SAGUNTO - SAN ANTONIO - PADRE URBANO

 

Malgrat que sembla que la història de la comissió comença anys enrere, el primer cens que s’hi troba ala arxius de la J.C.F. data de l’exercici  47/48 on la falla s’anomenava “Sagunto-Barriada de San Antonio” que baix un pressupost de 8000 pessetes estava encapçalada pel president Manuel Cuñat Martínez.

            En aquell any trobem un document datat el 14 de gener de 1948 escrit a mà i adreçat a la J.C.F. per a comunicar el pressupost de la comissió, en ell figura un segell ovalat de forma vertical que té a l’interior i al voltant el nom de la comissió i al centre un grup de figures formades per l’escut de la ciutat, una falla el tabal i la dolçaina (Fig. 1)[1].

            El segon cens que s’hi troba a l’arxiu de la J.C.F. correspon a l’exercici 51/52 que signat pel president adés esmentat el 16 de febrer de 1952 comunica la sessió de “pràctiques teatrals” a celebrar per la comissió, el document està segellat per un de nou: Un segell rodó on fica el nom de la comissió i al centre unes flames (Fig. 2). El mateix segell també el trobem al contracte del monument signat pel president Juan Vivas Cocovi i el faller Manuel Ferrer el 21 d’octubre de 1958.

                                     Fig-. 1                             Fig. 2                                Fig. 3                  

            L’any 1959/60 la comissió va estar presidida pel president Juan Vivas Cocovi i tant al cens relatiu a l’any esmentat com l’any següent, en document de data 28 de gener de 1961, comunicant que la comissió es plantarà el altra ubicació per no fer mal al quiosc del carrer Guala que era on es plantava, es troba amb un segell nou que de forma rodona manté al seu voltant el mateix nom de la comissió i al centre una tira de traca, una serra, el tabal i la dolçaina (Fig. 3), elements emprats per altres falles de l’època.

            La falla deixa de plantar-se reviscolant a l’exercici 63/64 sota la mateixa presidència i encara que al contracte de la falla signat amb l’artista faller Manuel Ferrer Montesinos el 9 d’octubre de 1963 encara figura el segell adés esmentat, sembla que, segons fonts orals consultades, que l’esmentat any es va dissenyar l’escut de la comissió que el trobem al cens datat el 8 de maig de 1964, es a dir a l’any següent (Fig. 4).

                Fig. 4                                                      Fig. 5

             El disseny de la comissió segons les mateixes fonts orals va ser una idea de tots els components de la comissió els quals aportaren diferents esbossos que representaria a la comissió; feren una reunió en un bar proper donat que encara no tenien casal i, agafant un detall d’aquí i altre d’enllà confeccionaren l’escut.

            Es tracta d’una figura quasi ovalada de forma vertical formada per unes cintes on fica el nom de la comissió, al centre unes flames serveixen de base pel Miquelet, a l’esquerra d’aquest un xicotet tabal amb les baquetes i una dolçaina i a la dreta una tira de traca, per dalt del Miquelet uns núvols tanquen l’escut per dalt així com dues branques de llorer el tanquen per les vores i baix (Fig. 4).

            El mateix escut és emprat per la comissió  els dos anys següents fins a la desaparició de la comissió que torna a reviscolar a l’exercici 69/70 prèvia sol·licitud, del que va ser president José Gil Molins, datada el mes de maig de 1969, baix un pressupost de 240.000 pessetes i aprovada al ple de la J.C.F. de 23 de maig de 1969.

            La comissió que per primera vegada fa servir,  el nom de Padre Urbano l’any 72/73, continua utilitzant el mateix escut que canvia de forma, no d’elements, a l’exercici 81/82 baix la presidència de José Martínez Llora, anys en què al cens de la comissió el troben d’una forma més rodona i on la tira de traca que figurava es troba reformada de tal manera que sembla un element distint (Fig. 5).

[1] També fou utilitzat per la falla desapareguda Industria-Trafalgar i, a hores d’ara, per les falles Doctor Domingo Orozco-Bailén i Daroca Padre Viñas.