La primera falla que es va plantar a la popular barriada de Patraix va ser l’any 1935-36, quedant la falla interrompuda per causes de tothom conegudes, reapareixent, ja sense interrupcions fins als nostres dies, a l’any 1947-48.
![]() |
Fig. 1 Fig. 2 |
A partir d’esta dada la comissió, per la seua identificació utilitza un segell (Fig. 1) que varia la data de l’any segons l’exercici en què fos emprat, variant de dibuix al full del cens faller de l’exercici 52/53 (Fig. 2) i que també figura als anys següents.
El dibuix que representa definitivament l’escut de la comissió fou dissenyat a l’any 1957/58 pel faller José López Fallado, data que pot ser certa donat que el mateix any fou adoptat l’estendard (Fig. 3) per a representar a la comissió i on figura l’escut, malgrat açò, hi ha una foto publicada al llibre que amb motiu de cinquanta anys de falles 1936-1985 va editar la mateixa comissió, on figura una representació de la cort d’honor i on sembla que les falleres a la seua banda porten l’escut.
![]() |
Fig. 3 Fig. 4 |
L’escut (fig. 4) consisteix en una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, tenint a la part dreta una paella i a la part esquerra dues culleres, baix de les figures una cinta on fica “FALLA PATRAIX”, una tira de traca creua la figura de dalt a baix i d’esquerra a dreta.
Ara bé si ens fixem en l’estendard veiem com l’escut està ficat damunt d’un pergamí amb la part de dalt en forma de rata penada i que en ell no figura la tira de traca ni sembla que les culleres.
Segons em va comentar un faller antic de la comissió l’autor va triar l’escut de València per a representar a la ciutat i com que Patraix en aquell temps (i pot ser que ara ) conservava molt del que era el tarannà d’un poble es va ficar la paella i les culleres com a símbols de la festa del poble.
Fins ací la descripció de l’escut de la comissió, escut que al llarg de la vida de la comissió fallera a patit d’alguns canvis: El primer lloc als llibrets de la comissió dels anys 71, 84 i 85 la tira de traca no creua l’escut sinó que ho fa per davall les ales de la rata penada mentre que dalt en una cinta figura el nom de la falla i baix en altra “bunyol d’or col·lectiu” (Fig. 5).
![]() |
Fig. 5 Fig. 6 |
En segon lloc, i als llibrets dels anys 75, 76, 77, 78, 79, 81, 82 i 83 de l’escut ha desaparegut la traca i davall el nom de la comissió figura la data de 1972, així mateix a l’escut que figura en el llibret de l’any 1980 no hi és la traca, que en estos dos últims casos apareix per baix dos branques de llorer amb junt bunyol (fig. 6)
![]() |
Fig. 7 |
Pot ser que els canvis tingueren lloc per la celebració de las noces d’argent a l’any 1972 i per la concessió del bunyol d’or col·lectiu l’any 67/68. De totes maneres si mirem tant el llibre de 50 anys de falles, com els distints documents s’adonem que la falla ha emprat, en diferents anys, tans uns com altres i sembla que, l’any 1.985 en el programa de presentació de la fallera major, la falla torna a fer servir l’escut original ara bé en una xicoteta variació que també és arreplegat a l’escut que hi ha a la placa commemorativa del 50è aniversari (fig. 7) i que consta que en lloc de les dos culleres hi ha una cullera i una forquilla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario