NADOR - MILAGROSA

 

            El primer cens que figura als arxius de la J.C.F. data de l’any 1.949/50, trobant-se la falla presidida per Vicente Domench Sorlí. Eixe mateix any tant al programa de presentació de la Fallera Major com al llibre publicat per Vicente Añón[1], trobem el segell que feia servir la comissió per la identificació dels documents oficials. A l’any 50/51 la comissió, aleshores presidida per Martín Vivó Martínez,  continua emprant el mateix segell que s’hi troba al cens de la comissió datat el 30-3-50 (Fig. 1), tractant-se d’una forma ovalada que té per inscripció el nom de la comissió, sense cap dibuix que l’identifiques amb la mateixa.

Fig. 1

            No serà fins a l’any 1953/54 quan la falla la presidia Antonio Ramon Ombuena, en un document signat pel secretari Victor Arguello Andrés, apareix el primer escut de la comissió: (Fig. 2) Un fons format per unes flames té davant un Miquelet i a l'esquerra d’este una palmera que surt pel forat d’un bunyol, tenint a la “pasta” el nom de la comissió.

Fig. 2

            Sembla que l’autor del mateix va ser el mateix secretari Víctor Arguello, home aficionat a fer tota mena de dibuixos, que si bé no es pot assegurar, així almenys  ho indiquen totes les fonts orals consultades. Fora qui fora l’autor este va reflectir a l’escut un símbol íntimament lligat a l’indret on es planta el monument faller: La Palmera, un xicotet homenatge a la palmera s’hi  troba al carrer Miraculosa, tot just al costat d’on es planta la falla.

Fig. 3

            Este escut s’hi troba als diferents documents lliurats per la comissió fins a l’any 76/77, any en què la falla era presidida per Juan López Alonso. Aquest president va rectificar l’escut (Fig. 3) a l’afegir-li baix del Miquelet el rombe heràldic de la ciutat a més d’aprofitat el vèrtex d’este una mena de cinta amb el nom de la comissió, a més del Rat Penat dalt de tots els elements. Este escut és usat avui en dia per la comissió en una xicoteta diferència a les flames originals que no desvirtua el contingut de l’escut.

[1] Veure “Libro de Oro “ editat a l’any 1950 per gràfiques Miguel Laguarda i baix la direcció artística de Vicente Añón.