viernes, 28 de junio de 2024
VICENTE SANCHO TELLO - CHILE
Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 quan a la demarcació actual es plantava una falla amb el nom de “Cardenal Benlloch y Adyacentes” fins a l’any 1959/60.
En aquests anys la comissió feia servir un segell rodó amb dos cercles tenint a l’interior dos ninots amb el vestit típic i els braços en creu així com unes xicotetes flames, a
l’interior del doble cercle “Comisión Falla Cardenal Benlloch”. El segells el trobem en diversos documents nomenant, a tall d’exemple, una revista dedicada a les festes valencianes publicada a l’any 1950[1] (Fig. 1).
La falla va deixar de plantar-se per a reviscolar a l’exercici 63/64 anomenant-se “Cardenal Benlloch- Vicente Sancho Tello” i va durar fins a l’exercici 70/71. En esta nova època es desconeix si la comissió emprava un escut identificatiu, cosa bastant normal en eixos anys, sols hi ha coneixement de què es feia servir d’un segell rodó amb el nom de la comissió i al centre l’escut de la ciutat amb una base de flames, segell bastant comú a l’època.(Fig. 2)
 |
| Fig. 1 Fig, 2 Fig. 3 |
Un mes exacte és la data que porta el primer cens de la comissió i figura segellat amb un escut, clar està, de la comissió. Aquest segell de forma rodona amb el nom “FALLA V SANCHO TELLO-CHILE –VALENCIA-“ té un escut més que curiós i no per la seua originalitat sinó que llevat del nom és idèntic a l’escut de la falla avinguda de l’oest (Fig. 3).
 |
| Fig.4 Fig, 5 |
El faller Manuel Navarro Navarro va dissenyar el nou escut de la comissió “El primer esbós de l’escut de esta Comissió va ser obra, de Manuel Navarro Navarro, polifacètic faller. En el seu disseny destaca la torre del Micalet de la Seu, reposant damunt d’un bunyol i rodejada de flames”, estes son les paraules textuals que els propis fallers utilitzen per definir el seu escut, al llibret publicat per la comissió a l’exercici 2006 i que correspon a la figura 4.
El mateix escut va ser rectificat però no més a contingut del nom de la comissió que als carrers anteriors li afegeixen el de avinguda d’Aragó des de l’any 92/93.
Tocant a l’escut representat a la figura 5 que, per altra part, és idèntic a utilitzat per la comissió al llarg de la darrera etapa, però que presenta un Rat Penat amb les ales esteses dalt del Miquelet, els fallers ignoren en quina època l’han fet servir, encara que com que penja d’ell el bunyol d’argent que li va ser concedit a la comissió l’any 1992 i que no fica l’avinguda d’Aragó (apareix el primer escut amb eixe nom a l’exercici 94/95) al seu nom és de suposar que només va ser usat durant eixe període de temps. El disseny definitiu de l'escut va sera càrrec de José Carreres, aficionat a la pintura i pare d'una fallera.
[1]Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950.
VALLADOLID, AV. - NGENIERO V. PICHÓ
Amb la data del 7 d’abril de 1982, el que poc després va ser triat com a primer president de la comissió, Rafael Devesa Romero, va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per formar una nova comissió als afores de la ciutat.
Després que la J.C.F. mitjançant la Delegació d’Incidències lliurés els corresponent informe favorable el 14 de maig, va comunicar oficialment a la comissió per escrit de data 9 de juny que al ple celebrar a la J.C.F. el 4 del mateix mes la comissió era aprovada. L’acord del ple fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny i la comissió va celebrar la primera Junta el dia 15 del mateix mes.
Per tal de confeccionar l’escut que l’identifiqués es va promoure un concurs pel seu disseny on participaren 9 propostes que si li van afegir a una altra ja existent i que va donar com a guanyador a faller infantil de la comissió Pedro Jesús Martínez. Al llibre d’acte de la comissió de 28 de juliol de 1982 consta “se acuerda aprovar como escudo de la comisión al presentado por el fallero infantil Pedro Jesús Martínez de entre las 9 propuestas presentadas que se añaden a la existente con la salvedad de sustituir la hoz por una barraca”. Això es almenys el que comentaren els membres de la comissió quan vaig visitar-los; i dic açò perquè al llibre del 25 aniversari editat per la comissió l’any 2007 amb motiu de les noces d’argent es pot llegir quan parlen de l’escut que la idea del mateix correspon a Francisco Garcia Cardona, pare d’un faller que el coneixien pel malnom de “El Cruilla” i que l’escut fon aprovat per la Junta Directiva i per la Junta General el 28 de juliol de 1982.
