreciar a les figures dels escuts representades a la figura 1 porten el nom de Molinell que com he dit fon el primer nom que va tenir la comissió els tres primers anys, donat que a l’any 1983 per acord municipal el carrer va canviar un tros del carrer donant-li a tot sancer el nom de Fuencaliente, així dons a l’any 84/85 la falla baix la presidència de Vicente Albiach Pérez, va passar a anomenar-se Fuencaliente -Lebón (Figs. 2 i 3).


            Tocant de nou a l’escut cal fer constar que la cinta de la part de dalt on fica “Dr. Elías Ros” no sempre ha segut representada, així trobem que el llibret de 1987 figura el nom, als llibrets dels anys 1999 (any del 30è aniversari) i 2001 no porten la cinta reflectida, mentre que de l’any 200 fins a horas d’ara els anys 2000, 2002, 2004, porten la cinta però sense cap nom. Igualment fins avui des de l’any 2055 fins ara, almenys a l’escut del llibre faller, no s’aprecia cap nom.

sábado, 15 de abril de 2023

DUQUE DE GAETA - POBLA DE FARNALS

           Els antecedents històrics de la comissió els trobem als exercicis 1945/46 i 1947/48 quan es va plantar a l’indret una falla que encapçalada per Juan Gallego Lechón, rebia el nom de Falla Barrio de la Unión[1]

Fig. 1

            La comissió, tal i com ara la coneguem encapçalada per Juan Ballester Tormo, va començar a l’exercici 63/64 i al contracte del monument faller amb l’artista Vicente Sancho Marqués amb la data 25-2-64 trobem un segell de la comissió (Fig. 1) en el que es pot albirar l’escut de la mateixa.

            Es tracta d’un segell de forma rodona en el que es llig, al voltant, el nom de la comissió, tenint al centre una figura hexagonal irregular on es troba l’escut de la ciutat envoltat en flames.

Fig. 2

            Aquell escut va servir com a base del que a l’actualitat fa servir la comissió (Fig. 2) una cinta de forma semicircular dona peu a unes xicotetes flames que tenen dalt l’escut de València amb la rata penada que en les seues ales obertes tanca l’escut per la part de dalt. Per la part de baix i tancant un cercle amb el Rat Penat, una cinta amb els noms dels carrers que formen la comissió. Per la part de baix i tancant en cercle amb el Rat Penat, una cinta amb el nom dels carrers que formen la comissió.Per dissort no s’ha pogut determinar l’autor del disseny de l’escut d’aquesta comissió.

               



[1] El grup de edifici “Barrio de la Unión” esta delimitat en una de les seues façanes pel carrer Pobla de Farnals i altra pel carrer Duc de Gaeta.



DOCTOR MANUEL CANDELA - AVDA. DEL PUERTO

 

            La comissió va començar el seu camí pel món faller a l’exercici 64/65 sota la presidència de Pedro López Solanas, usant per als seus documents el segell de forma ovalada (Fig. 1), que com podem veure no porta cap dibuix.

Fig. 1
            La primera vegada que apareix l’escut imprés pot ser fos al cens de l’exercici 70/71 on troben segellat amb l’escut actual de la comissió (Fig. 2), Unes branques de llorer lligades amb una llaçada dona pas a una cinta que cap amunt porta el noms dels carrers al centre de la mateixa unes flames que espurnegen i al centre un Miquelet, dalt d’este, una rata penada amb les ales obertes.

Fig. 2

            És del tot impensable que la falla no tingués escut fins l’any 1970, en tot cas no ficarien el segell als documents per la poca sintonia dels fallers amb la burocràcia, al menys en aquells anys.  De qualsevol manera, se’m fa difícil creure que la comissió no emprara en escut fins a l’any 1970, puix és més normal que començara a utilitzar-lo el primer any de la constitució.

martes, 11 de abril de 2023

CONSERVA - BERENGUER MALLOL

 

                La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.

 Del darrer any esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,

Fig. 1                                                                        Fig. 2

             En aquell temps com es pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.

             A l’any següent al cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre la figura d’una falla (Fig. 3)[1] i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.

Fig. 3                                                                   Fig. 4
            Este segell és emprat per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2]. Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F., la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.

            Fins a l’any 67/68 trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara per la comissió.

Fig, 4                                                                                        Fig. 5

            Un llauna de conserva, recollint així d’una manera original el nom del carrer,  de la que surt de gaidó cap a la dreta un Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay, faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.

            L’any 90/91, baix la presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per  donar pas a unes fulles de llorer de la que penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.

           

 

 



[1] La falla correspon a la plantada al carrer en falles de 1948 i que portava per lema “Ratoneries”

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

lunes, 3 de abril de 2023

ARTES Y OFICIOS - ACTOR LLORENS

 

            Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 50/51 quan baix la presidència de Juan Morato Arias es va plantar una falla al carrer Actor Llorens, comissió que va durar 3 exercicis, és a dir, fins a l’exercici 53/54.

          

              En aquells anys la comissió va utilitzar tant com a capçalera dels escrits com a segell un Miquelet, amb flames als costats, que té dalt una rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). Este escut o segell el trobem en un escrit que amb la data 5 de gener de 1.951 el president comunica a la J.C.F. el nom dels congressistes que representaran a la comissió al proper congrés faller.


Fig, 1
                             Fig. 1                                                    Fig. 2                                           Fig. 3

            La comissió no va a tornar a constituir-se fins a l’exercici 71/72, tractan-se per tant d’altra falla, el 27 d’abril de 1.971, el que dies després seria president de la comissió Rafael Bertomeu Valls va presentar davant la J.C.F. la corresponen sol·licitud.

            Aquell any la comissió dissenya un nou escut (Fig. 2) es tracta d’una figura geomètrica que tanca una paleta de pintor amb pinzells, per dalt d'esta dues branques de llorer, unes flames i per davant d’estes un tabal amb baquetes, un Miquelet i una dolçaina; per dalt de tot, tanca l’escut una rat penat amb les ales obertes, per fora dels elements es llig “Falla Actor Llorens – Artes y Oficios”. El disseny d’este escut correspon a unes idees aportades per diversos fallers entre els quals trobaven Enrique López Tejero i José Tarazona Bellestín.

            L’escut va durar fins l’exercici 93/94, donat que poc després va ser rectificat (Fig. 3), variant la composició de l’escut però conservant els elements del primitiu. Pense que la rectificació fon propiciada per a donar-li més vistositat a la primerenca forma de l’escut, donat que a la “rajola” que s’hi troba a la porta del casal figura el disseny de l’escut primerenc, es a dir en que figura dintre de la figura geomètrica-