La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint
no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms
però en tots figurava “la conserva”.
Del darrer any
esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius
de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”, |
| Fig. 1 Fig. 2 |
En aquell temps com es
pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la
signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a
la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues
que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom
de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta
morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.
A l’any següent al
cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria
de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al
centre la figura d’una falla (Fig. 3)
i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
Este segell és emprat
per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la
comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes.
Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio
Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F.,
la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una
figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de
la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures
el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb
les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on
figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia
amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.
Fins a l’any 67/68
trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència
de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un
nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara
per la comissió..jpg) |
| Fig, 4 Fig. 5 |
Un llauna de conserva,
recollint així d’una manera original el nom del carrer, de la que surt de gaidó cap a la dreta un
Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i
acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un
coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a
la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay,
faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els
elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que
igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.
L’any 90/91, baix la
presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una
variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per donar pas a unes fulles de llorer de la que
penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou
el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la
comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.
.jpg)