 |
| Escut de la comissió |
L’escut de la comissió que figura tant als documents com a l’estendard confeccionat el mateix any és el següent: D’una paella cuinant-se sobre la llenya surten flames als dos costats, dalt de la paella la paraula “falla” per dalt una corbella i dalt d’esta un tros d’horta amb dues barraques escoltades a la dreta per una palmera i a l’esquerra pel Miquelet de la seu; més amunt l’escut de la Ciutat amb una gran Rata Penada; per davall de l’escut una cinta de forma recta format un vèrtex amb el nom de la comissió.
Com he dit este disseny és el que figura des de un primer moment a l’estendard de la comissió, per tant, el dit en el llibre d’actes o no va tenir lloc o bé el dibuix primitiu contava tan sols en una barraca i se li va afegir una altra. Segons en comenten els fallers hi va fer alguna discussió al respecte però, no poden determinar en quin aspecte.
El cert, és que l’autor va reflectir elements propis de València a la vegada que feia una mica d’homenatge a les barraques que en aquell temps encara envoltaven als camps de xufes, a l’indret on es plantava la falla, així com la corbella tal vegada en homenatge als molts llauradors que empraven esta eina.
PRIMADO REIG - VINAROS
El primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 49/50 quan la falla rebia el nom de Primado Reig-46 del plano i estava encapçalada pel president Pedro Almazan Picado.
La falla, va durar fins a l’any 62/63, puix al cens del següent any fica “no va arribar a actuar”, fins este any la comissió usaba, per tal d’identificar-se, uns segells que tenien comú la forma rodona, el nom de la comissió al voltant del cercle, per la part interior i el dibuix d’un tabal i una dolçaina al centre (Figs.1 i 2), si bé hi ha una xicoteta diferència entre els dos al ser afegit al segon les baquetes del tabal.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Al reviscolar la comissió, l’any 64/65, torna a emprar el segell adés descrit, com així ocorre també al cens de l’any 65/66 que, signat pel president Leandro Dura Gómez, porta el mateix segell. Malgrat l’ús del mateix, la falla ja té escut distintiu puix a tall d’exemple són les bandes de les falleres de l’any 65/66, el porten al seu lloc.
 |
| Fig. 3 |
L’escut està format per un fons de flames; davant d’aquestes, dos figures heràldiques de l’escut de la ciutat, el rombe i el rat penat; pel centre del rombe un bunyol d’on surt un Miquelet de gaidó cap a l’esquerra; a un costat de la part de baix un tabal amb les baquetes, tal vegada com una mena d’homenatge al primer segell de la comissió; creua el tabal un coet i per darrere d’aquest unes fulles de llorer.
POLO Y PEYLORON - CIUDAD DE MULA
La comissió va iniciar el seu camí a l’exercici 82/83 encapçalat pel president José Alberto Medina, amb un pressupost de 1400000 pessetes.
La Delegació d’Admissió de Falles va lliurar el seu informe favorable el dia 14 de maig de 1982, per aprovar la comissió al Ple de la J.C.F. celebrat el 5 de juny i comunicant-ho de manera oficial a la comissió a l’endemà. Este acord fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 del mateix mes.
 |
| Escut de la comissió |
A les primeres reunions de la comissió celebrades en dos bars del voltant va sorgir la idea de tenir un escut identificatiu, tant és així que a la primera Junta Extraordinària celebrada el 9 de juny ja porta estampat al seu peu el segell amb l’escut de la comissió.
La comissió va encarregar al seu secretari Ramón Antequino Durà el disseny de l’escut, qui va presentar davant la Junta 2 ó 3 esbossos de l’escut triant el que més els va agradar: Una base formada per la Senyera onejant cap a la dreta, per dalt unes flames que s’enlairen i que tenen al seu cos a l’esquerra una barraca i a la dreta una pinta de valenciana amb un Miquelet. Per dalt les flames una Rata Penada amb les ales esteses. Completa l’escut una cinta entrellaçada a la part de baix amb el nom de la comissióPOETAS ANÓMINOS - REAL DE GANDIA
La sol·licitud per a formar la comissió va ser demanada amb el nom de Poetas Anónimos-Alcón y Mateu y Adyacentes a l’exercici 91/92.
La J.C.F. va realitzar els corresponents informes donant com a resultat la seua aprovació amb el nom de Poetas Anónimos- Real de Gandia, presentant-se el primer cens amb la data de 10 de juliol de 1971, signat pel primer president de la comissió José Guia Camarena. En este cens ja figura l’escut de la comissió dissenyat pel faller aficionat al dibuix José Gabiria qui va rebre l’encàrrec per realitzar-lo de part del secretari de la comissió.
 |
| Escut de la comissió |
Al dibuix de la figura 1 pertany a l’escut que es troba al primer llibret editat per la comissió a l’any 1992. Destaca del mateix la cinta on va el nom del carrer que com es pot veure no porta cap nom, donat que encara els fallers no tenien clar quina era la seua denominació dins del mon de les falles.
Dos anys més tard la comissió va sol·licitar afegir el nom de “La Nova de Benimaclet”, nom que va ser autoritzat par la J.C.F. podent comprovar personalment que a la barriada de Benimaclet es coneix com “La Nova”.
viernes, 21 de junio de 2024
POETA EMILIO BARÓ - ENRIQUE GINESTA
 |
| Escut de la comissió |
Amb la data 14 de juny de 1983 la J.C.F. va lliurar escrit dirigit al president de la comissió comunicant-li que la mateixa hi havia segut aprovada al ple del dia 9 del mateix mes. Fins arribar aquí va fer falta que el futur president, José Vicente González Gil, presentara davant l’organisme faller, amb la data 5 de maig de 1983 sol·licitud per formar la falla sota un pressupost de 2.100.000 de les antigues pessetes. La Delegació d’Incidències va emetre informe favorable amb la data de 26 de maig, així com també fou favorable l’informe de la Delegació d’admissió de falles el mateix dia de l’aprovació pel ple.
La comissió va celebrar la primera junta el 28 de juny de 1983 i al peu de la mateixa figura un segell rodó amb la inscripció FALLA EMILIO BARO – ENRIQUE GINESTA VALENCIA. Va ser poc després de la constitució esmentada, quan els fallers li demanaren al cunyat d’un faller, Vicente Ramírez Botella, aficionat al dibuix que dissenyés un escut per la nova comissió. Segons em va contar el mateix autor, sols ficaren una condició, que l’escut tingués als seus elements una orxatera, donat que la situació de la falla era i és propera a la localitat d’Alboraia famosa pel líquid element.
L’autor així ho va fer, a la figura d’una dona vestida de valenciana que té al costat una antiga orxatera de gel li va afegir una barraca i una palmera, també típica als voltants dels carrers, envoltades per flames, a més de ficar per dalt de la barraca el Miquelet, tanca l’escut una cinta amb el nom de la comissió que esdevé en dues Senyeres juntes a la part del color blau de les mateixes i tenint com enllaç un pomell de taronges.
POETA ASINS - ALEGRET - PUÇOL
La comissió és coneguda pel nom de “Els Jovenils”, donat que a l’any de la fundació, exercici 64/65, els components de la mateixa tenien una edat bastant jove, ja que el major de tot ells tenia al voltant de 22 anys. La comissió va estar presidida per Alberto Arques Claramonte.
En aquell any fou el mateix president el que va tenir la idea del dibuix que seria l’escut de la comissió i sembla que el faller Artur Barrachina, aficionat al dibuix va intervindre al seu disseny definitiu.
El primer document que trobem l’escut, es tracta d’una carta signada pel president i adreçada a la J.C.F. datada l’11 de setembre de 1964 pel que sol·licita permís per celebrar revetlles amb motiu de les festes patronals del poble de Benimaclet. (Fig.1) figura tant com a capçalera de l’escrit o com a segell junt amb la signatura del president.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Es tracta d’un base formada per una Rata Penada que té dalt una tira de traca, per dalt del Rat al centre, el Miquelet en perspectiva, a la part dreta una típica barraca en flames i a l’esquerra la Senyera onejant. Completa l’escut tenint baix de Rat Penat la paraula FALLA i una cinta on fica ELS JUVENILS”.
Per transcórrer del temps i tal vegada, segons apunten els fallers, per una impressió més moderna, l’escut ha estat variat (Fig. 2), sense poder dir l’any en concret de la variació, malgrat que resulten intranscendents per poder dir que es tracta d’altre escut. La variació més visible es dona a la cinta que en lloc d’estar separada de la resta de l’escut, ara forma part d’ell en penjar de les ales del Rat Penat
POETA ALTET - BENICARLO
El dia primer de juny de 1970 José Martín Esteban en nom de veïns dels carrers Poeta Altet Benicarló va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per plantar una falla. Després de rebre el 25 del mateix mes l’informe favorable de la Delegació corresponen de l’esmentat organisme faller, a la preceptiva primera Junta General extraordinària es va celebrar el dia 11-7-70 i on es elegeix com a president Luis Armando Perales Llamas.
Aquell primer any de constitució de la nova comissió un faller anomenat Antonio Gasquet Montañana va presentar davant la comissió quatre o cinc esbossos del que pretenia ser l’escut de la comissió, triant com a escut el representat a la figura núm.1 i que estava compost per una paleta de pintor on pel forat de subjecció aguaita un Miquelet i tres pinzells, dintre de la paleta a la dreta de les figures una al·legoria de l’escut de la ciutat (rombe i rat penat) i baix de tots els elements un coet i que segons em va comentar l’autor no era sinó una al·legoria a València i la seua festa.
 |
| Fig. 1 |
Este esbós elegit per la comissió fou traslladat a l’artesà del ram Civera qui va proposar afegir al mateix dues figures que completaren l’escut, a la dreta de la paleta una torxa encesa i a l’esquerra unes flames. Esta idea fou consultada amb l’autor de l’esbós qui va donar la seua aprovació per la dita rectificació i com que a la comissió li va agradar la idea fou definitivament el dibuix triar per a l’escut (Fig. 2).
 |
| Fig. 2 |
Cal dir que malgrat que la comissió va adoptar el dibuix de la figura 2 i que encara té en l’actualitat, als documents que figuren als arxius de la J.C.F. del primer i segon any figuren segellats amb el dibuix representat a la figura núm. 1.
No voldria deixar d’esmentar, amb relació a la comissió, un fet que per la seua importància, dintre el món de les falles, val la pena reflectir: L’any 1974 la comissió va tenir la idea de nomenar a veïns de la localitat castellonenca de Benicarló, fallers d’honor de la falla, i este fet fou l’espurna que a l’any següent reviscolara, fins ara, la festa de les falles en la dita localitat.
PADRE ALEGRE - ENRIQUE NAVARRO
El dia 24 d’abril de l’any 1972 una nova sol·licitud per formar una comissió va tenir entrada davant la J.C.F., encapçalada pel que després fon el primer president Manuel Luque Vázquez.
La comissió va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 27 d’abril de 1972, per aconseguir la seua aprovació definitiva al Ple de l’organisme faller de 8 de juny del mateix any, aprovació que va ser comunicada per escrit a la comissió el 14 del mateix mes.Com tots els començaments foren difícils la primera falla va ser construïda pels fallers, que per sort tenien fusta de sobra, donat que hi havia molts (sinó la majoria) de l’empresa Valtrasa que es dedicava a la fusta.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Entre tota aquella gent hi
havia un faller anomenat Francisco Motos que era aficionat al dibuix artístic i
va arreplegar la idea de tots els fallers que pensaren que seria original fer
l’escut de la comissió amb els elements del primer monument faller que es
plantara al carrer.
Com es pot observar si comparem la figura 1 (original escut de la comissió que figura al llibret) amb la figura 2, tenen molta semblança. Així trobem que l’escut està composta per un Miquelet a la dreta i una xicoteta barraca a l’esquerra (totes dos de gaidó), al centre una al·legoria de l’escut de la ciutat, per davall de les figures un bunyol que les encercla i on es llegeix en nom dels carrers que la formen, baix un coet, única pesa afegida a l’esbós esmentat.
 |
| Fig. 3 |
A la figura 3 trobem una versió de l’escut original al qual se li ha afegit, a la part esquerra de l’escut de València un pinzell. Este dibuix el troben barrejat a les dos versions, amb pinzell i sense, als diversos llibrets editats per la comissió. La comissió no ha sabut donar-me raó del motiu del canvi a l’escut.
Per últim citaré textualment el que fica respecte a l’escut al llibret de la comissió de l’any 1997 “Como novedad resultó agradable, pues el nacimiento de algo, siempre es importante. El monumento fallera tenía por lema “Motivos valencianos” y fue el que dió origen al escudo e insignia de nuestra falla”[1].
[1] El llibret va ser publicat l’any 1997 amb motiu del 25é aniversari de la comissió.
jueves, 20 de junio de 2024
MOLINELL - ALBORAIA
Pogués ser que els
antecedents de la comissió foren a l’exercici 50/51 quan es va plantar una
comissió amb el nom de 121 del Plano[1]
Alboraya y Grupo Generalisimo Franco que estan al costat de la cantonada on, a
hores d’ara, es planta la falla
Ara bé, els inicis de la comissió tal com ara la coneguem data del mes d’abril de 1959 quan, baix la idea de José Reig Serra, i aprofitant que arran de l’edificació de la “Cooperativa de Viviendas de la Hermandad Católico Ferroviaria” la barriada havia augmentat considerablement el nombre de veïns, va reunir a un grup a més dels comerciants de la zona, per tal d’iniciar els tràmits davant la J.C.F
El 5 de maig de 1959, la J,.C.F. remet un escrit a la comissió comunicant la seua aprovació. La comissió no perd el temps i l’endemà es reuneix en Junta General Extraordinària presidida per José Reig Serra i com a secretari Joaquin Martínez Cervera per a portar a terme la constitució de la falla.
 |
| Escut de la comissió |
A la mateixa Junta al punt primer en
dona lectura de l’escrit de la J.C.F. adés nomenat, i rere de tractar altres
temes es tracta el punt cinquè on queda aprovat el segell nominal de la falla.
Al llibret que va editar la comissió per motiu del 25è aniversari consta literalment el següent: “L’escut mostra el foc viu d’una falla encesa en flames. Damunt les flames, un coet; als extrems, les notes de l’himne faller. Remata l’escut el fruit més representatiu de l’antic regne de ValÉncia: La taronja, que es mostra ací ab cara de dona valenciana ab tot el seu adreç”. També diu el llibret esmentat que “el dibuixant Sr. Artur Rojas fou el seu creador, meritíssima obra de la seua magnifica imaginació. Des d’aleshores este escut és el que empra la comissió per la seua identificació.
[1] Segons el llibre, “Las Calles de Valencia: el significado de sus nombres” de Rafael Gil Salinas i altre autor, Ayuntamiento de Valencia 2ª Edidción 2003, el carrer Molinell ha rebut diversos noms: 121 del Plano Grupo Generalisimo.- Capitán Muñoz Grandes, fou anomenada com Molinell per acord municipal d’abril de 1.983.
MENEZDEZ Y PELAYO - AVDA. CATALUNYA
La sol·licitud per a formar una nova comissió porta la data de 21 d’abril de 1978 i està signada pel futur primer president de la comissió Julio Suñer Mateo, baix un pressupost de dos milions de les antigues pessetes.
La delegació d’Incidències i la Delegació d’Admissió de Falles van emetre el seu informe favorable els dies 9 i 15 de maig per ser al Ple de la J.C.F., celebrat el dia 16 del mateix mes, qui va aprovar la constitució de la falla, rebent la notificació per escrit l’endemà.
La comissió adopta com a disseny de l’escut el fruit típic de València La Taronja punxant-la a la part de les fulles per una Senyera a la part esquerra, completa l’escut el Rat Penat en tres dimensions i una cinta amb el nom de la comissió que envolta a la taronja.
 |
| Escut de la comissió |
Hi ha molts escuts de comissions falleres que tenen taronges, però la pregunta és ¿Què fa una taronja tan gran, com figura principal de l’escut? La resposta la donaren els mateixos fallers: Als inicis de la falla, com és natural, no tenien casal on reunir-se, les reunions, per tant, les feien a la cafeteria de l’hotel Renasa. Puix bé l’anagrama i les sigles de l’esmentat hotel tenen com motiu especial una taronja i per recordar aquell lloc d’encontre, Carlos Gargallo, faller de la comissió va pintar l’escut amb la taronja.
miércoles, 19 de junio de 2024
GENERAL PANDO -SERRANO FLORES
Malgrat que la falla va celebrar el seu 75é aniversari l’any 2004 basant-se que van celebrar les noces d’or l’any 1979, es a dir, que va tenir el seu naixement l’any 1929, sembla ser per les darreres investigacions dutes a terme, a l’any 1903 hi ha una falla amb el nom de Camino Algirós, falla que segons consta a l’arxiu municipal es va plantar a prop de la caserna de la Guardia Civil que hi havia a l’actual carrer Finlàndia.
Els components de la comissió ignoren qui va ser l’autor de l’escut de la falla, només es coneix l’autor de la primera insignia corresponent al membre de la comissió Manuel Llopis Chisvert.
L’escut en forma insígnia que, a hores d’ara té en possessió Miguel Mata Saez, un antic faller de la falla infantil que l’any 1941 es va plantar al carrer, està format per cinc peces diferenciades i soldades entre elles, a la dreta l’escut de la ciutat de València, a l’esquerra un llibre obert on figura a un costat “Falla General Pando” i a l’altre l’any de creació i darrere d’estes dues peces, el Miquelet, totes elles estan rodejades per dos adornaments igualment soldats. Els anys que figuren a l’escut actual és pel costum que té la comissió de regalar-lo als fallers nous, ficant l’any de concessió.
 |
| Fig. 1 |
L’escut es va col·locar al banderí de la comissió que amb tela de color blau portava al costat, la data de 1957 (Fig. 1) i fou la Fallera Major de l’any 1959 Paquita Forés i la cort d’honor les primeres que portaren a la seua banda l’escut de la comissió. Este escut va ser rectificat l’any 1970/71, sembla que dissenyat per l’aleshores secretari Antonio Madrid, afegint a l’escut flames i dintre del llibre un pentagrama, mentre que desapareixien els ornaments que l’envoltaven.
 |
| Fig. 2 |
Este nou escut, és el que hi havia en unes manisetes a la porta del casal i també el que la mateixa comissió va fer brodar al nou estendard, des de que amb data del 10 de gener de 1.971 (Figura 2) és va procedir a la benedicció del nou estendard que substituïa a l’antic banderí.
Ara bé, comenten alguns fallers, que l’escut que figura a l’estendard no ha sigut mai emprat per la comissió, fet que ho corrobora que als llibrets mai no l’han usat, malgrat que així figura com he dit, a l’estendard.
El dia 31 de gener de 2004, amb motiu dels actes celebrats per la comissió dintre de la celebració de 75é aniversari de la comissió, les Falleres Majors de la història de la falla regalaren un nou estendard on figura el primitiu escut de la comissió.
 |
| Fig. 3 |
La falla que
ha tingut diversos noms al llarg de la seua història, com per eixemple Serrano
Flores - Algirós l’any 1933 i General Pando - Amadeo Saboya als anys 1945 i
1946, donant-se el cas de ser anomenada en dues revistes falleres de l’any 1947
de dues maneres distintes Gral. Pando- S. Flores, i Algirós - Serrano Flores
tot açò es pot apreciar als segells empleats per la comissió i que figuren als
documents de l’arxiu municipal. Inclús la falleta infantil creada l’any 1965
s’anomenava General Pando-Pintor Ricardo Verde.
A hores d’ara utilitza General Pando - Serrano Flores, en l'escut (Fig. 3) encara que es dona el fet de no coincidir els dos carrers d'un un encreuament faller i a més a més, el primer d’ells va desaparéixer a les reformes del camp de Mestalla al mundial de futbol de 1.982.
FEDERICO MISTRAL - MURTA
L’exercici 1963/64 va nàixer una nova falla a la barriada de Benimaclet, el seu nom “Mistral-Murta-Grupo i adyacentes”, corresponent al nom dels carrers on es plantà la falla i a un grup edificis proper al lloc, aquell any va ser president Rafael Candeal Sanchis i Fallera Major Mª Pilar Treviño Gil.
Encara que al primer llibret editat per la comissió no consta cap escut identificatiu sí que comptaren amb un estendard que portava l’escut de la falla, un doble rombe que incloïa els noms dels carrers, al centre del rombe les quatre barres de la corona d’Aragó amb els instruments típics de València el tabal i la dolçaina; envoltant al rombe per la banda de baix dos coets i per la part de dalt una rata penada (Fig. 1).
 |
| Fig. 1 Fig, 2 |
Este escut va tenir el seu origen abans de l’estiu de 1963, arreplegant totes les moltes idees que aportaven els components de la falla encapçalats per Enrique Tello Bargues, triant símbols representatius de la ciutat.
Anys mes tard concretament a l’exercici 68/69 el que a l’hora era president Ernesto Jova Masado va tenir la idea de canviar-lo al·ludint que com l’escut estava sobre un fons blanc era poc lluïdor , com a conseqüència l’escut fou rectificat fent més menut el rat penat que esta vegada tenia per la part de baix la corona de l’escut de València i afegint-li pels costats flames i davant d’estes branques de llorer (Fig. 2).
EXPOSICIÓN - MIRCER MASCÓ
A l’exercici 1.950-51 quan la falla rebia el nom de “142 del Plano-Arevalo Baca-Mircer Mascó y Adyacentes” es va dissenyar el primer escut de la comissió fou obra per Manuel Llopis Chisvert, amb la següent figura: Un rombe amb quatre barres roges amb fons de camp daurat i corona de l’escut de València, el Rat Penat assegut en un coet al centre, baix una cinta amb els noms dels carrers i més avall un bunyol d’on eixien cap amunt dues branques de llorer (Fig. 1). Aquell exercici fou president Gabriel Giménez Santana i Fallera Major Maria Jordán Lázaro.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Dos anys després (1.952-53) amb motiu del canvi de denominació de la falla que passa a anomenar-se “Falla Exposició-Mircer Mascó-Arevalo Baca” el primer dels noms com a record de l'Exposició Regional de 1.909 que es troba a la demarcació fallera, l’artista faller Joan Monleón Blasco, va dissenyar un nou escut basant-se en el darrer quedant de la següent manera: El mateix rombe i corona que figurava abans, tenint al centre la rata penada i la torre del Palau Municipal de l’esmentada Exposició Regional, com edifici representatiu de la barriada, un tabal i una dolçaina així com una manta morellana, també es va mantenir els dos coets així com la cinta ara amb el nom de “Falla Exposició”(Fig. 2). Cal dir que en este exercici es va estrenar, el 22 de maig de 1952, l’estendard de la comissió, baix la representació del president Gabriel Giménez Santana i de la Fallera Major Carme Pérez Añón.
 |
| Fig. 3 |
La figura 3 correspon a l’escut que empra avui en dia, la comissió i que correspon a una forma més rectilínia, no variant gens el darrer escut descrit. D’ell pengen les recompenses aconseguides per la comissió.
martes, 18 de junio de 2024
CUENCA TRAMOYERES - LA GUARDIA CIVIL
El dia 2 d’abril de 1974, Ramón Ariño Gómez, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud on demanava l’autorització per crear una nova comissió. La comissió que va presentar un pressupost de 700.000 de les antigues pessetes va ser aprovada pel ple de la J.C.F. de 10-06-75 segons escrit adreçat, per l’esmentat organisme faller, a l’endemà, a Ramón Ariño quin aquell primer any va ser president de la nova comissió.
 |
| Escut de la comissió |
L’escut de la comissió, sembla ser, va ser de ràpida creació puix al cens que figura a la J.C.F. datat el 20 de juny de 1975 ja figura el mateix, cosa que no ocorre a la majoria de les comissions. La fallera Eva Perarnau Mateu va dissenyar el següent escut: A la part de dalt una miqueta de gaidó un rat penat amb les ales obertes, que subjecta a les seues potes un mapa de la Comunitat Valenciana coberta amb el color de la senyera tricolor; a la part dreta dalt una maduixa que representa als fruits que antigament havien a l’horta de Benimaclet[1], al costat de la maduixa pengen dos trons com a símbols de la festa; creua de dalt a baix tancant l’escut per la part esquerra, una manta morellana com a símbol del vestit emprat a l’horta valenciana. Al voltant de tots els símbols hi ha tres cintes amb els noms Falla – La Guardia Civil - Cuenca Tramoyeres.
A falles de 1.975 la comissió fa constar al seu primer llibret la descripció del seu escut així com dels elements que el formen. També el llibret fa referència a l’estendard de la comissió, fons verd com a símbol dels camps que envoltaven a la barriada i on figura l’escut de la comissió, que fou un regal del president infantil Miguel Javier Del Toro, però no fan constar l’autor del disseny de l’escut. Segur que este detall va ser un oblit involuntari a l’hora de confeccionar el llibret, oblit que es rectifica al llibret que la comissió va publicar amb motiu del 25é Aniversari i on recorda la significació dels elements de l’escut i on fa constar el nom de la seua dissenyadora.
[1] Veure el llibre
editat per la AA.VV “Benimaclet 1974-1999 XXV Aniversari de
l’Associació de veïns” de Francisco
B. Moreno y Antonio Pérez Martínez, página 14 de “la Historia” i on fa
referència a senyoriu de Benimaclet al segle XIII-XV que la producció amb què contava : Cànem ,
blat, dacsa, maduixes, seda i hortalisses.
També cal dir que l’ajuntament va rotular amb el
nom de “calle Fresas o carrer
Fraules”, (segons els dos rètols que hi
ha al carrer) al cantó del carrer Cuenca Tramoyeres, tot just darrere d’on es
troba el casal de la comissió.
lunes, 17 de junio de 2024
BARON DE SAN PETRILLO - LEONOR JOVANI
Creada al mercat de la popular barriada de Benimaclet, la primera falla que es va plantar a l’indret fon l’any 1942 i que segons consta als llibrets editats per la comissió tenia la denominació de “Falla de Benimaclet”. Però açò és història, ara bé, el primer cens que hi trobem als arxius de la J.C.F. data de l’exercici 1955/56 quan era president Alfredo Marques Andrés.
 |
| Fig. 1 |
Aquell any la falla feia servir un escut de forma rodona que té al centre el rombe heràldic de la ciutat coronat pel Rat Penat; als costats superiors figuren unes xicotetes flames, tenint dalt d’estes a l’esquerra el Miquelet i a la dreta no s’hi pot determinar quina figura és; als costats inferiors dos llambrequins. Al doble cercle es pot llegir “COMISION FALLA - Porta Coeli - L Jovani - E Navarro- BENIMACLET”(Fig. 1)
L’escut va figurar als programes i llibres de la comissió , a tall d’exemple, el programa de presentació de la Fallera Major de l’any 1958. Igualment, segons manifestacions dels fallers va figurar a l’estendard de la comissió fins a l’any 1964. Efectivament amb la data 22 d’octubre de 1963, és a dir exercici 1963/64, existeix un document signat pel president Salvador Panach Chaves comunicat a la J.C.F. les altes i baixes de la comissió que figura segellat amb l’escut actual de la comissió.
 |
| Fig. 2 |
L’escut (Fig. 2) es tracta d’un bunyol com a basament té pel forat un Miquelet humanitzat flanquejat a la part esquerra pel Rat Penat amb les ales esteses i a la part dreta per la Senyera. Este nou escut, que com he dit es de l’any 1.963, va ser dissenyat pels fallers José Maria Tirado, Juan Soriano Esteve i Manuel García i sembla ser el primer d’ells l’autor del dibuix.
ANTIGUA SENDA DE SENENT - ALAMEDA
Els antecedents de la comissió es remunten a l’exercici 1994/95 quan la comissió va ser presidida per Vicente Canelles Molins.
Al cens de l’esmentat any datat el 18 de juny de 1994 poden veure com figura segellat amb el primer escut de la comissió (Fig. 1): Una cinta que va tancant-se cap a dalt formant un cercle incomplet; amb el nom de la comissió, conté a seu interior les figures entrellaçades del tabal i la dolçaina i per dalt una al·legoria de l’escut de la ciutat formada pel rombe en cairo, la corona oberta i el Rat Penat.
 |
| Fig. 1 |
La falla va deixar de plantar-se reviscolant a l’exercici 2000/2001 que baix un pressupost de 7 milions de les antigues pessetes, el futur secretari de la comissió, va presentar el 4 de maig de 2000, la sol·licitud per a formar-la.
 |
| Fig. 2 |
Encara que fos normal que la comissió tingues el primer any l’escut, cal dir que el seu disseny no va ser abans de la data de 3 de juliol donat que amb aquesta data figura en l’esmentat document en l’apartat “Segell de la falla” una inscripció “no tiene sello”. No ocorre així al cens de l’any següent on ja consta l’escut de la comissió (Fig.2): Un doble cercle contenint el nom de la comissió i dintre dos corxeres, i el cercle que té dotze puntes està coronat pel Rat Penat amb les ales esteses.
El disseny correspon al faller Pepe Sigler Vizcaino, qui va voler representar, l’indret on es planta la falla amb les notes musicals[1], envoltades per una estrella de dotze puntes que vol representar al sol de València.
[1] La demarcació fallera
està al costat del Palau de la Música de la ciutat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)